Per viure 120 anys: mantenir a ratlla la inflamació

Revolució 4.0 amb Chantal Llevina a Catalunya Ràdio.

Hola, què tal, com esteu? Benvinguts una setmana més al Món de Demà. La intel·ligència artificial acabarà amb la humanitat. Aquesta setmana hem tornat a sentir advertències gairebé apocalíptiques sobre el futur de la IA. Els riscos existeixen i cal explicar-los, però també cal preguntar-los qui construeix aquest relat, quins interessos hi ha al darrere, i si estem confonent risc amb certesa, ni la IA ens salvarà el món ni necessàriament el destruirà. Menys alarmisme des de la revolució, més transparència, més context i sobretot més periodisme. En el programa dissabte trobareu què pensem des del Revolució.

I avui volem parlar, explorem els límits de la nostra pròpia vida. Acompanyeu-me, la història que us vull explicar ens porta directament a principis del segle XX.

Estem al 1907 a San Francisco, una parella catalana que hi viu. Allà acaben de ser pares. La nena es Maria, i en aquell moment ningú intuïa que seria la catalana que viuria més anys de tota la història.

Quan va néixer la Maria, la gent encara no viatjava en avió, la ràdio començava les seves primeres proves de transmissió, i lògicament no existia la televisió, ni internet, ni els mòbils, ni els microones ni les neveres elèctriques. Durant la vida de la Maria, el món va canviar moltíssim.

Vaig venir a Catalunya quan tenia 8 anys en un vaixell des de San Francisco. Durant el viatge vaig caure per les escales i vaig perdre l'audició d'una orella. Un cop a Catalunya, els anys van anar passant,

fins que el 2023 la Maria es va convertir en la persona més vella del món. No crec que hi hagi cap secret per viure tants anys. Pensar, rezar i ja està. Això va dir la Maria quan va fer 113 anys. Un any abans, el 2019, va obrir-se un compte a Twitter. En el seu perfil deia, "Soc vella, molt vella, però no idiota".

Penso que la longevitat també és tenir sort i una bona genètica. Ordre, tranquil·litat, bona connexió amb la família i amics, contacte amb la natura, allunyar-se de les persones tòxiques i menjar iogurt.

Menjava tres iogurts al dia, això deia. Aquestes recomanacions les va escriure en un tuit quan tenia 112 anys.

Ha mort als 117 anys l'àvia de Catalunya, l'olutina Maria Branyes. De fet, era la dona més vella del món. L'any passat es va convertir en la degana del planeta. Avui s'han multiplicat.

Quan va morir la Maria Branyes Morera, el 19 d'agost de 2024, tenia 117 anys i 668 dies. El seu cas va portar els investigadors a estudiar el seu genoma, el seu metabolismo i la seva microbiota per tal d'esbrinar els secrets de la longevitat. Arribarem nosaltres a viure tants anys com ella? Podrem superar els 120 anys o els 150 anys? Vosaltres què en penseu? Benvinguts al món de demà. Comencem a revolucionar-nos.

Descobrirem si la promesa de viure fins als 120 anys és ciència, negoci o fum, parlant amb Pere Estopinyà, Bonaventura Clotet i Manel Esteller. Amb el publicista Jordi Orbea parlarem de la caiguda dels influencers i de com la generació Z desconfia de la informació que veu a xarxes socials. Ens anirem fins a Eivissa per conèixer de primera mà la trobada del món digital que la periodista Rosa Castells prepara pel mes vinent. I ens revolucionaran els nostres revolucionats de capçalera, Ricard Castellet i Jordi Pí.

Fa uns mesos els presidents de Rússia i Xina van ser enxampats parlant d'arribar a viure 150 anys. O fins i tot deien ells d'aconseguir ser immortals. Viure molts més anys dels que vivim sona engrascador. Ara bé, de debò podrem viure 120 o 150 anys? Actualment l'esperança de vida a Catalunya és de 84 anys. Quan va néixer la Maria Branyes el 1907 l'esperança de vida era de 35 anys. Això vol dir. Que en un segle i quart hem aconseguit allargar la vida 50 anys. Avui volem saber el revolució si la promesa de viure 120 anys és ciència, negoci o fum. I ho volem debatre amb tres grans eminències que em fa molt feliç que siguin avui entre nosaltres.

Ens acompanya a l'estudi el doctor Bonaventura Clotet, metge, investigador, fundador d'IRSI Caixa i una de les grans figures de la recerca biomèdica de Catalunya.

Què tal, com estàs? Bé, bé, bé, molt content d'estar aquí i de tornar-te a veure. Jo també, a tu, doctor.

Estàs espantat perquè aquesta setmana ens han dit que la humanitat s'acaba amb 10 anys.

Tu també estàs espantat? No, no, no, perquè com que no hi puc fer dir res i em costa fins i tot d'entendre tot el mecanisme que s'està aplicant en la intel·ligència artificial, etc., crec que, bé, no em sembla. Quan molta gent sèria em parla i ho diu. Algo de veritat deu haver-hi, però també potser encara estem a temps de manegar-ho d'una manera que es pugui controlar. Tinc els meus dubtes, però bé. A veure, a veure què passarà.

També un gran convidat avui, Manel Estaller, catedràtica en genètica i cap del grup de recerca d'epigenètica de l'Institut de Recerca de Sant Pau. Què tal, com estàs? Molt bé. Espantat també per aquests titulars apocalíptics d'aquesta setmana sobre que el món s'acaba d'aquí 10 anys amb la intel·ligència artificial?

Bé, jo no estic espantat en aquest sentit, però sí que soc una rara avis. Em sembla que als humans ens hem adaptat a moltes coses. Em preocupa més coses a nivell planetari, climàtic, que la introducció de l'intel·ligència artificial. Hem introduït durant molts anys moltes intel·ligències. I esta és una altra. No em preocupa especialment que ens adaptarem. I la humanitat canviarà, perquè està canviant. La recerca, per exemple, està canviant molt. Ara pugen les dades a una màquina, la màquina dona conclusions, escriu les conclusions. Però encara els humans tenim una part en aquest procés.

