Prou alarmismes. La IA no acabarà amb tota la humanitat

Revolució 4.0 amb Chantal Llevina a Catalunya Ràdio.

Hola, oients. La setmana més apocalíptica per a la IA. Com a programa que porta 10 anys parlant d'aquests temes, volem fer aquestes reflexions. Aquesta setmana sembla que la intel·ligència artificial estigui a punt d'acabar amb el món.

Els mateixos homes que estan construint els sistemes d'IA, més potents del planeta, ens demanen ara que anem més a poc a poc. Dario Amodei, d'Antropic, alerta dels riscos d'una tecnologia que avança a una velocitat extraordinària. Sam Alman, d'OpenAI, també reclama més controls. Demis Hassabis, de Google, defensa auditories externes i diversos investigadors que han treballat dins d'aquestes empreses han fet advertiments molt seriosos. Hem d'escoltar-los? Ens preguntem si, no? Hem de tenir por? Diem no. No necessàriament, perquè entre ignorar els riscos de la intel·ligència artificial i anunciar la fi de la humanitat, jo crec que hi ha un espai enorme. I aquest espai és el que hem d'ocupar els periodistes. La IA té riscos reals, ciberatacs més sofisticats, desinformació, armes autònomes, possibles usos biològics, substitució de determinades feines, concentració en poder en poques empreses, però precisament per això necessitem regulació, transparència, auditories i governs, que entenguin que la tecnologia s'ha de regular. Però també hem d'explicar la meitat de l'altra història. La mateixa intel·ligència artificial que ens preocupa està accelerant la investigació científica, ajudant a programar, traduir, analitzar normes, quantitats d'informació i obrint noves possibilitats en medicina, educació i productivitat. I hi ha una altra pregunta que aquesta setmana m'interessa especialment. Qui construeix el relat de la por? I amb quins interessos? Perquè darrere d'aquest debat, oients, no només hi ha tecnologia. Hi ha empreses que competeixen per dominar un mercat gegantí. Hi ha inversors, hi ha regulació, hi ha batalla entre Estats Units i la Xina per lideratge tecnològic mundial. I hi ha moltíssims diners en joc, no? Per tant, quan algú ens digui que la intel·ligència artificial acabarà amb la humanitat, la nostra feina és no córrer a fer el titular més terrorífic. La nostra feina és preguntar. Quina evidència tenim, quina probabilitat real hi ha, qui ho diu, quins interessos hi ha al darrere. La tecnologia necessita vigilància i molta. Les empreses tecnològiques necessiten control, sí, i els governs necessiten regular. Però sobretot necessitem una cosa que en moments de revolució tecnològica és especialment escasa, context. Entre la fascinació i la por hi ha un lloc molt més interessant, el pensament crític. I des del Revolució 4.0 aquest és el lloc. On ens volem quedar benvinguts al món de demà, comencem a revolucionar-nos.

Parlarem de si la IA acabarà o no amb la humanitat d'aquí a 10 anys i analitzarem els titulars alarmistes de molts bitjans que han viscut. Quins interessos econòmics hi ha hagut entre els líders d'aquestes empreses de la IA? Ho farem amb el gran expert en IA i amb la física Caterina Viscari, directora del Sincrotor Alba i Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya per la seva contribució a la ciència. La Mònica Mendoza ens esvelarà l'art de vendre més i millor. Escoltarem a la secció Tech Talks què vol dir ser un treballador augmentat.

Revolució 4.0. El món de demà. Amb Chantal Llevin. Els dissabtes a l'app i al web i els diumenges de 10 a 11 de la nit a Catalunya Ràdio.

Com us deia a l'inici, aquesta setmana ha passat una cosa insòlita al món de la intel·ligència artificial. Els homes que estan construint les intel·ligències més potents del planeta ens han dit que potser hauríem d'anar a poc a poc, de cop i volta. Paraules que fins fa poc semblaven pròpies d'una pel·lícula de ciència-ficció. Han entrat els titulars dels diaris, pèrdua de control, ciberatacs, armes biològiques, no? Al Revolució ens preguntem, ens estem passant, perquè una cosa és advertir dels riscos reals i una altra és convertir cada advertència en un titular apocalíptic. I encara hi ha una tercera pregunta, qui té interessos en tot aquest relat? Perquè estem parlant de seguretat, sí, però també estem parlant de molts diners, les empreses més poderoses del món. Per tant, què tenim davant nostre? Un perill per la humanitat? Una tecnologia que necessitem regular, una batalla empresarial, una guerra geopolítica o una mica de tot.

I per parlar-ne, dos grans convidats, la Caterina Viscari, directora del 5 Troalba, una de les grans infraestructures científiques del nostre país. Benvinguda, Caterina. Gràcies. Què tal? I David López, d'AGA, associat de MBA de SADE. Què tal? Expert en intel·ligència artificial. Com estàs? Molt bé, moltes gràcies. Caterina, què en diries? Ens hem passat aquesta setmana? Què en penses del que ha passat amb tot el que s'ha dit de la intel·ligència artificial?

Antes que nada quiero desmentir un mito. No por ser un científico o una científica uno sabe de todo y tiene toda la información en la palma de la mano. Por lo tanto, no cojáis mis consideraciones como la verdad, porque tengo opiniones evidentemente como muchos otros, pero. Entonces, ¿qué ha pasado esta semana? Efectivamente los titulares son, desde el punto de vista periodístico, diría muy potentes y muy incisivos. Y es una manera de poner el foco sobre los peligros que puede tener esta nueva tecnología. Personalmente, insisto, no como experta, me parece que son exagerados. La inteligencia artificial tiene riesgos, de los cuales algunos son evidentes, otros no tanto, que haya este riesgo de extinción de la humanidad. Parece más un titular periodístico. Y la pregunta que un poco decías tú antes en los comentarios, ¿qué hay detrás de todo esto? Es la pregunta que nos hacemos todos. Hay intereses comerciales, económicos, hay la geopolítica.

Yo creo que el David López nos puede explicar que hay muchos intereses económicos, ¿no? ¿Qué te ha semblado tan alarmante y quins intereses tenim?

