Per què ens tatuem?

Passen 7 minuts de la 1, soc l'Elisenda Carod i ha arribat l'hora de buscar la solució.

Ha arribat el moment d'obrir de bat a bat les portes de la ràdio pública per investigar a fons tota mena de temes. En un món de respostes simples, nosaltres, ja ho sabeu, us portem la solució. I com sempre, part de la solució es diu Fran Domènech. Molt bon dia! Bon dia, Elisenda Carod. Què tal, 50%? Com està vostè?

Doncs mira, ara estava llegint un missatge de l'Òscar. Ahir llegíem el missatge de l'Alba, que deia, us he descobert fa poc, etcètera, etcètera. I l'Òscar em fa molta gràcia perquè fa servir un terme que. Fem servir moltes vegades, o ho fèiem servir quan anàvem a l'escola, a l'institut o a la universitat. Hola, soc nou a la solució. M'agrada molt aquest concepte de soc nou a la solució i que ens ho diguin. Ai, sí, digueu-nos si sou nous a la solució. Sou nous a la solució, felicitats pel programa i feliç dijous a tothom.

Feliç dijous a tothom. Mira, també farem una salutació pel futur. Perquè ara m'acabo de sabentar que la nostra companya d'esports de TV3, del TN, la Marta Bosch, ens escolta cada dia quan va cap a la tele, ens escolta la carta. Marta, ara estàs flipant, nena. Bravo, Marta. Vigila el radar de la diagonal, no sigui que t'enganxi.

Ara ens està seguint la Marta, en el seu espai-temps. En la seva realitat, està passant això. Molt bé, Marta, gràcies.

Ai, senyor, a part de la Marta, el Fran Domènech i l'Òscar, que és nou a la solució, el control tècnic, el mestre, l'Albert Jodar, la pagera, el Nil Bia, la Viena Gasa i la Líbia Discipio.

I si avui és dijous, bon dijous a tothom. La solució es diu. Núria Casas, molt bon dia! Bon dia, Elisenda! Com estàs? Molt bé! Com sempre bé. És que, de veritat, Núria, hauries de venir una hora abans, perquè tu i jo ens posem a xerrar. Sí, sí. A mi m'ha faltat temps, eh?

Ens falta temps. La prèvia falta temps. La prèvia. La prèvia.

Núria, portes tatuatges? Sí.

Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Si fas música, sí. Després ho veiem quan toco el piano. I una altra, que precisament em vaig fer en directe en una altra ràdio, que me'n arrepenteixo profundament, que està en procés de desaparició. Te l'ensenyo, Elisenda, mira.

A veure, a quina ràdio era, nena? A RAC 105. Al fricandó? Sí. Ja ens coneixíem, tu i jo. I això tu vas ser en directe? Me'l vaig ser en directe.

És la flor d'una ginesta. És normal que t'emparaveixis. Hem de fer una foto. Sí, perquè a més no vaig peludeta. La podeu fer.

La gent del club es mereix. Voleu veure?

Voleu veure el tatuatge del qual s'emparaveix Núria Casas? És pitjor que l'Ekeomo. Sí, no? Només et dic això. Excetato. I es veu a la cama. Si no hi sou, al Club de la Solució, teniu temps perquè en uns minuts enviarem la foto de la Núria. Us voleu donar l'alta d'aquest Club de la Solució al 677 38 77 19. Vull formar part del Club de la Solució. Allà entrareu en una llista, en un club, on enviem informació exclusiva. Fotos que només es veuen al club, per tant, no es veuen a xarxes socials. Estem fent la contraprestació a meta.

Vull dir, anem contradint el marxo. És exclusiu, contingut exclusiu.

A tot això, Núria, t'ho preguntava, perquè avui volem saber-ho tot sobre els tatuatges. Per què portem tatuatges? Portar tatuatges és una moda o ja no? Des de quan ens tatuem la pell? Per què ho fem? Ho fem per motius estètics? Ho fem per motius culturals? Què passa si ens fem un tatuatge i no ens agrada, com el cas de la Núria Casas? Ens el podem treure?

És un sí, oi? És un sí, però, clar, cada sessió són 50 euros i jo, per exemple, aquí, mínim, m'haig de fer 12. Em vaig quedar amb tres, perquè, a més a més, treure's un tatuatge fa deu vegades més mal que fer-se'l.

Doncs mira, parlarem, també t'he de dir, amb el Víctor de Quadres, director general de Rai Estudios, que ens explicarà com eliminar tatuatges. Més preguntes. Quins són els límits del tatuatge? Un tatuador pot negar-se a fer un tatuatge? Ens ho explicarà una persona especialitzada que, precisament, parla d'aquests límits del tatuatge. Què són els tatuatges paramèdics? S'han incrementat en els últims anys? I la solució a aquestes i altres preguntes la té la Joana Catot. Molt bon dia, Joana.

Molt bon dia. Com estàs, Joana? Molt bon rotllo, Jaquim.

La Joana. Home, a què et penses que hi hagués. Ja, això no és rotllo? La Joana vi 5 minuts del programa i diu. The place to be. Jo ara jo t'he vist passar per aquí i dic. Ui, segur que és la Joana Catot. Perquè la Joana Catot és dissenyadora gràfica, tatuadora i viatgera per la recerca del tatuatge i portes molts tatuatges, Joana.

Jo porto. Dos, només. Però molt grossos. Sóc de les que ens agrada un tatuatge gran i no 50 de petits. Exacte. Sí, quan a mi un em diu porto 20 tatos i fa un mil·límetre cada un. És trampa, no? És trampa. I l'altre em pot portar un de sol i pot portar. Com jo em porto un que em comença el dit, diguéssim, i m'acaba el dit del peu. Aquest tatuatge de tot el cos. I l'altre porto polinès

a l'altra banda. Ah, amiga. Mira, li preguntarem sobre la història del tatuatge. Què signifiquen els llocs on ens tatuem? Tot ho sap la Joana. Si teniu preguntes, ja ho sabeu. Et deia, Núria, que parlarem amb l'Albert Grau de la Federació Espanyola del Tatuatge pels límits del tatuatge. Per exemple, un tatuador es pot negar a tatuar una esbàstica? Ho ha de reportar la policia?

Sí o no? Depèn d'on. Perquè, per exemple, jo tenia una amiga que el tatuatge se'l va fer als dos llavis vaginals. Es va fer un sol, aleshores.

A veure, quan tancava l'entrecuixa li veia molt bé el sol.

Clar, perquè el sol estava fet per una banda i per l'altra.

Ah, els llavis exteriors. Exacte, per això et dic els llavis, llavis, que és aquest tel d'aquí sota. M'imaginava com el llavi interior. Com diu els llavis.

