Què ens queda per saber de la Lluna?

Passen set minuts de la una, sóc l'Elisenda Carod i ha arribat l'hora de buscar la solució.

Ja ha arribat el moment d'obrir de bat a bat les portes de la ràdio pública per investigar a fons tota mena de temes. En un món de respostes simples, nosaltres, ja ho sabeu, us portem la solució. I com sempre, a part de la solució, el meu 50% es diu. Fran Domènech, molt bon dia. Bon dia, Elisenda Canot, com estàs? Tu estàs millor, eh? És millor que fa un estona. Mare meva, el papa i la mama, tu, que estem malalts els dos.

Hem de fer infomocs, no? A veure com tenim l'actualització del Servei Català de trànsit. De trànsit de mocs, en aquest cas. Per favor, tens una veu encara més greu, Fran Domènech. És que entenc. L'estem camuflant per

veure que no es noti. Ai, per favor. Per favor, el control tècnic, el mestre, l'Albert Jodar, la peixera, el Nil Bia, la Viena Gaza i la Líbia Discipio.

I avui us portem una solució, jo diria astronòmica, una solució. Fugim de l'actualitat avui. Volem saber què ens queda per saber de la Lluna. La NASA va descobrir fa uns dies un cràter de 222 metres d'ample i 43 de profunditat creat per un impacte solar. La veiem cada dia a la Lluna, en parlem, però què en sabem realment? Què ens falta per saber de la Lluna? És un planeta? Quants anys té? A quina distància la tenim de la Terra? Per què té tants cràters? Hi ha aigua a la Lluna? Què són les fases de la Lluna? Per què la veiem de diferents maneres? És cert que ens afecta la qualitat del son? Doncs mireu, l'any 69 l'ésser humà va trepitjar la Lluna per primera vegada, però com va ser aquell primer viatge? I com està ara la cursa espaial? Podríem viure en un futur a la Lluna? Ara que ens estem carregant el planeta, doncs mira, busquem alternatives que et siguin d'acabar d'empotinar-ho tot per marxar a la Lluna, no? Ja que parlem de la Lluna, quin és l'origen de l'expressió? Està la Lluna de València? Doncs mireu la solució a aquestes preguntes, la tenen Joan Anton Català, molt bon dia. Hola, bon dia. Com estàs? Molt bé, escolta'm, moltes gràcies per convidar-me. Mira, gràcies per venir avui, hauràs de parlar sol. Sí. Perquè si aquest dilluns posem a parlar molta estona, crec que ens quedarem sense veu.

Vaig tenir la veu com vosaltres fa un parell o tres de dies. I què? I què passa? Ah, no, recupera, les coses passen, no? No hi ha tempesta que 100 anys duri.

Pensava que deia fa un parell de mesos, perquè amb tot el que

va passar al mes d'agost. Déu-n'hi-do. Dos o tres dies, per tant, hi ha esperança. Mireu, en Joan Anton és divulgador científic, el podeu sentir cada cap de setmana al suplement amb en Roger Escapa. Joan Anton, pels descobriments que s'han fet. Sabem més coses de la Lluna o més coses del Sol?

De les dues coses en sabem cada cop més, això sempre, la ciència pensem que és com un riu que va endavant, tot i que de vegades fa algun tome i tinguem una mica enrere. Però en general, si ho mires a l'engròs, la ciència sempre va cap endavant i anem descobrint coses de la Lluna i del Sol. El Sol continua sent un gran, gran desconegut. Avui parlem de la Lluna, que també té algun misteri, però bàsicament el Sol en té moltíssims més. Bàsicament perquè és més difícil acostar-s'hi. I perquè és més gros, exacte, no hi pots anar i és més gros i és una bomba, allò.

Ara que deies el sol, balanç de l'eclipsi. Abans de parlar de la Lluna, l'eclipsi de sol, a veure, vam sentir el 12 d'agost, vam paralitzar el país, va anar superbé, però és que el proper 2 d'agost del 2027 hi haurà un eclipsi de sol a Sevilla. Sí. Explica'm-ho.

No només a Sevilla. No, de fet, no n'hi haurà a Sevilla. T'haig de dir que la totalitat serà al sud d'Espanya, però no toca la ciutat de Sevilla, la totalitat. Sí que toca Cádiz, la punteta de Cádiz, una mica de Màlaga, nord d'Àfrica. Per cert, ja et dic aquí com a primícia, que en breu anunciaré un paquet turístic, per qui vulgui venir amb mi, a Tunísia, a fer un recorregut turístic amb uns guies i per veure l'eclipsi el dia 2 d'agost des de la ciutat d'Esfax on hi haurà més de 5 minuts de totalitat.

En exclusiva ens ho ha explicat en Joan Català. Com podem accedir a aquestes places?

La publicarem d'aquí a poc amb l'agència de viatges Tarannà i jo ho faré circular per xarxa social. Si qui es vulgui apuntar serà molt benvingut. Serà un viatge astronòmic, perquè cada vespre donaré la xapa amb coses que tenen a veure amb el cel i ens prepararem per això, el 2 d'agost. Pensa que serà l'eclipsi que més durarà del segle, de la totalitat. Quina durada? Perquè aquest estiu estàvem sobre els 3 minutets, no? Aquest estiu, un minut i mig a Catalunya, allà on anirem a Tunísia durarà més de 5 minuts. I a veure uns llocs que arribarà als 6 minuts de totalitat. A més a més, serà a les 10 del matí. Proveïtat de núvols, poca, pràcticament zero. Obstacles, zero. Un espectacle. Heu d'anar comprant el llibre del

Joan Anton, eh? L'eclipsi del segle. Ho dic perquè, com que en tindrem un d'aquí res, d'aquí res, el 2 d'agost, eh? 2 d'agost. 2 d'agost, ell ho ha dit, eh? Cádiz, Màlaga, etcètera. Si voleu en aquest viatge a Tunísia amb en Joan Anton Català, ja ho sabeu, estels i planetes. Ah, tot això. Línies obertes.

Sí, avui que parlem de la Lluna, ja ho sabeu, 93207474, que és el telèfon per trucar en directe. Us el serveu de memòria, però el repetim, perquè és important també recordar-ho. I si no voleu trucar, doncs podeu escriure un WhatsApp al 677 38 77 19, que és el número del nostre. Telèfon mòbil, el telèfon que teniu guardat allà com la solució amb Elisenda Carod. I avui que parlem de la Lluna, mira, si et sembla bé farem un petit joc. A veure, va, juguem. Perquè podríem preguntar si els faria il·lusió o no anar a la Lluna. Això ho hem preguntat al club de la solució. Si voleu formar part d'aquest club també ens ho podeu demanar, us enviarem l'enllaç i allà trobareu vídeos, fotografies inèdites, etcètera, etcètera, contingut exclusiu. No és el tema. Avui us volem preguntar, ja que parlem de la Lluna, Si us faria il·lusionari, si poguéssiu passar, per exemple, 24 hores a la lluna, amb qui hi aniríeu? Aniríeu amb la família? Aniríeu amb la parella? Només una persona, eh? Sí, una persona. L'Irma del Poble Nou, com que hem fet aquesta pregunta també al club, diu amb David Balaguer. El col·laborador del programa.