Felicitats per aquest llibre, Història d'una supercentenària, claus de la longevitat, en parlarem de RBA, i també saludem avui el Pere Estopinyà, bioquímic i divulgador científic. Què tal? Com estàs?

Hola, doncs molt bon dia i m'hauria agradat estar amb vosaltres a l'estudi. Estic ara a París. Jo sí que estic una mica preocupat pel tema de la intel·ligència artificial. Jo crec que sí que hem d'estar preocupats. És veritat que el missatge és molt apocalíptic, però estem, que possiblement són exagerats, no? Cap dubte en això. Però sí que estem creant una cosa nova que ens afectarà segur. Ens afectarà per bé en àmbit de biomedicina, en àmbit d'investigació científica, en temes energètics, tindrà grans avantatges, però jo crec que sí que amenaça algunes coses de la nostra vida quotidiana que sí que val la pena tenir-li respecte i jo sí que ho considero.

En parlarem, per cert, també un altre llibre, Què vols de gran? Bé, comencem, doctors, a veure, la resposta i la pregunta. Vosaltres creieu que viurem 120 anys? Doctor Clotet, sí?

Bé. A mi, quan parlaves abans de la introducció també de viure eternament, sempre m'agrada recordar la frase d'Elinstein, que en té de molt bona. Una d'elles és que el que té de dolent viure eternament és que l'eternitat cap al final es fa avorrida. Aleshores, doncs, crec que s'ha de viure amb qualitat, i òbviament que podrem viure no sé si 120, 105, 110, això serà més per a les generacions que ara tenen 10 anys o 20 o 30, però sí que es podrà i de fet ens podrem anticipar molt a tot el tema de la inflamació que causa l'envelliment i que accelera l'Alzheimer, El tema del càncer també s'anirà controlant a poc a poc i en un període de 20-30 anys totes aquestes malalties neurodegeneratives i tot el tema del càncer i malalties incurables cada vegada tindran més solució. En el cas del doctor Estaller,

sabeu que va formar part de l'equip que va estudiar el cas de la Maria de Baranyes, no? Què tenia d'especial per aconseguir viure 117 anys?

La Maria va ser una excepció, recordem que la nostra àrea viu en 1984-1985. Hi ha gent de 90 anys, bastanta, alguns de 100, i els raros són els raros, com diria la cançó, són els de per sobre 110. I la Maria el que tenia és un cúmul de circumstàncies, no hi ha única explicació. Hi ha diverses explicacions que van donar el fet que ha vist que estan a temps. Una és una bona genètica, uns bons gens dels seus pares, després una bona epigenètica, té una edat biològica molt millor que l'edat cronològica que tenia. I tenia, entre altres coses, un microbioma antiinflamatori, com s'ha mencionat abans, que també és molt bo per evitar malaltia crònica. I la gràcia de la Maria no és que visqués molts anys només, és que va viure amb salut aquests anys. I això és la diferència. Jo crec que els científics no volem rècords. Mira, hem fet 113 anys, però porta 15 anys fatal. No, volem viure, que visqui més gent, però amb bona salut.

I menjava tres iogurts al dia, que des que ho vaig llegir jo menjo iogurts, també no paro de menjar iogurts. Espera, perquè la clau no és tant veure quants anys viurem, sinó endarrerir l'arribada de la bellesa, dius tu.

Sí, jo crec que és el consens mèdic més important. Òbviament tots volem viure més anys i al futur viurem més i arribarem a unes edats que semblen ciència-ficció, possiblement, però ja podem viure més anys si ens cuidem, si socialitzem, si tenim una bellesa activa. Però la clau és tenir benestar en la bellesa. És a dir, ja ho ha dit el professor Clotet, no és que busquéssim fites, rècords de longevitat, sinó que poguéssim estar als 70, als 75, als 80, als 90, als 95, en una gran qualitat de vida, en una bellesa activa, I jo, d'alguna forma, el que he intentat treballar és identificar quines són les claus, no només les mèdiques, no només les de salut, sinó les socials, el preparament psicològic per a aquesta maduresa, que no és bellesa, i trobar que aquestes edats que abans ens pensàvem que ja eren jubilats, ja eren gent gran de 75-80, són completament diferents ara.

Doctor Clotet, vostè treballa en algun projecte ara que busca precisament millorar la qualitat de vida durant l'envelliment?

Bé, nosaltres treballem en col·laboració amb el Centre de Regulació Genòmica, amb la Mare de Dersen, amb la Mare Gall, amb el meu laboratori, l'IRSI Caixa, i també la Fundació de la Lluita contra les Infeccions, amb projectes de recerca. Per inhibir uns virus fòssils que tots tenim dintre del nostre cromosoma i que amb l'edat s'activen i que quan s'activen generen inflamació i aquesta inflamació genera, fent la història curta, genera un progrés de les patologies que donen l'Alzheimer i també de l'envelliment. En el model de ratolí. Tant per envelliment com per Alzheimer, ho hem demostrat, i en el model humà, amb un estudi petit, limitat, de 20 persones, també tenim resultats molt bons. Estem pendents que ens ho acceptin i, aleshores, poder-ho explicar en més detall. El que està clar, i aprofito per fer una falca publicitària, que com que treballem amb un fàrmac que és un genèric, per tant, no hi ha cap indústria farmacèutica que tingui interès, el dia 13 d'octubre, que és dimarts, dimarts 13, a l'Auditori. Invito a tothom que s'apunti, que entri a la web de l'Auditori i que fem un concert amb l'Orquestra Cobla i Corda de Catalunya que la Fundació Metalquímia de Josep Blagares ens proporciona per poder generar aquests diners que ens permetin fer aquest assaig amb més persones que acabin permetent confirmar les troballes inicials amb un grup reduït.

Doctor Manel Estaller, clar, tothom vol arribar a l'edat de la Maria en aquest llibre Història d'una supercentenària. Parles de molts temes, no? Les claus, no? Què destacaries també? És a dir, què recomanaries? Perquè m'agrada ser útil, no? I que aquesta entrevista sigui útil pels que escolten el Revolució. Què els diries?