Sí, és molt interessant el tema. Hi ha una miqueta de les dues coses. La polèmica sobre la IA al final té dues grans capes. La primera capa és els riscos, si són reals. Són riscos reals d'agents que tomen el control, que prenen decisions autònomes, que salten les regles establertes, que arriben a un objectiu sense importar a vegades els medis o els medis que farien els humans. Però, efectivament, també hi ha una part de. Una part de que algunes empreses, alguns governs, poden tenir alguna sèrie d'interessos o incentius per maximitzar aquest debat. Aquests incentius poden ser que ser part de la centralitat del debat, legitimitzar la regulació i fer-la més estricta, pot elevar barreres d'entrada a empreses més petites i generar més oligopoli del que hi ha ara mateix. Però hem estat alarmistes massa, diries, David? Jo crec que quan diem que hem de parar, o ara estan sortint els medis de parar, realment parar què vol dir? Parar vol dir ajustar velocitats, no? O sigui, parar no vol dir que haguem de parar perquè hi ha uns beneficis molt clars. El que està passant és que tota la part de pensament humà, de construcció de convivència entre sistemes, no està tan clar, no està tan clar, no? I llavors el que sí que és cert és que necessitem accelerar amb la part més humana. I és per això que molta gent diu que hem de parar la IA, però no és que hem de parar la IA, sinó que hem d'accelerar l'altra part.

Què hem de fer amb la IA, Caterina? Després parlem del cincotró, tu que treballes en tecnologia. És a dir, s'ha d'explicar la cara positiva de la IA i la cara negativa, perquè molta gent no ho entén, la gent del carrer que ens escolta.

Sí, evidentemente la parte positiva es enorme y cuando se habla de parar no se puede parar. La IA está en el día a día ya. Es verdad que últimamente ha habido una aceleración de las capacidades que pueden hacer estos software, estos agentes, pero. La IA es algo que lleva creciendo en las últimas décadas con la tecnología porque es utilizar datos que existen y de ahí sacar, evolucionar hacia conclusiones, soluciones, posibilidades. En una instalación como la nuestra, el sincrotrón ALBA, evidentemente utilizamos, sea modelos de IA de estos desarrollados fuera de ALBA, sea hacemos nuestra propia inteligencia artificial que se necesita para. Por ejemplo, analizar los datos que producimos en ALBA. Necesitamos una IA de ALBA o de instalaciones similares que consiga, a partir de los datos, producir las soluciones, los resultados científicos, los experimentos, los avances. Y esto es muy positivo.

Posadme algun exemple dels beneficis científics que esteu treballant i que gràcies a la IA de la tecnologia estem aconseguint.

Pues, por ejemplo, puedo hablar de, en el Sincrotron Alba, tenemos estudios de proteínas, las proteínas, y esto es un instrumento muy importante para la producción de fármacos y de vacunas. Existe una IA que se llama AlphaFold, que incluso tuvo el premio Nobel hace pocos años, que consigue desarrollar modelos de proteínas basados en datos experimentales que producimos en los sincrotrones. Y esta parte de simulación y de desarrollo de datos sobre datos que existen, alimentada por los datos experimentales que vienen a hacer los investigadores y las industrias farmacéuticas en ALBA, produce una capacidad. Enorme de desarrollar nuevas soluciones, de explorar caminos que solo experimentalmente no puedes explorar.

Podem dir que la IA té el bé i el mal. Jo ho veia, l'altre dia m'imaginava amb un àngel i amb un dimoni, la IA. Perquè ho entenguin els oients, no? Estaries d'acord? Que, per cert, t'he de felicitar per la medalla d'or de la Generalitat. Caterina, estàs contenta, no?

Estoy feliz, gracias. Es un reconocimiento. Es personal, pero sobre todo es a la ciencia y a todo el equipo de ALBA y a toda la comunidad de ALBA. Llavors,

perquè ho entenguin els oients, ens parlava la Caterina des del Cincotró, tota la feina que feu, científica, molt positiva, per la nostra salut, al final, fàrmacs, però aquesta IA, que és un tema mundial, Donald Trump, tothom en parla, des de la revolució creiem, amb uns titulars exagerats, hi ha uns interessos i uns diners. Al darrere, també advertir que aquest negoci, és a dir, aquesta coreografia que han fet aquests directius, per què?

Bé, aquí hi ha diversos temes. Evidentment, no estem en aquest cas ja, però sí que estem parlant d'una espècie d'oligopoli, com va ser en el seu moment el tema del petroli i demés. Diguem que hi ha unes poques empreses amb molts recursos capaços de fer moltes coses. Llavors, volen d'alguna manera protegir aquesta part i equilibrar les forces entre ells. Per tant, ells volen legitimitzar la seva part, volen ser pioners en això, volen mostrar la cara més humana d'aquesta part i posar una mica de barreres d'entrada a altres competidors que siguin més petits i que no puguin entrar al sector d'alguna manera per mantenir aquest oligopoli. També és cert, com deies, que hi ha una cursa entre regions, especialment Estats Units, la Xina i la Unió Europea, per no perdre competitivitat, influència, autonomia estratègica. Aquests, diguem-ne, que són els punts clau. D'alguna manera, sí que m'agradaria separar una miqueta l'ús de la intel·ligència artificial que fa el ciutadà mitjà. Ho fa per fer resums, per automatitzar el seu lloc de treball, per prendre decisions, etc. del que estem parlant aquí, d'aquesta algorítmica, d'aquestes agents que es poden prendre decisions d'una manera autònoma. Això està una mica lluny del ciutadà, diguem-ne, actual o del que estem fent servir ara mateix. Evidentment, per les persones i per les empreses hi ha moltíssims beneficis, sobretot de curt i mig plaç. Però aquí el que estem parlant és el mig i llarg plaç. Què passarà amb tota aquesta part d'aquí? I en aquest sentit sí que hi ha unes evidències que hi ha algunes persones rellevants. Que realment estan deixant els seus llocs de treball per parlar més lliurement del que està passant allà dintre, que és molt interessant.

