Pròleg: Fent maletes

Catalunya Ràdio. Catalunya Audio.

Som podcast.

20 d'octubre del 2006. Pemi Fortuny deixa els lacs en busto en un concert a la sala La Mirona de Sal.

La Mirona de Sal.

L'escenari ara és el món.

Llença. Un viatge. Una ràdio. Una família.

Dimecres 26 de febrer del 2025, preparant les maletes. Si estem preparant ja les maletes, diuen que els viatges comencen quan te'l comences a imaginar, no pas quan fas les maletes, perquè ja portem reunides un munt de material i així que necessitem portar cap allà i no és gens fàcil perquè. Anem cap a Sierra León, i a Sierra León és un país que no hi ha de tot, no trobes de tot, sobretot quan ho necessites. Però en principi, allí estem, vinga, endavant.

Bé, ja estem a l'aeroport, ens hem trobat amb la Mireia, amb la Mercè i amb el Xavi, i bé, ja estem passant els checkpoints i controls i totes aquestes coses que fan per l'aeroport.

Mireu, reconec que aquesta primera trobada m'ha fet molta, molta il·lusió. Soc de les que es va deixar les sabates i la veu cantant allò del Chuck Berry, Ramones, Elvis Presley, Lurrit, Metallica, Sprint, Stingdorf, B.B.B. King. Podría estar dient noms tota la nit. Què collons ens donen per ser així? Salida del vuelo. Pemi, en quantes vegades heu estat a Serra Leoni?

No ho sé, no ho sé, quantes vegades? La primera vegada el 2005,

jo crec que del 2005 al 2010 vam estar unes 6 vegades, però com entre 4 i 6 mesos l'any. I després quasi cada any. I l'últim cop, que vau ser-hi?

L'últim cop l'any passat, cada any hem anat. Cada any? Sí, quasi cada any. I esteu. Fora els de la pandèmia i els de l'Ebola, que quan va començar l'Ebola vam marxar i llavors quan va acabar vam tornar. Vam tornar perquè la Yasmina estava embarassada d'aquest i doncs va collonir perquè no era el millor moment per passejar-se i molt més, els tres primers mesos són els més perillosos i acabava l'Ebola en aquell moment, vull dir que no podies anar a un hospital si passava qualsevol cosa perquè qualsevol entrava a un hospital.

Què us va sorprendre la primera vegada? Hi havia molts amputats en aquell moment perquè acabava la guerra i la gent se't tirava a sobre. La gent no reia, la gent es notava que havia patit molt, se't tiraven a sobre, passaves amb el cotxe, se't enganxaven els vidres. La veritat és que era molt depriment.

I és molt impactant arribar a un país que no hi ha electricitat en tot el país. Vam arribar allà i tot eren focs a terra i llums amb generadors i tot i vam arribar allà que estava tot vam arribar de nit, recordo, amb un helicòpter que abans hi havia arribaves amb l'avió i ara agafes una barca però abans anaves amb un helicòpter fins que va caure tres vegades i el van treure i.

La tristor de la gent, la tragèdia que havia viscut aquella gent, què se'ls veia, eh? I una de les coses que em va impressionar molt és trobar-me un nen sense braços a la platja. Llavors miraves al voltant i és que no era un, és que hi havia 100 o no sé, potser hi havia 300 nens sols i mutilats a la platja, no? Vosaltres viatgeu amb el vostre fill,

amb l'Ot. Hola, Ot. Hola. Què t'agrada viatjar a Sierra Leone? Sí. Per què? Què és el que més t'agrada d'allà? Banyar-me, no sé, a la platja. Perquè hi ha unes platges molt xules, no? Sí. Hi ha moltes palmeres i unes onades molt grans, em sembla. Bueno, també. Sí? T'agrada acompanyar els pares de viatge? Sí. Sí? I què t'agrada més, aquí a l'Àfrica o quan estàs a l'Àsia? A Van Gogh? A l'Àsia. Sí? I per què? Perquè el menjar està més bo.