Hi ha una part que no podem controlar, que és el que era d'ells, dels pares, però hi ha una altra part que sí que controlem, que és el nostre conducta, els nostres hàbits, Això no és quelcom massa espiritual, sinó en el fons és el que fem, deixem unes empremtes químiques al material genètic i també a les proteïnes, en aquest sentit. I, per exemple, sabem que una alimentació lleugera, diversa, és capaç de generar, anem a dir, un bon epigenoma, unes bones marques químiques. La ciència física moderada, també, i sobretot l'absència d'hàbits tòxics. El tabac es cursa la vida i et fa més vell. Vem una fumadora i veiem que ha envellit, en comparada amb una fumadora. L'alcohol també fa envellir ràpidament. La contaminació a les ciutats, és a dir, a vegades els científics no les tenen temps de fer descobriments, Però hi ha polítiques públiques que poden ser molt importants. Quan es va prohibir la difusió, la publicitat del tabac i fumar en llocs tancats, això va augmentar l'esperança de vida, per exemple. El mateix pot passar a la contaminació, a les ansietats que vivim la majoria d'humans avui en dia.

M'agradaria que escoltéssiu ara aquesta història, parlar d'algú que fa tot el possible per no envellir.

Les mateixes pastilles que fan servir els homes per tenir un millor rendiment al llit, jo les faig servir cada dia com a medicina per anar en la longevitat. Qui diu això és Brian Johnson, un empresari nord-americà de 49 anys que es gasta dos milions de dòlars cada any per aturar el seu envelliment.

Prenc de 80 a 100 pastilles de suplements cada dia. Sóc vegà, només menjo 2250 calories al dia i després del migdia ja no menjo res fins l'endemà. M'he fet transfusions de plasma del meu fill adolescent i tinc 30 metges controlant-me constantment. El meu lema és don't die.

Don't die, no moris. El Brian diu que dorm 8 hores cada dia, fa esport entre una hora i una hora i mitja, fa teràpies de llum vermella i infrarroja per la pell i saunes a altes temperatures per reduir la presència de microplàstics dins del seu cos.

Guanyar la mort, conquerir-la, serà la major fita de la humanitat.

Brian Johnson va començar aquest estricte i caríssim protocol d'anti-envelliment el 2021, aquest estiu, però cinc anys després li van diagnosticar una gastritis autoimmune incurable que pot portar-lo a desenvolupar càncer d'estómac.

He estat reflexionant i ara em pregunto si no he portat massa lluny tota aquesta idea de la longevitat.

Què me'n dieu, eh? Que Brian Johnson, eh? Tantes coses haurem de fer per viure més anys, 60 anys. Pere, tu què en penses?

Bueno, és un bon experiment, és un covalle. Jo crec que sí que ell estarà retrasant la seva edat biològica, segur, però és veritat que ell va provar, això de provar estes coses sense saber si no tenen efectes secundaris, ell va provar una espècie de fàrmac que es diu rapamicina, que també s'ha associat a reduir la longevitat. I al cap d'uns mesos el va deixar perquè li donava uns efectes secundaris negatius. Està clar que el que deia el doctor Clotet, que és superinteressant, del genoma de virus que provoca inflamació, vegada hi ha una teràpia que pot reduir això, o en l'epigenètica del doctor Esteller, o en alguns dels fàrmacs que ara, sense control mèdic, està provant el Brian Johnson, aconsegueixen reduir el ritme biològic de l'envelliment, doncs podrem viure més anys. Però jo insisteixo, i també ho deia el doctor Esteller, en el que podem fer ara, i no només a nivell biològic, és a dir, tenir amics ens protegeix de la longevitat. I dius, com? Doncs perquè tu hi ha un moment que et fas gran i necessites ajuda. Doncs perquè et porten les coses al súper o perquè t'ajuden en alguna cosa i tenir amics no et fa estar aïllat.

I que t'estimin, i l'amor, no? I l'amor cura. A veure, què us sembla aquesta història? Perquè clar, avui en dia tenim clíniques que venen teràpies anti-envelliment.

Sí, dir un parell de coses. No sé si la Viagra farà viure més temps, però aquest home potser viurà més feliç el temps que té,

que és una altra història molt diferent. És perquè és feliç, que dura més. Exacte, que dura més temps.

Que és una altra història, això, no? Parlàvem de felicitat i viure més temps. Potser és un efecte indirecte del fàrmac. En aquest sentit, però està clar que hi ha una part de conducta molt important, i com la ciència conflueix, perquè el que explicava el doctor Clotet, d'aquests virus que tenim, Maria, per exemple, tenia tot aquest virus silenciós, muts, quan hauria d'haver-los tingut activats fa anys, però teníem 117 anys, com si tingués 20-25 anys, es tenia quiet. Per tant, hi ha fàrmacs que avui en dia sí que es poden intentar usar perquè estiguin quiets, perquè no saltin, perquè no es moguin aquests virus que sostenen la longevitat. I una altra cosa, vèncer la mort. Això és una altra conversa molt més diferent. Com a espècie, nosaltres tenim un temps de mort que ens defineix. És verdad que portem anys enganyant-la amb la tecnologia nostra. Nosaltres, per espècie, havíem d'haver mort molt abans. Hem arribat a 84, però tenim una tecnologia a partir de l'any 46, la Segona Guerra Mundial, que ens ha permès fer un salt qualitatiu d'edat molt important. És una tecnologia que nosaltres hem aconseguit per enganyar una mica el programa d'espècie de mort que tenim. Doctor Clotet,

perquè tinguem més centenaris. Què passarà? En tindrem més.

Què passarà? Com no tinguem un sistema social que doni suport a aquestes persones grans que estan bé, però que pel motiu que sigui no tenen a nivell familiar tot el recolzament o no tenen possibilitats, aquestes persones és una pena perquè poden tenir el cap molt clar, físicament està bé, però en canvi no els hi donem cap paper i no les acollim adequadament perquè la llista d'espera per anar a un centre d'atenció. En una residència és de molts anys aleshores és una pena s'ha de planificar que la ciutadania viurà més anys i que s'ha de jubilar probablement més tard i que no s'ha de malmetre la possibilitat de la mentoria de l'ensenyament que fa qualsevol persona amb qualsevol feina des de fer gelats a treballar fent recerca.

Frase final, Pere.