A veure, els dos, us faig unes preguntes molt ràpides. La IA és avui un perill per la humanitat, sí o no?

La IA descontrolada y sin verificaciones puede ser un peligro. Y quiero hablar un poco de esta parte de la que estaba hablando antes. ¿Qué peligro? Explícame el peligro claramente. Para mí, yo creo que el peligro es hacer que el espíritu crítico de las nuevas generaciones pueda no desarrollarse como debe desarrollarse para poder avanzar en la humanidad. Este es el peligro que yo veo porque el utilizar la IA para aprender, para estudiar, es muy positivo porque tienes todo a mano, pero se necesita que esta información que obtienes a través de la IA sea una información real y no que pueda haber un peligro luego para tu propio espíritu crítico.

¿La IA es hoy un perill para la humanidad, sí o no?

Diguem-ne, un risc té dos parts fonamentals. Una és la probabilitat que aparegui i la segona és l'impacte que produirà. L'impacte és brutal i a dia d'avui hi ha indicis que ens posen en alerta, no diguem-ne que tenim el problema immediat, però sí que ens posen en alerta, per exemple. Agents d'IA que surten de l'entorn de proves. Ciberatacs automatitzats a gran escala. Engany i comportament estratègic. Desinformació. Deepfakes. I després impacte laboral, que deies també, i concentració de poder. Aquests, diguem-ne, a part del que comentava la meva companya sobre la formació, són els riscos més importants que tenim a dia d'avui.

Regular més, Caterina, o frenar més? Què diries? Segurament regular.

Y cuando la regulación no está al nivel de lo que se está avanzando, se necesita frenar o por lo menos revisar lo que se está desarrollando.

De seguida seguim parlant d'aquest debat, intel·ligència artificial, aquest apocalipsi, aquesta setmana, que semblava que s'acabés el món. Ullins, tranquils, no s'acaba el món, ni ara, ni d'aquí 10 anys. És una nova tecnologia que n'hem de parlar, però hem d'explicar els riscos que hi són, però també les oportunitats. Però avui que ens visita aquesta gran dona, directora del Cinco Tron, tenim una història que us volem explicar.

Estem a Cerdanyola del Vallès, molt a prop del campus de la Universitat Autònoma de Barcelona. Algú s'apropa. Jo no he fet res.

Això ja ho decidirem nosaltres. I on em portes? A donar una volta.

Què dic una? Moltes.

Aquesta dona es diu Alba. Bé, no és ben bé una dona, però això ho desvetllarem després. D'ella diuen que és una dona molt observadora, tant com una lupa gegant.

Però quantes voltes he de fer?

Moltes, i aniràs molt ràpid. Vull veure què amagues dins teu. Crec que mates nadons amb pràctiques rituals. Jo? No amago res, t'ho prometo.

L'Alba sap que tots els sospitosos diuen el mateix, per això es fixa en elles. No cal que li confessin res. La seva tècnica és marejar-les a gran velocitat. Sap que tard o d'hora veurà la llum que li permetrà resoldre el cas.

Tots els sospitosos aparenten una cosa, però quan els mires per dins descobrim que amaguen. Tots tenen dues cares.

L'alba mira tan endins que descobreix detalls que l'ull humà no pot veure i això la converteix en una gran detectiu.

He vist que amagues una dent de nadó que vam viure fa 2.000 anys, però he descobert que no ets un assassí. El nadó va morir de forma natural. Cas resolt.

L'Alba va resoldre aquest cas el 2024. Bé, ella sola, la va ajudar un equip, no ella sola, la va ajudar un equip de la Universitat Autònoma de Barcelona i altres institucions. Tots plegats van estudiar les dents de 45 escalets de nadons que van viure fa més de 2.000 anys i van descobrir les causes de les seves morts.

Heu endevinat qui és l'Alba? Si ho heu fet, enhorabona. Si encara n'heu perdut, us explico. L'Alba és el cincotró. Alba, una gran estructura científica que tenim a Catalunya, un complex d'acceleradors, d'electrons, que en veritat és una gran lupa, gegant, superpotent, que permet als científics mirar tan petites coses que els nostres ulls no poden veure. El cincotró Alba és un dels grans detectius de Catalunya, podem dir, i avui en parlem amb la seva directora. ¿Qué tal, Catarina? ¿Lo hemos explicado bien? Lo habéis explicado perfecto. ¿Es verdad lo que dice esta historia?

Sí, sí. Esta historia es una de las tantas, una de las miles y miles de historias que tenemos en el Sincrotron de investigaciones hechas que van desde cosas como decía antes sobre los fármacos, las proteínas, a estas investigaciones científicas de temas de patrimonio cultural o antropológico, materiales, los materiales, cuántica, las aplicaciones son infinitas.

Per tant, pot analitzar, explicàvem com el Cinco de Toto Alba va ser capaç d'esminar com havien mort uns nadons que es van trobar en un poblat ibèric, és així, eh?

Sí, porque además lo que conseguimos desde el sincrón alba, con esta luz que producen los electrones que dan vueltas en el acelerador, es entender propio cómo está hecha la materia por dentro a nivel incluso atómico. Por lo tanto, podemos. Recuperar también cuáles son los elementos químicos que existen en las muestras, en este caso de los dientes de estos niños, y saber las causas de las enfermedades que podían tener en aquel momento. Pero esto es muy interesante, pero lo que quiero resaltar es que sobre todo se hacen aplicaciones muy útiles para el desarrollo de ahora de la sociedad, aparte del conocimiento como es en este caso. Amb la IA, perquè el sucotró alba

no és capaç d'emetre la llum fins a 10.000 vegades més intensa que la del sol. Amb la IA, amb què encara heu millorat més vosaltres, amb la intel·ligència artificial? Aparte,

todo lo que es la operación de una gran infraestructura compleja tecnológica donde utilizar la IA es muy útil, pero sobre todo es el hecho de utilizar la IA para el análisis de los datos. Nosotros lo que hacemos aquí en ALBA es, a través de la luz y de la interacción con la materia, obtener datos y estos datos luego se analizan. Este análisis de datos está dando saltos de gigante gracias a la IA. Gracias a la IA que existe ya o la que se desarrolla por gente de ALBA o por sus usuarios. Y entonces ahí se acelera la capacidad de tener resultados útiles.

