Per què totes les grans cantants neixen al setembre?

Les dones i els dies, el programa que li convé escoltar a Donald Trump.

Les dones i els dies,

Meravella de cançó. Olga Ábalos, tu saps com fer-me feliç i ho has aconseguit.

Home, jo sé que si poso aquesta cançó ja tinc el sopar pagat.

Tens el sopar pagat avui, el que faci falta, perquè m'has posat The Bangles. Avui sonen les Bangles dos vegades, eh? Estic a no tocar vores amb aquest September Girls, que és una versió de la cançó famosa de Big Star. Correcte. Però que a mi m'encanta perquè elles fan. O sigui, amb aquesta lletra, van parlant de les September Girls, o sigui, de les noies de setembre, que tenen una guerra amb els tios de desembre. Qui és un tio de desembre? A veure, que es personi. El nostre tècnic, Nil Hernández, és un tio de desembre. Aquí hi ha un tema. Es veu que fatal, la història, entre ties de setembre i senyors de desembre, oblida tant, perquè la cosa ens veu que no funciona.

És que la gent que neix al setembre està allò com al límit, no? Al límit de què? A veure, què has de dir? No, vull dir que no és allò que ni A més, el límit als del desembre, perdona. Això és com quan anaves a classe, la gent més petita eren els que havien nascut al setembre, no? I era com el límit de a quina classe vas, aquesta o l'altra, no?

Era aquell moment. Doncs, escolta, el mes de setembre, que teníem tantes ganes de començar, que li vam dir a l'Olga Valós, parla'ns de dones d'artistes que hagin nascut un setembre,

perquè és que n'hi ha moltíssima. Un futimer, la veritat és que. Començant per Beyoncé. Sí, correcte. Mira, avui no sonarà perquè som així, nosaltres. Bueno, perquè havíem d'escollir, no les podem posar totes, però Beyoncé és del setembre, també Gloria Estefan és del setembre, però nosaltres hem anat una mica a navegar pels anys 70 i 80, amb una excepció que ja escoltarem, i hem començat amb The Bankers, i una altra gran dona del setembre és Chrissy Hine. Hola.

A veure, ara estava pensant que no hem mirat totes les dates de naixement de les Bangles, no sabem si hi havia cap de setembre, però vam fer aquesta versió, però que és una mica la tesi d'aquesta nit. Abans que em comencis a presentar i a parlar de totes aquestes dones, Tu creus que les artistes o les cantants de setembre tenen alguna cosa especial?

Podria ser que sí, perquè també neixen en un període de l'any una mica especial, no? Si parlem de coses especials, no? El setembre és el mes de transició entre l'estiu i la tardor, és un mes moltes vegades de represa de les coses. I un punt nostàlgic. Un punt nostàlgic, comença a acabar l'estiu, canvia el temps, no? Comencen a venir les bruges. Això esperem. Per tant, és possible que el setembre tingui algun component que faci que a nivell artístic, doncs potser hi hagi una mica de malaltia, també, no?

Alguna cosa passa, però Chrissie Hynde va néixer el mateix dia que una servidora, i això ens agrada molt. No el mateix any 7 de setembre,

7 de setembre. Ostres, doncs mira, teniu una cosa en comú fantàstica tu i la Chrissie Hine.

Home, i tant, a mi m'ha agradat tenir moltes més coses en comú amb Chrissie Hine, sobretot la seva cartera, ja t'ho dic ara. A veure, ha fet molta feina, també. Ha fet molta feina, jo també, jo també, però no ens ha anat igual. Són escenes diferents, són mons diferents. D'acord, a veure, Chrissie Hynde, per qui encara no sapia qui és.

Doncs mira, ella va néixer als Estats Units l'any 51, però ja cap als anys 70 va aterrar a Anglaterra i va formar un grup que es diu The Pretenders, que és una banda fonamental per entendre aquella barreja del punk, rock i la new wave de la música britànica de finals dels 70, i va ser una de les pioneres a l'hora de liderar una banda de rock. I, de fet, la seva posició davant de l'escenari, amb la guitarra, amb aquella actitud una mica xulesca, fins i tot, va fer que es convertís en tota una icona.

I, a part, jo crec que és una de les primeres dones que veiem fent de líder de

veritat i de guitarrista. Sí, correcte. I compositora, cantant. I, de fet, ella ha seguit mantenint viva tota l'essència de Pretenders. Fins avui en dia, que encara segueix fent concerts sota el nom de Pretenders. Ella mai ha fet cap carrera en solitari, sinó que sempre sota el nom de Pretenders, que és el seu projecte de vida.

