Què cal fer si tenim un accident domèstic?

Passen 7 minuts de la 1, soc l'Elisenda Carod i ha arribat l'hora de buscar la solució.

Ja ha arribat el moment d'obrir de bat a bat les portes de la ràdio pública per investigar a fons tota mena de temes. En un món de respostes simples, nosaltres, ja ho sabeu, us portem cada dia a la una la solució. I si us truquen, què escolteu cada dia a la una? La solució amb servidora de vostès, Elisenda Carot. I com sempre, part de la solució. El meu 50% es diu Fran Domènech. Molt bon dia! Bon dia, Elisenda Carot. Com estàs? Mira, amb el nas tapat, amb piocadota. D'acord, això és un afecte físic.

No és malalta, amb piocada. Molt bé, perfecte. Que s'ha agafat fred, nena. Això també és una frase que. Ho hem de preguntar als experts, eh?

S'hauria de desmentir, potser? Mira, parlarem avui, avui com que parlem de salut, ja us avanço, faig una mica de spoiler, també preguntarem això. De tenir salut. No, és cosa del canvi de temps, això de constipar-se, sí o no, els virus viuen més en el fred, en els canvis de temps resisteixen, com va això? De seguida ho abordem. Tu com estàs, senyor Domènec? Estic molt bé, també. Què et diuen els teus amics?

Els meus amics em diuen que el tema d'ahir va ser molt interessant. Recordem que vam intentar solucionar un problema petit que té Catalunya, la crisi educativa, reivindicacions de mestres, etc. I encara amb l'eco de la reacció de les persones que ens agraeixen d'haver tractat aquesta qüestió.

És que és bastant interessant també fer preguntes genuïnes, no? Com zero interessada, zero de part, de dir, ostres, això com ho arreglem, no? I aquí és com ens formulem les preguntes de la solució. El control tècnic, el mestre, l'Albert Jodar, la peixera Nilvia, la Via Nagasa i la Lívia de Sipio.

I si avui és dimarts, la solució té un nom i el sap tothom, Brígida Lamor.

Molt bon dia, com estàs? Bon dia, radiollins i relluyentes. Nena, Felisa, molt Felisa. Un record per totes les persones que ens escolten, que estan malaltetes i els he fet molta companyia, i aprenen, eh?, que també m'ho diuen.

Mira, ahir ens ho deia justament una oient que trucava, deies que us felicito perquè cada dia aprenc coses i mai no marxem al llit sense saber una cosa nova. Avui aprenem, Brígida? Aprenem, que jo aprenc molt, nena. I a més a més, solució útil. Ara. Avui parlem de primers auxilis i accidents domèstics. Avui farem una espècie de guia per actuar ràpidament i evitar mals majors quan passen coses a casa. Quins són els accidents domèstics més habituals? Com hem d'actuar, per exemple, davant d'una cremada? Què podem fer si ens tallem pelant una ceba? I si ens agafem els dits amb una porta? Ah, què és el primer que hem de fer a casa davant d'un cop de cap? I si és una criatura? O si una persona s'intoxica amb un producte de neteja? Quins primers auxilis podem aplicar si algú s'ennuega? Què hi hauria d'haver en una farmaciola a casa? Doncs la solució a aquestes preguntes, i a moltes d'altres, la té en Jordi Mestres. Molt bon dia, Jordi! Jordi, t'he de fitxar ja com a redactor. Com a redactor ja directament. Et sento fatal. Què està passant, Albert? A veure? S'ha d'acostar. La cosa tècnica d'acostar-se al micròfon. Jordi, en Jordi Mestres és metge de família i vocal de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària. L'heu sentit mil i una vegades a La Solució, perquè sempre t'atraquem. Bueno, ves un bon atracament. Jordi, ja que som avui, tu no estàs constipada, Brigita? Nena, jo, però m'he posat a l'altra punta per no constipar-me amb tu. Jo avui li he dit als companys, poseu-vos lluny, he estat amb mascareta per si de cas.

Jo estic bé, jo estic bé, nena, perquè no puc posar-me malalt.

Jo estic bé, jo estic bé, nena, perquè no puc posar-me malalt. És curiós perquè tot el que explica la Carot després es multiplica amb els oients. I ara hi ha tota una legió d'oients que van explicant. Sí, l'Anna diu, jo, per exemple, estic empiocada, mig empiocada, des d'ahir ànims d'Elisenda, també. Ai, que mona. Amb emoticona de mascareta, de salud, el Sergi, el Miquel, el Jordi, ànims a tots aquells que estiguin empiocats, que també és una paraula ben bonica.

Mira, ara parlarem d'accidents domèstics, però ja que et tinc aquí, Jordi, repunt de la Covid sí o no? Què està passant?

A veure, el que estem veient, i ho he mirat avui, que s'han actualitzat dades, és que està de pujada i és normal per l'època de l'any, però estem amb xifres molt similars als anys anteriors. Per tant, que no hi hagi pànic, eh? Estem per sota del nivell basal, que és el que toca, i hem de veure com va evolucionant,

ja ho veurem. T'anava a dir, abans amb en Fran dèiem, el fred, els canvis de temperatura, fan que ens posem malalts o és que els virus aprofiten aquella escletxa?

No és que aprofitin, el que passa és que quan fa fred els virus respiratoris sobreviuen millor que quan fa molta calor. I també és veritat que quan comença a fer fresqueta comencem a canviar els nostres hàbits. Canvien les mucoses, estan més congestionades, ens protegim menys. També és veritat que qui té nens petits a casa comencen a anar a escola i a les llars d'infants comencen a circular i comencen a estar sota el mateix sostre i per tant és el que diem la tormenta perfecta.

A les llars d'infants està molt bé perquè pots veure el futur. A mi em va passar la setmana passada. El que veus allà, saps que et passarà a tu. Clar, dilluns va venir una mare i em va dir, mira, tal, el nom, avui ja m'han trucat que té febre i dic, hòstia, no em diguis això, perquè això vol dir que dimecres em trucaran a mi. I efectivament, dimecres, 37 amb 2 en Guillem. Fantàstic. Veus el futur. És el futur, sí, sí. Els va bé? O això és un mite? No, que t'ho agafi tot ara perquè així s'immunitza.

A veure, el que han de fer és socialitzar, el que passa és que tampoc cal que ho agafin tot de cop, perquè perquè això és com allò van caient les cartes i la gent ha de treballar i tenim gent gran a casa, vull dir que sí, que és veritat que és important que es vagin immunitzant perquè al final vivim i per tant no estem aïllats en una cova i ens hem de posar en contacte i el nostre sistema immunitari farà el que hagi de fer. Però, bueno, potser amb una miqueta més de calma ens aniria bé. Calma a tots plegats.

Això és com les curses d'aquelles de 110 metres tanques, que veus que un atleta es menja la primera tanca i se les menja totes les altres. Tot, tal qual. Doncs això passa, perquè si tu portes una criatura dos anys, per exemple, a l'escola Brassol, al final, entre dies que ha faltat, només hi va un, un any. Perquè vas acumulant, és el que diu el Jordi, que vas acumulant malalties.