Li va quedar una esborronada allà. I quedava bonic, eh? Quedava bonic, però penso que, home, és una part molt delicada, és una part molt íntima. És la confluència, i això ho sé perquè amb el postpartum ho he estudiat molt, una confluència de nervis brutal, aleshores no sé fins a quin punt un tatuador diu, escolta, en ser de tatuatges, potser no d'aquesta part més mèdica que depèn del lloc involucra. Mèdica i que t'ha de quedar un sol que s'envergui, saps?

A veure, sí, era el sol de l'Arali, allò, era brutal, però clar. Avui parlem de tatuatges, tot sobre tatuatges, de portar-ne o no portar-ne, com sempre. I podeu dir la vostra, Fran.

Ai, sí, m'agrada pensar que, a més, hi ha oients que tenen tatuat el número del directe de Catalunya Ràdio. Oh, que iranet. Sí, el que passa que jo crec que no els cal, perquè se'ls saben de memòria. 932017474. No cal que se'l tatuïn. També seran tatuats, o si no, ho faran aviat al WhatsApp del programa, perquè hi ha gent que pot trucar, però hi ha gent que no, que només pot escriure. I el WhatsApp del programa és el 677 38 77 19, on avui, efectivament, volem que ens expliqueu, un, si porteu tatuatges, quins, i per què. No és una competició, com deia ara la Joana. No, és que jo en porto 38, jo 53, o jo 4. No, no, expliqueu-nos quin tatuatge porteu, si n'hi ha algun que tingui alguna. Significació especial o si us penediu d'alguna cosa que us heu tatuat.

Com la Núria Casas, insisteixo. Voleu veure la foto del tatuatge de la Núria? 677-38-77-19. Vull formar part del Club de la Solució. Jo, a l'inrevés,

que us fan fàstic els tatuatges, que potser no els suporteu, no us agrada veure la pell plena de tinta. Escolta'm, Núria, pot ser. Solamente no sigui la teva pell. Pot ser que veu algú amb tatuatges i no els agradi, no?

No, no, és veritat que és un món de prejudici. A veure, jo, per mi, el tatuatge, depèn de com l'entenc, sí que el relaciono a una moda, perdoneu, eh?, quilla, és a dir, de futbolista, no sé com dir-ho. Ja ho has dit. No, però hi ha marques. El jardí de la casa. Et dic marques, per exemple. Fa uns anys es va posar molt de moda, però ara, per mi, és una marca quilla que la relaciono, per exemple, amb el tatuatge. És aquest món de prejudicis mentals que ens fem tots, eh?, però així és tard. Existir. Com un tribal. Fotres un BMW. Vinga, tu, vaig amb un BMW. El tatuatge, depèn de com l'entens, el poso també en aquest sac.

D'acord, perquè jo crec que hi ha un tatuatge de moda i un tatuatge realment amb significat. Pot ser? Ha fet un bon resum?

El tatuatge, jo sempre dic gràcies que s'ha posat de moda. Perquè quan jo vaig començar fa 30 anys. Que ens fèiem les agulles nosaltres amb una màquina de soldats, l'anàvem a comprar a les merceries. Era un problema, no trobàvem tintes, no sabíem què fer. I a sort que s'apava a posar de moda, de mica en mica, que ara tenim no sé quantes mides, potser 15 o 20 mides d'agulles. Les comprem a tot arreu, ho podem fer tot.

Però com sempre que les coses es posen de moda, després hi ha una part que s'embruta una mica la seva essència,

però també són lliures de fer el que vulguin. L'essència la té per la gent que la vol tenir. I la gent que no, que ho fa banalment, doncs ja s'ho trobarà. Exacte. Ja s'ho trobarà. Però sí que ha obert moltes parts del tatuatge que estaven tancades, com quan vaig començar la gent es posava tirites perquè no se'ls veiés el piercing de la cella o el tatuatge que s'havia fet, o s'havia d'embolicar el braç per anar a vendre en una botiga. O sigui, tot això, gràcies als futboleros, que han sigut els primers que han anat per ahir, s'ha normalitzat. I almenys ara el que vol anar tatuat hi pot anar-hi, I tant. Però el que va perquè li agrada que és una moda, doncs fes-ho el que et doni la gana, ja t'ho trobaràs.

També, si us heu trobat amb problemes per portar tatuatges, us heu vist obligats a cobrir-vos el tatuatge per alguna cosa, feu-nos-ho saber també al 677 38 77 19. És que fixa't que ens explica l'Eva,

que té 53 anys, i diu, soc l'única de la família que no té tatuatges. Els fills, els nebots, els germans, el marit, els cunyats, i fins i tot la sogra porta tatuatges. I ella encara no emporta. Epa, mira, és la resistència a casa seva. Mira, la Laia diu que té 17 tatuatges.

Mira, però deuen ser petits, no, Laia? M'hi haig d'alguna foto. No s'hi val, allò de no. Jo tinc una mini onada. Però mira, afegeix un concepte que.

Diu, m'he fet un cover. Diu, m'he fet un tatuatge nou. A sobre d'un que duia perquè aquest ja no significava el que jo volia.

Mira, interessant això del significat dels tatuatges. Quan deixa de significar alguna cosa per nosaltres

és interessant això dels covers. Jo el trobo interessantíssim, tot i que a vegades amb les convencions si es fan xerrades em matxacen, de vegades que hi hagi el láser, per favor. Si tu vols treure, jo me n'he trecut un tres o quatre. Per què? Perquè durant la meva vida he volgut portar tres coses. Els meus no tenen significat, tenen un significat molt gran, que és perquè a mi m'agrada

modificar el meu cos. Gràcies. A mi és que tampoc tenen significat. És que no m'interessa. No, és que es va morir l'alà, sí, m'ho vaig imprimir.

Bueno, jo penso, perfecte. Però els que no, no tots tenen que tenir significat, els que volem sí, els que volem no, el que sigui. I tots els que no tenen, com que a mi m'agrada l'estètica, m'agrada la cosa ben posada, doncs quan se m'han fet vells o potser no m'han agradat, perquè faia 25 anys que el portava, me l'he tret amb l'àsser. I me n'he tret potser 4 o 5 amb l'àsser, o sigui que també lo

de l'àsser ja el domino jo, eh? La Joana Cató, ella és dissenyadora, gràfica, tatuadora i viatgera per la recerca del tatuatge. Joana, et demanaré ràpid un sí o no. La gent que de vegades tatua més, veritat o mentida?

No ho sé pas, perquè què ha passat, que érem quatre tatuadors tot Barcelona quan ens vèiem fa 30 anys, i ara quants n'hi ha? 300.000? Llavors, jo em visc a Gràcia, és que en tinc un al davant, un al costat, un a l'altre, i els que no estan posats, que treballen al pàrquing del seu pare o treballen a casa de la iaia. O sigui que s'ha obert tant que jo diria que hi ha menys feina per als tatuadors. Per tanta gent que hi ha, eh? Perquè jo parlo amb tatuadors i em diuen, està una mica fotut, jo dic, com pot ser? Per què? Perquè abans érem tan pocs. S'ha atomitzat més, allò que diuen. És que n'hi ha de tot arreu. Ara, tanquen i obren, tanquen i obren, perquè estic segur que els va just.

