Petons sí o petons no? Santi Villas té una dèria

Ja sabeu que els dimecres saludem el

Santi Villas, bona tarda. Ai, bona tarda. Mira que m'han fet un paper, tinc el nom de tots, eh? Menos el teu. Joan López d'Alegre, Roger Pidecabanyes i Júlia Miralles. El teu no està aquí al darrere, Òscar Fernández. T'han donat un guió. Sí, m'han donat un guió que se suposa que ho he de fer jo. Cosa que demostra. És que me fan hasta el guió, vull dir-te.

T'anava a dir que cosa que demostra que habitualment no portes guió. Bueno, que demostra, no?

Això es veu palpable cada setmana, cada dimecres es veu claríssim. No, vull dir, m'han ficat en un paper i tot, però això molt bé, eh? Bueno, calla. Saps a qui m'he trobat a la porta? A la porta de Catalunya Radio? Ara l'estic escoltant perquè jo m'imagino que quan es mou. Diguéssim de manera oficial, deu posar Catalunya Ràdio, no deu posar Radio Estel, m'imagino. És que no sé de qui parles. Jon Jon. Què dius, ara? I se m'ha presentat dient-me que sóc el Jon Jon. Veus?

Cuidado! És que jo li dic que li dius Jon Jon. Visca Catalunya, ho vaig a dir.

Home, per favor, però escolta, ja li he dit, eh? Doncs més encara, amb un traje, blau tinta, camisa blanca, corbateta. Si el veus vestit així. És que va a la Generalitat?

No, és que al matí hi ha hagut entrevista important. Ah, però anava Jon Jon. Avui hi havia Oriol Junqueras, ahir va haver el president Illa, un altre dia hi va haver un altre. Ah, que es vesteixen perquè venen a les ràdios polítics. A vegades sí, o perquè tenen algun acte fora. Altres dies va com més casual. I en tres dies que ha vingut, ha repetit traje, ho sabem, això? Això no ho sé. Ah, doncs mirem-ho. Això s'hauria d'analitzar. Tinc una cosa pendent des de la temporada passada, que és apuntar-me en un paper tots els dubtes que tens sobre Jon Jon i convidar-lo un dia. És que m'ha dit que vindria. És que hem parlat un moment. Ah, però avui, que vindria avui? No, hem parlat a sota l'arca aquest que pita. Sí. Allà, Jules, mentre anaves sonant. Ell ha sortit amb el traje, que ha vingut, que l'he vist molt bé. Bé. Doncs no ho sé. Però si m'ho dius com sorprès. Bueno, perquè jo trobo.

Aquesta gent sempre, com que pateix tant i tenen tanta feina, sempre fan mala cara, diguéssim. No sou com vosaltres, que heu de fer streaming, llavors el dureu una mica. Però clar, als quefes sempre no els he donat temps. L'he vist una monada, vestidet per fer pincelet, pincel, i a més, el trajet blau marí i la motxileta penjant de Jon Jon. En aquest cas amb les dues ancetes, no una. I li he dit, què vas, agafar la bici? I m'ha dit que no, que va amb moto. Però m'ha dit que anava amb una moto, com m'ha dit. No me'n recordo, perquè jo soc una costera volgada. Una moto com de barri, ha dit.

No, ell porta una moto d'aquestes grosses, no porta un scooter. Ah, bueno, això m'ha dit.

Bueno, pues bueno, pues ya está. No sé si estarà molt

còmoda del fet que estiguem parlant sobre ell, el seu outfit, en el teu cas, i totes aquestes coses.

Bueno, però ara jo pensava que anava amb un cotxe, si anava amb moto, no m'escoltarà. O escoltarà els cascos, també porta moto. Home, vull pensar que no, que això no es pot fer. Clar, no es pot fer. Com ho ha de fer, per favor? És que de veritat, aquí les coses diem. És que només mos fotem amb líos. Jo vinc aquí a la declaració i ja t'ho dic. Tu has de portar a totes aquestes que tens que et fan temes d'aquestos. Dutxar-se pel matí o per la nit. I ja està. I aleshores tot això no genera els problemes que genero jo a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, aquesta que tenim. Molt bé. Bueno, doncs ja està. Molt bé. M'ha dit que vindria un dia a parlar, que es va apuntant les coses. Molt bé. Hem resolt el tema del meu contracte, perquè es veu que jo encara el contracte que a ell li arriba, clar, a veure'm. No diré el carrer, perquè no es pot dir, perquè això és la protecció de dades aquesta. Però clar, a ell li coincideix que jo, diguéssim, que segons el meu contracte que a ell li arriba, jo visc al seu edifici.