Per això i2 ara és gratuït, perquè et compensen totes les baixes que té una criatura. Correcte, molt bé fet. Ai, senyor. Escolta'm, Jordi, torna en el tema d'avui. Accidents domèstics. Quins són els accidents domèstics més habituals?

Bé, el més habitual que veiem són cremades, són cops i talls. Això és el més habitual i això ens passa a tots i, per tant, tard o d'hora ens hi hem d'afrontar.

Cremades, cops i talls, la triada de l'accident domèstic. ¿Tu diries que sempre heu preparat els catalans per afrontar imprevistos relacionats amb aquest tipus d'accidents a casa?

A veure, en termes generals jo crec que sí, el que passa que ens falta una miqueta de cultura de les autocures, que són coses que s'havia fet sempre i a totes les cases més o menys es maragaven. I correm el peri, perquè ho anem veient, eh, també la consulta, sobretot gent jove que moltes vegades ja no sabem què fer amb quatre mocs, que dius, home, tampoc cal, els quatre mocs està allà, excepte que tinguis alguna cosa que ho justifiqui per antecedents o el que sigui, no? Però necessitem més autocura perquè la gent sigui adulta.

Interessantíssim això i no automedicar-se això no automedicar-se evidentment però el que diu el Jordi tampoc no tensionar encara més el nostre sistema de salut per 4 mocs si no hi ha cap altre és el que diu ell si tu tens antecedents d'alguna cosa de bronquitis o no sé ara m'estic inventant i no en tinc ni idea aleshores sí però si una persona aparentment sana no?

Si tens un refredat que és cada any el mateix, no em puc creure que en 40 anys no sàpigues que és un refredat. Jo crec que el refredat tothom sap el que és. Quan passa de refredat ja veuràs que no és un refredat, és que es veu.

Ara em deies accidents doméstics, cremades, cops i talls. El temps de reacció és un factor clau?

Bueno, la primera intervenció és important. La majoria d'aquests problemes a casa són problemes, allò que en diem banals, que es solucionen de forma ràpida. El problema és quan són situacions més greus, llavors aquí el temps

sí que és important a l'actuació. D'acord, no tant a casa, és a dir, ara no us poseu tots histèrics de m'he cremat amb el forn, va de dècimes. Suposo que estàs parlant en casos més greus, llavors el temps sí que és un factor clau. Exacte. Línies obertes, consells, consellets, o per les cremades jo hi poso, escolta'm. Ui, sortiran de coses, nena, perquè, ui. I també podem fer una verificació amb en Jordi, que diguis, no sé, si tu dius, no, m'hi poso cola i medio. Home, no, en Jordi verificarà el que esteu dient o proposant.

Línies obertes, perdó. Sí, no, és que en tenim ja, tenim. Ah, tenim preguntes i tenim solucions, també. Ara us en llegiré unes quantes. Però ja sabeu que les vies de contacte són les habituals. El 93207474, el telèfon del directe per si voleu parlar amb nosaltres, i si no podeu trucar perquè sou a la feina i no voleu que us espiï el company d'algun companya de la feina, diu, pues vaig a escriure un WhatsApp d'amagat, trec el soroll, que és el telèfon que us dirà ara mateix la Brigitta.

Que mal ser de memòria, el 677-3877-19.

Bravo, Brigitta. Doncs mira, expliqueu-nos si heu tingut algun accident domèstic, si us n'heu sortit, per exemple, us heu cremat amb la cafetera o allí, no us heu donat un cop de cap. Però per què dius primer la cafetera? Serà perquè l'ha passat amb ell.

No, mira. Va passar a mi la setmana passada i m'està mirant. No et facis el tonto que et vaig enviar 18 fotos. Et vas cremar amb la cafetera. Tinc una foto teva. Mira el teu WhatsApp, perquè et devia enviar alguna foto. La pengem al Club de la Solució.

Té molt d'èxit. Era esclavada.

Molt bé, Brigitte. Nena, eres brava. La Brigitte està fent referència a tot allò que podreu trobar al Club de la Solució en exclusiva. Voleu veure totes les imatges de les que parlem aquí en directe al 677 38 77 19. Vull formar part del Club de la Solució en WhatsApp. Us rematem un enllaç i allà veureu. Ara enviarem la foto de la meva cremada.

Tapada, eh? No és la teva cremada, és la teva mà. Millor, envenada. Sí, alicatada una mica, allà, aquella reconstrucció que es va fer. No, doncs mira, ens podeu explicar això, si us ha passat quelcom similar. La Pilar es va fer una cremada a la mà amb el forn. Diu que li va costar de curar i fins i tot li va quedar una mica de marca.

Pilar. Doncs mira, ara obrirem el bloc cremades amb la Pilar. Què més diuen?

No, doncs mira, la Glòria, perquè ara parlava la Brigita de Solucions, diu, el meu home quan estalla, diu la Glòria, Es posa de seguida, molt important aquestes dues paraules, pebre negre molt. Atenció. Ah, per tallar la ferida. Diu, és el remei més estrany que mai havia escoltat, però val la pena provar-ho perquè funciona i la ferida es cura de seguida.

Glòria, o sigui, m'has deixat esma perduda amb aquest remei d'en Jordi. Jo així d'entrada no soc metge. D'entrada no ho feu. Espereu un moment que parlem amb en Jordi, mestres. D'entrada, si us esteu tallant ara mateix, no us poseu pebre. Anem primer al tema del bloc cremades, que ens ho deia la Pilar, que deia, jo sempre em cremo amb el forn. Parlem de cremades. Què hem de fer immediatament si ens cremem amb el forn, ens cremem cuinant? Ara el cas meu, no? La cafetera, que em vaig fotre tot el cafè per sobre, bullint. Què hem de fer, el primer?

Doncs obrir l'aixeta, aigua fresca, no congelada, no gel, perquè el gel també crema la pell. No gel. No gel. Aigua fresca. Ma cunyada me'n va fotre, eh? No, perquè no te vol. El gel directe sobre la pell crema. Per tant, estem cremant la cremada. I amb un drap no, eh? Tampoc. Amb un drap sí. El millor és l'aixeta, aigua freda i sota, i estoneta, eh? Vull dir, no 10 segons, 5-10 minuts, depenent de l'extensió. Perquè amb una cremada, normalment, quan són les habituals, que són les de primer grau, és poca profunditat i fan molt de mal. Llavors, aquí el que hem de baixar és baixar la inflamació, bàsicament és amb l'aigua fresca. Que t'ho he de repetir, no cal que estigui gelada. D'acord, fresqueta. Fresqueta, que sigui tolerable. 15 minutets has dit? No, 5 minuts. 5, 10, 15 minuts, en funció del dolor que tinguem.

I després, què fem? Perquè jo, per exemple, puc dir marques, no? És que és una molt concreta. Bueno, és que jo el primer calaix de la cuina, històricament a casa, tenim una crema que no sé qui ara hi porta, algú de plata. Es diu Silvederma. I allò, ma mare sempre deia I allà està la cuina. Has d'estar a la cuina, clar, perquè ho has de fer ràpid. Ho vaig fer, no em va sortir ni bullofa. I va ser un cremadot guapo, eh?