Què podem tatuar-nos a la pell i què no? Hi ha límits ètics o legals? El tatuador té coses prohibides? Li hem preguntat a l'Albert Grau de la Federació Espanyola de Tatuatge.

Existeix un codi no escrit dels tatuatges. És com si fos un codi ideològic i nosaltres ho respectem molt. No només de parts del cos, però tipus de tatuatge o edats. Els tatuadors que són realment tatuadors, que no són marcadors de pell, no tatuem un noi de 16 anys, que és legal, a la mà. Ho intentem per totes les bandes, treure això del cap, perquè ell està en plena adolescència, no sap del que va treballar la seva vida i això pot complicar el seu futur. Això no n'hi ha cap llei que estigui escrita. Ara bé, n'hi ha els límits legals. Per exemple, la part blanca de l'ull n'hi ha molta gent que pigmenta, que deixa tota l'ull negra. Doncs això si la legislació és molt taxant amb aquest tipus de cosa.

Joana, tu t'has trobat amb casos així? No, és que el de l'ull jo no el considero tatuatge. Parlem de l'escleròtica. Quan me'n parlo jo dic, però què és això? No és un dibuix, no és res, és una agulla que es posa i es posa un líquid. És que em fa mal. No, no, és que haurien de treure del món del tatuatge, que em diguin una altra cosa. Per mi no és un tatuatge. Sí que tenim molt en compte, almenys jo i tots els meus amics tatuadors, és, si tu ve un nano jove i et diu, és que em vull fer-me aquí al front una estrella, no l'hi faràs. Si va molt tatuat ja pertot arreu i està perdut a la vida, li diràs, posa un bolabols, perquè ja ho veus, la persona que ve plena. I no passa res, tu pots dir que no i la gent ho entén. Jo he dit que no amb uns quants penis, diguem-ne així. Ah, sí? Però tot lo demés. Perquè volien tatuar-se el penis? Sí, sí, jo no sé si I que t'hi poses el penis? Una serp, l'altra un ratolí, l'altra que volia. El tronc del penis? Sí, el tronc, el tronc. A la bossa no? No, abans no m'ho han demanat, els oets no m'ho han demanat mai, però lo de dalt sí. I. Bueno, és que no en tinc ganes, ja t'ho pots imaginar. Perquè volen una serp que s'escurça i ja en tenc. És que gracieta, eh? Bueno, vale, que no.

Doncs mira, precisament, la Gracieta, això és el que va fer un dels nostres oients. No, no. El Christian té 50 tatuatges. Christian, truquem a Christian. 50 tatuatges, i un d'ells, el tinc aquí posat perquè el vegi la Joana. T'ha posat foto? Sí, m'ha enviat aquest. És un gos. Ah, no és un gos, pensava que parlaves de penis. No, no, però és que és un gos amb el cap de penis. És un gos. Però això és diferent, això és tatuar-se un gos amb cap de penis. És un gos amb cap de penis que es va fer un dia que anava borratxo. Ai, Cristian, perdona. Ah, no, Christopher, perdona, no, Cristian, perquè veia la abreviatura i ara m'està dient, no és Cristian, és Christopher.

Christopher, Déu n'hi do. I t'has plantejat treure-te el mai, Christopher, aquest gos amb cap de penis?

Que s'ho faci, s'ho faci sisplau aquesta nit,

perdona, és que això és resacón en Las Vegas perquè diu, me'l va fer un noi que no havia fet mai cap tatu no ho diries mai, veient la foto? és el cantant del grup

Crim ai mare de Déu de veritat, Christopher, això és història de Catalunya va, que estàvem parlant amb l'Albert Grau de la Federació Espanyola de Tatuatge imaginem que un client vol posar-se una esbàstica això es fa? s'hi pot negar el tatuador?

Jo crec que l'esbàstica hem de tatuar-la, però molt més grossa del que vola la persona i en un lloc molt visible per tenir aquesta gent marcada i saber per on vénen els tiros. Hi ha molts companys meus que es neguen a tatuar l'esbàstica i em sembla perfecte i es poden negar, però jo soc del parer que aquesta gent ha d'estar marcada i si pot ser en un lloc molt visible i a una mida que es vegi de lluny, millor.

Epa, alerta l'Albert, la lletra escarlata, tu què en penses?

Me vinc molt bé amb l'Albert en aquest punt, perquè jo he fet esbàstiques i les cobro molt més, i quan és no saben que les faria gratis, perquè m'encantaria veure'ls a tots amb la marqueta posada. I si la volguessin al front, molt millor, perquè és que els detecs ja és de seguida.

Et donen una justificació? És a dir, em vull fer una esbàstica, per què? Ja veig que són gilipolles. És un perfil molt. No t'ho creguis, sembla normal.

I quan t'ho diuen, et quedes com. Ostres, d'acord. Perquè tot el que significa és una càrrega tan gran, tan gran, que ja vaig dir, potser jo la faig, tu, que el vegin aquest arreu, que a la platja, o si va amb una dona, que el vegi, quin percal té, i vaig pensar que li faria gratis. El que passa és que et cobres molt més, perquè dius, és que no és bòtica, i pom.

Li hem demanat a l'Albert a quines parts del cos s'acostumen a posar aquests tatuatges.

La gran majoria al pit. Això deu ser per coses d'ells. Lo que intento és que quan volen al pit jo dic, no, fem-me el coll. O l'entebràs. Molt bé, Albert.

Quin tio. Ara la moda, més enllà d'aquest dibuix horrorós, no sé si és veritat, això, l'experta. A la planta del peu.

No, a la planta del peu no dura. Ni a la planta del peu, ni a la planta de la mà. Tu t'ho pots tatuar i vine'm d'aquí un mes, vine'm d'aquí dos mesos i ho tindràs tot trossejat. Jo ho sé perquè n'he fet amb caparruts, que jo els he dit que això s'ha d'anar ja.

Però no ho contemples que és una moda? No.

Jo si em ve un i l'hi explico, ho entendrà perfectament. Tret que no me n'hagi enterat jo i que aquests últims dos mesos no hagi sortit una tinta superespecial o unes agulles especials, però jo no n'he vist mai cap, ni la de la mà ni la del peu, que em pugui dir mira, fa dos anys que el porto, mira-te'l. Són les pitjors zones, eh? Bueno, no, n'hi ha d'altres. Ja no només la planta, tota aquesta part d'aquí. Al costat de la planta, diguem-ne. I tots els que s'han fet els dits que es posen els noms aquí. Home, això ho va posar molt de moda la Rihanna, que porta els. Allò es va borrant. Totes han de fer-se dos o tres retoques sempre. Ella està parlant de l'entredits, eh? Els costats dels dits, perquè no els esteu veient ara a casa, perquè us imagineu, els costats dels dits. Si tu ho mires, ja ho veus que és la mateixa pell que la planta. I a baix del peu igual, si mires al darrere del peu veuràs que la planta puja dos centímetres o tres.