I no és veritat, això? Ara no. Però vol dir que alguna vegada ha sigut veritat?

Jo va haver-hi un temps que vaig viure en aquell edifici, no on deu viure ell, sinó més a baix, segur. Però llavors et va contractar l'ascensor. Et va fitxar l'ascensor? No, no, jo no he coincidit mai. Jo vaig viure en aquell pis de lloguer, o en aquell edifici de lloguer, i precisament t'ho diré, vivia a una casa on havia viscut Antonio Machín. Que de tant en tant per la nit alguna maraca s'escoltava. De tant en tant. Se sentia cric, cric, cric i deia, mira, Antonio. Bueno, doncs ja està, doncs ja hem resolt això. Vindrà el director general de la tele ràdio pública aquesta.

Bueno, no és director general i no és de la tele i ràdio. És el director de la ràdio. A veure si li busques un mal de cap, perquè de la tele no té res a veure.

També dic que quan se m'ha rimat apropat i ha fet com una mica, que m'anava a dir algo. Sí? T'has espantat? No, he pensat, mira, ara em donarà un podcast. Saps. Pensaba que em diria, hem de parlar o algo. Pues no. M'ha dit lo del carrer i ja està. Molt bé. Que ho anava a dir, però s'ha frenat. Que et volia oferir un podcast. Però no faràs un podcast sense nosaltres. No, jo ja ho vaig dir, però claro, ah, no, però aquí, jo també, jo aquest podcast el faig si ve el guapet. Perdona, perdona, Roger Pide la cabaña. Clar, clar, gràcies, gràcies. És que a mi no m'has vist encara. Exacte, no t'he vist. Igual és guapet, també, el Roger. Perdona'm una cosa, després em direu a mi, aquest home del Pide la cabaña, es poseu-li el micro bé perquè se sent fatal, aquest senyor.

Se sent com si en vez de Madrid estés. Roger, pi de la cabaña, no, pi de cabanyes. Mira, no em facis parlar perquè. No, no, si és que estava llegint, és que ja no sabia llegir. El problema és aquest,

perquè estava llegint quan ha dit el teu nom malament. Sí que sé llegir, que estic alfabetitzat, però jo ho vaig a dir i quan ho agafo ja he començat la frase. I aleshores ja vaig pel

Pi i ja li foto un article que no està. Ara es comença a entendre per què és en Jon Jon, perquè no saps els noms, perquè al Joan Bota li has dit botes, de les botes li has dit de tots els noms. A mi em dius un nom diferent cada dia quan mires a

la pantalla que veus el meu nom. Sí, perquè ho veig, però si no surt ara et diria Catalunya. No, però és que no me'n recordo jo. Ella com es diu? Que no se em queda els noms no me'n recordo això perdona, això és una malaltia no me'n recordo ni d'aquell senyor que va venir un dia només me'n recordo que bevia kombucha. Ah sí, el Miquel Àngel Escobar. El Miquel Àngel Escobar, jo sé que és el de la Kombucha, que ve aquí, ve a Kombucha, un dia de Pere, un dia de tal. I un dia podies que vingués la Paneque, també, recordo. No, perquè la Paneque fa que jo acabo abans. Si ha d'entrar la Paneque, a mi em foten a fora.

Per un dia que vam fer l'entrevista. La Paneque ens va demanar que l'entrevista fos a un quart, perquè després no podia. Llavors li vam dir, has d'acabar abans perquè tenim una entrevista, i ja està, ja li ha quedat a la consellera.

Cada vegada que me volen fotre fora, penso que ve la Paneque. O. M'interessaria que vingués la panique, però jo acabo abans, perquè al final ja t'ho. Júlia, perdona. No, l'has encertat, no miris, perquè ho has encertat perfectament. Si faig menys, me surt el minut més car.