Mira, jo crec que al futur hi haurà més grans, però menys vells. I en això el que vull dir és que viurem de manera més sana fins a més edat i després ens acabarem morint, com tothom s'acaba morint. Però el temps de bellesa, el temps de deterioro cognitiu, com que haurem. Haurem estirat molt més, per tots aquests avanços mèdics, la qualitat de vida a la maduresa. Serem grans, però no serem vells. I quan siguem vells, ja serem molt grans i morirem.

Molt bé, per molts anys i per moltes entrevistes que ens quedin a tots junts. Per tant, bon aventura, Clotet. Gràcies, doctor Manel Estella. Gràcies, Pere Estupinyà. Gràcies per venir al Revolució.

Gràcies a tu. Gràcies.

Abraçada. Arquímedes. Revolució 4.0 a Catalunya Ràdio amb Chantal Llevina.

Aquest estiu hem viscut una realitat que mai pensàvem que passaria. Els influencers han entrat en crisi, ja no ho peten com abans, i una dada rellevant només el 30% dels nois i noies de la generació 7 confien en ells. És curiós, eh? Pel 61% de persones d'aquesta generació de xarxes són la seva principal font d'informació, ara ve només un 33% i confia. És a dir, les utilitzen gairebé el doble dels qui confien. Com pot una generació estar tan enganxada a les xarxes i alhora desconfiar tant del que hi veu. Què està passant amb els influencers d'això? En parlem amb el publicista Jordi Orbea, ja el coneixeu, és també tectòleg i també LinkedIn, Top Boys. Què tal Jordi Orbea, com estàs?

Molt bé, amb ganes de tornar després de les vacances, saps que sempre venen molt de gust aquestes ties de descans i quan arribes, arribes més carregat d'energia que mai.

Molt bé, jo molt contenta, perquè quantes temporades ja portem compartint? Mira, l'altre dia ho estava pensant, i jo crec que més de 10 pot ser.

10? I més i tot, sí, o 10, potser. Bé, ja t'ho trobaré, ja t'ho trobaré. Miraré un dia les meves publicacions i et diré el què, però fa anys.

Vam néixer l'any 2017, no parlàvem tant d'intel·ligència artificial com ara. De seguida parlem d'influències, però tu com a publicista, m'interessa saber, hem exagerat una mica aquesta setmana amb la intel·ligència artificial?

Jo crec que hem exagerat una mica massa, però és una realitat molt gran que hi ha una mica d'esgabell. Jo l'altre dia estava sopant amb uns experts de temes d'intel·ligència artificial, gent que en sap i la toca molt, i el problema no està tant en els governs o en les empreses aquestes que estan fent intel·ligència artificial, sinó tota la part oculta que hi ha de terrorisme cibernètic d'intel·ligència artificial de grans nivells. És a dir, hi ha gent que està posant en jaque a les empreses, està posant en jaque a països, està posant a hackear bancs, a sistemes de seguretat, i realment hi ha tota una guerra oculta que no se'ns fa veure, i ara s'ha sortit així amb aquests titulars, però jo crec que el que hi ha sota és realment una guerra molt, molt bèstia que afecta a tots els països. I per tant, s'ha fet molta fressa, però clar, no es pot explicar a la profunditat, però jo crec que hi ha sota alguna cosa que se'ns escapa a tots els nivells, perquè realment pensa que. Tu imagina't que algú agafés els controls dels satèl·lits del món. O algú agafés els controls de. Que això ens passarà, eh? Viurem ciberatacs, eh? Això estic convençuda. Però es veu que ara és una cosa bastant bèstia i amb tot el tema de. No te n'oblidis que ara també hi ha tot el tema de la IA quàntica, que per cert tenim alguna empresa aquí espanyola que és molt potenta, molt potenta, que un dia te la portaré. Mira, ja sabem ara qui portarem un dia d'aquests, que veuràs com t'encantarà. I realment són gent que t'expliquen aquestes coses i que és una mica esglaiat, eh?

Molt bé, avui amb tu no parlem d'allà, hem parlat amb altres companys, però sí que volem parlar d'aquesta màgia dels influencers, que aquesta crisi passatgera no està passant, no sé si està passant o no està passant, però és un problema de contingut. Amb tu, que hem parlat molts anys de publicitat, els influencers heu pagat des de la publicitat molts diners amb ells, i ara què passa?

No estan tan de moda, per què? Mira, jo crec que hi ha unes coses que fa temps que ho parlem amb gent, que al final crec que hi ha hagut un problema de contingut. Si et fixes molt bé, moltes maneres de fer els estils, els estereotips, s'han copiat uns als altres, de manera que no hi ha res que sigui realment innovador. I realment alguna cosa que sigui diferent. Quan tu et mires, jo que segueixo les xarxes també per estar al dia, te n'adones de que la gent acaba fent exactament el mateix, quasi quasi amb els mateixos gestos, les mateixes bromes, els mateixos estils, els mateixos tons, i arriba un moment que ja, jo crec que aquest contingut és una mica fins i tot repetitiu o avorrit, i per tant la gent està començant a borrar-lo del seu imatge, no? Per tant jo diria que hi ha una part de contingut que s'ha de canviar, s'ha de millorar i s'ha d'innovar. Dos, També hi ha una manca de credibilitat a partir del moment que un influencer et parla d'una marca i al dia següent d'anar en parla d'una competidora, quina gràcia té això, no? De dir, escolta, no tens cap criteri, no tens cap tens la barra d'un dia parlar de taronges i al dia següent parlar de les taronges de la competència, dius, ostres, no té cap sentit, això també els usoris s'estan donant compte. I la tercera molt important és que la gent comença ara a també a cercar una mica més la veritat, no? És a dir, escolta, ja no tinc prou que me llencin aquests missatges, sinó que jo realment ara vull començar a xafardejar, a cercar, a mirar, a comparar, i a veure si això s'arriba o no arriba. Mira,

jo ara tinc el meu fill gran O sigui, perdona, és cansament una mica, eh? Clar, clar. Cansament i autenticitat, perquè ara jo veig, per exemple, puc dir una no sé si dir el nom, d'una presentadora coneguda d'una altra cadena de televisió. Bueno, bueno I que posa, publi, i llavors el text, amb el cotxe. És que no me la crec. I a més, perquè com que han obligat que les xarxes socials els ha posat la paraula públic, ha perdut aquella autenticitat.