Deixeu-me acabar amb l'Albert perquè li hem demanat aquest tipus de tatuatges, aquestes esbàstiques. Han pujat la demanda en els últims anys o va de baixada aquests últims anys, aquesta demanda?

No, cada vegada menys, per sort. Als 90, al principi del 2000, n'hi havia moltíssim. I ara cada vegada menys. Perquè també aquesta gent no busca tatuadors, busca marcadors de pell. I entre ells mateixos ja s'estan pintant.

Completament d'acord. D'això em va rebre la trucada la Montse. Montse Terrasa, bon dia. Montse Montserrat ha penjat la Montse Montse, digues un puntet de paciència que era molt interessant la teva pregunta, ara de seguida et torna a trucar el Nil 932017474 Joana, quants anys fa? Has dit 30 anys que et

dediques al món del tatuatge? Jo vaig començar gran però jo no trobo mai ni una tatuadora de la meva edat, encara és la primera vegada que m'encantaria trobar-la Quina tendència es pot dir?

No No es pot dir? No. Aleshores no et trobes de cap de la teva edat? Diguem una franja? Ostres, més de 60. Més de 60? Que ben conservada. Però Elisenda, el món es divideix entre aquelles persones que et diuen l'edat i les que no. Ho dic perquè si hi ha algun oient, oienta, major de 60 anys, que conegui una tatuadora major de 60, que ens ho faci saber al 93207474 o al 677387719.

Per cert. La quantitat d'ullens nous que ens saluden i diuen soc nou a la solució, soc nova a la solució per cert, ja hem arribat a les mil persones ja tenim mil persones acabo de mirar del turista a un milió que dèiem la tonterieta aquesta que ens vam inventar és genial aquesta la Carme diu que no li agraden els tatuatges però aquest any se n'ha fet un el turista. El turmell dret, sí, una flor de lotus arran d'un viatge que va fer l'any passat i sentia aquesta necessitat d'estar connectada amb aquell país. I la Montse als 55 anys s'ha fet també el seu primer tatuatge. Una flor que sempre dibuixa la seva mare i la seva filla també el porta. I atenció que explica la Paula que diu, el meu besavi, que va néixer a finals del segle XIX finals del segle XIX, mare meva ja anava tatuat m'han explicat que portava una sirena al braç el seu besavi, el besavi de la Paula que es dedicava a la mar, Paula a veure, un lloc de mar i atenció a la sentència de l'Enric abans dèiem, no, hi ha gent que no li agraden els tatuatges no m'agraden els tatuatges i no tindria una parella

que em portés per vosaltres. ¿És un problema tenir parelles amb tatuatges? A veure, ha aixecat la mà la Joana. Joana. Bueno, això també penso,

te pot agradar o no et pot agradar, a veure si la parella en té o no en té, ja s'espavilaran. Però el que sí hem de tenir en compte, que és el que jo he vist quan he anat viatjant, és formem part de la nostra cultura. Si la teva iaia, la teva mare i la teva tieta i totes portessin tatuatges a la barbilla com porten els Mauris, per exemple, tu voldries la dona amb el tatuatge sota la barbilla. Clar. És així, de tot arreu on han anat, el que volen és el que en aquell moment tothom té allà perquè té. És prestigi o és bonic, és com nosaltres fem. Ara estem començant a portar els pantalons amples. Fa cinc anys els portàvem estrets. I no saps per què, al final, els tornes a portar amples tu.

Ara em diràs què signifiquen aquests tatuatges de la barbeta dels Mauris. Abans, però, Montse, ja et tinc aquí. Montse, com estàs? Hola. Quina és la teva pregunta, Montse?

Mira, jo volia saber, jo ara soc persona de risc per càncer de pell perquè tenim antecedents familiars. Llavors, jo cada any em revisen dues vegades per mirar tot el tema de les pides, perquè a través d'aquí se sap, no? Clar, si em faig un tatuatge, lògicament no em podran veure, no es podrà detectar això. Les persones que s'han fet tatuatges, qui sap si. Corren el risc de poder patir un càncer de pell i que no sols hi pugui detectar. Com es fa això?

Montse, em queda una teva pregunta, si es poden o no controlar les pigues que hi ha sota dels tatuatges, perquè de seguida saludarem en Víctor de Quadres, director general de Rai Estudios, personal mèdic i infermers que fan aquest esborrat de tatuatges, i jo crec que a ell li podrem preguntar que tindrà la resposta. Montse, te la poso un guaret, la resposta, ara te la donaré. Perfecte, doncs moltes gràcies. Fins ara, bonica. Adéu, adéu. Adéu, adéu. Joana, no sé si volies afegir alguna cosa abans que li preguntem al Víctor.

Sí, bueno, a veure, el tatuatge de les pigues, clar, si ho faig tot negre, no veuràs aquella pigue si creix o no creix. És que és tan senzill com això. Si hi ha gent que porta pigues, el que fem és no passar per sobre i. Clar, hem d'evitar, eh? Hem d'evitar. Bé, fes el que vulguis, vull dir que alguna meva me l'he pintada perquè no m'agradava la rodoneta. Clar, però si és una piga perillosa. No, no, és que les perilloses ja ni se'ls ha acut a la gent demanant-se que ho portin al costat, però no hi ha més problema que aquest. Joana, totes les pells accepten tatuatges? Home, almenos a l'hora de tatuar, algunes són molt més difícils que altres. Per què? Totes es poden tatuar. Perquè jo suposo que són més denses i ens costa molt més que entre. Ah, que penetri l'agulla, eh? Que penetri l'agulla, sí, clar. I llavors és les finetes, les pells de dones, que són hasta quan es fan més grans les dones i els homes també, però a les dones molt se'ns fa la pell molt prima. Allò rollo com papalloneta, eh? Allò, lògicament, és molt suau.

Jo, per exemple, la persona que m'estava traient el tatuatge, que ara fa temps que ho he aturat, em deia, ostres, la teva pell respon molt bé al làser. Perquè, clar, com es treu un tatuatge? Això també ho hem d'explicar. Aquest làser va punt per punt matant-te aquella tinta que està agafada, enganxada a la teva capa de la pell, i aquella tinta tu l'expulses, no?, a través, això m'ho hauries d'explicar millor, potser, a través de la sang. És a dir, la tinta aquesta. No ho sé, la de la sang ja ho veig més complicada. Mira, li preguntarem al Víctor, també. Però és un residu, és a dir, en el moment que te l'extreuen d'aquella pell. Sí, te la fan petita. Te la fan petita.

El que fan la destrueix. Però no la destrueixen a l'exterior. Cap al cos, i llavors tan petitó posa aquell cos.