Molt bé. Madrid, hem d'anar acabant, eh? David, hem parlat molt d'aquest apocalipsi de la IA. Digue'm tu les dades que volies destacar, aquesta por que hem viscut, aquestes normes exigents que hem de fer en aquesta cursa de la IA, perquè s'està convertint en una nova cursa espacial, jo crec, ja. Sí, sí,

és una cursa especial entre empreses, entre regions, entre països, i la veritat és que, com deien abans, és un tema que ens augmenta com a professionals i com a persones, però també té una sèrie de riscos molt orientats a lo que és l'actuació autònoma.

Molt bé, per acabar, titular, eh? Caterina, digue'm, la IA, què passarà en els propers 10 anys, què diries?

Es una pregunta casi imposible de contestar jo creo que dará todavía más oportunidades a la humanidad y espero que ayude a resolver los riesgos reales que tenemos aquí como es el cambio climático per tant deixem clar els oients de la

revolució que la humanitat no s'acaba d'aquí 10 anys estigueu tranquils David el teu titular final.

El meu titular també va per aquí. Jo ho veig optimista, jo crec que ens farà millors, arribarem a tenir solucions de temes que no hem tingut solució fins al moment en diversos àmbits, tant científic com personal, com professional, etc. Per tant, jo ho veig, si es fa bé, com una oportunitat única i especial que mai hem tingut els humans. Molt bé.

Doncs gràcies als dos per venir. La intel·ligència artificial necessita controls, necessita transparència, necessita científics independents, però també governs capaços d'entendre què està regulant i una societat ben informada. Advertir d'un risc no significa anunciar una catàstrofe i explicar les oportunitats tampoc significa ignorar els perills. Ni tecnofília cega, ni apocalipsi, context, criteri, pensament crític i això és el que volem intentar fer cada setmana des de la revolució. Gràcies als dos. Moltes gràcies.

A Catalunya Ràdio, Revolució 4.0. El món de demà, amb Chantal Llevina.

A la pel·lícula, en lloc de Wall Street, Jordan Belfort, el personatge que fa de Leonardo DiCaprio, es reuneix amb uns amics sense cap experiència per ensenyar-los a vendre. Per fer-ho, els dona un bolígraf i els diu, venem aquest bolígraf. Els primers amics ho intenten, expliquen que maco i meravellós que és el bolígraf, fins que al final el seu amic Brad agafa el bolígraf i li diu al Jordan. ¿Pots escriure amb el teu nom en aquest tovalló? Jordan li diu que no té oligraf i aleshores Brad li diu, tal ve.

Ja veieu que al món de l'emperadoria i de l'empresa hi ha un món d'idees i de productes per vendre. Ara bé, no totes es venen. I vendre, escolta, vendre és tot un art. I fins i tot l'IA ens hi pot ajudar. Però vendre és un art perquè tothom ven contínuament. Si ens posem a pensar, totes les persones que escoltem, que veiem a la televisió, un cantant ven, un que ven un cotxe també ven, però és que estem venent. I ja volem parlar amb la conferència en Mònica Mendoza, que ha convertit la venda i l'emprenedoria en una professió. És psicòloga conferencial internacional. Què tal? Com estàs?

Molt bé i molt contenta de veure't en el teu programa, Chantal. Gràcies per la invitació. Et venc un bolígraf, el vols? Ara mateix, clar que sí.

Home, a mi m'ho compres. A mi m'ho compra tot, la Mònica, no? M'ho compraries? Si ara et dic, del vent, per dos euros. No, me'l compraries?

Tu ja tens alguna cosa que ajuda a vendre, que és que generes confiança. Així que ja un primer pas ja el tens. Ah, sí, genero confiança? Això m'ho dius no per quedar bé, és veritat, eh? Sí, els periodistes normalment, que dieu coses que són coherents, normalment genereu credibilitat. Si no, a qui creurem ja? A ningú. Home, els influencers ja saps

que estan de caiguda? I llavors jo dic, bé, no sé, els comunicadors, periodistes, al final també, jo hi ha una cosa, i ara anem a la venda, però. Quan un comunica a YouTube i no diu la font i no verifica, al final no te'l creus. I això està passant. I, en canvi, jo crec que els que hem estudiat també una carrera de periodisme que portem molts anys, hem verificat, treballem amb rigor. I això, al final, també, Mònica, se sap.

Ja era hora que això passés, perquè passen totes les disciplines. Jo, com a psicòloga, veig molta gent que ha llegit quatre llibres d'autoajuda i dona consells de psicologia. Hi ha gent que no és nutricionista i et diu el que has de menjar. Això crec que està passant a tot arreu i ja és hora que les coses posin el seu lloc. Molt bé. Com hem de vendre? Com ens hem de vendre? Primer, hem de veure quina demanda hi ha al mercat, que és el que la gent vol. I segon, mai s'ha d'enganyar i t'has de posicionar en el mercat d'alguna manera que et vulguin comprar. Perquè hi ha dues maneres. Hi ha la venda de tota la vida, que tu vas a buscar el client, i després hi ha l'altra venda, que és fer coses a les xarxes perquè et truquin, que et sembla més agraït, Chantal. I què s'ha de fer a la xarxa perquè et truquin? D'això se'n diu o inbound, perquè a tot li posen anglicismes, I és l'inbound, que és estratègies de marketing digital, Google AdWords. Ja saps que soc formadora de ventes, doncs si algú posa Google formadora de ventes, que surti jo la primera. Per exemple, seria un cas.

Val, perquè avui dia en les xarxes socials tothom lluita per captar l'atenció. I ara bé, la clau per vendre és cridar l'atenció o aconseguir que t'escoltin. És a dir, clar, tu poses diners a xarxes, qui més posi més pressupost, més ven.