Clar, quan apareix bullofa, ja estem parlant d'una ferida de segon grau. Vol dir que és més profunda. Hi ha més capes de pell i ha arribat a més apertura. Per tant, no era el meu mèrit, era simplement que no tocava la ferida. Probablement, si no va aparèixer la bullofa, és que la ferida es va quedar en un pla superficial. No és una cosa exacta, però perquè ens entenguem. La de tercer grau, perquè ens entenguem, són les més greus, més profund, i no fan mal. Per tant, això vol dir que és un signe d'alarma, perquè vol dir que els nervis estan tocats. No fa mal. Em sembla fortíssim, això. Si no fa mal, és un senyal d'alarma. Si ens hem fet una ferideta petiteta, a mi no ens farà mal i podrem aguantar. Estem parlant amb ferides, allò que veiem que és. Cremades bèsties. Cremades bèsties, i si allò no fa mal, vol dir que és un pla molt profund que ha afectat els nervis.

Per tant, un bon senyal, si us cremeu amb aigua bullint, cuinant, al forn, si crema és que en principi és primer grau o com el segon grau si surt bullofa. Si no crema, aleshores sí que hem d'anar a l'hospital. Ai, si no crema, si no fa mal, hem d'anar a l'hospital, eh? Cremades. Sé que està bullint el WhatsApp,

m'he millor dit, eh? Sí, sobretot. Sobretot perquè ja sabeu que l'univers cremades està ple de mites o falsos mites, de què ens hem de posar i què no ens hem de posar.

L'Albert, és un pesat. Porta tres dies dient-me, la clara d'ou, la clara d'ou per les cremades. Albert, surt de l'estudi i vine aquí a preguntar. I explica'm d'on treus aquesta mascareta de crema d'ou. Dona la cara. Només la clara, eh? Aviam.

Això té un sentit si ens el mengem. Si ens el posem a la pell, no necessàriament. Per què? Perquè quan hi ha cremades, sobretot si són molt extenses, el que necessita el cos és recuperar-se. Per tant, l'alimentació aquí és molt important. I aquest aport de proteïna és important. Per tant, no,

te l'has de menjar, Albert. No t'has d'untar.

Si tens una alimentació equilibrada, no cal que et posis a menjar en aquell moment. Ja vas cobert.

Per tant, aigua freda, després ens posem aquesta

crema que jo deia, o no cal? Si el dolor passa, el vermellet comença a millorar només amb el fet que no cal posar res. Si després veiem que està vermellet, no necessàriament és necessari posar aquestes cremes o altres marques. El que sí que haurem de fer és hidratar molt bé i vigilar l'exposició solar. Aquella gent que diu,

jo tinc una planta d'aloe vera que el primer que faig és posar-me-la quan em cremo, sí o no?

A veure, el primer no, l'aloe vera sí que és veritat que desinflama, per tant, com a crema hidratant, el que passa és que no s'hauria de posar directa perquè té molta concentració i, per tant, a vegades, si no ho has provat mai, pot ser irritatiu. Per tant, també has de saber si tu allò ho toleres o no ho toleres.

Epa. Ara de seguida anem al tema del pebre, d'acord? El tema del pebre que ens ho deia. La Glòria, la Glòria. Sí, la Glòria. Glòria i en Jordi, eh? Quin parell, eh? Fotem pebre als llocs. A veure, abans, però, deixeu-me rebre la trucada de la Núria. Núria, bon dia. Hola, bon dia. Ojo, alerta, el remei de la Núria, eh? Des de la Vila de Gràcia. A veure, quin és el teu remei, Núria?

No, el meu remei el vaig viure. Vull dir que no és que sigui un remei que m'inventi o que. No, no. Jo estava a la selva amb un coplat, amb una gent. I, evidentment, anàvem a caçar, anàvem a agafar ous en els nius, anàvem perquè eren recolectors, no cultivàvem. Núria, vés al tema, què et va passar? Bueno, doncs anava plena de sangoneres. Ostres. L'altre dia quedem perquè m'expliques la prèvia, que té pinta d'estar interessant. No, però no passa res, vull dir, ni les notes. Quan te les veus, te les estires, tens una hemorràgia perquè et posen un líquid que és anticoagulant. Núria, Núria, Núria,

un moment, un moment, un moment. Què vol dir que tu tens sangonera? No, no passa res, les veus, les estires. De veritat, m'ho estàs dient?

I si no et quedes a casa i te'n vas aquí a la Costa Brava, vull dir, si on sap on va. Apunteu al telèfon de la Núria, sisplau. Hi ha coses, vull dir, però no és per esverar-se, eh? Jo no em vaig esverar. Ben fet. Jo tampoc m'esveraria. Me les anava traient i me'n va quedar una aquí sota el coll, aquí sota la barbeta, diguem-ne. D'acord. Que es veu que la vaig dur tot el dia i no estava prou grasseta encara. Ai, ai, Maria. I quan vam arribar a la cabana, que t'estires a terra, vull dir, perquè no hi ha ni cadires, ni taules, ni res, me la vam beure. Sí. I llavors em van aplicar algo que s'havia de fer. I què hi van posar? I què hi van fer? Doncs me la van estirar igual que jo i en comptes d'anar tenint regalims que em portaves potser 10 minuts o un quart que anava regalimant, fins que es parava la morralla, vull dir solet, van agafar tabac, vull dir que ells fumen molt i ho emboliquen amb una fulla de sequeta, Doncs van agafar aquell tabac, que no havia passat per cap empresa de cap mena, i me'l van posar així, apretant amb el dit una mica, i al cap d'un minut jo ja no tenia hemorràgia.

Però aleshores era per tallar l'hemorràgia, no tant per treure la sangonera, sinó per tallar l'hemorràgia.

És que la sangonera no et fa res. Les tires i porra. No, llavors, jo com que no he tingut la desgràcia de callar-me així com per. Però ho he tingut present, perquè, clar, si tu et talles, jo penso que segurament el mateix deu ser, et talles la morralla, igual. Doncs mira, ara ho preguntarem. Ara ho preguntarem al Jordi Mestres. Tinc molta curiositat. Clar que això no és gaire, diguem, d'acadèmia ni de facultat, però jo us asseguro que va funcionar.

Doncs, Núria, en Jordi va fer encastí, per tant, potser hi ha una explicació científica al darrere. Jo t'agraeixo infinit que ens hagis explicat aquesta història meravellosa. Ens guardem el teu telèfon, Núria. Parlarem aviat. Una abraçada bonica. Adéu, en tinc algunes més. No ho sé, ja tens veu, ja tens pinta que tu has voltat pertot arreu i no vull saber què t'ha passat. Una abraçada bonica fins ara. Adéu. Adéu, adéu. La Núria, a veure, tallar-mos ràcies.