Feu una cosa, no especulem, noies, no especulem, que tenim poc temps, ara li preguntarem al Víctor, que són especialistes, no has contestat res, ja ho veig, i són dos quarts. Per tant, al Víctor li preguntarem de seguida això. El significat dels tatuatges maoris aquí a la barbeta, que abans els has esmentat, què és? Sí, no, jo no els he esmentat,

jo el que he dit, a la barbeta, hi ha moltes tribus del món que es fan a la barbeta, no només les dones. Dels maoris que vols dir, els de Nova Zelanda, suposo que vols dir. Ho has dit tu, no ho sé. Ah, sí, són els de Nova Zelanda. Doncs n'hi ha aquests, però tot el Magreb també es fan la barbeta, les llorocs de Nord-Amèrica també es fan la barbeta, o sigui, moltes vegades aquí la barbeta, almenys amb els llorocs, jo sí que vaig poder preguntar-los, era perquè és un estatus social alt, perquè tenien un pes important dintre la tribu. I havien fet coses per ajudar a les tribus i perquè tenien, bueno, havien fet, perteneixien. Com una medalla, eh? Com una medalla. Com més gruixes eren, més gruixudes, tu ja sabies, només veien aquella persona que més prestigi tenia dins de la tribu. Com uns galons, eh? Com uns galons, perquè havia fet moltes coses bé per la tribu.

Joana, què vol dir i d'on ve la paraula tatuatge, etimològicament parlant?

Aquesta ja està, bé, almenys ho diem tots. L'altra cosa és que no hi havia ningú davant a veure com va passar al primer moment. És com quan es pica a la Polinèsia, que totes fan amb aquests pics, que quan pica es fan. Doncs d'aquest soroll va sortir la paraula tatuatge. I què significava el tatuatge a la Polinèsia? La Polinèsia és dels llocs, per mi, i juntament amb Japó, són els tatuatges més interessants, perquè són més grans i tenen molts més significats. Aquí sí que cada ratlla, cada punt, cada segons on està posat, explica tota la vida de la persona en què el porta.

Ara és una cosa molt interessant, que al Japó sí que és veritat que hi ha molta tradició de tatuatge, però també hi ha molta connotació negativa del tatuatge, encara ara, perquè s'associa a la màfia japonesa,

a la jacusa. Sí, diuen que sí. A veure, de totes maneres, això s'ha d'explicar una mica més bé. Al Japó ja hi havia tatuatge, però a l'època Edo es van començar a fer aquests tatuatges tan grans i tan meravellosos a l'esquena, sobretot per la gent del món de l'art i que feien teatre, que ja es pintaven i així ja actuaven. Llavors es va prohibir tot això perquè Japó es volia obrir a comerciar amb el resto del món, ja va deixar de ser tancat, i va ser quan va prohibir els tatuatges. Al moment en què es va prohibir els tatuatges, els jacuzzes, que són els de la màfia, o els delinqüents, digues-los el que vulguis, aquests van dir "ara és el nostre moment". Això està prohibit, doncs ens ho fem nosaltres, però d'una manera que anant pel carrer o en traje no es vegi, però que el puguem lluir amb les nostres saunes, amb els llocs de joc nostres. Com formar part d'un club, no? Com formar part d'un club. I això, jo estic molt contenta i faig sempre pim-pim-pim pel codamans, perquè gràcies a això ens han arribat als nostres dies els mestres tatuadors i el tatuatge tradicional. Perquè si s'hagués prohibit, perquè no deixaven tatuar, vol dir que els mestres s'haguessin perdut en una generació o dues. En canvi, han arribat a nosaltres impecables.

Gràcies a la màfia. Gràcies a la màfia. Aquest és un gran titular. Va, que passen quatre minutets de dos quarts de dues del migdia. La Montse de Terrassa ens deia, ostres, com es poden controlar les pigues, sobretot les perilloses, si s'hi fa un tatuatge a sobre. Nosaltres teníem pendent la trucada amb en Víctor Quadres. Víctor, molt bon dia. En Víctor és el director de Clínicas Rai Estudios. Amb ell volíem parlar de com eliminar aquests tatuatges. Ara la Joana ens deia, ostres, jo soc partidària, com a bona tatuadora, d'eliminar-la i després tornar a tatuar en el cas que vulguis. Víctor, a veure, si cada vegada es fan més tatuatges, això vol dir que cada vegada se'n treuen més.

Efectivament, cada cop més. De fet, algo que fa uns anys ens havien ensenyat que era per tota la vida. Avui dia no tant. I tant és així que cada cop és més segur, és més fàcil i hi ha moltíssima gent que se'n treu. Només aquest any portem ja 130.000 tractaments fets. Uau, 130.000.

Mira, ara la Núria i la Joana intentaven especular per on marxa la tinta un cop la vols treure. És a dir, com funciona el làser tècnicament, però baixa-m'ho prou perquè ho puguem entendre, Víctor.

Mira, el laser no elimina la tinta, l'elimina el teu cos, és el teu sistema linfàtic. El conducte habitual, la suor, l'urina. El que fa el laser és. Quan et fiquen la tinta, et fan tatuatge, són partícules molt grosses, tan grosses que el teu cos l'únic que pot fer és guardar-les allà perquè no les pot eliminar. El laser el que fa és. Les esmicola de manera. Que sí que les pugui eliminar, que sí que vinguin al sistema linfàtic, per dir-ho d'alguna manera ràpida, i allò ho distribueixi i llavors ho vagi suant o eliminant per les vies més naturals.

Ara ho entenem, per això la Núria. M'està manant ganes de rematar la feina i treure'm el del tot. Doncs mira, has de trucar al Víctor. Doncs sí, Víctor. Víctor, encara vindrem en pac, aquí unes quantes persones de la solució. Escolta, Víctor, sé que t'atraco, però com que sé que a la teva clínica el personal és especialitzat, són metges, són infermers i infermeres, la Montse de Terrassa ens ha fet una pregunta. ¿Es poden controlar les pigues, sobretot les perilloses, si tenen un tatuatge a sobre? ¿Això es pot controlar d'alguna manera?

A veure, l'ideal és amb una pia, que pot ser un problema, no tatuar-hi sobre. De fet, inclús com parlaven abans de tatuatges tradicionals, moltes vegades l'evitaven. Per què? Perquè al final no saps lo que pot sortir després en un futur d'anellà. Realment hi ha puestos on és millor no tatuar-se, aquest seria un, i com controlar-lo en un futur? Jo l'únic que puc dir és que és veure amb el teu dermatòleg. La teva pell és l'orga més gran que tens i l'has de cuidar. I aquí toca veure amb un dermatòleg.

Víctor, em deies llocs que no recomanes tatuar? Com a expert en salut, quins llocs?