Doncs poca broma, Irma. Ara li passarem a en David Balaguer, que avui és dilluns i avui no el teniu, però el tindrem aquesta setmana. Ara us busco el dia, perquè no recordo quin

dia ve el David. El dia 2, que és divendres, concretament, que vindrà també la Marta Pontnou i la Cristina.

Doncs divendres tindreu en David Balaguer. No patiu, està bé, està tot correcte. Us el podeu emportar a la Lluna, com ha dit la Irma.

A la Irma del Poble Nou, de Barcelona. Ella s'emportaria el David Balaguer. A veure qui us emportaríeu

vosaltres a la Lluna. M'encanta. El 677-38-779-93201-7474. Joan Anton, així et pregunto, quants anys té la Lluna?

La Lluna té més o menys 4.600 milions d'anys. 4.600, any amunt, any a baix, més o menys, va per allà. I no sé, jo crec que és molt interessant saber que no es va formar amb la Terra. Jo sempre explico que quan van encarregar Fàbrica la Terra es van descuidar, no van encarregar Lluna. Això ho sabem 100%. I la Terra es va formar sense Lluna. És que és massa grossa per pertànyer a la Terra. Fixa't que no hi ha altre precedent del sistema solar d'un planeta tan petit com la Terra que tingui una Lluna tan grossa com la Lluna. I això va ser una jove terra que s'acabava de formar, no hi havia ni aigua ni atmosfera encara, i va venir un objecte de la mida de Mart, imagina't, i va petar contra la Terra. Tot el planeta es va fondre, el nostre planeta es va fondre, i de les roques que se'n van a l'espai es va formar la Lluna. No em diguis que no és bonic, perquè la Lluna. És preciosa, un moment, jo això no ho sabia. Això ho hem de saber. Mira, la Lluna, quan anem a l'escola, sempre la dibuixem, no?, com una cosa de pau, amb la llum reflectida en un I es va carregar la Terra. Sí. I és el resultat de la catàstrofe més grossa que ha patit mai la Terra. I aquí tenim la Lluna que ens ha donat la vida, perquè la Lluna ens ha donat marees i les marees ens han donat humans. Sense la Lluna no hi hauria vida? No, jo crec que sí que n'hi hauria, però és molt difícil que l'evolució de la vida hagués estat la mateixa. La vida hagués seguit altres recorreguts i segur que els humans no hi seríem, com moltes altres espècies d'aquí. De manera que hi som gràcies a un fet casual, que és que aquell objecte, que l'hem anomenat teia, que va venir, vaig jugar contra l'antiater, teia, que va venir casualment, perfectament podria haver vingut, perquè com he dit, de fàbrica no havíem previst ni lluna, ni marees, ni humans. Per tant, som fruit d'una casualitat, de moltes casualitats, vaja. Absolutament, això és la fortuna de la vida, que a mi m'agrada parlar. Amb qui aniríeu a la Lluna?

932017474 Ramon, des de Calella, bon dia. Hola, bon dia. Amb qui te'n vas a la Lluna, tu? Pues m'aniria amb un meu fill. En tens només un? Amb uns dels dos. Hosti, que xungo, això. Ramon, que trigues un dels dos? Que faràs a cara creu.

Si no, no, si algú diria, saps què, pare, jo passo. I l'altre vindria. Ja està, ja està, ja està.

Ramon Gómez diu, el fill amb qui aniries a la Lluna? Amb en David. Doncs en Ramon i en David, passatge per anar a la Lluna quan s'obrin els primers transbordadors espaials. Gràcies, Ramon. Una abraçada, guapo. Adéu, adéu. M'encanta. Tinc dos fills, però me'n porto un. És que és una tria molt difícil.

Estan maleint aquesta crida perquè dius que ho feu molt difícil. L'Anna diu que difícil triar. Potser hi aniria amb la meva parella. Però segurament triaria la iaia, que és molt gran i és molt divertida,

amb 92 anys. M'encantaria.

Molt bé, Anna, tens tota la raó. Mira, el Sergi aniria amb Pau Covarsí, que és el seu ídol. Mira, potser té partit.

M'encanta. Aquesta pregunta m'encanta. Escolta'm, quan vam ser conscients de la Lluna, Joan Anton? Tota la història, hem nascut, sí,

perquè ha marcat la nostra història. Fixa-t'hi, des de la poesia, la literatura, la ciència, l'art, la lluna la donem perfecta, perquè hem nascut i morirem amb lluna, i això fa que molts cops no li donem importància, no? És allà dalt. Ni ens la mirem molts cops. I en canvi, ara n'anirem parlant durant el programa, fixa-t'hi que ja des del punt de vista de l'origen mateix de la Lluna, un gran misteri que hem resolt, i que interessant que és l'origen de la Lluna, però després moltes altres coses que ens dona la Lluna i que ens fa pensar, i com et deia, no li donem apenas importància. El sàntic sí, el sàntic se la mirava molt. ¿I quan ho hem deixat de fer, això? ¿O l'hem deixat de mirar? Jo crec que, en general, el cel. L'hem deixat de mirar, perquè és cert que les llums de les ciutats ens malmeten la visió del cel, però també és veritat que nosaltres anem pel carrer i ens mirem a la cara. És que mirem amb el mòbil. Mirem a baix, no? Absolutament. I això ho hauríem de recuperar. Els nostres avis miraven, i en funció de les fases de la Lluna, del color de la Lluna quan surt, saps aquelles llunes vermelloses que deien, mira, ja ven, ja hi ha partícules de pols en suspensió. Sí, sí, sí, sí. Demà farà vent.

És veritat que era molt dels nostres avis tenir binocles o tenir un telescopi. Sembla que s'està perdent, això.

Ho hem de recuperar. Hem d'anar a l'armari de l'avi o de la iaia i recuperar aquest telescopi. Joan Anton, la Lluna no té llum pròpia. No, la reflecteix del sol. Fixa't, i a més, quina paradoxa, és dels objectes més foscos que coneixem dins el sistema solar. El material que forma la lluna, diríem que la sorra de la lluna reflecteix molt malament la llum. I tot i això, fixa't quanta llum fa en una nit de lluna plena que il·lumina el paisatge, això és llum reflectida del sol. Amic.