Amb tabac? Sí o no? Jo tinc una experiència similar amb una planta. Però què estàs dient? I també va ser. Era similar, l'únic que no va ser amb una planta de tabac, va ser amb una senyora que treia coses amb uns gossos que hi havia, era a Mèxic. Una xamana. Vaig tenir una ferida, no deixava sangnar, no sé què va fer i va parar la hemorragia. I no saps què va fer? No sé què va fer. I per què no li preguntes? Que et metgem, Jordi. I millor això, obviem-ho, perquè. Estava desconectant de la feina. Exacte. Aquella senyora va apretar i jo vaig deixar fer i jo entenc que el que explica la Núria era que diu que van apretar amb una fulla de tabac i jo hauria de veure si la fulla de tabac, el component activa alguns receptors que són els muscarinics i si això té a veure alguna cosa, ho hauria de revisar. Però probablement van apretar i a l'apretar amb aquella fulla que és el que tenien perquè potser estaven en una cabana una miqueta al

mig del d'acord, no tant perquè fos la fulla sinó pel fet de la compressió de la ferida

segurament per la compressió, s'hauria de veure si la fulla tampoc té una gran concentració de tabac perquè tampoc la superfície de la pell tampoc crec que s'absorbeixi massa però bueno, jo crec que és més l'apretar

més la pressió, ja que estàvem amb els talls ho revisarà en Jordi i ens ho dirà a la Glòria que ens explicava que el seu marit en els talls s'hi posa pebre.

Bé, suposo que això té allò d'aquell principi de que si cura O sea, si pica, cura, no? Jo entenc que deu anar per aquí. Si pica, cura. No, no té massa. No cal. I no cal que piqui.

Glòria, escolta'm atentament. Digue-li a en Jordi que no foti el burro. Però si liga bé amb ell, però t'ho pots infectar, no?

Bueno, o es pot quedar algun gra allà. Posarà més picantet aquest home també durant el dia. Una cicatria una miqueta allà xota si es queda allà fan granolomes si poses coses allà que no toquen no seria el recomanable en principi

no mireu tornem un momentet a les cremades que tenim la Maria des de Camprodon Maria bon dia. Hola, bon dia. A veure, ramallet per les cremades, fot-li. Mira, un ramallet per les cremades.

Em va dir una meva amiga, posa una paperinota petita de farina al congelador. Farina al congelador, sí? Farina al congelador. I l'altre dia ho vaig provar perquè em va passar. Em vaig quedar amb el forn, amb aquelles raixetes. Calla, vaig pensar la farina allà. Tu, me vaig posar la mà dintre i de veritat que estupendo, eh? Epa, farina al congelador, aleshores la treu. I llavors vaig treure la bossa, vaig posar la mà dintre la bossa amb la farina, no sé si es pot congelar la farina o no,

però sincerament em va anar molt bé. Potser el que passava és que la farina estava molt freda, perquè que jo sàpiga, la farina deshidratada no congela, no? Jo crec que és més pel fred. Per tant, deu ser més pel fred, oi?

Jordi, què li diem? Ho dic per provar-ho.

Jordi, què li diem? Jo crec que és més pel tema que està fred. Ara, s'ha de vigilar amb el que dèiem abans. Si està molt congelat, a prop dels 0 graus, això també ens pot cremar la pell. Per tant, vigilem. És millor aigua corrent, que estigui fresqueta i ja està. Per tant, Maria, ja ho saps, eh?

Aigua corrent, tot i que t'hagi funcionat, no fotem invents, d'acord? Sí, perquè no hi havia aigua. Ah, si no hi ha aigua, aleshores, nena, salvada, salvi'ns. Maria, una abraçada, fins ara. Adéu, adéu, adéu. El 677, 38, 77,

19, infinites de remeis, no? Mira, ara de moment estem centrat en les cremades. La Marta, el Nacho, la Sílvia ens demanen. Haurem de fer una altra, eh, Jordi? La cremada. De cops, perquè no arribarem al lloc. Sobretot el mite de la pasta de dents. Ah, és que? Perquè hi ha molta gent que diu que li ha funcionat i altres persones que pregunten si és veritat. Des d'aquí acuso ma mare. Que també m'ha dit, no, si no tens pasta de dents. Tota la família, avui el que heu rebut, la cunyada. La cunyada i la mare de moment.

La cunyada, no la Natàlia, l'Anna, que aquí dic clar. Vull dir, perquè la Natàlia no m'ho hagués fet, això. De abraçar l'Anna, no, home, no, la millor amiga.

Això està molt extès, sobretot amb les cremades de l'estiu, que era un clàssic de posar la pasta de dents, però no fent pastetes. D'acord, pasta de dents no en cremades. No, mai. Ni pasta de dents, ni vinagre, ni claradou,

com deia l'Albert, el nostre tècnic.

Perdona, hi ha oients, un Albert, la Conxi, que diu que efectivament a ella li ha funcionat. No menjant claradou, sinó posant-se ús tòpic, diu la Conxi.

Però mira, és que l'Albert està insistint en ús tòpic i em fa el senyal del dit i qui se la posa? L'Albert, deu ser casualitat que t'ha curat la ferida perquè.

Potser que sigui imparent. Ho estaria en un mitjà. Amb la Conxi pot ser que sigui imparent, també. Això també podria ser. Tema cremades. El Pere diu, com a cuiner sempre faig servir. Oli d'oliva. Oli d'oliva. Després d'una cremada. Què diem a l'oli d'oliva?

A posteriori, per millorar la hidratació, un oli, i l'oli d'oliva, el que passa que fa olor, no és dir mosqueta, que és el clàssic, sí. Com a primera intervenció, no. Aigua. Millor, aigua, perquè si és una ferida i està molt calent, els olis, si s'escalfen, també poden empitjorar. Poden abullir, allò. No, no, no, no. Tu rebulleixes, eh? No, allò no bullirà, però si està molt calent i està matant calent. No baixa temperatura. Pot ajudar que s'escalfi una mica, no s'escalfarà molt perquè no està a foc, però a posteriori per millorar la hidratació sí, però com a primera intervenció no. Per tant, està quedant claríssim

el bloc cremades. Mantega, hi ha molta gent que es posa mantega. Mantega, és la mateixa lògica. Per tant, anem amb aigua i després, un cop ja hagi baixat tota la temperatura, veieu que està com vermellet, però no ha sortit bullofa, aleshores podeu aplicar o una crema hidratant o aquests olis, etc. Una olivera, clar, sí, sí.

Fran. Jo, una última remesa, que és el de la Susana. Patates. Patates fregar amb una patata. Patata crua. Espero. Patata crua amb aquella amb aquella aigüeta, la fècula. Perdó, diu el Raúl, això, disculpeu. Fa la mítica frase de a casa meva s'ha fet tota la vida. Si tu ho has vist fer. Ho fas? Què li diem?

Bé, no sé si té la mateixa lògica que la farina, parlo de la fècula i tot això, però no, torno a insistir, aigua, aigua corrent, és el més fàcil, ho tenim tots, la patata no, i a més si rasquem molt també estem escalfant en realitat. Amb la qual cosa, probablement, si és una ferida de poca quantitat, tot anirà bé.