No, mira, cridar l'atenció és el primer pas, però després per vendre ja es necessita generar interès i per últim la confiança és la que ven. Així que l'ordre seria l'atenció obre la porta, l'interès fa que t'escoltin i la confiança és la que acaba venent.

Però com et diferencies? És a dir, tu Mònica, que ets molt bona, que fas xerrades molt bones, que ets molt simpàtica, fa molts anys que et conec, eh? I tu ensenyes a molts comercials, a xerrades a vendre. Clar, com es diferencia? És a dir, per què li compraren aquest i no l'altre?

És el que tothom vol ara que estem en mercats madurs saturats d'oferta. Que vas a vendre i diuen, ja tinc proveïdor, ja vull servidor. Hi ha dos reptes, quan estàs en mercats madurs que et diuen, ja vull servir-ho, és diferenciar-se del que tu has dit, i la segona és si vens una cosa massa novedosa, massa innovadora, que et diuen, no hi ha demanda del que no es coneix, ningú busca a Google una cosa que no sap que existeix. Així que diferenciar-se és super difícil perquè no és només diferenciar-se, és diferenciar-se en coses que el mercat valori i que el mercat valori significa que estigui disposat a pagar per allò que et diferencia dels altres. Així que res és un avantatge competitiu si la gent no està disposada a pagar per aquesta diferència. I la intel·ligència artificial com t'ajuda a vendre? Molt, molt, perquè analitza patrons, perquè et prepara els guions, perquè analitza les mètriques del CRM, t'ajuda a crear l'estratègia, moltíssim, o sigui, un bon venedor ha de tindre la part humana, però recolzant-se en la part analítica de la guia.

Molt bé, per tant, la intel·ligència ens ajuda a vendre, ens pot ajudar a personalitzar la venda, explica'm una mica més, estem entrant en una era de vendre hiperpersonalitzada, perquè clar, hi ha tanta oferta com en d'elles, no?, hi ha moltíssima oferta.

Molt. Llavors, no només és el producte, el producte és clonable, és copiable, cada vegada els productes són més bons, i el que hi ha al darrere és aquest storytelling, el suport postventa, les persones que hi ha al darrere, i això és el que moltes vegades posem en valor, o l'experiència d'usuari, perquè a l'Starbucks la gent paga 5 euros per un cafè, i si t'ho posen al bar del teu barri no ho pagaries més. Perquè no només és el producte, és l'experiència que tens allà, que és la interacció entre la marca, el producte i, evidentment, el servei. Tu pots estar allà amb l'ordinador, tens un ambient distès, és tota l'experiència d'usuari.

Déu-n'hi-do, eh? Per tant, per què paguem més per un cafè a l'Starbucks que un altre, no? A més a més, hi ha un robot, explica'm això, aquest robot amb pellugana que parla idiomes, que sostituirà la nostra parella. Qui és aquest robot? Ai, ai, ai.

No sé si evolucionem o involucionem, Chantal, perquè hi ha una empresa xinesa multinacional que es diu Realbotics que està fent robots amb pell humana, pell sintètica, evidentment, però que simula la pell humana i que parla 15 idiomes, que no repeteix frases, sinó que pot arribar a tindre un diàleg bastant bo, no guionitzat, I que, en el cas de quan compres un home d'aquest tipus, et ve amb 30 vibradors de diferents tamanys. Ai, calla, per favor. Sí. Així que, senyors, els audients d'aquesta ràdio benvolguda xantal, vigileu, que no sé cap on anarem, però anirem a la merda. Perdoneu que parli així.

Tu creus que amb els robots sabran vendre més que una persona?

Home, si el robot ja està fent ventes que són de productes més estandarditzats, coses més automàtiques, ja ho estan fent, per llei s'ha de dir que és un robot qui t'està atenent. Però per coses de major valor afegit, per coses que necessita el client fer preguntes, interaccionar, i algú que se'n faci càrrec de la resposta, és a dir, la responsabilitat de la interacció comercial la tinc jo si hi ha algun problema. I aquesta responsabilitat no la té la IA, i la IA de vegades s'equivoca, així que s'ha de vigilar.

Diferenciació, sobretot, i també autenticitat a l'hora de vendre. Moltes gràcies, Mònica Mendoza, per haver-nos ajudat a entendre una mica més aquesta venda en un futur ple d'intel·ligència artificial amb robots, i vendre continuarà sent, sobretot, un art humà, amb tu sempre. Oh, moltes gràcies.

Em van ensenyar que el progrés no és ni fàcil ni ràpid. Marí Corí. Revolució 4.0 a Catalunya Ràdio amb Chantal Llevina.

Històricament, la tecnologia ens ha ajudat a fer les coses més ràpid, des de desplaçar-nos, escombrar el terra o enviar-nos missatges. També ens ha ajudat a poder fer un munt d'accions, des de qualsevol lloc parlar, informar-nos, comprar o vendre. Ara amb la intel·ligència artificial arriba una passa més, una tecnologia que és capaç de treballar per nosaltres. Si ho feu, diguen que serem treballadors augmentats. Què vol dir això? Doncs avui a Tech Talks rebem el director de l'oficina d'estratègia i digitalització de la SAIE, Ramon Miranda.

Ramon, què tal? Com estàs?

Bé, bé, bé, molt bé i molt agraït d'estar aquí amb vosaltres.

T'he de preguntar, setmana de titulars apocalíptics sobre la intel·ligència artificial. Hem exagerat una mica, no?

Moltíssim, moltíssim. Òbviament pot fer-ho, segons amb quines mans caigui aquesta intel·ligència artificial. Però realment el control el podem tenir nosaltres i l'hauríem de tenir nosaltres.

Clar que sí, per tant, des del Revolució no som tan alarmistes com hem dit. I avui ens parles de treballadors augmentats. Què en penses? És a dir, vol dir que som cada vegada més treballadors digitals amb unes eines noves?