Totalment, totalment. Mira, l'altre dia estàvem ara cercant un cotxe per casa, un segon cotxe, un petit, eh? I llavors, què fèiem abans? Ostres, anàvem a mirar tots els vídeos de YouTube, la gent que t'explicava. Arriba un moment que t'has cansat, llavors comences a fer comparacions reals, amb dades reals, amb informació real, i llavors ja et comences a buscar coses que rasques tu, no? Que ja no tens prou que algú t'ensenyi aquell vehicle explicat d'una forma meravellosa, sinó que a més a més. Comences a arrascar certa informació, et dónes compte que allò que abans era tan, anem a dir, innovadors, ara s'ha tornat una mica, diríem que una mica repetitiu. Jo crec que el contingut és un dels grans quès que no han resolt. I si no fes la prova, mira't algun determinat tipus de tema, mira 10 influencers i ho fan exactament igual. Es copien, eh?

És a dir, hi ha una dona influencer que denuncia un cotxe, que es nota molt avui en dia, i repeteixen el contiguo. L'estereotip. I la generació 7 s'ha cansat d'aquests influencers i, per tant, estem assistint, podem dir, a la caiguda de confiança

de la gent cap a aquests influencers. Bueno, hi ha un factor que ja vam parlar alguna vegada fa molts anys. Et recordava deia, ostres, els influencers també tenen un tema de que els pobres, ells tenen una sèrie d'influencers que no són seus. Al final són de les xarxes socials les quals hi són. Per tant, ja no depenen 100% d'ells, sinó que depenen d'un tercer. Això és tremendament important i el que els està passant ara és que no tenen controlat ni els usuaris, no tenen la mateixa força que tenien abans i fins i tot ara ja, jo que soc un gastronom nat, Escolta, ja no em crec ningú que marxem a un restaurant, la millor hamburguesa del món, la millor botifarra,

i vas als llocs i dius, quina és la bona? Jo posem la publicitat ara en què creiem, és a dir, en qui creiem, en els mitjans, en els periodistes, jo sempre m'he seguit més els periodistes que els influencers.

Jo també, mira, una de les grans coses que per mi hi hauria d'haver, i també dintre del periodisme hi ha periodistes i periodistes, vull dir que hi ha capçaleres i hi ha capçaleres, no? I per tant és una de les coses que hem de començar a treballar bé. Si realment ens creem la professió, periodistes, doncs hem de fer periodisme de veritat, investigació de veritat, i ser capaços de transmetre de veritat. I possiblement serà més influenciador un bon periodista que faci una bona investigació i expliqui un determinat tema que no un influencer que ha rebut diners per explicar allò de la manera que un desitja que l'expliqui. Perquè, a més a més, molts d'ells ja van marcats inclús hasta el contingut que han de dir, el que han de dir i com ho han de dir. Per tant, a vegades això perd tot tipus de credibilitat, no?

Per acabar, Jordi Urbea, t'he de preguntar, si ara, jo soc una marca, on he de posar publicitat? Vivim amb, tu i jo vam parlar, hi ha tant de milions d'emissors, on la poso? A la tele, a la ràdio, a TikTok, a Instagram, a un programa?

A la suma dels llocs que pugui influir la teva marca, però d'una forma molt autèntica. Fent arribar el missatge d'una forma molt autèntica. La ràdio, els darrers anys, amb el món digital, ha tingut un creixement molt important i ha sigut una de les grans sorpreses del món digital, quan tothom pensava que allò es acabaria, no? Les capçaleres de diaris de paper són tremendament importants. Llegir una columna d'interès, d'aquestes d'opinió, és molt interessant, enriquidor. Per tant, jo crec que si volem ser una mica cultes hem de barrejar canals, hem de barrejar missatges i hem de ser capaços de tensar-nos el consumidor donant resposta a allò que vol. I no te n'oblidis, ara ja no és solament el SEM i el SEO, sinó ara hem d'indexar tots els continguts en els mons dels chats i de més, perquè això és un canvi gran, gran, gran en quant a informació, perquè l'usuari la cerca i la cerca de forma personal.

Doncs el Jordi Urbea segueix revolucionant la publicitat al Revolució 4.0 de Catalunya Ràdio. Seguirem les teves accions cada mes, eh? I a més a més, que el seguim també a LinkedIn, el Jordi. Per tant, escolta, tot el que sigui publicitat ho explicarem amb tu aquesta temporada. Gràcies. Abraçada a mi, gràcies.

Cuidat, adéu-siau.

Dos dies, els dissabtes quan vulguis, a l'app i al web, i els diumenges de 10 a 11 de la nit a Catalunya Ràdio.

El món digital ens connecta d'una manera meravellosa, estiguem on estiguem. Podem assistir a reunions des de qualsevol lloc del món o podem sentir-nos a prop d'una persona que viu a molts quilòmetres de distància. Ara bé, de vegades, per parlar de tecnologia i del món digital, és genial trobar-nos junts, compartir idees i visions de futur, perspectives completament diferents. I una d'aquestes trobades es celebrarà el proper 22 d'octubre al Club Diario d'Eivissa. I avui ve a parlar-nos d'ella, la periodista, creadora i directora d'Ibiza 20, Rosa Castells.

A veure, ja, catorzena edició, connectant persones que són referència del món digital, i aquest any, per primera vegada, la trobada no és a Formentera, sinó a Ibiza, que t'ha impulsat a fer aquest canvi, perquè trobes que aquest any és el moment ideal.

Què tal, Rosa? Per què? Molt bé, Gental, gràcies una vegada més per estar amb vosaltres aquí. Bé, els projectes evolucionen, evolucionen, i després de 14 edicions a Formentera, ara notàvem que era el moment de donar el salt a Ibiza. És la mateixa essència, la mateixa filosofia, el mateix equip. Ibiza, per què no? Hi haurà referents, explica'm, de Google, Canva, qui ve? La directora de comunicació de Google, la directora general de Canva, director de marketing de CaixaBank, que més que més que em deixo, la Lorena, la directora de comunicació de Bizum, que ara està en un moment de fervescència total, i algunes sorpreses a més que ja us trobareu.