I a Sierra Leone amb què us comuniqueu? Amb anglès, entenem el crió i després a la part de les comunitats fem algunes paraules o algunes frases per poder, diguem, caure bé quan estem allà amb limba, però és que ja tenen 23 o 24 idiomes, o sigui que bàsicament és anglès. Quins altres països coneixeu de l'Àfrica?

De l'Africa, bé, m'he estat a l'Iberia fent algun projecte i algun negoci també. I bé, sí, en principi.

Bueno, m'he estat a Botswana, m'he estat a Sud-àfrica, m'he estat a l'Iberia. Al Marroc, a l'Àfrica. Al Marroc, sí, però bàsicament nosaltres la veritat és que hem repetit moltíssim el lloc on treballem.

Treballeu a Sierra Leone. A Sierra Leone i a Lidia. A Sierra Leone, clar, hi ha un projecte que ens uneix amb Catalunya Ràdio. Aquests dies, remenant l'arxiu de la ràdio, he trobat una entrevista del PEMI on ja explicava que volia muntar una ràdio a l'Àfrica. Va ser el 28 de juny del 2006, al programa, si més no, de Rita Marzoa.

I el cinc que he convidat en aquesta taula, que suposo que també intenta transformar la vida d'algunes de les persones amb qui ha conviscut, és un cantant de l'Axem Bustó, Pemi Fortuny, bona tarda i benvingut. Hola, bona tarda. Ara, i em perdonareu la castellanada, però la cançó deia això, que hace un chico como tú en un lugar como este.

Bé, no sé, això ha sortit fruita de la meva passió per viatjar, i bé, per diferents circumstàncies vaig acabar a Sierra Leona. I en principi la nostra idea, que a mi em va deixar impactat, són dues, l'objectiu d'aquest documental són dues. Una és muntar una ràdio a Medina Junction, al nord de Sierra Leona. Per una banda, la meva idea, i ara és el que estem lluitant nosaltres des d'aquí, és per poder crear la ràdio aquesta.

I ara, ja fa 15 anys de la posada en marxa de la ràdio, The Cat Radio Barming.

Vale, bueno, menos mal. Ok, let's go.

El día que vam venir aquí, vam estar hores. Explica'm com era l'aeroport. L'aeroport era una sala petita, amb 200 persones que baixàvem de l'avió, I llavors venia 50 xavals que venien a carregar les maletes. Que, això, venien quatre i el cinquè els anava cremant els altres perquè s'apartessin per poder accedir a portar-te les maletes. Però cremant literalment? Cremant literalment? Cremant un cigarro. Fa un any i mig que han muntat això. I abans era un galliller. Dius, i ara hi ha finger i tot, no? Sí, sí, sí. I com si fos. Recordo la primera vegada que no anava ni la cinta i sortien les maletes volant pel porat aquell buc. Sí, sí. Allò era terrible.

Per això nosaltres quan vam veure que havíem fet aquest aeroport, va ser de les coses que vam dir, si la León ja ha canviat.

Sortim de l'aeroport. Hem d'agafar una furgoneta, un vaixell i un cotxe per arribar a Toque Beach, on ens allotjarem aquests dies.

Ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai,

ai.

Well done, driver. Yeah, well done.

Després de dos avions, vàrius cotxes i un barco, veig que som a l'hotel i que hem d'arribar, estem fets pols, és molt aviat al matí, hem de descansar una mica i després posem en marxa.

Ara sí, comença el viatge.

Fins demà!

Llença't és un projecte del programa Solidaris de Catalunya Ràdio. Direcció i guió, Mercè Fouc. Redacció i producció, Mireia Isart, Mònica Roca i Sandra Novillo. Tècnic d'exteriors, Xavi Cussó. Disseny sonor i muntatge, Joaquim García. Doblatges, les veus de Catalunya Ràdio. Lingüistes, Marta Xofré i Concepció Colomino.

Llença't. Un viatge. Una ràdio. Una família.