Si és una ferida de poca quantitat, tot anirà bé, no per la vostra intervenció, sinó perquè havia d'anar bé prèviament. Perquè si no, molta gent dirà, no, a mi em funciona, però potser et funciona, però perquè era el decurs normal de la ferida.

Jo no sé què passa, que tots els. Està bullint el telèfon, també. No, pels que tenim a la cuina, la patata, l'oli. Ara, per exemple, ens escriu el Robert, que diu. Per les cremades, jo sempre. Una mica de mel, amba perfecta estem amb el mateix, no? és el mateix,

o sigui i tampoc caldria, potser pel tema de la cicatrizació, perquè es diu que la mel pot ajudar, però realment si hi ha ferida oberta. Tampoc seria massa recomanable, perquè a més a més no serà una mel que no serà estèril, vull dir, podem incrementar el risc d'infecció, per tant, si tens la pell bé, després, a millor, tampoc és que, no crec que hidrati la mel, però bueno, et pot generar aquesta pel·lícula protectora. No, digue-ho, Jordi, si no ho veus clar, no.

Si ho ha posat fàcil. Tanquem el bloc cremades amb la Margarida de Busost. Margarida, bon dia.

Bon dia, i no diguis busost, digues busost. Busost. Acabat amb T, nena.

Amb dues S. I una T. A l'ordre. No és una suggerència, és una obligació. Has estat aquí, nena, a la ràdio? Sí, sí, sí. M'has regalat una bossa. Sóc tan generosa, Margarida. Perquè jo reparteixo bosses. Margarida, escolta'm una cosa. Tu què fas quan tens una cremada?

Ràpidament que tanquem el bloc. Aviam, aviam. Si a mi em cremen molt, m'han de portar a l'hospital. Però si la cuina, que cuino molt, em cremo molt fort, em cremo un esquitx. Sempre tinc. Primer aigua. Sí, ben fet. I després em faig com una espècie de cataplasma d'alcohol. D'alcohol. I vaig posant. No amb suc bullosa. D'acord.

El remei de la Margarida ara l'analitzem amb en Jordi Mestres. Margarida, t'agraeixo molt la teva trucada. I el remei, ara el verifiquem o no. Una abraçada bonica. Adéu, guapa. Adéu. Adéu, gràcies. El que fa la Margarida, cataplasma, 96 graus d'alcohol.

L'aigua perfecta, el tema que té l'alcohol és que refresca, com si ens poséssim colònia, allò quan ens manegem. Però si està irritat i està cremant, millor que no perquè ens irritarà més. No es tracta de desinfectar, per tant no és necessari posar l'alcohol. És molt polite el Jordi, però no ho feu. Bàsicament està dient que no ho feu. No, perquè us pot irritar més.

677 38 77 19 si voleu formar part del club de la solució o si ens voleu aportar la solució

en aquest cas és que clar el rebost hi ha la màgia perquè la mare de la Damiana la mare de la Damiana posava el dit. Cremat, a dins d'un iogurt natural que estava a la nevera. Això ho havies sentit? Que estava a la nevera.

Però això deu funcionar pel fred. Perquè està fred, d'acord. I hidratat?

Bueno, sí, el iogurt, sí, però t'hidrata si te'l menges. No per la pell. Això és molt important per la pell. Quan parlem d'hidratació de la pell i parlem de cremes, el que ens hidrata és l'aigua, el líquid que bevem. Les cremes. Mentida, tu, lo de les cremes. Les cremes fan película protectora, però la hidratació no ens arriba, o sigui, no s'absorbeix. Bàsicament, les cremes són un greix i no ens hidrata, això. No és ben bé hidratat, d'acord. Fa pel·lícula. No, fa una crema protectora, però el que ens hidrata és el.

De dins cap a fora. Ah, amiga. No, nena, no te'n recordes que vam parlar a la tarda, quan estàvem a la tarda, que va vindre el dermatòleg i va dir ni una crema mai més us poseu a la cara. Mai més, va dir. El doctor Grimal, Ramon Grimal. No l'oblidaré perquè ho vaig llençar tot. I amb aquests diners me'n vaig a sopar cada dia, ara. El convidarem un dia al doctor Grimal. Molt de seny, vull dir. Molt, molt. Anem al bloc, si us sembla,

a hemorràgies, perquè l'hem obert, ens ha trucat, per cert, la Carme de Granollers, per parlar d'hemorràgies, diu que s'hi posa sucre blanc per tancar l'hemorràgia, igual que el del pebre o igual que el del tabac. Tornem a la mateixa explicació, oi?

Tornem al mateix, o sigui, si tenim un tall, si no és molt aparatós, ratx d'aigua perquè es vagi netejant, podem rentar amb aigua sabó, si la ganiveta estava brut, i apretar. Apretar. I no anar mirant cada dos minuts a veure si hi ha. Vull dir, apretar i estar-se una estoneta.

Perdoneu, he fet una pausa perquè la Maria Antònia de Recofort de Caral, que la tenia al telèfon, diu que es posa un guent de pròpoli a les cremades. Com que ja hem tancat bloc de cremades, intueixo el que diu en Jordi, no. No caldria, no. No caldria primer aigua i després hidratar, bueno, hidratar no, perquè ja hem dit que no hidrata, sinó que suavitzar la zona amb olis o amb cremes mal dites hidratants. Sí? És el resum, eh? Sí, 77, 38, 77, 19.

Mira, la Marisa diu que durant la verema la gent es fa talls amb les tisores i es curen embolicant la ferida amb una fulla del mateix cep. Diu que la hemorràgia es talla al moment, s'havia de rural.

Oh, però és per la pressió

o per alguna cosa? És per la pressió. D'acord. Ara, aquí s'ha de vigilar amb el món, sobretot a l'estiu, no tant amb el raïm, però sí amb les figueres. Epa, què passa amb les figueres? La llet aquella. Espera, espera, espera. Això és un clàssic de l'estiu.

Anem a la publicitat i de seguida parlem de la llet de les figueres.

La solució, amb Elisenda Carod, a Catalunya Ràdio.

20 minutets i seran les dues del migdia. Avui estem parlant de primers auxilis. Com actuar ràpidament a casa en aquestes petites ferides, aquests petits accidents, aquestes petites coses que ens poden passar.

Nena, que parlarem de les intoxicacions, amb les salfumades i això. Sí, ho intentarem. I allò de quanta sang del nas, nena? El cap enrere o el cap endavant? Que tinc tantes preguntes.

M'has destinat moltes coses. Ja us prometo a tots els oients de la solució, veig que el tema ho està petant. Jordi Mestres, t'enganyarem un altre dia per fer la segona part, perquè avui, o sigui, tinc 8 pàgines de guió i no he passat de la primera. Ara que deia la Brigita això, de seguida anem als nostres oients, que deuen estar parlant

ara mateix de tancaferides. Han obert el capítol talls. Talls, d'acord. Anem a la pàgina 2.