Molt bé, quines grans preguntes es faran al sector tecnològic? Suposo que parlareu de de la intel·ligència artificial i tots aquests titulars que tenim cada dia, una mica alarmants, com saps alguns d'ells, de què parlareu en aquesta trobada? Home, evidentment la intel·ligència

artificial serà com el nucli, el centre, però cadascú des del seu espai, cadascú des del màrqueting, des de la comunicació, des de la creativitat, no podem oblidar això que ens vindrà, però també parlarem de com combinar tecnologia amb la nostra creativitat, o sigui, que serà clau per connectar amb el públic. Com la tecnologia connectarà creativitat, però clar, que és important, no podem oblidar això. I com la IA, com la intel·ligència artificial, elimina barreres. Però la creativitat, el criteri, el bon gust, són essencialment humans. Suposo que en parlarem moltíssim. O com una marca, per exemple, com Vitum, pot formar part del dia a dia. Ens donaran les claus com fer això. La Lorena, que a més és experta i és excel·lent.

Canva, eh? És precisament una de les empreses que està transformant la manera de crear continguts, no? Escoltarem a la Soraya Castells, la seva General Manager i una de les 100 dones també més creatives en el món de l'empresa, segons la llista Forbes, i suposo que tindrà, Rosa, ganes d'escoltar-la i sobretot de veure com planteja, no?, la creativitat i la intel·ligència artificial, perquè cada vegada els creatius, no?, també l'estan utilitzant més, no?

Sí, la Soraya ja va venir, abans estava a TikTok, que és una dona excel·lent, jove, excel·lent, excepcional, que abans estava a TikTok quan era creativa, executiva, i ja va venir fa dues o tres edicions. Ara repeteix sent General Manager de Canva. I li dic, sobretot explica'ns, perquè Canva és molt útil, a la mateixa amb la intel·ligència artificial i amb tot, però ella ho enfocarà com la creativitat i tecnologia ens poden ajudar al dia a dia. Molt bé.

Per tant, dius que no cal ser un expert en tecnologia per participar-hi, que a Ibiza Ben està pensat sobretot per persones curioses. Per qui està pensat aquest certamen?

Per gent curiosa, per professionals curiosos, professionals que volen desconnectar del seu dia a dia i focalitzar-se durant un moment amb el que és important, no? Vull dir, amb connexions, amb contactar amb gent, amb fer networking, amb aprendre de referents que ens donaran les claus del que vindrà i més en un moment en què estem una mica espereïts, no? Però és per tothom que tingui que veure amb marketing, comunicació, creativitat, cultura digital, en definitiva.

Chau chau.

Ibiza 20 va néixer en vocació de continuïtat amb la Rosa Castells. Aquest certamen ha canviat de Formentera a Ibiza, parlant de la cultura digital, parlant de les transformacions digitals i sempre ens visita. Quina transformació, Rosa, diries que t'hauria d'haver vist en el món digital perquè poguessis dir per això valer la pena, no? Ibiza 20, és a dir, ara amb la intel·ligència artificial ens ajuda a a la salut, ens ajuden a la medicina, hi ha grans avenços. També hi ha molts riscos que estem parlant, i parlem fins i tot dels mateixos que l'han creat. Què en diries?

Bé, de fet, hem vist, o sigui, gràcies a les noves tecnologies, hem vist aquí durant tots aquests anys la transformació de les xarxes. Quan vam començar, tu saps, fa 14 anys, a Formentera, no hi havia institucions socials, no hi havia LinkedIn, no hi havia Twitter, I llavors, per exemple, tots els hotels, empreses, la gent no tenia xarxa social. Ara, després, amb tota aquesta evolució, vull dir, tothom té, tothom no pot viure sense xarxes socials i, per desgràcia, estem també, hem arribat a un punt, ah, mira, sí, a un punt que estem massa enganxats tot el dia en pantalles. Potser la transformació que m'agradaria veure, o sigui, mirant cap endavant, és que no estéssim tan enganxats a les pantalles, que féssim més el de tu a tu, més el contacte humà, no?, la conversa. Per exemple, aquí a Ibiza 20, sempre potenciem la conversa entre la gent, entre els ponents, entre els participants, el networking. Precisament per això, per les pantalles. Amb tu,

que des del 2017 ja ens visites, hem parlat de la transformació digital d'internet, com deies, de les xarxes socials. La gent que participa al Revolució 4.0, Rosa, es va conèixer. A les xarxes socials i a Twitter, quan estem parlant del 2009-2010, hi ha molta gent que ens vam conèixer i molts col·laboradors d'aquella època. Exacte, som pioners. I amb tu també. A Google, de què parlarà en aquest certamen? La Anaís Pérez Figueras,

que és la directora de comunicació de Google, que és una dona excepcional, parlarà i ens dirà com gestionar una mica també i com utilitzar aquesta intel·ligència artificial en comunicació. Ella diu que la podem utilitzar, però nosaltres la hem de dominar. La Anaís sempre diu que hem de dominar aquesta intel·ligència artificial.

Molt bé, hem de dominar aquesta intel·ligència artificial. I Bizum, important també, pagaments digitals cada vegada més.

Bé, pagaments digitals, o sigui, ara mateix sempre estem fent, ens sembla que ara tenim un problema perquè dius, ostres, tot ho podem fer per Bizum, però jo no ho sé, sé que ara hi ha algun boom que ens ho explicarà la Lorena, que jo no vull posar la pota. Perquè ara tot ho pots pagar per Bithum, però clar, la factura on està, no? Però el més important és que Bithum és en general, han fet una marca humana, o sigui, està el dia a dia nostre, te hago un Bithum, et faig un Bithum, paga'm un Bithum, vas a sopar amb els amics i et fan un Bithum, vull dir, és una marca que està està en constant evolució amb la gent.

Molt bé, doncs la trobada Ibiza 20 d'aquest any, se celebrarà el 22 d'octubre al Club Diario de Ibiza, es convertirà en un centre de reunió de talent i expertesa sobre el món digital i el futur que ens espera i aquell dia podem dir que la revolució del món de demà la tindrem allà. La Rosa Castells, periodista, creadora i directora d'Ibiza 20, que vagi molt bé. Gràcies per venir al Revolució a explicar-nos

i et seguirem. Esperem, esperem que vingueu aquest any, Chantal. Molt bé.