Per tant, no té llum pròpia, sinó que és reflectida.

Està quieta o es mou? Es mou. Tot l'univers es mou. Absolutament tot. Sí, clar. Tot es mou. Està en rotació, en traslació, en moviment constant. La Lluna té un moviment que gira al voltant de la Terra. I a més a més, fixa-t'hi, gira al voltant d'ella mateixa en exactament el mateix temps que triga a fer un tomb sencer al voltant de la Terra. I això fa que sempre ens ensenyi la mateixa cara. Per això veiem sempre la mateixa cara de la Lluna, no? Exacte. Jo dic que la Lluna està tan enamorada de la Terra que la mira permanentment, i això és la cara aquesta que anomenem cara visible. La superfície, com és? Ens la imaginem amb molts crates. Molts. Està matxacadíssima per crates. Perquè com que no té oceans, ni té atmosfera, ni té res que faci desaparèixer, no hi ha vent, res que faci desaparèixer aquestes marques, hi ha moltes cicatrius, hi ha molts objectes que han caigut al llarg de la història del sistema solar. I res les esborra, diguem-ne. No, fins i tot les petjades d'Aldrin, Armstrong. Que són allà? Calama, ningú ha anat a esborrar-les. És que no hi ha res, exacto, no hi ha ni atmosfera, per tant no hi ha vent, no hi ha res, no hi ha oceans, no hi ha res que pugui esborrar les marques que romanen durant milions i milions d'anys. I això fet que a la Lluna la veiem, això, tan marcada per cicatrius, que són objectes que han anat caient, grossos i petits, que han anat caient i han anat deixant la seva marca, que encara romana allà.

No donis idees, perquè quan torni una expedició humana encara fotran grafitis i queden allà per sempre. Mira,

aquest és un tema que em preocupa, no el tema de grafitis, justament no ho havia pensat, però si el de la geopolítica de l'espai, és a dir, què trons hi anirem a fer en nom d'aquí, això em preocupa moltíssim. A nosaltres també.

Ara llegíem a la NASA. La NASA va descobrir fa uns dies un cràter de 222 metres d'ample i 43 de profunditat creat per un impacte solar. No, un impacte d'un objecte, del sistema solar. Ah, d'un objecte, d'acord. I va alterar la geologia de la Lluna, això? Bueno, va fer un nou cràter.

Aquesta marca, eh? No, no. De fet, això també m'han preguntat molt per xarxes, no? Un impacte tan gros haurà mogut d'alguna manera la Lluna? No, la Lluna és tan grossa que això apenas. És com un mosquit que l'haurà tocat l'esquena. I dirà, ai, què ha estat això? Però, bueno, ha creat un nou cràter. Això és constant. Aquesta activitat és constant. Només que. Al començament del sistema solar això era com una taula de billar, tot xocava contra tot, també contra la Terra, però s'ha anat fent l'ordre, han anat desapareixent molts objectes i ara els impactes grossos són, afortunadament, molt estranys, perquè si fossin freqüents segurament no hi seríem ja aquí. Acabaria un gruixer, eh? I nosaltres? Nosaltres. Pensa una cosa, la Terra és més grossa que la Lluna, per tant la Terra té més gravetat, atrau molts més objectes. Nosaltres hem patit molts més impactes que la Lluna, molts més. Però fixa-t'hi, jo miro la Terra i no li veig cicatrius, jo no li veig cràters, apenas. És fort, eh? I això és perquè, a mi en broma, m'agrada dir que la Terra és tan coqueta que es paga un lifting de cara a 300 o 400 milions d'anys. Té tectònica de plaques i això el que fa és generar l'escorça de la Terra constantment i ha esborrat les cicatrius del passat. Si no fos per la geologia de la Terra, la tectònica i el volcanisme. Estaríem tan marcats com la Lluna, no? Molt més marcats que la Lluna perquè hem rebut molts més impactes.

93207474 677387719 digueu-nos amb qui aniríeu a la Lluna i a banda, si teniu preguntes per en Joan Anton Català, teniu aquesta eminència aquí amb nosaltres, us recordo que el 2 d'agost aquesta eclipsi que podeu veure conjuntament amb en Joan Anton Català, si seguiu Estels i Planetes a les xarxes, allà veureu quan sobren les inscripcions. Podeu fer-li preguntes o podeu dir la vostra.

Doncs sí, mira, la Montse aniria a la Lluna amb el seu company de vida, però abans voldria fer altres coses. A veure. Per exemple, veure molts llocs espectaculars que tenim al nostre planeta, més que no pas anar-me'n a un altre lloc. La Inés no aniria a la Lluna perquè ella el que fa és fer-li fotografies. I ens envia les fotografies, no amb el telèfon mòbil, sinó amb una càmera que li va fer a la Lluna. Mira, aquesta és del 2018.

Això és un fotón, eh? No és aquelles fotos que fem nosaltres amb el mòbil que et surt

la Lluna triplicada, no? No, no, està currada, oi, Joan Anton, aquesta? Sí. Que, per cert, hi ha una oient, que mira, l'Olga, que aniria amb el Joan Anton Català, perquè m'expliqués tot el que està explicant aquí, com si fos un. Com es diu, Olga? Olga, moltes gràcies. I l'Anna aniria amb l'Elisenda Carot, segur que ens ho passaríem molt bé.

Ai, quedem, Anna, quedem, i amb en Joan Anton, també, no?

I després, abans parlàveu de la cursa de l'espai, doncs ja no hi era, en aquest cas, la Rosa, que diu, jo us voldria dir, en primer lloc, que no crec que s'hagi arribat mai a la Lluna. Ah, quin clàssic! Epa! Que deia la meva besàvia, eh? Sí que molts cops estem a la Lluna, però no crec que s'hi hagi arribat. Això és el que diu la Rosa. Després en parlarem de la cursa espatllal, si vols.

La gent que diu que no ha arribat l'home a la Lluna, què diem?

Mira, vaig escriure un llibre pràcticament només dedicat a això, a explicar el perquè sí, vàrem arribar. Però mira, ara seria molt llarg, però d'un era només un error. Jo crec que en aquest error està respost tot. Quan hi anàvem. Abandonàvem totes les coses que duíem perquè era molt perillós anar i havíem de portar roques. És a dir, la merda està allà. Les botes dels astronautes, equips que vàrem abandonar, els buguis, els cotxes en què vàrem recórrer la Lluna, tot està allà. Tota aquesta brossa ha estat fotografiada des de l'òrbita de la Lluna. I diríem, ah, però això són els yanquis, que ens enganyen. Han fet un plató. Ho han fotografiat els nord-americans, els europeus, els xinesos, els russos, els indis. Si hi ha yanquis i xinesos. Clar, algú pensa que si la Xina o Rússia tinguessin el mínim dubte que els americans no hi poden anar, no ens ho haguessin dit, i si deixi, convenço el meu interlocutor, sempre li dic, aleluya, tant de bo, es poguessin tornar a posar tots d'acord per alguna altra coseta.