Avui estem a cremades, de moment arribarem a talls, a veure fins on arribem. Abans, però, si ensagna el nas, que de vegades ens passa. Et pregunto, per què ensagna el nas? A mi em passava quan engegàvem la calefacció a casa. Ah.

Bueno, el sang pel nas és un clàssic, sobretot quan les mucoses estan molt congestionades, aires acondicionats, calefaccions, que les petites venetes a vegades es poden trencar i poden sangrar. I no és greu. No és greu. Si són molt de repetició, moltes vegades s'ha de revisar i s'ha de veure què està passant. I aquí el que s'ha de fer és, amb els dos dits, apretar el nas, no fer allò de també anar mirant a veure si ja està, sinó estar-s'hi una estona. Quanta estona? Perquè dieu estona als metges que en sabeu? Bueno, 5, 10, 15 minuts seria lo recomanable. Bueno, volem molta pressa, però el cos necessita el seu temps. Que un altre dia es pot parlar de la convalescència, que tenim massa pressa. Apunteu, apunteu, convalescència. Perquè tenim unes presses tot i no pot ser. I llavors el cap ha d'anar o ens quedem amb la posició normal o cap endavant. Mai cap enrere. Però si sempre et diuen, mira el cel. No, perquè llavors el que pot passar és que la sang, en lloc d'anar a buscar el forat de sortida, se'n va cap enrere i se'ns pot anar a via respiratòria.

Per tant, sobretot amb infants, que sempre els hi posem el cap enrere, no cap endavant, i si taca la catifa, que taqui la catifa, no passa res. Brigitta, primera pregunta resolta. Molt bé, molt bé. Obrim el moment talls, no? Estàvem al moment talls. Quan ens tallem el 677-387719, els vostres remeis, o com actueu? Així també ho verifiquem amb en Jordi Mestres, que avui ens acompanya. Ja sabeu que és metge de família i vocal de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària i col·laborador de la Solució de Catalunya Ràdio.

Bé, d'entrada, que hi ha molts oients que ens envien petons per la Brigida. Epa! José Manuel, mos petonets. Molt bé. L'Anna ens explica que una vegada es va escapçar un trosset del dit índex de la mà esquerra amb una màquina d'aquella, sabeu, de tallar embotits que tenen. Ai, ai, ai, ai.

I li va regalar la seva sogra i diu. Se me n'han congit els peus,

els dits dels peus. No, no, és que diu, tenint en compte que sóc pianista, va ser un mort de sort. Ai, pobre! Diu, la punta del dit es va regenerar de mica en mica i ara puc tocar el piano sense cap problema. Això ja ens ho traiem de sobre i és el testimoni de l'Anna. Mira, l'Elisabet, ahir parlàvem d'educació, treballa de mestre i té una pregunta pel Jordi. Normalment a les escoles tenim àrnica amb rolón pels cops dels infants o de vegades per les mossegades. Ho posem després d'haver aplicat fred primerament.

Funciona aquest mètode? Moltes gràcies. Jordi, què li diem? Aquest és un clàssic. El que millor va és el fred que ha posat al principi, i després el que fa és calmar una mica, i aquesta sensació com que et calma, però el prioritari és el fred d'abans. Però no fa mal, diguem-ne. No fa mal, perquè és superficial, és tòpic, a més amb el rolón. Si són nens molt petits s'ho deixen posar, perquè és com una mica el que els fa sentir bé, perquè.

Bueno, perquè els abraces d'una altra manera, no? Però sobretot el fred, eh? I amb criatures moltes vegades et trobes que hi ha molts medicaments que no els hi vols posar perquè són molt petits. Almenys, mira, aquest Rolón d'Àrnica, ells senten una mica placebo, no? També senten que els estàs curant, no? I tu estàs actuant d'alguna manera almenys a enlleujar el dolor.

I sí que calma una mica, eh? Però el que millor li farà és el fred que s'ha ficat abans.

Més preguntes, més suggerències. Mira,

l'Eulàlia junta dos conceptes, els talls que comentem ara i la Covid, de la qual hem estat parlant al principi. Diu, esteu parlant de talls i fa uns dies. Vaig sentir una notícia, doncs ara anem aquí a verificar-ho, que, degut a la Covid, l'efectivitat de la vacuna del tètanos havia baixat. Podeu preguntar-li al doctor, sisplau, si això és cert i el que teòricament he sentit?

Jordi, què li diem? No, no, no és que sigui cert. El tema del tètano hi ha molts dubtes, perquè abans tothom tenia la idea que tens qualsevol tall, qualsevol cremada, t'has de posar la vacuna del tètano sí o sí, i el que s'ha de fer és veure si estàs ben vacunat i si ja estàs ben vacunat, i els reforços els tens correctament, no cal tornar-la a posar. Que això és important, eh? Molta gent va corrent. És que avui m'he tallat i la vacuna. Ja no s'escolta allò del tètanus. No s'escolta tant. I normalment pel calendari normal del sistema públic estan garantides les cobertures cada temps que toca i ja està.

Per tant, si ens fem un tall, no automàticament l'antitetànica. Només si és un tall gran i no recordem quan va ser l'última dosi, no? D'acord. I això que resti eficàcia la vacuna de la Covid a l'antitetànica, cert o fals? Això no és veritat.

No hi ha constància que això sigui cert. Per tant, de moment, en principi, no hi ha cap vacuna que hagi vist disminuir de la seva efectivitat per les vacunes del Covid. De les vacunes del Covid s'ha dit. Totes, no? S'ha d'alçar un campanar. Sí, rururús. Però no. No.

Per tant, resposta clara. Mira, aquest Jordi sempre és prudent, eh? Ha dit no, això no és veritat. Per tant, fals, rotundament fals. Més preguntes.

Mira, la Núria ens explica el seu testimoni. En aquest cas no és una cremada i no és un tall, sinó que té a veure amb ennuegar-se. Diu, què passa si t'escanyes o t'ennuegues, per exemple, com em va passar a mi amb el tros d'una closca de petxina mentre menges arròs. I a sobre si estàs sola. Ho vaig passar molt malament. No podia respirar. I us explicaré què vaig fer. Oh! Vaig fer-me caure sobre una cadira que prèviament havia posat al terra. El resultat van ser dues costelles enfonsades, però finalment vaig poder respirar.

Però qui és aquest prodigió de la natura tan intel·ligent? La Núria. Una supervivent. És el que has de fer, no? Bueno, ho ha fet bé.

Podem matisar, però ho ha fet bé. Perquè en aquests casos, el no fer pot ser pitjor que fer, encara que no ho facis del tot bé o amb coneixement. Llavors, quan hi ha un enlluagament, i això és molt típic dels dinars amb gent, que rius, parles, això és molt típic de Cap d'Any. Celebracions, l'ennuagament per cap de gamba, tot això es veu a les urgències. El que s'ha de fer, si la persona està conscient i pot tossir, animar-la a que tossi fins que no hi hagi un demà, o sigui, que tossi. Només amb això s'aconsegueix expulsar. Si no expulsa i la persona comença a perdre la força. A veure que comences a respirar malament, hem d'anar a la maniobra que tothom coneix el nom, però que no sap molt bé, a vegades com s'ha de fer, que és la de Hemlich. Que si estàs sol, una opció és la de la cadira. No cal posar-la a terra, a vegades si tens la cadira i et queda a l'alçada pots fer-ho tu mateix, però que ho has de fer, perquè si no surt i allò està tapant via aèria, et mors.