Bueno, realment m'agrada el fet del concepte d'augmentar. O sigui, augmentar és tindre més capacitat. No igual que unes ulleres no ens fan que no tinguem ulls o no fem servir els ulls, sinó que ens augmenten la capacitat de veure millor, doncs també la IA va en aquesta línia. O sigui, ens hauria d'aconseguir la IA que aquelles coses que fem puguin ser millors, fer-les d'una manera més. Rápida, a vegades és així, però també més comprensible i també augmentar capacitats que històricament potser les adquiri amb l'experiència, ja les podem adquirir d'una altra manera. I sobretot des del punt de vista professional, és aplicar-ho a això dins de la feina. Hi ha unes dades que ho refirmen això, que són els últims informes del World Economic Forum, que diu que l'aplicació de la tecnologia d'intel·ligència artificial en els llocs de treball i en concret en els professionals s'augmenta en més d'un 30%. La seva eficiència. Bueno, això és un professional augmentat, en certa forma.

Vol dir productivitat, no? Perquè quina diferència hi haurà entre un professional digital que utilitza, per exemple, ChatGPT o qualsevol altra eina, i un professional augmentat, em diries?

Jo crec que tu mateix ho has dit, eina. O sigui, la diferència sobretot és dins el marc laboral. Si tu estàs utilitzant ChatGPT com una eina més, com una calculadora, o sigui, incorpores dins el teu dia a dia una eina. Quan això ho fas dins de l'àmbit del treball, i si mirem l'evolució del treball, com ha anat evolucionant amb el temps, és quan et dónes compte que pot fer una mica més. Si pensàvem en com ha evolucionat el treball inicialment, era un treball síncron, o sigui, estaves sempre allà. Quan arriba internet es converteix en un treball assíncron. Jo puc contestar correus no necessàriament al mateix moment. Quan arriba la pandèmia s'incorpora a l'aspecte de l'espai. Puc estar aquí o puc estar a casa meva parlant amb tu des de distància. I ara amb la intel·ligència artificial hi ha una nova dimensió. Hem passat d'un quadrat a una dimensió com un cub, que és cada feina que puc fer. La puc fer física, en aquest moment, aquí o en un altre lloc, amb IA o sense IA. O sigui, aquesta és la gran diferència. ChatGPT és una eina, en el moment que tu parles d'un treballador augmentat, estàs posant l'eina dins del teu entorn de treball.

I ens farà més intel·ligents o ens farà semblar més intel·ligents?

Molt bona pregunta. Diguéssim, la IA podríem tindre quatre nivells d'utilització. O sigui, podem pensar en accelerar. Allò que sabem fer, fer-ho més ràpid. Que això també ens pot portar a ser massa superficials a vegades. O sigui, també ens pot ajudar a millorar. El que jo volia fer, ara m'ho faig més ràpid, però tinc més temps, gasto el mateix temps, però milloro. O sigui, aquests dos són els més típics. Però després n'hi ha dos més, que és el que m'augmenta la capacitat, per això seria que és allò que no conec. M'ajuda a fer-ho i a conèixer millor, i l'altra és a canviar la forma de fer les coses, no? O sigui, aquestes dues últimes, o sigui, són les que realment serien les que ja estaríem a dins de l'àmbit d'aquest professional augmentat, no?

Clar. Tu treballes a la universitat, eh? Durant molt temps la universitat ha preparat els estudiants per exercir una professió. Ara, però, què passa, no? Quan una professió canvia constantment, no? Què diries, també, aquests joves, no?

Bueno, jo crec que és un repte per a tots, o sigui, a l'aprendre-desaprendre, i també és un repte per a les universitats. Jo crec que no és un problema que hem de traspassar als alumnes, és un tema que les universitats han d'agafar. Hem de pensar realment com el món està canviant, què és lo que les empreses necessiten, i adequar els nostres estudiants per ser preparats, estar preparats pel futur, però a més també, jo crec que d'una manera multidisciplinar, no? Jo crec que cada vegada més, i això amb la IA també pot ajudar, en que. Una persona no surti com un únic ingénier, un metge o un arquitecte, sinó que també surti amb altres capacitats que l'ajudaran a parlar millor amb un financer, a entendre de negoci, a entendre d'altres coses, que no només les que estrictament ensenyem des d'un marc més universitari.

Clar, perquè els preguntem si té sentit formar per una professió concreta quan aquesta professió serà molt diferent. És a dir, què ha d'estudiar avui un estudiant una tecnologia que no sé si l'utilitzarà d'aquí a 40 anys.

Si em mires així, jo vaig sortir de la universitat. Fa 40 anys. Ha canviat molt. Llavors jo crec que hi ha certes coses que no canviaran. Et poso un exemple des de la perspectiva de la calculadora. El fet de tenir una calculadora no ens ha fet deixar de pensar. El fet que, em sembla que va ser l'any 90, quasi 90 molts, que Deep Blue va guanyar el Kasparov jugant a escacs, no ha fet que els humans deixem de jugar a escacs. Sabem que la màquina ens guanyarà sempre, però la relació humana i les persones i aquelles qualitats i aquelles capacitats més soft skills, diguem, d'interrelació, s'hauran d'anar maximitzant amb el pas del temps, no només el teòric.

Avui parlen d'aquestes competències, eh? Tecnologia, negoci, pensament crític, creativitat, comunicació, no? La universitat ha de competir amb la IA o ha d'ensenyar a treballar amb ella. Parleu des de l'assaig de dos conceptes. Human led i agent enable, què significa exactament?

És també molt lligat amb el que des d'Europa s'impulsa, l'ús d'una idea responsable, ètica i liderada des d'un punt de vista humanista o liderada des de nosaltres mateixos. No podem deixar que, quan, per exemple, s'entrega un treball a la universitat, no facis menció de que si has utilitzat la IA, diguis, o sigui, has fet servir la IA i jo, o sigui, l'he analitzat o ho he tingut en compte des d'un altre punt de vista. Això, en certa manera, seria el que s'anima a dir també el human on the loop o lead by human. Però després, quan parlem d'universitat agèntica, significa que incorporem, igual que tenim treballadors, incorporem agents. Agents ja no és únicament una IA, sinó és un agent especialitzat en fer coses.