Crec que això ho narra en Joan Anton Català 100 històries de l'aventura espacial. Per tant, el podeu buscar també. Hi ha allà més arguments pels qui no ho tingueu clar. Deixem-ne el telèfon un moment, que tenim en Josep Maria, que té una pregunta per en Joan Anton Català. Josep Maria, bon dia. Hola, bon dia, bona tarda.

S'ha encugat. Pregunti. Potser és una mica l'absurd de la pregunta, però és una cosa que sempre em donava el cap. Mai és res absurd.

T'he de dir, t'he de dir, que ens agraden sempre les preguntes perquè si són genuïnes no són absurdes. A veure, Josep Maria, digues. Intentarem.

Aviam, si la lluna realment va ser una part que es va desprendre de la Terra a mils de milions d'anys, però principalment està format de lo que és lo mateix la Terra. Per què no s'ha transformat la Lluna en una terra en miniatura? És a dir, s'ha generat l'atmòsfera, l'aigua i tot el tema. Per què s'ha quedat així?

Molt bé. Mira, jo diria boníssima pregunta, Josep Maria. Escolta'm, veig que vas en cotxe, escolta la resposta per la ràdio, d'acord? Així ho faré, gràcies. Una abraçada, guapo, fins ara. Adéu, adéu.

Molt interessant la pregunta. De fet, mira, hi ha moltes coses que han de passar perquè un planeta esdevingui un planeta. Bàsicament has de tenir una mida determinada que fa que tinguis una gravetat suficient com perquè puguis retenir atmosfera. Sense que tu puguis retenir gasos que et formin una atmosfera, estàs venut. Perquè llavors no podràs ni tenir aigua a superfície, perquè l'aigua només pot ser estable en estat líquid a la superfície si tens una atmosfera que la protegeix. Si no, la llum, la radiesa ultravioleta del Sol, destrueix les molècules d'aigua i perds de seguida l'aigua a l'espai. D'acord. La Terra ha pogut conservar atmosfera perquè té una mida, una gravetat suficient. Fixa't-hi, Mart, que és més petit que la Terra, però més gros que la Lluna, No ha pogut conservar la seva atmosfera i encara avui l'està perdent. Va tenir una atmosfera molt densa en el passat i avui és 100 cops més feble aquesta atmosfera que la nostra i l'està perdent constantment a l'espai, la perd. Perquè no té la protecció suficient com per poder mantenir aquesta atmosfera. La lluna ni de bon tros és un objecte que tingui la capacitat per generar, mantenir una atmosfera i això és ja com una cadena, no? Si no tens atmosfera, no tens aigua. La Terra podria arribar a perdre aquesta capacitat? No ens hem de preocupar per això, Lisenda. És a dir, jo crec que hi ha altres coses que ens hem de preocupar aquí. Com escalfar-la, no? No, això seria un procés molt lent. De fet, sí que hi ha un procés de pèrdua d'atmosfera de la Terra, però és un procés natural tan lent, tan lent, que molt abans el Sol es menjarà la Terra en el seu procés d'envelliment, que no perdrem l'atmosfera. Però crec que podem acabar avui el programa, perquè això passarà d'aquí uns 5.000 milions d'anys.

No dura tant la solució. I això que dura anys, eh? Va, anem al Xavier de Gràcia. Xavier, bon dia. Hola, Elisenda.

Encantat de parlar amb tu i, a més a més, amb tot l'equip de Catalunya Ràdio.

Així m'agrada, així m'agrada, Xavier. Escolta'm, volies fer-nos una reflexió, fot-li.

Això mateix, mira, és referent a l'expressió aquesta de la Lluna de València. Sí. Resulta que jo quan anava al col·legi, que molts de vosaltres, era molt típic que quan t'enxampaven distret et deien que estàs en la Luna. Jo me'n recordo que a Tercer de Buc, una de les vegades, a Tercer de Buc vaig tenir un professor de llatí que era un frere, un germà de la Salle, perquè vaig estar a la Salle, i vaig tenir un germà de la Salle, que si tu el veies no

semblava un germà. Vés al tema, Xavi, que no em vull perdre.

Molt bé, resulta que una vegada em va enxampar la classe de llatí, em va enxampar distret i em diu, a veure tu, perquè parlava així, i jo me'n recordo que li vaig dir, oye, perdón, ¿por dónde íbamos? Diu, ah, no sé, ¿de pie o no que está en la luna? Si es que cuando se os pregunta, dios, ¿estáis viajando? I me'n recordo que, ja et dic, és aquesta. Expressió. Això mateix, dius, estàs en la Luna.

Doncs, Xavi, ara fliparàs, eh? Saps que a mi m'encanta que entreu oients, que ens suggeriu coses, però és que avui estem especialment connectats, perquè tu ara ens explicaves aquesta història i nosaltres hem dit, ostres, d'on ve això d'estar a la Lluna de València? Ho fem servir per quan una persona està distreta, està absent en una conversa, no? D'on ve aquesta expressió? Doncs, mira, tenim la solució i ella es diu Marta Pérez Berxa. Marta Pérez Verge, molt bon dia. Molt bon dia. Escolta, ni fet a mida, eh? Que tenim en Xavier de Gràcia, que diu, ostres, d'on ve aquesta expressió? Per què ens ho deien? I la Marta Pérez Verge ara ens donarà la resposta. Xavi, em quedo la pregunta. Et respon la Marta. Molt bé. Fins ara, bonic.

Fins ara. Adéu, adéu. Pensava que en Xavi ens diria l'explicació, eh?

No, i per un moment he patit, eh? La Marta. La Marta és periodista, és estudiosa d'edita, refranys i cultura popular i ha recollit la seva feina al seu llibre Peti qui peti, que ho peta també, en vendes. Està a la Lluna de València. Què en sabem de l'expressió Marta?