Convé, ara em fas pensar, convindria que tots féssim un curs de primers auxilis?

Convindria, això probablement s'hauria de fer ja des d'edats molt tempranes per començar no sé quina seria l'edat, això ho haurien de dir els pedagogs a veure quan s'hauria de començar però ofegaments, parada cardiorrespiratòria i les quatre coses bàsiques de cremades, talls, això s'hauria d'explicar probablement en algun

moment Ho dic perquè hi ha moltes mares patidores com jo, que jo vaig fer un curs de primers auxilis i em van dir una cosa que em va semblar molt interessant, diu ara us pensareu que no recordareu res en moment de pànic. I és fort perquè sí que surt alguna cosa. Sí, fas. I a mi em va passar aquest estiu i vaig aconseguir, o sigui, em va sortir automàtic que vaig posar el nen en la posició que m'havien ensenyat i vaig fer la maniobra que m'havien ensenyat. Jo pensava, no me'n recordo de res, i va sortir el pollastre disparat, eh? O sigui, va arribar la jonquera, eh? La castanya que li vaig fotre a la criatura. Però vull dir, realment serveix fer cursos i inclús pràctiques, no?

Serveix per un principi bàsic, quan hi ha una emergència, que això ja no és un primer auxili, això ja és una emergència, que és que el temps és vida. Contra més triguis a intervenir en aquestes situacions, d'ofegament, de parada cardiorrespiratòria, l'oficament típic de la piscina o de la platja, la primera intervenció és la més important fins que arriba l'atenció professional, el SEM o vas a un servei sanitari.

Per tant, mira, no està de més, jo els recomano molt, aneu al vostre CAP, perquè alguns CAPs en fan, de cursos de primers auxilis gratuïts, per tant podeu demanar al vostre CAP i si no que us remetin al del poble del costat, que segur que n'hi ha algun proper. Que us fa cursos de primers auxilis, 100% recomanable, mai no saps quan ho necessitaràs, i almenys, és que la gent diu, no, jo no el faig perquè em fa mal rotllo, ja, però és que és pitjor, que et passarà igual, no depèn de que tu hagis fet el curs, et passaran situacions aquestes. Per cert, abans d'anar a la publicitat, la Viana em recorda que l'hem deixat votant, però quina jeta tenim, les figues. Ai, les figues!

La lleta aquesta de les figues. És molt típica a l'estiu, i ho veiem, gent que va a recollir, a robar figues, perquè les figues, normalment, quan vas al camp, les robes. I ara. Sí o no? Jo no, jo tinc una finca molt gran. Això és un clàssic. I la gent s'omple amb aquell líquid que treu la finca, que és com una llet blanca. Si després allò no t'ho neteges i et dona el sol, fa una reacció i és com una cremada, i surten bollofes, és una cremada, és com un càstig per haver fet el que no havies de fer.

Per això les iaies sempre diuen, això és tòxic? No és bé que sigui tòxic, sinó que és fotoreactiu, fotosensible?

Sí, fa una reacció amb el sol, és fotosensible.

Nena, que no hem parlat antigament, totes les cases tenien farmaciola, i ves que el doctor, amb tot el que estan dient, només aigua, llavors què hem de tindre a la farmaciola, per favor?

Boníssima pregunta. Boníssima pregunta. Espera't, ara us responem. Què hem de tenir a la farmaciola? Ara us ho diem i així teniu temps d'anar a agafar paper i boli a la cuina o allà on ho tingueu perquè de seguida ens ho responen Jordi Mestres. Abans, però, ràpidament. Jaume, bon dia. Hola, bon dia. Sant Antoni de Calonja, què proposes tu per desinflar els cops?

Pues mira, nosaltres teníem un remei que el feia l'àvia, que era agafar ozerda, alfals, que diuen en alguns llocs, la part tendra, posar-la en un morter amb vinagre, si pot ser de vi, millor, que ho fas de què ha comprat, i fer una pasta. I el posaves sobre el cop i l'embolicaves. I així ni s'inflava ni sortia blau. Ojo, eh?

A veure, seria una mica com el que dèiem de l'árnica, eh? Oserda, és a dir, fals, i vinagre. Què li diem, Jordi, a aquest remei d'en Jaume?

A veure, en principi no té molta evidència. Si està fred, probablement serà més pel fred, no sé si posen la vinagre fred, però en principi en un cop s'ha de posar fred.

En principi fred, és que ho estem resolent, Jaume. Si tot funciona, fes el que vulguis, eh?

Sí, sí, era el remei de l'avi que no posava i sí, sí, funcionava.

Eren remeis empírics, eh? Funcionava, funcionava. I no sortia blau. No sortia blau, eh? Alerta, eh? Bueno,

perquè en aquella època es feia. I ara jo crec que tenim més com paràlisi per acció,

que algú ens ho digui. Ja, entenc. És la diferència. Que és el que deies a l'inici, que cito el que ha dit en Jordi, ens falta cultura de les autocures. Jaume, gràcies per haver-nos trucat. Una abraçada, bonic. Adéu, adéu, adéu. El 677-3877-19. De seguida diem què heu de tenir sí o sí a la farmàcia o a la de casa. Home, parlant d'autocures,

el Josep ens explica que per Nadal es va tallar el dit índex mentre tallava un pernil. Devia tenir convidats. És un clàssic, eh? Però és que la ferida del Josep diu que era clarament de posar-hi punts. Fins i tot diu que se li veien alguns tendons. Ai, ai, ai, un moment, no estic marejant. Està escrit. Sempre!

A veure, si tenia un tendó, la Mel això no ho referà. Es veien els tendons, heu escrit. Això és un clàssic, eh? És un clàssic també de la nit de Nadal, del tall, gent que normalment no està acostumada. Els ganivets del pernil són catanes, vull dir que ulla amb aquests ganivets.

Són tremendos. Si més quan ve el teu pare i diu no te'ls he afilat, pues si no calia.

Són tremendos, llavors aquí quan hi ha un tall si hi ha molta profunditat s'ha de revisar justament perquè si hi ha afectació de tendons allò s'ho ha de mirar amb carinyo a algú per si s'han de tornar a unir perquè a vegades queden els dits penjant perquè el tendó al final és el que fa que el dit es mogui, que no s'aguanti.

No us feu els mil homes, per ser afilat no has molat. Va, farmaciola. Tenim encara set minutets. Què hem de tenir la farmaciola a casa, Jordi?

A veure, no cal tenir mig hospital, que això també ho veiem molt als domicilis, que obrim allà. I caducat.

Perdona, tenim la companya, la Marta Pontnou. No és que tingui una farmaciola a casa, la portes sempre a casa. Ah, i a sobre. Porta un munt de medicaments. On vas?