Compte que tinc un missatge de Jon Jon, que dius tu? Però Jon Jon anava amb moto. Escolto.

Pel que pugui passar. Això és una amenaça. Jo ho entenc, jo ho escolto. Això és una amenaça. Ah, però potser vol dir escolto propostes de podcast, vol dir. No, jo podcast no vull fer, jo soc d'abans, jo vull la ràdio normal. Jo podcast ara no me fotis, perquè tot això del podcast s'ha de gravar tot en una setmana, i tot corrent, i has d'acabar parlant de rentar vaixelles o fregar mà. Una merda d'uns temes que a mi m'importen un pepino, i no m'interessa. Molt bé. Bueno, ja he tret el tema a aquesta col·lació, que he pensat, quan l'he vist a Jon Jon, dic, bueno, un quart d'hora m'hi fotré jo amb aquest tema, ja ho tinc.

No cal, no cal. Són i dotze. Pots acabar-ho abans, ahir vint pots acabar si vols.

No, però vull dir, jo ja he fet 12 minuts i encara no he dit res, perquè tampoc ho porto molt preparat, com tu ja saps. Però si avui portes guió, fins i tot em pens de veure-ho. Sí, però és un guió, vull dir, que me l'he fet allà amb el mòbil, vull dir, és que si ho veiessis. No, no, si jo ho veig cada dimecres. Jo només m'imagino a l'altra gent de la Dèria, amb un portàtil obert, a una terrasseta, D'allò de que no s'accepten laptops, perquè no fotis allà el que ha fet tres hores. Escrivint la seva secció.

Fòlia amb un fòlia, vaya, amb un càtala perfecte. Ara m'estaven dient, o sigui, per tu la imatge d'algú que s'esforça molt és algú que està en una terrasseta prenent alguna cosa amb un ordinador i escrivint.

Això és esforçar-se molt. No, però esforçar-se molt per fer la secció, vull dir, per fer una cosa. Clar, perquè no és una secció de dir, estic en una redacció i ara faig un panec, i ara faig un panec, o bé, no. Avui li parlaré a l'Òscar de. Jo també el tenia, aquest tema, que era. He vist un article d'això que sota el Google, que deia, dutxar-se por la mañana o dutxar-se por la noche? He pensat, bueno, a veure si expliquen algo, jo els he trecat el tema, i que deu que digui que quan has dutxat ja ho tinc fet. Pero después a l'article no deia res. Entra, deia, pues por la mañana más fresco y por la noche más relajado. Pues quina merda d'articles aquest. M'he fotut tres anuncis, he llegit un pan de lletra i no servia a parlar. Llavors, pues ja, bueno, pues he pensat, pues a ver de què parlo. Llavors he mirat vídeos que jo vaig guardant. I m'he inventat, diguéssim, com un lligam, he explicat a la Elisenda que la porra em pregunta de què parlaràs avui, la porra ho intenta cada setmana, intenta que jo li contesti d'alguna cosa, he pensat, doncs no ho sé encara, saps què vol dir? Són les 12. El millor és que saps com es diu.

Sí, la Elisenda sí, eh? Aquí es demostra qui mana de veritat.

La Elisenda, que és el nom que ell se sap de memòria. I també es demostra que, vull dir, que quan m'escriu veig el nom a sobre, perquè per WhatsApp. Vull dir-te que no et pensis que tampoc és un mèrit meu. Si vingués cara a cara no t'hauries après el nom. Bueno, jo ara es confonc a les dues. La que parla aquí que fa les notícies, que la podria confondre amb ella, també. Home! Perquè en el WhatsApp de l'Oriol tens guapet. No el tinc el telèfon de l'Oriol, tu pots creure? No tens el telèfon del guapet? No el tinc. No hi ha el guapet, ja no m'ha dit mai res més. Vull dir, se n'ha anat a l'Ostrelli com si estés ja a la BBC, saps què vull dir? O sigui, sí, Roger, molt bé. Oriol, molt malament. Ho veus, com és millor l'alternativa? Ara veus, ja li han apujat el micro. Home, és que s'ha de dir tot, eh? Si no fos per tu. Bueno, jo el meu tema d'avui. És que no el faria.