Ja saps que jo sempre he tingut molta feina i una agenda complicada. Ibiza és Ibiza. Però ho intentarem. Gràcies, Rosa. Una abraçada.

Gràcies a vosaltres. El que compta no és qui ets, sinó qui creus que ets. Andy Warhol.

I aquest diumenge no podia faltar l'opinió dels nostres revolucionats. Ben tornats en aquesta onzena temporada. Ricard Castellet, Jordi Pí, què tal, com esteu? Molt bé.

A Ricard està molt gran.

I no de tamany, precisament.

Escolta, parlarem d'ahir,

però ens hem alarmat una mica. Molts titulars alarmistes que la intel·ligència artificial acabarà amb la humanitat d'aquí 10 anys i no és veritat, no acabarem amb la humanitat. Què us ha semblat? Ens hem exagerat una mica?

Jo estic en contra del discurs de la por. Ho dic molt en sèrio, estic totalment en contra del dissubte de la por, estic a favor del dissubte crític, sí, i crec que estan fent la campanya de publicitat més gran i més barata de la història de la humanitat. Totalment d'acord.

Jo tampoc estic d'acord amb la política de la por, però tampoc estic d'acord amb la política de Trump. Tampoc, evidentment. Això no es campixa i menys si cau a les seves mans. Per tant, precaució i sentit crític. Crític i crític, però no por.

Per això, Revolucionats, avui parlem de la intel·ligència artificial, però podem dir que també és una intel·ligència social. Amb Ricard, Jordi, i anem a posicionar-nos.

Això és el que hem de debatre. Sí, en aquest debat, no? Parlem-ho, parlem-ho. Volem plantejar la nostra

ja particular o el que és el mateix, el nostre. Aquesta ja ètica, no?, Ricard i Jordi.

Diu-li per avui de robots, i no deia, que hi ha hagut un robot que es corre més ja que els humans, i no em venia de gust parlar d'això, i que era molt més divertit. El vídeo és brutal,

aquest tio és més ràpid que us en vol. El problema és que és igual de ràpid corrent que fotent-se un pinyo

contra la paret, perquè no sap frenar. El col·legi, a més, s'encent. Parlem de ja, perquè ens sembla que. Parlem de ja.

I si és ètica, no és ètica? La IA hi ha molts temes, és que la IA no és només un xat GPT, sinó que la IA és molt més, i per tant, ha de ser ètica.

La IA és un software, el software i la tecnologia no és ètic. L'ètic és l'ús que fem servir. Aquesta tecnologia i aquest software. Si nosaltres estem, per exemple, fent servir la IA perquè triï un candidat, un currículum idoni, ens estem equivocant i estem fent un ús no ètic d'aquesta tecnologia. Per tant, el que fa o no fa que sigui ètic són els humans. Els humans hem creat dades, dades esbiaixades, i la IA està aprenent i està desenvolupant coneixement a través d'aquestes dades esbiaixades.

Jo diria que a més a més el punt és més greu perquè ja no és que hi hagi gent darrere de les IA, sinó que darrere dels models d'IA hi ha altres IA. I per mi el que és tope pervers és això, perquè al final si un model ja neix corrupte d'inici, seguirà generant sobre un model totalment corrupte. Corrupta, per tant jo crec que al final el tema és sobretot com controlem tot això i sobretot quins paràmetres de filtració establim. Per controlar això. Clar, això és el que han dit

també aquestes empreses, no? És a dir, les empreses que creen la IA han dit que hem de ser més responsables, han demanat aquesta regulació, no? El que programa, no? També, Ricard, demana aquesta regulació.

Exacte, i aquí jo personalment estic tovent a favor d'aquesta regulació, d'aquesta legislació a favor de la IA però controlada perquè hi ha més incerteses, perquè hi ha un discurs de la por que és l'únic que em fa por, el discurs de la por, i per tal que crec que cal regular. Ara bé, Aquí hi ha el senyor Trump que diu, no, no regulem, el que regulo sóc jo, és el meu criteri, i això és un perill molt gran.

Hem de parlar de la relació de la intel·ligència artificial i el medi ambient, que a més ja sabeu que una resposta de text de 100 paraules, oients, gastem mig litre d'aigua, que això la meva filla sempre m'ho diu, em diu, mama. Quan em diu, estàs gastant aigua, que ho sàpigues, i la gent jove, això és sostenible, també, pel nostre planeta, us pregunto els dos?

Clarament, no és sostenible. Aquí el debat és el de sempre, no? Vull dir, què prioritzem? Està clar que amb el planeta que tenim, nosaltres ja fem cas, com a persones, els petits gestos, no? El tema, doncs, d'estalviar l'aigua de la planxa i regar, aquestes coses, però el problema està amb la ia. I, sobretot, Calculem la infinitat de litres d'aigua que s'han gastat pel vídeo d'Instagram de com érem als anys 80. Aquest viral que hi ha hagut em sembla brutal perquè això és inútil, impresentable i només serveix per gastar aigua, energia, molta, perquè a més és imatge. I tenir les nostres dades. Però és que això no pararem, això no pararem. Però el que hem de parar és el sentit de l'ús. O sigui, per què volem veure'ns com als anys 80?

És un entreteniment. Hi ha també una part de la tecnologia que és entreteniment.

És sostenible. Si aquest entreteniment vol dir que et quedis sense aigua, tenim un problema, i molt greu.

A sota de la illa ens pot ajudar molt bé, molt, en el canvi climàtic. Posem un petit exemple. El BSC, Barcelona Super Cooperative Center, acaba de fer un estudi sobre l'impacte de la calor a les ciutats, que recomano a tothom que el busqueu per internet i el consulteu. Què passarà a les nostres ciutats d'aquí uns anys amb l'augment de la temperatura? Això és una bona illa, utilitzada correctament per ajudar a la humanitat en la lluita del canvi climàtic. No, com deia el Pinetti, un vídeo viral absurd que sé que ens fa riure però que la despesa energètica no correspon.