Quants agents pot utilitzar cada persona? Milers, no? O què? Depèn de la seva funció.

Nosaltres, en certa manera, el que estem intentant és redefinir la innovació com redefinir els processos utilitzant els components humans allà on aporten i la intel·ligència artificial allà on ella complementa.

Clar, molt bé. Doncs per acabar, el titular, cada vegada hem d'aprendre diferent, perquè és que la intel·ligència artificial ha canviat tot.

Sí. I cada vegada canvien més ràpid, no? O sigui, has començat aquesta entrevista preguntant-me les notícies d'aquesta setmana i segurament la setmana que ve n'hi hauran noves, no? Bueno, és un repte. Soc enginyer i m'agrada la tecnologia i per mi això és una joguina.

És una joguina, eh? Com canviarà el món, eh? Nosaltres que aquesta temporada parlem del món de demà i volem enfocar-nos, explicar des de la revolució com serà el món. Fins al 2040. És que seran 14 anys apassionants, eh? Passaran tantes coses. Sí, sí, sí. I els viurem. I els viurem. I que seguim vius, sobretot, que la humanitat no s'atura. Que aquest titular de s'acaba la humanitat en 10 anys, no. Per tant, intel·ligència artificial ens farà treballar de forma augmentada. El futur passa per incorporar aquestes eines. Ramon Miranda, director de l'oficina Estratègia de la Salle. Gràcies.

Revolució 4.0. El món de demà. Amb Chantal Llevin. Els dissabtes a l'app i al web i els diumenges de 10 a 11 de la nit a Catalunya Ràdio.

I avui també ens plantegem al Revolució si podrà la intel·ligència artificial llegir el passat és a dir, podrà la intel·ligència llegir documents papers, obres escrites fa molts i molts anys que han quedat malmeses seria fantàstic tornar a llegir una biblioteca que porta gairebé dos mil anys sense que ningú hagi aconseguit esbrinar què diu no ho sembla? En parlem avui del Revolució amb Lenzo Longobuco, científic de dades, professor de la SAIE i entusiasta de les tecnologies disruptives.

¿Qué tal, Lenzo? ¿Cómo estás? Hola, ¿qué tal? Aquí molt bé. A veure, Semana Apocalíptica, m'interessa molt la teva opinió com a expert. Què et sembla? Ens hem passat una mica dient que amb 10 anys s'acabarà la humanitat?

Sí, és bastant absurd. Més que res perquè els 10 anys se'ls han tret una mica de la màniga i no hi ha un càlcul que faci que això tingui sentit. Saps què passa? Que hi ha molt d'interès ara en alguna cosa que passarà a l'octubre i és que Antropix sortirà a borsa. I Open AI, que en teoria sortiria aquest any, doncs sortirà l'any que ve, i aleshores, clar, és un moment una mica de tensió. Veran eleccions, és un moment volàtil, volàtil. Aquestes declaracions, tot i que no s'ha de menysprear el risc que té l'AIA, són bastant dramàtiques.

Dramàtiques i per què ho han fet? És a dir, dius que Antropi ha de sortir a borsa perquè, clar, s'han dit coses molt fortes, però és que ha parlat la ONU, ha parlat Donald Trump, clar, tothom ha opinat. Per què aquest moment i quin interès econòmic hi havia?

Personalment, i això és una opinió, jo tinc la sensació, perquè em falten dades, de que aquí hi ha una preferència d'escollir el regulador que ens reguli. És a dir, Anthropic ja diu que pels problemes de ciberseguretat que hi ha, volen una empresa en particular que es diu Meter, que sigui el que els faci la evaluació, no només aquells, però. Aquests en particular volen que en sigui. I METER, si tu mires qui està darrere, és gent que comparteix altres cercles de financiació i d'empreses amb el propi Antropi, que és a dir, METER depèn. Parcialment d'antròpic i això és un conflicte d'interessos molt important. També està el fet que, clar, com no sabem com es fan els seus models perquè no fan res públic, és tot privat, tampoc sabem realment si tenen models molt potents que podran treure d'aquí un mes o s'estan quedant una mica amb l'aigua al coll, amb els oberts que estan sortint i que ja els trepitgen els talons. Això és una mica opac ara mateix. Si parlem de calés només, el que està clar és que el món de la IA mou molts calés i aquests calés tard o d'hora han de tornar. No està clar com tornaran.

Molt bé. N'hem parlat a l'inici del programa, però avui amb l'Enzo, que volia saber la teva opinió, parlem també de papers antics, és a dir, hi ha una part important que es pugui llegir. Quins papers antics podrà llegir la IA?

Doncs mira, ara per ara amb el que es va fer el 2023 i el que s'ha anat actualitzant durant aquests darrers anys, sembla que qualsevol. Perquè han agafat el més difícil de tots, que és un que està carbonitzat. Sí? Sí, sí. Com ha anat això? Doncs quan va haver-hi una erupció del món Vesúvia l'any 74, crec que va ser, uns papers d'Herculano van quedar completament carbonitzats. I què passa quan està carbonitzat? Doncs que no es pot tornar a obrir perquè si no es trenquen. Bé, doncs, amb la IA han aconseguit esbrinar què és el que fica en aquests papers.

Ah, sí? El cas més impactant, a veure, són, m'han dit, és correcte, rotlles d'Herculà, un rotlles que van quedar carbonitzats al Besuvi, per l'erupció del Besuvi, l'any 79, i que durant 2.000 anys. Ha sigut impossible de llegir i com s'ha aconseguit. És màgia. Jo sempre dic que la tecnologia és màgia. És que sembla màgia.