Doncs mira, la versió més coneguda, perquè ja sabeu que n'hi ha moltíssima sempre, ens fa tirar molt enrere en el temps, justament quan València encara tenia les muralles medievals amb les seves portes que obrien i tancaven la ciutat, i aquestes portes es tancaven quan es ponia el sol, perquè durant la nit no entressin estranys. Doncs l'última porta a tancar era la porta de Serranç, perquè era la que estava més a l'oest, i com sabeu és per on es pon el sol. Què passava, doncs, si arribaves tard i et trobaves aquestes portes tancades? Doncs què et tocava passar la nit fora, al ras, sota aquesta lluna de València? Amiga. Aquesta és una de les expressions més exteses, però. Ai, ja hi som amb el pro, Marta, ja hi som amb el pro. Sí, Joan Amades en recull més. També té una variant, però ja veureu que s'hi assembla molt, perquè explica que antigament, fora d'aquestes muralles, en comptes de fixar-se en la lluna, el que hi hauria hagut és un hostal que s'anomenava la lluna. On havien de fer nit aquells que arribaven quan les portes de la ciutat ja eren tancades. D'aquesta manera, els que no havien arribat a temps es quedaven o estaven a la Lluna de València, en aquest hostal. Llavors, hi ha una altra variant fins i tot que assegura que aquesta tal Lluna no era un hostal, sinó una plaça en forma de mitja Lluna que hi havia just davant del portal dels Serrans, on la gent esperava que es fes de dia i s'obrissin novament les entrades. Però quadraria, en tot cas, eh? Sí, sí, sí, sempre hi ha la Lluna al voltant i hi ha moltes més teories, però deixeu-me dir que hi ha un petit matís, perquè també hi ha l'expressió quedar-se a la Lluna de València, que té un significat molt diferent, que la fem servir quan un desig o una esperança es veu frustrat i no tant per una persona que està distreta, però la protagonista també és la Lluna de València.

Hi ha moltes altres teories, ha dit la Marta. A veure, les vull saber, quines són, Marta?

Sí? Doncs vinga, va. Una d'elles ens porta cap al mar. Es diu que les dificultats per atracar les embarcacions a la platja de València feien que passatgers i mercaderies haguessin de quedar-se fondejats davant de la costa. I aquesta platja, per la seva forma semicircular, hauria estat coneguda com la platja de la Lluna. Llavors, d'aquí aquesta frustració, aquest desig frustrat d'aquesta expressió. I encara, Joan Amades, La ciutat de València és una de les més importants de la ciutat. La ciutat de València és una de les més importants. Forma també de mitja lluna. També segurament parlem de la mateixa, eh? Amb aquesta intenció d'embarcar i anar cap a l'Àfrica. Però una part d'ells es va haver de quedar a terra esperant el retorn de les naus per poder embarcar en un segon viatge. I segons la mateixa tradició, durant aquesta espera que estaven a la platja, van ser assassinats per un grup de cristians. D'aquí aquest desig frustrat de poder tornar cap a l'Àfrica.

Crec que em quedo amb la de l'hostal, eh? Que és una miqueta menys sangulenta sanguinària, ara, no em sortia, Marta. Escolta'm, la Joana Amada és catalana, eh? La nova Joana Amada, eh?

Segur que es toquen, segur que es toquen a nivell generacional. Segur. No es porten més que 200 anys.

La Marta Pérez Verge, estudiosa d'editar, refranys, cultura popular, avui ens ha posat llum a la foscor, parlant d'aquesta lluna de València i responent-li també al Xavi, que casualment ens trucava al telèfon de directe. Gràcies, Marta, una abraçada bonica. A vosaltres. Fins ara.

Com ens maleixen els agents per haver de triar una sola persona? És molt difícil, eh? Una sola persona. És que la Montse diu. No aniré a la Lluna, això d'entrada ja fa aquesta afirmació. Molt bé, Montse. No, perquè tindria un dilema a l'hora d'escollir. Diu, tinc dos fills estupendos, dos nets preciosos, una jove molt carinyosa i el meu marit, que m'estimo molt. Aquí agafo. Fes un sorteig.

A veure, Montse, també pots fer. A banda de la família, me n'aniria, jo què sé, de persones famoses, amb tal. Sí, clar, per exemple. D'estudiosos, tal.

L'Elisabet aniria amb Pilarín Vallés, perquè li fes un dibuix de la seva estada i així tindria un record. El Pedro aniria amb el seu fill Toni de 12 anys. Home, anar amb un nen ha de ser guapíssim, eh? Home, també seria maco perquè tindria una altra visió, segurament.

Jo potser que m'emporto el meu fill, eh? S'ha creut per la parella, però. Crec que m'emporto un Guillem.

Pots venir a casa, si vols, Xavi. I el Marc té una pregunta, abans parlàvem de la cursa a l'espai, a veure com està tot, i el Marc té una pregunta. Jo diria que vinculada a l'àmbit geopolític. M'agradaria saber si m'hi podeu preguntar al Joan Anton. A nivell legal internacional, està regulada la lluna? Per exemple, un estat podria reclamar-ne ara la sobirania?

Anem a la publicitat i ara en Joan Anton Català respon a aquesta meravellosa pregunta de Geopolítica.

La solució, amb Elisenda Carot, a Catalunya Ràdio.

Encara ens queden coses per descobrir de la Lluna. Avui ens estem formulant aquesta pregunta amb en Joan Anton Català, divulgador científic, col·laborador del suplement, i ja ho sabeu que està muntant aquesta expedició. Estels i planetes, el podeu seguir a través de xarxes per anar a veure amb ell aquest eclipsi del proper 2 d'agost al sud de la península i nord de l'Àfrica. A tot això. L'hem deixat votant, perquè avui li esteu fent moltes preguntes a en Joan Anton, cosa que ens encanta, 93207474, 677387719. D'una banda, preguntes a en Joan Anton, i de l'altra banda, amb qui aniríeu a la Lluna? En aquest cas, l'hem deixat votant amb una pregunta interessantíssima.

Doncs sí, el Marc, que parlava de geopolítica, i es preguntava, a nivell internacional, està regulada la Lluna? Diu, per exemple, un estat podria reclamar-ne la sobirania? La Lluna és meva.

No. La resposta és no. Amb la llei actual. Però només hi ha una llei, que és de l'any 67. No havíem anat encara a la Lluna. És l'única llei que hi ha internacionalment. Veu donant idees! Sí. Perquè, esclar, és el que dèiem ara fora d'antena, Trump ens ha demostrat que s'ho pot petar tot quan vol.

Aquest senyor, que li posa entre cella i cella que la Lluna és tema.