O això és molt personal? No, a veure, jo sí que recomanaria no tatuar-se, doncs això, pigues o zones que la inflamació pugui ser un problema. El que diem, circunferències que tinguin tota la volta, perquè si arriba a haver-hi una inflamació molt severa, si hi ha potser una al·lèrgia o alguna cosa així, pot arribar a escanyar i treure el rec i. I genitals, per exemple, jo no ho recomanaria. Però, a part d'això, és una elecció molt personal, al final, Si només anéssim per la part científica, et diria que no te'n fessis mai, però jo també en tinc uns quants i me'ls vaig fer. Això és una elecció molt personal. T'estàs ficant alguna cosa dins del teu cos que moltes vegades no saps el que és perquè ningú ens ha dit què porten les tintes. No ho sé, hi ha moltes tintes de tatuatge, o sobretot, per exemple, de mi proclimatació, que tenen metalls. I no ens ho diuen. I no ho preguntem. Ho hauríem de preguntar. Al final. Bueno, potser tindria que haver-hi molta més informació en general. Potser segurament la gent que ho posa tampoc ho sap.

Víctor, què és el que més es treu la gent? Noms d'ex, parelles, tatuatges que simplement no els agraden. Què és el que demanen més a Rai Estudios?

Doncs mira, et diré que de tot, perquè hi ha de tot. El de la parella és molt normal, però sobretot simplement és una decisió de, mira, jo me'l vaig fer fa un temps, quadrava amb mi i ara ja no. I com que vaig decidir posar-me'l,

Víctor, la Núria deia que fa molt més mal treure que posar, és veritat?

I no es posa anestèsic. A veure, el que passa és que és molt més ràpid. Una sessió de tatuatge poden ser hores. Un tatuatge petit, el tractament pot ser segons. És ver que s'ha de repetir en diverses sessions, però clar, aguantar un dolor durant 10 segons, per molt intens que sigui, que és suportable, és molt més fàcil. I després, si és amb un laser, amb un tractament adequat, a més a més, no es fa mal a la capa especial de la pell, amb la qual cosa no és un dolor que continuï en el temps i que et faci mal durant uns dies perquè tens una ferida. No, no, no. És puntual. No ha d'haver-hi una cremada, no ha d'haver-hi una ferida. Al final, has d'anar a les capes més profundes de la pell on està la tinta i deixar la capa més superficial intacta. Víctor i Joana. Aquest mal és suportable.

Víctor i Joana, si tu et vols fer un tatuatge a un lloc on ja has eliminat prèviament un tatuatge, és una bona idea, mala idea? Segons la Joana, primer. Bona idea, perfecte.

Jo tots m'hi he fet. Ah, sí, eh? Aguanta, eh? Clar, perquè tu has de deixar passar uns mesos. És una ferida. Te l'has de deixar passar i és perfecte perquè no has de fer un tapado, tu. Un tapado. Jo he vist tants tapados que són pitjors dels

tatuatges que portaven. Home, mira l'acabada del Messi. Ah, sí, clar, es va fotre tot negre, no? A veure, un moment que es va cansar i vinga, tu, tot negre.

N'hi ha que els encanta, perquè n'hi ha que no tapen res i s'ho van fent negre. Vull dir que això ja és una altra història, que jo també la trobo complicada, però bueno, cadascú. Però a algú que va amb Messi, a veure, no li falten recursos, diguem-ne. Per què li va agradar? Jo penso que li va agradar, perquè n'hi ha que se'l fan que no es tapen res o es tapen un, però es fan tot el braç. Ah, amiga. Llavors és una altra cosa que jo també penso, bueno, ja ho veurem amb què passa molts anys. Ja t'hi trobaràs, no? Que sí, ja t'hi trobaràs.

Bueno. Nosaltres ho sabem perquè ens hi venen. Nosaltres eliminem tatuatges per fer-se un cover, eliminem covers que s'han fet i surt el de sota. I quan algú es fa, com el que diu, un blackout que se'l tatua tot de negre i se'n penedeix també del de negre, jo treure'l serà una miqueta més llarg i sortirà el de sota segurament durant un temps i traurem el de sota. La pell té memòria, ja ho diem.

Per la gent que ens estigui escoltant, Víctor, quin pressupost ha de guardar algú que es vulgui treure un tatuatge? Depèn de la mida del tatuatge, això m'ho imagino, però posem un tatuatge de pam i la gent després que faci especulacions de quants pams té tatuats.

Mira, normalment un tatuatge a una mida mitjana, que la diem nosaltres talla M, que potser seria com un pam, Nosaltres ho fem de dues maneres, o fem per sessions o el que fem normalment és el preu del tot sencer i normalment això es paga per mesos. Llavors calcula que serien aproximadament uns 80 euros durant un any i mig cada mes.

D'acord, any i mig, 80 euros al mes, eh? Sí. Núria, apunta.

No, a veure, això et surt per uns 700 o així. A veure, una altra cosa, i acabo molt ràpid, però la derivada que s'ha de tenir en compte a l'hora de treure un tatuatge és si hi ha color. Això ho dic perquè jo, la meva flor de ginesta, a part del contor negre, estava pigmentat també amb colorets rosa, groc. És més difícil treure amb color. Sí.

Víctor. Bueno, té una cosa, que és que el blanc no es pot treure. El blanc és l'únic color que, per definició.

Bueno, clar, la llum rebota. No, no, perdona. Ah, la llum rebota, clar. Quan et vols treure els pèls de les cames amb láser. Si tens el pèl claret, malament. El pèl d'una cana ja no el treus, perquè el láser ja no el llegeix. Ah, amiga! Exacte. Tu has de treure tinta. Blanc, un láser considera que no és tinta. No pilla.

Quantes vegades heu vist tatuatges blancs? Mai. No, però per exemple, la meva rosa és groga i m'hi costa. És groga. Però mira, espera, el Víctor.

No, moltíssims. Mireu-ho pel carrer.

Noies, va, que això no és un. Saps per què n'hi ha molts?

Noies, va, que això no és un. Saps per què n'hi ha molts? Perquè tatuatges només blancs n'hi ha molt pocs. Tatuatges amb un detall blanc o amb un color que té el blanc barrejat

n'hi ha bastants. Encara així. És una cosa petita blanca que pot ser-hi, però no I que si es queda això, és un color molt semblant a la pell.

Ah, per tant, si no aconseguim treure el blanc, no passa res, no és un drama i el tatuatge en general marxa. Víctor de Quadres, director a Espanya de Rai Estudio, centres especialitzats en l'eliminació de tatuatges, gràcies per ser part de la solució i calla que no t'enviï la Núria i potser vingui donada de la mà de mi. Una abraçada. Les pararem, un abraçadet. Fins ara, Víctor. Adeu, adeu. Va, les vostres preguntes al 932017474. L'Helena, de Matadapera. Bon dia, Helena. Hola, bon dia.