Igual trobes alguna cosa amb això de la dutxa. Quan us dutxeu? A la nit o al matí? Sou més de dutxar-vos al matí o de dutxar-vos a la nit?

Matí i nit. Matí i nit, eh? Dos vegades. I a vegades tres, eh? Cada vegada que surto de casa o de fer alguna cosa. A això hi ha gent que li passa. Que cada vegada que surten es tornen a rentar. Però és com una cerimònia, eh? Ah, és la cerimònia de l'aigua. Té com un toc, sí. O sigui, és alguna cosa que em surt ja natural. Dutxo i. Però i què et notes? Que et notes. Que vaig net, no sé.

Que sempre va bé, nenet, eh? i el cabell i tot o sigui,

tot el que seria tot, diguéssim però faig ultra ràpid, eh? o sigui, potser estic a la dutxa dos minuts o sigui, ets com un rentabaselles de barden, deu minuts és un programa curt, diguéssim curt, curt, programa curt i ràpid,

sí, sí he rebut un whatsapp no, no, no, que t'agradaran molt no, no, un whatsapp no, no, el whatsapp el whatsapp diu, textualment ell això diu el guapet ah, és el guapet? no. Jo sé qui és, jo sé qui és. El guapet us està escoltant mentre dinem. Va rient. Pues el guapet que es manifesti.

Jo sé qui és, comença per C. Per C? A mi no me enredeu, que jo de tot això de la Catalunya que està oculta vostra no sé res, eh? Vull dir, qui me deu fer? Està dinant amb el guapet, qui pot ser? A dinar amb el guapet?

Algú que ella es mora d'enveja. Algo que no només dina, sinó que és probable que algunes vegades sopi i sovint dormen junts. És a dir, la parella del guapet que dius tu.

Ah, però jo no sé qui és la parella del guapet. Jo el guapet l'he vist sempre sola, amb la samarreta de maniqueta curta i el pantalonet pitillo, i ja està. Vull dir, és tot el que he vist. I una vegada a la melera amb una americana, que se la posa i també la dui a llevar al cotxe. Perquè això tampoc té cap sentit, diguéssim. Pues si m'està escoltant el guapet, que està dinant amb la dona. Ah, pues molt bé, el diari aquest que treballa ell. Ja està dinant a casa, tu no. Ni tu, ni tu. I nosaltres tampoc. O sigui, com es diu el diari aquest, el món aquest, com es diu? El món de tu? El Nació, el Nació Digital. Ah, el Nació. Això tampoc ho toco. Tampoc ho treballo jo, els digitals, això no m'ho sé. Bueno, és que em fot mandra hasta començar. Bueno, he agafat tres vídeos, dos vídeos, del tema del petó de Pedro Sánchez i Begoña Gómez, perquè sé que li agradarà molt a. El Joan López Alegre de la Universitat de l'Abad Olívar Sou, o algo així. Abad Olívar Seu. I per què m'agrada a mi això? Perquè és el teu tema. Ja no has volgut dir que ballaves com a Pedro Sánchez, i has dit que ballaves com qui ha dit? Com Donald Trump. Com Donald Trump. Això ja, ara mateix, ja no està ni de moda. Ara si has de fer alguna broma amb ballar, ha de ser Pedro Sánchez. I ja està. Bueno, i aleshores, com van fer lo del petó d'aquesta senyora, i el programa d'Anna Rosa, que jo estic mirant molt ara moltes coses d'aquestes, perquè crec que heu d'obrir una mica el periodisme en aquest programa líder de la Ràdio Catalunya, que fa aquesta cosa tan, saps? Tan de periodisme de veritat, com, per exemple, portar, com va portar Anna Rosa, un senyor d'aquestos que reconoix, un senyor que es diu Ovejero, que porta, que jo crec que s'hauria de dedicar a la cria d'ovelles, però no, que es dedica a analitzar la cara. La cara. La cara de la persona. I segons la cara de la persona. Ell té una teoria informativament parlant. Vull dir, és un. Fisio. No me'n recordo. Morpho-psicólogo, li deien abans. Li deien morfo-psicólogo. Ara ja no sé. Li deien morfo-psicólogo. I aleshores ells analitzen la cara de la persona mentre fa alguna cosa, com és en aquest cas del petó, i fa la seva teoria. I amb això, mira, com jo, amb les merdes que porto, 10 minuts de tele que ja tens fets. Saps? Ve a tirar-ho.