Clar, tot i que els estats units van signar l'acord l'any 67 que prohibeix. Literalment, que ningú, ni estats, ni empreses, ni partícules, ningú, pugui reclamar sobirania sobre cap cos celeste. Ni la Lluna, ni mar, ni cap asteroide. Ningú no ho pot fer. Per cert, aquells que esteu comprant títols de propietat. Cos celeste que segueixi a l'espai. Sí. Una altra cosa és que un meteorit aterri aquí, que seria una altra disquisició. Sí, això és una altra cosa. Ja en parlarem un dia. Sí, però tothom que hagi comprat un títol de propietat d'aquests que venen d'una parceleta de la Lluna, que sabeu que us han timat. Ja directament, perquè clar, això està legislat. Ningú no pot reclamar propietat. Però què passa? Mira, sense reclamar sobirania, tu pots baixar la lluna, el que no podràs posar és una tanca que digui propietat privada, no passeu. Però t'hi pots estar. Correcte. I pots fer allà cosetes. Ui, que perillós. Clar, i aquestes cosetes són les que no estan regulades. Per tant, jo com a país puc anar a posar una base militar? Sí. No. La llei internacional també prohibeix que hi pugui haver bases militars. Això també. Prohibeix la militarització dels cossos celestes. Però mira per on no prohibeix la militarització de l'òrbita terrestre. I estem militaritzant l'òrbita terrestre. Estem posant satèl·lits que estan classificats. Classificats vol dir, ah, no em preguntis què hi ha perquè no t'ho diré.

No, això és el que vol dir classificat. Queda tranquil·litat que dona això, no? Sí, total, total. No ho preguntis, per si de cas.

Total. Bueno, i aquí estem, estem militaritzant l'òrbita de la Terra, però segons la llei internacional no podem militaritzar la Lluna.

Us he de dir que hi ha un oient, el Lluís, que ens ha explicat que fa molts anys una empresa on estava ell de telefonia regalava un acre de terreny a la Lluna. Ostres! I em va arribar, diu el Lluís, un totxo de documentació acreditant la meva propietat d'aquesta parcel·la. Lluís, t'han fet fishing? Diu, si algú vol pujar a fer una calçotada, que m'avisi, que crec que s'hi pot fer foc a terra.

M'encanta, Lluís, doncs que sàpigues que t'han estafat,

segons Joan Don Català. La proposta d'amb qui aniríeu a la Lluna per passar-hi 24 hores li ha agradat molt a l'Anna. Perquè diu, jo a la Lluna hi aniria amb Donald Trump per deixar-lo allà i tornar sense ell.

Mira, no em sembla mal plan. Un aplaudiment per l'Anna. No em sembla gens mal plan. A tot això estem parlant molt de la Lluna.

Quina temperatura hi ha a la Lluna, Joan Anton? Ara sorprendrem amb la dada, perquè com que no hi ha atmosfera, no hi ha distribució de calor, de manera que si et toca el sol, és a dir, de dia hi ha 120 graus positius. Ostros. Queixa't de les temperatures que hem tingut aquest estiu, eh? Sí, i de nit menys 180. De manera que entre sol i ombra, en qüestió de metres, eh? Entre sol i ombra, ja ho veus. A l'espai, les coses on no hi ha atmosfera van així. O són centenars de grau, totalment extremes. Pensa que les naus amb astronautes les enviaven girant molt lentament perquè no hi hagués una cara de la nau que sempre toqués el sol i s'escalfés. I els astronautes van desenvolupar una expressió psicoloquial de mofa que deien, això és com una barbacoa i nosaltres som la botifarra.

Bueno, és que és una mica així, eh? Sí, sí, sí. Per tant, dedueixo que per aquest fet, entre d'altres, que no hi hagi aigua, la vida a la Lluna seria impossible.

Sí, la vida sense protecció. Per tant, quan hi hagi bases, que això ho veurem d'aquí a molt poquet, doncs aquestes bases hauran d'estar protegides sota cúpules o en recintes on hi hagi atmosferes, on hi hagi regulació de temperatura, on ens protegim de la radiació del Sol i de l'espai, que allà tampoc no hi ha cap magnètic. Vull dir, és un entorn molt, molt desagradable. Jo, això d'anar a la Lluna, no sé, la gent que s'ho pensi, aquesta gent que està responent en qui aniria, que s'ho pensin, perquè no té res a veure amb el que tenim aquí, eh?

Sí. És paraula de Joan Anton Català. Des del punt de vista astronòmic hi ha un concepte ampliamente estès, les fases de la Lluna. Quines fases són? Les coneixem perquè són

la fase plena, els quarts, el creixent i el minvant, i la fase nova, que de vegades la fase nova és aquesta que la gent diu no hi ha Lluna. Mentira, sempre hi ha Lluna. Sempre hi ha Lluna, no fotem. No se l'emporta ni la torna a posar. Malament aniríem, només que la trobem de dia i per tant no la veiem, la trobem al costat del sol i no la veiem. Aquest canvi de fases, i els antics ja hi pensaven, els grecs que pensaven molt aquesta gent, i se'n van adonar que és un tema de perspectiva. Tal com el sol va il·luminant la lluna i tal com nosaltres ens situem la perspectiva que tenim de visió, la veiem més o menys il·luminada i que ara 29 dies i mig van canviant les seves fases i torna a repetir les fases aquestes d'estar plena, comença a minvar, arriba al quart minvant, continua minvant, arriba la lluna nova, que és la que no veiem, després comença a créixer, comença la lluna creixent, arriba al quart creixent i finalment torna a arribar a la lluna plena. Quina és la favorita fase d'en Joan Anton Català? Per mi és la creixent, perquè és la que veiem de capvespre, aquestes vespres, que dius, mira quina lluna més bonica, i que la veus molt fineta, molt fineta sobre l'horitzó oest.

Mireu, jo ara vull preguntar-me, com ens afecta la lluna a la qualitat de la son? Els cicles lunars i els comportaments del son estan connectats? Doncs en parlem amb la doctora Estivill, Carla Estivill, molt bon dia. Hola, bon dia. Com estàs, Carla? Molt bé. Gràcies per haver atès la nostra trucada, una mica a tracament, doctora en Ciències Químiques, fitoterapeuta i directora general de la Clínica del Son Estivill. La lluna afecta la qualitat del son, Carla?

Doncs sí, el més important és que tenim estudis que sí, que han demostrat que afecta, sí, sí.

I ara parlàvem dels estadis de la lluna, quin estadi de la lluna afecta més a la qualitat del son?

Doncs la lluna plena ens afecta amb un empitjorament de la qualitat del son i pitjor qualitat,

exacte, en general. I quines alteracions provoca la lluna plena? És a dir, deixem de dormir, tenim insomni, hem d'anar a dormir més tard.

Doncs mira, les dues coses, perquè podem tenir més dificultat per conciliar el son, i també s'ha demostrat que la qualitat del son, és a dir, la profunditat aquella de la fase profunda de son, on podem fer una reparació física profunda del cos, doncs és pitjor.