La veritat és que és bastant fort. El que han fet és, han agafat els papers i els han ficat en un tac. Ells han fet un tag, i en aquest tag han creat un bessó digital, que és com un holograma. Clar, aquest holograma encara està enrotllat, i l'has de desenrotllar. Per desenrotllar-lo calien experts quan es va fer, perquè és molt complicat. Aleshores en la primera tasca eres brinar on començava una pàgina i on acabava l'altra. Quan ja tenien identificades les pàgines, ara les havien de desenrotllar. I com ho han fet això? Doncs tu imagina't que peles una taronja, i que tens la pell tota enrotllada. L'agafes, l'estires sobre la taula, pam, ja la veus. Doncs han fet lo mateix, però amb la versió digital dels rotllos, perquè amb la física si no els trencarien. Clar, tu ara ho tens aquí estirat, i com es veu la pàgina d'un rotllo carbonitzat? Negre. No es llegeix res. Aleshores, com han fet per esbrinar el que ficava aquí? Bé, doncs aquí és on han fet servir la IA. La IA ha entrat en detectar en quines parts d'aquest paper negre hi havia tinta i en quines no. I sabent on hi ha tinta han pogut trobar quins dibuixos feien quines lletres. D'aquí han trobat les paraules. I tu Enzo com saps tot això? Ui, és que soc molt friqui. Expliquem, expliquem, expliquem això. Pues mira, jo vaig sentir a parlar de la notícia el 2023, em vaig llegir l'article del Nature i vaig pensar, no, no pot ser. No pot ser. I clar, mon pare també té un punt friqui molt important i els dos ens agrada la mitologia grega. I ostres, uns papirs antics de la Grècia, doncs potser hi ha un drama nou amb els Zeus del que no sabíem res, no? I ens vam posar a llegir-ho i vam veure que no, que en aquest cas no parlava de Zeus, però sí que hi havia paraules específiques que s'havien trobat que potencialment podien després donar a text que mai s'havien llegit. Ara m'ha vingut una idea

de fora de guió, que clar, si podem veure alguns papers que estaven carbonitzats, podem trobar noves coses de la història que no sabíem. I per tant, la història nostra pot canviar si descobrim aquests papers o d'altres, no?

Sí, sí, sí, sí. Jo, de fet, estava parlant-ho amb un pare no fa massa, tant de bo trobin un, per exemple, que digui on està la tomba de Cleopatra. ¿T'imagines? O que digui que va ser de Pitágoras, perquè sabem el teorema del triangle molt maco, però qui era aquest home? No? Aleshores, hi ha moltes coses del món antic que estan allà perquè hi ha més de 100 rotllos així carbonitzats, però que no s'havien llegit fins ara.

Que per tant, i s'han de llegir encara, eh? Per tant, sabrem més notícies d'això. Sí, lo interessant també

és que no és algo que es faci només a mi. És a dir, un cop tretes les lletres i els textos, hi ha d'haver algú que validi tot això que està escrit i que digui, epa, això té sentit. I aquí és on entren els papiròlegs, em sembla que és el nom correcte, que és gent que és experta en el papir i que també té coneixement de com es parlava en l'antiga Grècia. Aleshores, és una simbiosi, un altre cop, entre la màquina i l'ésser humà, la que ens dona aquest futur.

Com en diu Alenzo Longobuco, 1.800 papers carbonitzats a la col·lecció d'Àrcula, que podria significar per la història descobrir, que ja ha escrit, i som capaços d'això, descobrirem noves històries. És emocionant veure com l'EIA ens està obrint una porta al passat que fins ara estava tancada.

Sí, sí, jo crec que això, com has dit bé abans, podria canviar la nostra història, però també és una mica incòmoda, perquè clar, fins ara hem viscut pensant que les coses s'havien fet d'una manera i potser s'han fet d'una altra, no? Algunes pel·lícules que diem, això a l'antiga Grècia no passava, espera't a llegir els papers i després ho parlem, a veure què és el que hi ha.

Però també en temes de la religió, però en aquest cas també penso només en la història de Jesús, de la creació del món, és a dir, hi ha molts dubtes del que pot sortir de la nostra història.

El que està clar és que ara hi ha una forma d'esbrinar que és el que hi ha escrit. És un cas molt concret perquè són papers carbonitzats i lo carbonitzat sí que és veritat que paradoxalment ha contribuït a la seva conservació. Però després hi ha una quantitat de coneixement, com per exemple la Biblioteca d'Alexandria, que es va perdre i dubto que es torni a recuperar. Tot i així, sent positius. Jo crec que és un pas en el sentit correcte. Si ara podem desxifrar això, què no podrem desxifrar més endavant?

Clar, però ara et dic, i si algú diu, i si s'inventa la IA? És a dir, ara algú que ens pot preguntar, i si s'inventa això que m'estàs dient? D'acord.

Doncs això d'inventar-s'ho és un perill. És un perill perquè pot passar. Aleshores, com ho han fet per esbrinar que el que ha trobat el paper realment és el que hi ha escrit? Bé, doncs aquí és on torna a entrar l'ésser humà. I què és el que feien? Doncs miraven tots els textos que havien reconegut i després comprovaven si tenien sentit sintàcticament i semànticament. Més enllà d'això, per reconèixer la tinta al paper, el que van fer és. Van haver-hi dos laboratoris que ja sabien cadascun el que estava fent, o sigui, no era completament independent, i es van centrar en la misma zona. I els dos, fent servir tècniques diferents cadascun, van trobar els mateixos caràcters que la IA. O sigui que aquí hi ha com una validació per parts que també reforça el resultat.

Molt bé, per acabar, eh? És fascinant, eh? Enzo Longobuco, científic de dades i professor de la SAIE, tot el que has explicat. Per tant, escolta, la història encara pot canviar.

Clar que sí. Gràcies. A tu.

A Catalunya Ràdio 3CAT, Revolució 4.0, amb Xantal Llevina. El món de les bones idees. Revolució 4.0.

Acabem el programa avui amb una frase de Winston Churchill que lliga molt bé amb tota la revolució que hem viscut avui. Va dir Churchill com més lluny puguis mirar enrere, més lluny és probable que puguis veure cap endavant. D'això es tracta, eh? De saber d'on venim per imaginar cap a on anirem. Apassionant, eh? Moltes gràcies, com sempre, a l'equip, al Xavi Llauradó, Ivan Diet, Marc Amorós, Jordi Pits, General Gil, i moltes gràcies a les veus del programa, Carles Dabó, Anna Escura. Gràcies, oients, una abraçada.

¡Felices!