Bien, el primer protagonista, el que tiene la iniciativa, Pedro Sánchez. ¿Cómo le vi yo? Tenso e incómodo. ¿En qué me baso? En que esta es una de tantas imágenes que yo he recogido de tensión en su cara. Tengamos en cuenta que está lanzando un mensaje de amor. ¿Hay coherencia o incoherencia? Yo creo que hay incoherencia. A ver, mucho amor no se le ve. Por eso. Esto es justo, agarrarse a los micrófonos y tocarlos antes de decir el nombre de ella, Begoña Gómez. Esto es un gesto apaciguador. Habitualmente refleja estrés. La sonrisa muy tensa, horizontal. Hay una sonrisa sincera más adelante cuando todo el mundo empieza a gritar qué bonito, qué bonito. El inicio, ¿eh? El inicio, porque luego se suelta. Bueno, ya está.

Estás cansada. Ja n'hi ha prou. Tu t'agafes els micròfons, també? No, no els toco. Això sempre és com el bar d'un pico.

Sí, sí, l'anàlisi. No, sí, sí,

tot això són com 14 fotos de planos de Pedro Sánchez que tu fibrilarías, diguéssim, tu comences a poner tanta

foto de la cara de Pedro Sánchez. La sonrisa horizontal, no serà vertical. Sí, exacte, exacte.

Bueno, Es que cuidado, ¿eh? No, ja. Tots aquests I són, deu ser, 150 euros. Que puedes venir, que caras y farangas, y promocionamos tu libro, ¿sabes qué voy a decir? Que això també va així. Bueno, després, hi ha una altra anàlisi de tot això, que ja va per un altre nivell, perquè pertany a Horizonte, al meu programa de culta, ja ho saps, que m'agrada molt a mi Horizonte, que és el forense, aquest senyor, que no me'n recordo mai com es diu, el doctor Cabrera, que és un forense, que també li van fer analitzar al petó. El doctor Cabrera, com ja sabeu, és aquest senyor que va ser el primer forense que participava, gran hermano uno, quan era experimento sociològico. Ara ja no. Ser forense i petons és molt xungo. Bueno, però és veritat. Ell va, i aleshores ell ens va fer aquesta valoració de la seva. També va dir, que ara, vull dir, això del llenguatge televisiu està molt bé, arranca dient que, bueno, jo lo voy a decir que me la suda todo, que te pasé la arrancada del senyor. Atenció a l'anàlisi.

Hay que estar muy desesperado, muy desesperado para publicitar un beso cuando probablemente en los últimos cinco años no lo ha dado ninguno. No quiero decir que no, estoy siendo prudente. Quiero dejar claro también a la audiencia una cosa que se ha dicho en corrillos y tal, es un beso sin lengua. No quiero que quede claro, no, no, hay que desmentirlo porque ha habido correos y tal y cual. ¿Quién ha visto la lengua? Está un poco.

Mirau els debates això perdona's per intime jo t'ho porto perquè jo crec que tu no puc valorar tu i Jon Jon esteu aquí en aquesta bombolla que és el programa líder de la informació a Catalunya si un dia ho deixa de ser digo és ridícul. Saps? Espero que no. Això era culpa meva. Si han de sacrificar algú, ja ho dius aquí de Catalunya, que sigui a mi. Saps? Que m'utilitzen de cap de turc i ja això m'ho trec de sobre. Bueno, aleshores t'ho porto una mica perquè vegis una mica tal. Però em van les coses. Bueno, fins i tot he de dir que la dona de Kiker Jiménez es va posar estar nerviosa. De les barbaritats que diu aquest home. I I l'última que t'he portat, després si ho valores també, l'Anna Rosa va contractar de col·laborador a Jiménez de los Santos, que va parlar també ja no del beso de Pedro Sánchez, sinó de lo que s'ha de fer a les properes eleccions.

Que és això. Sí, molt, molt, molt clar.