És que la IA té el bé i el mal. És a dir, la IA pot ajudar-nos a lluitar contra el canvi climàtic però també pot contribuir al consum de recursos.

És la paradoxa. Aquest debat entre el bé i el mal ja l'hem tingut amb internet a la seva època i ara el tenim amb la IA i, a més a més, de forma molt més potent. Al final, és el que dèiem abans, és aplicar sentit i el que està clar és que hem de fer que la pròpia tecnologia, no només la IA, sinó tota la tecnologia en general, sigui més eficient i més sostenible.

La IA també ens afecta com a usuaris, desinformació, n'hem parlat amb el Marc Amorós, els joves ja no treballen amb llibres, no consumeixen informatius, sinó que simplement s'informen a través de les xarxes. I aquí la IA també, Ricard i Pi, perillosa.

Molt, molt perillosa. Estem generant imatges, vídeos, amb veus, amb imatges que semblen reals. Gostam molt discernir què és real i què no és real i que, a més a més, s'adapten a moments crítics de la història en concret. Em sembla molt clar estar al cas de Ceuta, tu al cas de Ceuta, La quantitat de fake news, de vídeos virals falsos, de personatges, t'ha quedat molta informació falsa al voltant d'un factor?

Destaquem la Fara, la jove aquesta marroquí, que a totes les xarxes, anem a dir, pròximes als musulmans i tal, va fer un viral brutal presentant una jove instal·lada a seuta i odiant de la gran. Seva nova vida a Espanya. Un contingut i un perfil de la noia íntegra generats a mi. Totalment falsos. I a més,

si algun mitjà de comunicació li dona cobertura sense verificar, tenim un contingut fals en milions de visualitzacions,

Ricard. Que és el que passa. Ara, deixem girar la truita. D'igual manera que serveix per viralitzar continguts falsos, i aquí hem de ser molt crítics, també pot servir per difondre continguts culturals, continguts científics, continguts de valor, coneixement, i això també ho hem de posar en valor. Hem de saber utilitzar aquesta IA, aquestes xarxes, per generar bon contingut.

Per tant, avui a Revolucionats, amb Jordi Ip i Ricard Castellet, parlant d'aquesta IA, no només necessitem entendre la tecnologia, necessitem l'educació digital per buscar contrastar els continguts, i ara parlem també de les grans companyies generadores. Hi ha protagonistes aquesta setmana que el que volen és un control econòmic, i el que han fet també és una publicitat gegantina, que deia abans el Ricard, el tema econòmic. Jordi.

El tema econòmic és molt important, perquè al final desenvolupar tot això, totes les companyies que estan desenvolupant ja no estan generant ingrés, per tant estan totes a la ruïna, invertint molts diners, molta inversió no només amb la pròpia tecnologia, sinó amb professionals, desenvolupadors, etc. I per tant la cosa és molt deficitària. Clar, jo crec que al final els lobbies el que demanen és el seu tros de pastís i no deixaran que això, que una indústria com aquesta es dispersi, si la poden tenir agrupada i almenys poder-se recuperar de les imágenes.

Parlant de molt poder, molt poder, consultat en molt poques companyies. I això sona molt malament. És una influència sobre l'economia, sobre com accedim a la informació, influència de quina informació consumim. En definitiva, una dependència brutal amant de molt pocs que estan als Estats Units o a Xina. I a Europa, què farem?

La part positiva seria intentar entendre que la IA en definitiva pot democratitzar l'accés a depèn de quines eines. I això dona moltes possibilitats a companyies molt petites que fins ara ni es plantejaven estar lluitant en un mercat amb els grans gegants. Poder ja no per la seva supervivència, perquè difícilment sobreviuran, però sí perquè els acabin comprant, que això està passant molt. Per tant, també hi ha la part positiva, no? Una persona sola, molt petita, en el mercat, insignificant, pot estar utilitzant eines de grans corporacions i això, no? Avui penso en el

Departament de Comunicació d'Entropi i OpenAI. Segur que els han dit, calleu, no torneu a dir, perquè ja sabeu que aquesta setmana han fet molts titulars, ara hi ha silenci, veurem què passa. I un altre punt del debat també amb vosaltres és la intel·ligència artificial en la cultura i en l'educació dels joves.

És un tema també molt punyent i que n'hem de parlar moltíssim. Som una generació que hem crescut en internet. Però és que ara estem davant d'una generació que per primer cop neix, creix, amb internet i amb IA, i això fa encara tot molt més complicat. A més a més, en un període de temps molt curt, estem parlant de tres anys, quatre anys, que hem hagut d'incorporar una eina bestial, amb un potencial bestial, a les aules, a la nostra vida, i això fa tot molt complicat. L'IA pot ser una eina educativa molt útil, sí, i ho defenso, però també pot ser una eina contracultura molt important.

Ja era una eina contracultura internet? Imagineu ara la IA. Al final, la cultura ha de deixar d'aprendre la tecnologia i recuperar l'espai que li pertoca. Al final, estem creant petites màquines totalment incultes. O sigui, penya que no sap interpretar un text, que no sap absolutament res perquè no investiga, no treballa, simplement viu de l'algoritme.

Molt bé, doncs entre la fascinació de la IA i la por de la IA, el Revolució es queda amb el pensament crític i això és el que farem aquesta temporada, ser crítics amb tot.

Ricard Castellet i Jordi Pins. Jo proposo que el pròxim dia farmegem Aura. Farmegem, vinga, va. Molt bé.

Gràcies, gràcies companys.

¡Es una revolución! ¡Es una revolución!

Acabem el programa i avui hem parlat de viure més enllà dels 120 anys i hem triat una frase de l'actriu Helen Mirren que aquest estiu fa 81 anys i diu així Jo no en dic fer-se gran, en dic créixer. Doncs vinga, tant de bo que tots creixem i molt. Ens queda molt futur per endavant.

But now I see.

Moltes gràcies a l'equip del programa, Xavi Llauradó, Ivan Dietz, Gerard Gil, Jordi Pimar, Camorós, i gràcies també a les veus de Carles de Bo i Anna Escura, que han sonat també avui al programa. Gràcies, oients. Una abraçada.

¡Falunza!