Doncs, escolta, sentim més la Chrissy Hine i els Pretenders amb aquest Don't Get Me Wrong.

Seria un nom a l'interpretis, no? Un nom a l'interpretis. Semblem nostàlgiques les de setembre, però també podem ser alegres com aquesta cançó. Aquesta cançó és una o de la felicitat.

I a ballar, i a passar-t'ho bé a la vida, que és una mica el que transmetia també la New Wave, no? Que és rock, és actitud punk, però. També amb un punt artístic, de buscar bé la bellesa de les coses i fins i tot, parlant de setembre,

una mica de melangia. Ens encanta parlar de la crisi Hein, però realment no li donaríem el carnet de feminista, precisament.

Ha tingut les seves històries. Ha tingut algunes polèmiques, especialment arrel de publicar l'any 2015 la seva autobiografia, Regles, on allà explicava que quan tenia 21 anys va tenir una agressió sexual. Va patir. I ella, a l'hora d'explicar com va anar, es va atribuir part de la culpa perquè diu que si vas vestida de determinada manera, doncs això pots atraure o no que et passin aquest tipus de coses. I això, clar, en un moment, en aquest 2015, en un moment en què la sensibilitat amb aquests temes ja està a flor de pell, i sobretot les dones en el món de la indústria de l'entreteniment ho tenen molt assumit, doncs això no va sentir bé en alguns sectors, i ella va haver de matisar les seves paraules, que ella deia que només parlava de la seva experiència, que no volia dir que a les altres els havia de passar el mateix si anaven amb faldilla i talons.

Déu-n'hi-do, Chrissie Hynde toca la guitarra, però millor no parlis de vegades, no?

Té una mica, a vegades, hauria de comptar fins a 10, moltes vegades. Per això als periodistes els encanta entrevistar-la, perquè sempre dona titulars. T'has entrevistat mai o què? Que has fet aquests ullets així de. Home, m'agradaria, però em faria molt de respecte, perquè tinc la sensació que si tens mal dia, l'entrevista no la remontes mai. Doncs a veure, una altra rockera que

també és del setembre és la Joan Jett.

22 de setembre, encara no podem felicitar la Joan Jett, que falten uns dies, però aquesta és una altra rock and rollera de la vida. Una gran pionera. I jo sempre m'he preguntat com és que no ha tingut tanta fam aquí a l'estat, o sigui a Catalunya, perquè igual que la Chrissy Hine ha estat molt important, la Joan Jett. A nivell internacional ho és molt, però aquí se n'ha parlat menys, no ho sé.

Sí, no sé si és pel tipus d'estil musical, no? Òbviament, Joan G, la coneixem per grans èxits com I Love Rock'n'Roll, per exemple, no? Bad Reputation o aquest I Hate Myself for Loving You, que té un punt, a vegades, una mica més proper al. Aquest heavy metal barrejat amb pop, ara m'estaven recordant de grups com Def Leppard i coses així, saps? White Snake. White Snake. Llavors, potser pel tip, estil musical, no va acabar de reixir massa, però Joan Jet és una gran pionera del rock. De fet. Va crear The Runaways, que era un grup dels anys 70, quan era fins i tot adolescent i era una banda formada íntegrament per dones, cosa que era inèdita en el seu moment als anys 70.

I fortíssim perquè només tenia 15 anys. És una cosa que m'alucina. I a més, hi ha l'altra dada,

que ella va començar a tocar la guitarra cap als 13-14, és a dir, que ja de seguida, en dos anys màxim, ja va tenir la seva primera formació musical.

Doncs escolta, meravella, Joan Jeta de Black Hearts,

que és un dels grups que ha format Joan Jeta al llarg de la seva vida. I llavors, si vols, passem una altra dona de setembre, no? Home, aquesta és de setembre

i ara faré allò, no sé com explicar-vos-ho, però us donaré una pista. El setembre també és el temps del vi.

Amy Winehouse, aquesta dona que no ens cansarem mai de sentir. 14 de setembre, va néixer un 14 de setembre del 83. Uau, sí, eh? Que ens fa moltíssima pena, sempre que parlem. Se'n posen els cabells de pèls de punta, eh? Mira, mira, s'havien posat. Avui vas amb un Fred Perry també, que és el polo que portava ella sempre, sempre anava de Fred Perry.