Porque esta es la última oportunidad que tenemos de evitar que España se convierta en Venezuela. O sea, es la última oportunidad. O sea, cualquiera que haya visto el espectáculo grotesco del besuqueo de estos dos golfos, bueno, es que son capaces de cualquier cosa. Lo estamos viendo en Sol, lo estamos viendo en Ceuta. Estos son capaces de todo. Y por tanto, el día 29 hay que no derrotarlos. Aplastarlos y después perseguirlos legalmente cuando ya haya una policía, una Guardia Civil y un ejército que respondan a la ley y no al señor Sánchez.

Pues venga, ya estaría.

A mí me ha costado mucho ver el nexo entre cualquiera que ha visto el besuqueo entre estos dos golfos, dice él, ya ve que son capaces de cualquier cosa. De cualquier cosa.

De cualquier cosa que es hacerse un petó. Jo sobretot trobo que s'ha de valorar molt, vull dir, que si no es va a votar a les properes eleccions, Espanya es convertirà en Venezuela. Tu només cal que vagis al barrio de Salamanca, de Madrid, que no hi ha ningú. Hi ha molts veneçolans. Hi ha molts veneçolans, sí, sí. O sigui, tots, tots, tots. O sigui, que deu ser per on ell es mou, però potser no ho sé, no tinc ni idea. Bueno, tampoc m'hi vull posar perquè aquest home després diu coses de tu a la ràdio i jo ja n'estic una mica cansat, que tinc molts pollastres. Jo ja saps que com que estic ara a un nivell molt alt. No, que és veritat. Escolta'm una cosa, Roger A veure si tenen alguna cosa a dir, el Roger, el Joan. Sí, bueno, és que no ho he dit res. Mira, doncs assabentem-nos i t'ho dic. Escolta'm una cosa. Avui. Us sortirà més a compte que un altre dia. Perquè ja porteu. Us sortirà el doble. Perquè el que cobreu ja és el doble, perquè ja fem mitja hora i l'he fet jo. Avui és a mig i mig, 50-50, que es diu. Però què?

Teneu alguna cosa a dir o la convidarem?

Teneu alguna cosa a dir o la convidarem? És que jo hauria de treure també una pregunta, no?

No, no ho faig. Jo és que estic inquietantment d'acord amb Jiménez Losantos.

Amb tot, amb que són capaces de qualquer cosa i que estem a Venezuela pràcticament i reconegut inquietantment

d'acord però està molt pensat això del petó i tot això, l'escenografia per què? perquè Sánchez dona la volta a tots els atacs que ha tingut la seva parella i ell reivindica l'amor en una campanya reivindica l'amor i més després ballar, és fantàstic com a imatge icònica ell ho aconsegueix. I si us hi fixeu, sempre li dona la volta a tots els atacs que rep. També quan li deien perro, al final, l'alterior campanya, vam acabar amb xapes de perros sants. I cuidao, que li deia, el Milei ha vingut avui, i li diu zurdo, avui zurdo, i ell li dona la volta zurdo, i diu, sí, sí, zurdo, zurdo, i si defensar les pensions este zurdo, doncs zurdo. O sigui que ell, diguem que és un polític hàbil.

Jo no tinc tan clar, i ara és un comentari seriós. Està bé.

Segreixen els comentaris seriosos, també. Si per alguna cosa em caracteritzo en aquesta secció, és que començo des de la frivolitat més absoluta i vaig al moll de l'os. Això ho sap tot Catalunya. Jo al final vaig al moll de l'os. Al final això acaba sent.

No sé. Jo, Roger de la Cabanya A veure, a veure, que m'ho digui, que m'ho digui el Santi. Ok, que m'ho diguis tu ja és una altra cosa, eh? No, Roger, en sèrio, seriosament. Jo estic d'acord amb tu amb l'habilitat que té Sánchez, que se li ha de reconèixer, d'aconseguir, ja que estàs molt a la vora de les ventes en el punt en què estàs ara, a Madrid, de canviar de tercio perquè portar ell els temes en el punt que li interessen. Però, en el cas del petó que ens explicava el Santi. Utilitzar la dona com a, no sabria si dir, com a esqueta, com a canxo de campanya, amb tota la polèmica que ha acompanyat a la seva dona que està vinculada a un privilegi obtingut per ella, presumptament, perquè això està jutjant-se. Per ser la dona de qui és, no tinc tan clar que això li sigui amb ell

un benefici electoral. Saps què passa? Que la causa aquesta ells han aconseguit, o sigui, la causa és que era bé. Ells la projecten com una causa esperpèntica, no? Perquè està clar que Begoña Gómez no estaria als tribunals si no fos la dona de Pedro Sánchez, i per tant.