Quina pregunta tens? Mira, jo volia preguntar que fa uns 15 o 16 anys et vaig tatuar els ulls, o sigui, la ratlleta dels ulls. Em vaig fer les celles, molt bé, però la dels ulls, amb les crostetes. I no em quedava. I llavors al cap de, ara fa set anys, m'ho vaig tornar a fer i em va passar el mateix. O sigui, em surt la ratlleta ben bufona i es fan com unes crostetes, quan van caient les crostetes va desapareixent. Volia saber si és problema de la meva pell, però que les celles me les van fer i em va anar molt bé.

Això estem parlant, ja no estem parlant de tatuatges, sinó que estem parlant de micropigmentació. Una persona de 70 anys que s'ha fet aquest procediment dues vegades. Fem una cosa. Com que ara no tenim la resposta amb la Joana Catot, Helena, em guardo la pregunta, te la poso també en guaret i ara et busco una professional que et pugui respondre. D'acord? Responeu per la ràdio. Et responem per la ràdio. Molt bé. Fins ara, Mónica. Adéu, adéu. Va, una pausa i ara tornem. Per què hi ha tatuatges que no agafen, en aquest cas, micropigmentacions? La solució,

amb Elisenda Carod, a Catalunya Ràdio.

11 minutets i seran les dues del migdia. L'Helena, que ens ha fet una pregunta des de Mata de Pere, diu, ostres, s'ha tatuat la ratlla dels ulls dues vegades, estem parlant de micropigmentació, però li acaba marxant. És normal, a les celles li va funcionar. Doncs nosaltres, com sempre estem a la vostra disposició, hem buscat la professional que li pot respondre a l'Helena. Isa Sarkoz, experta en tatuatge paramèdic. Molt bon dia, Isa. Hola, molt bon dia. Isa, escolta'm, ja et dic d'entrada que un dia farem un especial tatuatge paramèdic, però d'entrada crec que bon dia aquesta oient a l'Helena de Matadepera que ens diu que li han fet la micropigmentació de la ratlla dels ulls i li ha acabat marxant després que caigui la crosteta.

Doncs bueno, s'hauria de veure realment la qualitat de la pell. Sí que és veritat que la ratlla dels ulls és una zona que la pell té una complexió lleugerament diferent en altres parts del cos i si sobretot és un eyeliner que potser s'ha pogut fer arrel de pestanyes, la zona on creixen les pestanyes té més dificultat en incorporar el color. Però de totes maneres, en general, fent dues sessions, el color s'acaba aconseguint.

Per tant, potser hauria de canviar de lloc de fer micropigmentació, Isa?

Podria provar un altre lloc. Podria provar perquè al final una cosa és la pell i l'altra cosa és la mà aplicadora.

I et toques descartar la idea de faré la ratlleta més gruixuda perquè quedi, oi?

Bueno, la ratlleta més gruixuda és que això és molt personal i ha d'anar molt acorde al que tu estiguis buscant, amb la qual cosa, clar, ha de ser més gruixuda si tu vols que sigui més gruixuda, no perquè es vegi com a tal.

Entenc, entenc. Isa, escolta'm, tu fas tatuatge paramèdic, per qui ens estigui escoltant, què és això del tatuatge paramèdic? Fes-nos-en cinc cèntims.

Doncs mira, el tatuatge paramèdic és un tatuatge que no té un objectiu artístic com a tal, sinó que té un objectiu reconstructiu, integratiu o sanador en casos on la pell hagi quedat marcada per algun tipus d'operació o accident. Per tant, és un tipus de tatuatge que no vol ser vist, que no vol cridar l'atenció.

Oh, m'encanta això de tatuatge que no vol ser vist, és just a la banda contrària del que parlàvem ara amb la Joana Catot. Doncs Isa Sarkoz, experta en tatuatge paramèdic, la podeu trobar a Instagram, Isa Sarkoz. Isa, et convido a venir un altre dia i parlem abastament de tota aquesta teràpia que es pot fer a través del tatuatge pretesament invisible, com per exemple reconstrucció de l'aureola mamària, cremades, aquestes celles desaparegudes i altres tipus de micropigmentació. Una abraçada, Isa. Una abraçada, moltes gràcies. Gràcies, fins ara. Adéu, adéu. 9 minutets i seran les dues del migdia, al 6, 7, 7, 38, 77, 19. Què ens diuen?

Doncs mira, d'entrada el Pau, que té 20 anys, reivindica els oients que estan des del primer dia, també. Abans hem fet el comentari dels oients nous que s'incorporen, doncs també vol que reivindiquem els que ens segueixen des de la primera temporada. Reivindicat Pau, diu, per cert, una amiga meva es va tatuar amb les seves amigues un quinto de la famosa marca de cervesa catalana. Diu, és molt xulo, però el té molt a prop del braç, i es vol dedicar a l'educació infantil. Per tant, intenta. Que li diries?

Bueno, que té molt mal gust. I el tatuatge també és una mica això. Si tu t'equivoques o no sé què, mira, atell-te a les conseqüències, que si et cases amb un que no t'agrada també et passarà.

I no sé si el tatuatge té edat, perquè jo tinc un amic que té, per exemple, un Mickey, un Goofy, un Doraemon, clar. Ara que ja estem a punt de tocar els 40, segueix amb el Mickey i el Goofy, dius, nano. Home, clar, perquè els he tatuats, filla meva. Però vaja, eh.

Mira, quin consell li donaries a la gent abans de fer-se un tatuatge? Pensar-se molt bé el tema, la foto, la imatge, perdó, la vida.

No cal, jo diria més, mireu la gent, mireu qui se'l fa, i després feu-t'ho. Si us equivoqueu ja el traurem o taparem o farem alguna cosa o altra, ja està.

El 677387719, Fran, t'he deixat amb la boca

oberta perquè volies dir alguna cosa. No, simplement que el Dani té 56 anys, no porta cap tatuatge, i aquest estiu li han entrat papallones de fer-se algun. I quan acabi el bon temps, pel novembre, com ens va dir Francesc Mauri, se'n farà un. Però el Paco feia una variable que és, no em porto cap perquè tinc pànic a les agulles.

Això és un altre. T'ha vingut molta gent a tatuar en pànic a les agulles?

Sí, però no sé si ho dic, però ho dic. Ara hi ha anesteixes boníssimes. O sigui que s'ha acabat el que no el faig perquè em fa mal. No, aquí s'ha acabat. No hi ha excusa. L'altra cosa és que un gran tatu a tot un esquen, evidentment, les anesteixes és poca cosa. Perquè, clar, si fas 5 hores de tatuatge no t'aduren. Però una hora i mitja o dues, ben adormit, Ole. O sigui, ara ja és. Bueno, si no vols patir, no pateixis.

Va, Joana, ara et veuré patir a tu, perquè val a dir que el món del tatuatge ha deixat els últims anys

notícies impactants, Fran. Sí, perquè s'ha creat un nou gènere, que és el de la gent que es tatua cares de personatges populars del món de l'esport o la política. Per exemple, ja ho sabeu, el futbolista del Real Madrid, Marco Corella, va dir que si Espanya guanyava el Mundial, què faria? Es tatuaria la cara del seleccionador espanyol Luis de la Fuente.