Per tant, aquella gent que diu, quan hi ha lluna plena, jo dormo malament, no s'estan equivocant, eh?

No, no, no, i tenim mala sensació durant el dia, potser fins i tot ens costa una mica relacionar-ho. Que tenim un malestar, més sensibilitat, doncs és per la qualitat de son.

Carai, tu. I escolta, Carla, jo et diria, com ho podem prevenir? O fins i tot ja, si ja hi som, què podem fer durant aquelles nits que ens costa tan conciliar el son? O el son profund, com deies.

Mira, justament el cap de setmana, que ha sigut lluna plena, el cap de setmana podem aprofitar per fer una migdiada, que sempre ens ajuda. Però intentar solucionar-ho a la lluna no la canviarem. És una mica complicat. Podem dormir una mica més, anar a dormir abans, i vigilar amb els hàbits i les rutines abans d'anar a dormir, sobretot evitar les pantalles. I posar-nos amb una llum adequada, amb una llum ben tèbia abans de dormir, una llum ataronjada.

Sí, perquè hi ha gent que té unes llums que sembla un quiròfan a casa seva. Vull dir que podem anar posant llum grogueta, anar baixant una mica la intensitat, tot allò que et recomanen la higiene de la son, que et recomanen també per a les criatures, anar baixant temperatura de color, anar pujant temperatura de color, és pujar o baixar? No ho sé, fer-la més groga.

Fer-la més groga, anar baixant la intensitat, oi? Clar, el que passa és que les llums LED, segons quins, tenen una llum blanca molt intensa i aquesta és molt poc adequada a la nit. Carla, els passa igual als animals? Doncs sí, també. I a més s'ha demostrat que amb la lluna plena els animals estan desperts i aprofiten per caçar.

Què dius? Perquè hi ha més visibilitat,

m'imagino, no? Hi ha més llum, és principalment la causa que la hipòtesi és que la llum de la lluna plena afecta en el nostre ritme biològic, en els humans i en els animals. I per tant estem més desperts i sempre parlem que els nostres ritmes biològics, els ritmes circadians. Es repeteixen cada 24 hores però tenim altres ritmes biològics com per exemple el cicle de la lluna també afecta

que fort això, en Joan Anton no va fent que sí és

la llum que està demostradíssim a veure, ho ha dit la doctora molt bé ella és l'especialista però amb comportaments d'insectes per exemple, de plantes està molt estudiat la llum regula el cicle per exemple de reproducció de molts insectes i de plantes i això novament els nostres avis ho sabien. Perfectament. Potser no sabien la raó, però sabien en quin moment. Empíricament, no? Clar, en quina fase de la lluna s'havia de recollir o s'havia de plantar o s'havia de fer el que fos.

Sí, que això també afecta, clar, l'acollida i tant.

Doncs ja ho sabeu, si els dies de lluna plena us costa més conciliar la son, no descanseu tant, necessiteu més hores de son, primer, fer les rutines aquestes de neteja de la son i segon, que sapigueu que és normal, que ens ho ha dit la Carla Estivill, doctora en Ciències Químiques, fitoterapeuta i doctora general de la Clínica del Son Estivill. Volies afegir alguna cosa, Carla?

Tot bé, que sobretot hàbits i rutines, això és el més important, i horaris regulars.

Horares regulars per, com diu en Fran Domènech, que sempre ho diu, com ho dius? Per ordenar el cervell, eh? Per endreçar el cervell. Per endreçar el cervell, això. Ai, senyor Carles Tibill, moltes gràcies, bonica, fins ara. Un plaer, adéu. Adéu, adéu.

I que, per cert, que avui, una altra cosa important, el cafè, vigilar amb el cafè. Avui que hem sabut que prendre entre dos i quatre tasses de cafè va bé pel cor, en aquest cas, ja vam parlar en aquest programa sobre el cafè, Que, per cert, mira, el podríem penjar al Club de la Solució i

que el recuperéssim. Home, per favor. És que avui hem llegit. De fet, ens ho ha dit Catalunya Ràdio, eh? Que tres tasses de cafè protegien el cor, no sé quina història. Això americana del cor. Vam fer un programa especial de com preparar bon cafè a casa. Què passa, Joan Anton?

No sé, algun cop hauríem de parlar de les addiccions i aquí sortiré del cafè. Home, segur. Home, i tant.

Jo sóc addicta al cafè, ja t'ho dic ara. Podeu recuperar el programa especial que vàrem fer de com preparar un bon cafè a casa. Els que sigueu part del Club de la Solució, el 677 38 77 19, ara mateix busquem l'enllaç i us enviem el programa. El tindreu allà mateix al mòbil per reproduir-lo quan vulgueu. Va, preguntes per en. El doctor Estimill ne va dir, eh? Per a en Joan Anton Català, 93207474 o 677387719, digueu-nos també amb qui aniríeu a la Lluna en cas de tenir l'oportunitat.

Mira, la Libertat tenia un dilema també. Sabeu que la Montse tenia aquest dilema, no?, amb els fills, amb els nets, amb la jove, amb la parella, etcètera, etcètera. La Libertat diu, jo aniria amb la meva parella o les filles? Diu, com que tinc dues filles i no vull triar entre les filles, doncs hi vaig amb la parella. Per tant, ella tria la llibertat amb la parella. L'Abel, concretament. El Josep Maria aniria amb la seva mare. I atenció a la pregunta que ens fa la Lali, perquè fa prop de tres quarts d'hora que estem parlant de la Lluna. Diu, amb tot això que esteu dient, ¿És necessària la Lluna? ¿Podríem viure sense la Lluna?

Joan Anton. No hi seríem. D'entrada, no hi seríem. És el que hem dit abans. Però si ara ens la traiessin, a referència de l'ali. Si ara ens la traiessin, sí, podríem viure. El que passa és que tindríem. No li doneu idees a Trump. No, és cert. És que estem parlant de coses molt perilloses. Però tindríem afectacions molt importants. Ens desapareixerien, bàsicament, les marees. Les marees, recordem que estan provocades per la gravetat, no només de la Lluna, també del Sol. Però la lluna hi juga un paper fonamental i això afectaria no sé quin fotiment de coses vull dir, tindríem la tirada a canvis en aquest món però des del punt de vista de la supervivència dels humans continuaríem aquí crec, perquè ara estic aquí però potser hi hauria aquell efecte papallona que variaria a petites coses i dius. Per això, desapareixer la Lluna, vol dir que es modificaria l'òrbita de la Terra al voltant del Sol, segur, això modificaria les temperatures, molt més del que el canvi climàtic ho està fent, en fi, que seria el que tu dius, una cosa en cadena que ja veuríem on conduriria. Millor que la deixem on és.