També està clar que no hagués sigut catedràtica si no fos la dona de Sánchez. Bueno, això dius tu, això dius tu, perquè ella ja tenia. No tenia un grau universitari.

Ella tenia la seva carrera i estava treballant al nivell que ho va fer després, abans que Pedro Sánchez fos president. Per tant, ells què fan? Agafen aquest cas, que potser de tots els casos de corrupció, diguem que és el cas en què el poden vestir més de l'Ofer, i li donen categoria. Jo crec que la dreta s'ha equivocat picunant i anant pivotant sobre la dona de Sánchez, perquè ell sempre acaba donant la volta, i això és el que va fer l'altre dia. I després hi ha una altra cosa. En aquesta campanya que ara aquests dies fa com una mica d'olor de mobilització social, de motoserra, de milei, d'una mica de càrregues policials, tot això que estem veient aquests dies i també per les imatges que ens arriben de França, el PP el que no ha de fer és mobilitzar. El que necessita el Sánchez és que la gent es mobilitzi. Els altres ja estan mobilitzats, doncs que es mobilitzin els seus. En canvi el PP l'únic que ha de fer és que no fer res, no cagar-la. I crec que a mica en mica. Almenys a l'inici de la campanya, el PP està cometent errors que provoquen la mobilització del contrari.

Sí, jo el primer és que també dèiem fer servir a la dona, bé, jo crec que la dona també haurà decidit si volia sortir sense aquest petó o no, perquè ningú parla d'ella al final. Dit això, a veure, sobre el cas concret, diríem, a mi em pot agradar més o menys fer servir aquestes situacions tan familiars, per dir-ho d'aquesta manera, ara sí que crec que hi ha una nova forma de l'ofer o de fer servir la justícia amb finalitats polítiques, que és estirar fins al Codi Penal coses que en tot cas no són penals. És a dir, a mi em sembla bé que s'hagi dit que la dona de Sánchez ha tingut una reunió a Moncloa que li ha servit per aconseguir fons per la seva càtedra. No. Em sembla radicalment, diríem, que clarament és fer servir les influències indirectament per aconseguir més recursos. Ara, també us dic, el cas de la dona de Sánchez i el cas del germà de Sánchez, jo crec que és evident que són usos polítics de la justícia. Llavors, sí, el Partit Socialista està fent servir la radicalització, la polarització del Partit Popular per reivindicar-se com a zurdo o per fer servir casos com aquest, com dir, m'estan volent atacar

i m'estan volent destruir. Fixa't en una cosa que tu mateix has dit, i els has posat tu a continuació. Primer has parlat de la dona i després has parlat del germà. Jo crec que aquí hi ha un patró de comportament que a la societat ens té que preocupar. El fet que algú sigui president del govern vol dir que tota la seva família, o la seva família més directa, s'ha de veure afavorida? O no pot fer res, o no pot fer res. No pot fer res més. No pot treballar. Què vol dir que no pot treballar? En aquest país, que jo sàpiga, hem tingut un grapat de presidents de govern

i aquesta situació. Però no hi havia entitats d'ultradreta que per qualsevol retall de premsa es presenten una querella, ni hi havia jutges. Ni hi havia jutges disposats a acceptar qualsevol

retall de premsa com a causa probable. Disculpa, amb tot el meu respecte, Roger, no és un retall que una jutgessa, que per cert hi ha unes clavegueres que s'estan investigant sobre si una claveguera del PSOE l'ha intentat assassinar encarregant-li això a una màfia o estan investigant. De Badajoz hi ha una sentència ferma que diu que es va crear una plaça a mida per al germà del president del govern, precisament perquè era el germà del president del govern, que va declarar, per cert, en un jutjat, que va declarar en un jutjat que ni tan sols sabia on estava el seu lloc de treball. Jo no sé quantes persones podrien, dels que envien whatsapps, per exemple, a l'Oscar, Que ens estigui escoltant, que tingui una feina i que cobre el final de mes sense saber on

està el seu departament. Ni va declarar això, i a més, en el moment en què va ser nomenat, no era president del govern espanyol. Per tant, si a més a més.