Sí, de fet tenia una col·lecció limitada dins de Fred Perry.

Sempre té uns cors petits, uns cors. I sempre la recordem, mai ens cansem d'aquesta dona.

És que tenia una veu espectacular, una forma molt pròpia de cantar on unia jazz, soul, rhythm and blues i ella mateixa, la seva forma de cantar ha creat escola. Hi ha moltes altres cantants que a partir d'Amy Winehouse han seguit aquesta forma de cantar, fins i tot arrossegant les paraules, vocalitzant poc, fins i tot buscant la textura de la veu i de la música.

I crec que és un cas clar, que això no ho hem dit, però setembre és el mes de verge, aquest signe que sempre és famós. Per la seva autoexigència, aquí jo crec que va haver molt d'autoexigència, és a dir, la gent pot pensar que tenia una vida desordenada, etc. i tal, però crec que realment era per fugir d'aquesta mena d'autoexigència i d'aquesta mena d'autocrítica que tenia tan forta. Més del que se li exigia

des de l'exterior. És a dir, és algú que va triomfar molt jove, amb una personalitat molt gran, amb un estil propi. Recordem, ella toca la guitarra, canta, també composa. Vull dir que és algú que volia fer la seva carrera com a autora. I clar, tenia tots uns elements externs, i això es pot veure molt bé en el documental Amy, que entre la seva exigència i també el que se suposa que ell havia de donar al món i al seu entorn, doncs va crear un còctel que a ella li va ser complicat de suportar, i d'aquí tot el tema de les seves addiccions. Les drogues, etc. Relacions tòxiques amb altres persones, etc. Però sempre ens quedaran els discos i

aquestes cançons meravelloses que passaran anys, anys i anys. Va tenir una carrera breu però molt intensa.

Mentre estava fent aquesta secció pensava, o sigui, quin va ser el primer disc de Dimi One House? El va publicar el 2013 i ella va morir l'any 2011. És a dir, són 8 anys de carrera musical molt intensa.

2003, 2003. 2003 o 2011. I em sembla que ara, no sé si fa ja 25 anys del Back to Black, no voldria jo ara aquí embolicar-me. Però sentim una altra dona, també, que és la meva estimada Gloria Gaynor.

Olga, Valós, un altre del 7 de setembre. No sé què va passar aquest dia. Quina bona collita, per favor.

Vas néixer tu, va néixer Gloria Gaynor i va néixer Chrissy Hine. Sí, mare meva. Ho veus, no? Jo no.

Per què volia fer aquesta secció? Per què has pensat que t'he donat aquesta idea de que féssim aquesta secció? Per parlar del.

Per parlar del meu aniversari. Del teu aniversari. Felicitem-me. A veure, Gloria Gaynor. Doncs, una altra gran dona de setembre, una de les grans veus de la música disco, i és una altra artista feta ella mateixa, perquè ella prové d'una família musical, els seus germans formaven part d'un grup de gospel, però ella. Per ser dona no se li permetia formar part d'aquest grup, i ella va dir, saps què? Jo em vull dedicar a la música, vull estudiar música, vull cantar, i vull crear-me el meu propi camí, i mica en mica, mica en mica, al començament dels anys 60, va començar a gravar discos, i quan va venir l'època de la música disco, aquí va esclatar la seva. La seva popularitat gràcies a temes com A Will Survive, que no l'hem posat,

però és que n'hi ha moltíssims de Gloria Gaynor. Podeu sentir-los tots a casa ja, perquè nosaltres ho hem de deixar aquí, estimada Olga Ábalos. Acabem amb aquesta imatge, amb aquest imaginari de la Gloria Gaynor i l'A Will Survive. I com sempre, acabem avui el programa. Aquest equip meravellós, Roser Pereira Moragues, Montse Comelles, Mireia Isar, Albert Castellbí, Helena Miquel, Nil Hernández i que us ha parlat Montse i Virgili. I tornarem demà. Portem una setmana molt literària perquè demà ens acostarà la seva poesia Maria Sevilla. Ens presenta el seu nou llibre Ni una o l'oposada flor. Això serà demà a les 11 de la nit, com ja ve sent costum en aquesta temporada. Adéu, bona nit.

SENSE ÀUDIO PARLAT