Això, t'hi has trobat alguna vegada,

algun tatuatge d'aquests per apostes? Et negues? No, per apostes no, les cares. No m'agraden gens. No t'agraden les cares? És que ho trobo. I la majoria queden embotides, no?

Abans un esbàstic aconecat.

Això mai, això mai. Això mai, això mai. Us he de dir que Marc Cucurella efectivament ho va fer. Les promeses estan per acomplir-les, així que la cara de Luis de la Fuente ja forma parte del brazo de Marc Cucurella. Ha tardado apenas una semana.

El braç, tu no et tatuaries, Núria, la cara d'Elisenda Carota, el braç?

No cal que preguntis. No, però és veritat que cap cara en general. Messi ni els teus fills, eh? Doncs mira, dono idees.

No, a mi no m'agrada. Dono idees. El juny del 2020, un jove valencià es va tatuar, atenció, la cara, ara us sonarà el nom, del que va ser director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències, que no és un altre que Fernando Simón. Aquí tenemos.

Quería tener plasmado la situación como ha pasado esta situación, quería tenerla tatuada y mira, mejor manera que tatuándome a Fernando Simón. Ha sido el símbolo de este confinamiento. Fantástico,

¿eh? A ver, tatuar-te a un fill encara, pero tatuar-te a Fernando Simón. Val més que no us digui lo que penso.

Dígau, dígau, dígau. Denota, els tatuatges també és molt important perquè denota com és la persona jo quan veig els tatuatges que porta, hi ha una mica igual que quan va vestit, o si el veus net o tot, ja denota una mica el comportament que té a la vida, però quan ja porten aquestes coses, bueno, jo és que ja no sé ni si és un tatuatge, jo m'ho miro perquè ha servit de la neta, però de veritat doncs

et dic una cosa, Joana doncs el 2018 va haver-hi un noi a Astúries, a veure què et sembla que es va tatuar al braç la cara de l'expresident espanyol. Mariano Rajoy. Aquí el amigo René se ha tatuado a nuestro

expresidente que se pasó por la cabeza para.

El rey, pero el rey era 24 meses.

Sí, fixa't, els volia tatuar el rey, però eren 24 hores. 24, i va a pensar, no, no tinc cap de passió. Aquest Rajoy, però és que al mateix any, un català es va tatuar la cara de Carles Puigdemont. Però, on? Al cul. No.

Me llamo y me he dado del Puigdemont en el culo. Porque tú no eres independentista, ¿no? No, no, no soy independentista, por nada. Cuando me comentan que quieren hacer este tatuaje de Puigdemont en el culo, mi primera reacción fue pensar que era una locura, que no se iba a hacer. Pero al final parece que sí. Mola, mola el tatuaje. Mola, mola. Sí, sí, tiene la cara para tatuar.

Tiene la cara para tatuar. Joana, ara en té hi ha un oient que es tatuarà quan arribi el bon temps. ¿Quina és la millor època de l'any per fer-se un tatuatge?

Mira, depèn. La millor és cap a l'hivern, que ja no vagis a la platja. O sigui, el que no pots anar és que et toqui el sol, durant els primers 15 dies, i després amb protector solar. Jo aquest estiu, no sé què ha passat, que he tatuat força l'agost. Però clar, tatuo aquí els cambrers, dones que fan les neteges d'hotels, o el que no ha pogut anar de vacances i diu que se'n farà, anirà l'octubre o no sé quan i m'ha anat bé. Vull dir que també depèn de tu. Clar, si no t'ha de tocar el sol, fes-ho quan vulguis. Exacte. No es vol dir, no, fes-ho quan vulguis i ja està.

I quina és la part on la gent s'acostuma a tatuar més?

Allò que dius, és que aquí, últimament. Els braços és on te demanen més, que suposo que és perquè es veu. A nosaltres potser ens va més bé a l'esquena, perquè ens apoiem amb els dos cots i allà, allò és una gozada. Però en faig a tot arreu.

I quina moda, perquè és veritat que jo no sé si, per exemple, les lletres xineses, tinc la percepció que estan molt passadetes ja, a nivell de mon tatuatge. Jo tinc 10 anys, jo 15. Doncs ara, què seria la lletra xinesa del 2026, per entendre'ns? La flor de lotus, per exemple.

No, ja ha passat. També ha passat, veus? És que tot són modes, eh? Sí. Ara no els fem masses, ara continuem fent noms petits, que això els agrada molt, cosetes petitones absurdes, que són boniques, acabades de fer. Motius, no? Motius petitonets. Un capto, o una planxa. No saps ni per què se la fan, però se la fan. Una onada. Sí, exactament. Que anem a nedar. La onada està de moda, encara? És una hater, la Joana? Sí. Però jo els hi dic sempre, quan venen i em diuen. M'encanta això, però no té significat. Dic, vols? Vols que te'l digui en un moment? Doncs mira, això significa A tot pots trobar el significat. O sigui, el dibuix que t'agradi,

vols que te'l doni està molt bé perquè la Joana li treu el misticisme que tu et fa il·lusió fer-te un tatuatge, fes-te'l i a més avui en dia que tenim tècniques que faciliten, que ens el traiem per cert, el Nil m'ha fet els càlculs, tu has dit 700 segons els càlculs del Nil, que crec que són els correctes 1.440 euros, eh?

endavant el dir-me any i mig, clar, però el dir-me any i mig li ha restat els

jo crec que val la pena, eh? per treure't un tatuatge amb les hores que inverteixen i tot el personal mèdic, a més a més de tota la tecnologia Fran, va, marxem amb els últims missatges que ens diuen. Doncs mira, la Sílvia diu que no

li agraden els tatuatges perquè li recorden als famosos legionarios. I la Glòria diu, jo tinc la pell atòpica i, a més, al·lèrgia als metalls. Això pot ser tòxic, en el meu cas? Doncs. Podria ser perillós.

Jo, quan m'ha vingut algun que m'ho diu, dic, bé, no fem una cosa, fem tot un tapetidor A veure què passa. Ah. Home, a veure, he fet a gent que té psoriasis, que ja sé que no es pot tatuar, però pobra gent em diuen, home, ja que porto les psoriasis, deixa'm fer-me un tatuatge d'una vegada, ja que te porto aquesta merda aquí a la pell. Però beu en una pell, en un trosset de pell, i si funciona, en gran. Si se li cura bé, doncs ja està.

Joana Catot, dissenyadora gràfica, tatuadora i viatgera per la recerca del tatuatge i un personatge que l'haurien de fitxar aquí a les Tantúlies. Joana, gràcies, una abraçada. Núria Casas, ens sentim la setmana que ve. Molt bé, un petonet. Fran Domènech, tornem demà. A veure, demà què fem? Fins que se'ns acabin les respostes, trobarem la solució a fer el millor cafè a casa.