El senyor que el va posar allà volia fer punts

davant del líder del seu partit. No, perquè aleshores Sánchez no estava en la línia oficial del partit, estava més aviat a l'altra banda. Però és igual, si la qüestió de fons és, tu dius, no, és que Sánchez utilitza la dona, no, però la dreta ha utilitzat també la seva dona per atacar-lo políticament. Jo crec que és evident que ni el cas del germà ni el cas de la dona haguessin arribat als tribunals si no tinguessin cap relació amb Pedro Sánchez.

És que la prevaricació i el delicte estan a aprofitar-te.

Ningú ha pogut culpar a Sánchez, perquè jo crec que l'objectiu final era portar a Moncloa, però no s'ha pogut condemnar a Moncloa ni s'ha pogut demostrar que ningú de Moncloa fes cap gest ni per el germà ni per la dona, que és l'objectiu final de totes aquestes querelles, perquè no ens equivoquem, això forma part d'una maniobra molt ben pensada.

Jo crec que tots podem ser tot lo bona fes que vulguem, però el rector de la Complutense no hagués anat a Moncloa. A veure, la senyora Gómez, si no hagués sigut la dona, si no hagués sigut la esposa del president del govern, aquesta persona no hagués aconseguit contactes amb Reale, amb CaixaBank, amb Google i amb no sé qui més, si no hagués sigut la dona qui era, i és evident que en aquest senyor.

Que no té un grau. Jo no estic aquí per defensar.

Que la pròpia complotència l'ha denunciada! Que la pròpia complotència l'ha denunciada!

Jo el que et dic és que és evident que aquests casos. Jo no sé si hi ha casos. Si en el fons hi ha delicte o no hi ha delicte. A mi em sembla que aquests casos. Estan al jutjat perquè són qui són i per la seva relació amb Sánchez. I que si qualsevol altra persona que té relació amb la universitat i té una càtedra i no sé què, no acaba com acaba aquest cas. I és, davant d'això, que Sánchez el que fa és li dona la volta i d'aquí ve el tema del petó. Li dona la volta i diu, molt bé, ataqueu la meva dona, doncs jo em reivindico el meu amor per la meva dona, ho exterioritzo i ho converteixo en un icona de campanya. Per què? Perquè en aquesta campanya, i aquest és un element clau, el que compta no són tant els discursos que tu puguis fer, que també, però el que compta és que tu puguis col·locar els teus missatges molt ràpidament a Instagram, a X, a totes les xarxes socials, i una imatge d'un petó i un president ballant és gairebé imbatible. Passen dos minuts a dos quarts.

No, no, ja va tallar-ho perquè l'embolic que m'has muntat, ho veus?

No, bueno, però t'ho he deixat bastant bé. A més, mira, el López Alegre, quan parla amb mi, està apartat de la taula. Ara ja ha quasi agafat el micro.

Bueno, jo acabaré el tema. L'actitud corporal és. Ara està debatent de debò, diguem-ne.

Jo ara ja m'he d'anar perquè tinc molta feina, però us he d'ensenyar el meu salvapantalles del mòbil, que jo crec que ve molt bé.

Que és el petó de Pedro Sánchez amb la dona i en 3D no

ho he posat ara el porto i ho moc i el fondo està en 3D digue'm que no és una monada, mira veus com el fondo es mou i ells estan en primer plano, ui mira, taxi ecològic perquè quedi clar, ecològic Santi Millas, gràcies i bona tarda jo la setmana que ve no vinc i és com si no

hagués fet dos no cal que el facis fins a 33

pots acabar ahir vint, eh. Bueno, pero es que, yo después, cuando veo que tú dices eso como una mica de, como el debate organizado y ordenado desde Madrid, desde aquí, pues también me sap greu. Has anat del frívol al seriós,

como ja ho has dit. No, és que això. Has fet, escolta'm A ver això qui t'ho fa? Una dèria modèlica. Exacte. Santi Villas, gràcies, bona tarda.