Antiséptic, això és molt important, que bàsicament és ioda, que és el que millor va. Per nens també? Hi ha el transparent, que és millor per a edats molt infantils, pel tema de l'absorció del ioda, però. Bàsicament, no tant aigua oxigenada ni alcohol. D'acord. Però allò és la micromina. No, la micromina és un que hi havia abans. Ah, allò són tantes. Bàsicament ja no es. Ja no? No, va de retro-satanàs. I l'aspirina? L'aspirina sí, però per altres històries, no tant per. Llavors, l'antisèptic és molt important, tot i que l'ideal és primer rentar amb aigua i sabó quan hi ha una ferida, allò que està bruta, fer amb aigua i sabó, després l'antisèptic. Després hauríem de tenir, que això és la medicació de capçalera que tothom hauria de tenir, és l'antitèrmic o pel dolor de capçalera de cadascú que sap què pot prendre, no? Antitèrmics, per fer-te molt, o ibuprofè? O ibuprofè, en funció de cadascú, si sap si ho pot prendre o no, i això normalment la gent ho sap. I després material de cures bàsic, pot ser alguna gasa, vides, alguna vena. Espera, Trap. I després la medicació, evident, que sigui individual per a cadascú, no? Vull dir, cadascú sap el que té. No s'haurien de tenir moltes més coses. D'acord. Unes tisores. Bueno, unes tisores, però tampoc cal tenir allà el perquè tampoc farà. Vull dir, és que no faràs un ús massa.

No sé si era jo qui ho ha dit, però la Creu Roja fan uns kits estupendos d'aquest estil. Ja preparat? Preparat, en fan per moto, que el tinc, per cotxe, que el tinc, i tinc un de duplicat pel cotxe que el tinc a casa. Perquè a més són en sobretes individuals, i així quan els obres.

Ah, monodosi. Monodosi, gràcies. I a sobre fas una bona causa. Ah, efectivament. Mira que maco això.

És molt bonic, i a més és preciós, i queda maco allà exposat. Haurem de tornar a convidar, ja ho sabeu, en Jordi Mestres, perquè ha quedat pendent moltes coses, intoxicacions, electricitat, en Noagar se ho hem tocat però de rasquillada, els cops, el 67738779, m'agradaria més atendre les preguntes, que no pas obrir un altre blog.

No, mira, simplement fer un comentari sobre el pernil. El Josep diu que els tendons estaven bé i tot solucionat. Només es veien, va obrir una finestra. I sobre aquest tema també el Quim, que treballa en un CAP de l'Alt Empordà, que suggereix que si algun dia us talleu tallant pernil i aneu al CAP, porteu el pernil per la persona que us farà els processos. En portdanès havia de ser. Efectivament. Mira, la Núria diu que una vegada va fer servir l'árnica perquè va caure per voler agafar el bus i va fer una bona morrada contra el terra, i gràcies a l'árnica no en va sortir el blau. I l'Anna diu, abans parlàvem d'ennuegar-se, diu, gràcies a un curset que havia fet feia 15 anys, vaig salvar la vida del meu fill per un ennuegament, disculpeu, amb la llet, quan tenia un mes i mig de vida. Amb la llet? Sí, sí, se li havia anat cap a un altre costat. A l'altre forat, eh? Sí, sí, molta gent interessada en quan i com es poden fer aquests cursos de formació. Ens ho pregunta la Jèssica, el Ricard, diu. Jo tinc formació, diu la Jèssica, en primers auxilis, perquè soc de l'equip d'emergències de la meva empresa, però tinc la impressió que aquesta formació l'hauria de fer tothom. I ara estic buscant per veure si els meus fills, que tenen 9 anys, en facin i no en trobo. Molta gent també suggerint. Com si no tinguéssim prou càrrega, però potser s'hauria de valorar si les escoles haurien de fer també aquests cursos.

Mireu, ho he estat recercant, Creu Roja Catalunya fa tallers i programes presencials i online de primers auxilis i que sabíeu que el Canal Salut de la Gene ofereix a través de la plataforma Canal Salut. Un curs en línia gratuït d'autoformació sobre com actuar en casa aturada, per exemple, cardiorrespiratòria. També podeu entrar al portal de formació en línia de Salut de Catalunya. Farem una cosa, tot això ho copiu i us ho enviem pel Club de la Solució. Si no formeu part del Club de la Solució, teniu tres minutets per donar-vos d'alta al 677 38 77 19 i allà us passarem els enllaços.

Mira, vaig una mica enrere, si em permeteu, perquè la Mònica explica que la seva mare treballava fent magdalenes i quan es cremaven amb les safates, eren cremades superficials però molt molestes, s'hi posaven lleixiu. És a dir, primer una remullada amb aigua fresca i després el lleixiu. Eren cremades lleugeres, les greus anaven directament al metge, què en penseu?

Lleixiu sí, lleixiu no. Era un altre temps, suposo. No, lleixiu no, és superirritant, vull dir que no, no.

Llegir un no de cap manera, em sap greu, però desmentim això, en tot cas, no ho facis.

No ho facis. I no ho recomanem. Fins i tot la Mònica diu, sembla una bogeria, però refresca i no fa ampolla.

Epa, mai última. Segurament no fa ampolla perquè l'ampolla no havia de sortir i refresca, sí pot refrescar, però és irritant.

Per tant, en principi, no.

Fran. La Laura pregunta què cal fer quan una criatura es dona un cop al cap, ja sigui amb una porta o amb el cantó d'una taula,

per exemple. Aquesta la volia fer jo, sobretot. Què hem de mirar quan una criatura es fa un cop al cap? Que som bastant proclius.

Els cops al cap, en una criatura o en un adult, bàsicament, si té un cop, posar-li fred i vigilar, bàsicament, que no hi hagi alteració del nivell de consciència, que no parli raro respecte a la seva situació basal, que no vomiti, que no vegi visió doble o que vegi alteracions de la visió. Pot tenir dolor, i això és normal, que això vagi a més. I bàsicament és vigilar aquestes coses, vull dir que no hi hagi alguna cosa que t'orienti, que a vegades no és en el moment del cop, pot ser al cap d'un o dos dies. D'acord. Sobretot amb gent gran, amb gent gran poden haver-hi problemes més al cap d'uns dies. Et queden 30 segons, però els hem de deixar anar a dormir? Això també és una cosa que se'n parla molt, no deixar-los dormir o no. Se'ls ha de deixar tranquils. Si és l'hora de dormir, haurà de dormir. Vigileu, ull obert. Hem d'anar-los vigilant.

Avui hem fet aquest consultori de primers auxilis. Us prometem res en menys d'un mes. El repetirem amb en Jordi Mestres. És metge de família i vocal de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària que ens ha acompanyat avui. Gràcies, Jordi. Una abraçada. Igualment. Brigitta, d'aquí quatre setmanes repetim. Fran, ens tornem a sentir demà. Fins demà. Fins que se'ns acabin les respostes cada dia a la una, la solució.