No la toqueu, no hi aneu, i si hi aneu no toqueu la Lluna.

Hi ha molts oients que sobre la Lluna, de fet, pregunten al Jesús, a la Laura, si veiem sempre la mateixa cara de la Lluna, o va rotant.

És sempre la mateixa cara, no? Sí, però va rotant. Però rota com nosaltres. Exactament, aquest és el truc. És a dir, la cosa és que ha sincronitzat de manera que per cada tomb que fa al voltant de la Terra fa un tomb sobre ella mateixa i això fa que sempre ens miri amb la mateixa cara, hi hagi una cara visible i una cara oculta. Si la Lluna no rotés, si la Lluna no girés al voltant d'ella, Però si ho fes al voltant de la Terra, veuríem tant la cara visible com la cara oculta. Estem fent com un vals, no? Sí, és un vals. Mira, ara els oients no ho podran veure, em sap greu, però, Elisenda i Fran, si el meu palmell de la mà. Mira, feu una cosa, et gravo, d'acord? Sí, genial. I ho enviarem al Club

de la Solució perquè puguin veure, intenten fer-ho també explicatiu per la gent a la ràdio.

Vista així es veu fàcil. A veure, va, tu digues. Imaginem que la meva mà, el palmell de la meva mà, és la Lluna, la cara visible de la Lluna, i jo soc la Terra. La Lluna gira així. És a dir, sempre m'ensenya la mateixa cara, però fixeu-vos que en fer-ho la Lluna també està girant sobre ella mateixa. Si no ho fes, si no girés sobre ella mateixa, la Lluna giraria així. I ara mateix jo estaria veient la cara oculta de la Lluna, però no, la Lluna gira així. De cara a mi, diguem-ne. De cara a mi, i això fa que per cada tomb que fa al voltant de la Terra faci també un tomb al voltant, d'ella mateixa, sincronitzat per un efecte de marees. Després de milions d'anys s'ha adonat la Lluna que és la millor manera que té de girar al voltant de la Terra obtenint la mínima fricció que li generen les marees. O sigui, és per comoditat, no és per deferència a la Terra. No, no, no. Tot i que jo dic que està permanentment enamorada de la Terra i per això la mira. I la Terra acabarà pagant el mateix peatge. La Terra, d'aquí a molt, molt de temps en el futur, s'enamorarà finalment, ja sí, de la Lluna i li donarem també la mateixa cara. De fet, es miraran sempre amb la mateixa cara i hi haurà una cara visible de la Terra des de la Lluna i una cara oculta de la Terra des de la Lluna. Preguntes per en Joan Anton Català,

aprofiteu els últims minuts perquè ens en queden 8 al 93 207 474 o al 677 38 77 19. Va, última pregunta de moment del nostre WhatsApp que vull obrir el tema carrera de l'espai.

Home, hi ha diversos oients que diuen no volem anar a la Lluna però si va l'equip de la solució aniria amb vosaltres. No descartem que potser d'aquí 50 o 100 anys es facin programes de ràdio o de televisió. Sí, sí, correcte. La Maria diu que vol conèixer la Terra, que és molt gran i molt preciosa, que no se li ha perdut res a la Lluna. Després hi ha una eterna pregunta que jo no sé si el Joan Anton, ara la traco, la pot respondre, però que és aquella que fa referència, diu la Cristina, a la relació que hi ha entre la Lluna creixent i tallar els cabells. És veritat que si talles el cabell amb Lluna creixent creix més ràpid o més fort?

No, espera, la resposta científica és no. S'han fet estudis, mira. Ah, s'han fet estudis, eh? No del cabell, però sí d'algunes coses similars. Mira, durant una època es va dir que la lluna afecta el comportament humà, de manera que a les ciutats nord-americanes hi ha més atracaments al carrer, hi ha més violència. Quan hi ha lluna plena es va fer l'estudi i efectivament hi havia més ingressos a les comissaries, als hospitals, però al final la raó és la que ens ha dit la doctora Estivill fa poc, que és la llum. Evidentment, en lluna plena els xoriços. Es veu més, no has de portar llit interna. Ho he dit a l'inrevés, és a dir, és a la lluna nova. A la lluna nova, és que quan no hi ha llum, els xurisos surten a fer les coses que han de fer, que no haurien de fer, direm-ho així, i hi havia més ingressos als hospitals. No, mira, s'han fet estudis, no hi ha cap cosa esotèrica d'aquesta mena d'afectació de la lluna que s'hagi pogut demostrar. Tot i això, abans hem explicat que sí que té uns efectes claríssims. Per la llum que hi ha. Vol dir el cicle de la son, els insectes, les plantes, evidentment aquí sí, però no hi ha res d'això tallar els cabells, les ungles em creixen més de pressa, no. I es poden fer proves, es poden fer proves de diferents persones que facin la prova i veuran que no s'ho diguin, que no es condicioni. Exacte. Perquè si et condiciones ja està claríssim.

Home, aquesta uller no ho pot intentar. Talla les ungles d'avui i espera que hi hagi lluna nova i després lluna plena i ho vas mesurant. Ara, mesurar les micres que ens creixen les ungles també és una mica complicat, eh? És bastant friqui, sí. Va, parlem de viatjar a la Lluna.

Abans ja hem fet tonfets o fakes, eh? Però el 20 de juliol del 69, l'emissió Apolo 11 amb els astronautes Neil Armstrong, Buzz Aldrin i Michael Collins a bord va arribar a la Lluna. Què va suposar l'arribada a la Lluna?

Mira, va ser un somni, el compliment d'un somni, l'assoliment d'una cosa que la humanitat havia somiat fer sempre. A més a més, t'haig de dir que hi ha moltes anècdotes que no tindrem temps d'explicar-les totes, però n'hi ha una molt bonica, que és el primer que havia de caminar per la Lluna era Aldrin, no Armstrong. Què dius? Li va fotre un cop de colze? No exactament, però fixa-t'hi, Armstrong és el comandant, era el comandant i per tant el comandant sempre és l'últim que abandona la nau, de manera que Aldrin, i així ho esperava tothom, Aldrin, la premsa, tothom, però la NASA uns mesos abans canvia la decisió. Per què? Explicaran una bestiesa com a excusa, diran que tal com s'obre la porta del mòdul lunar, el que millor va posat per sortir primer és Armstrong. Això és una bestiesa perquè el segur hi han pogut canviar de lloc. No ho explicaran mai així, però hi ha una comissió que es reuneix i discuteixen qui té la personalitat per representar la humanitat en aquest moment. Tan important i consideren que la personalitat i els valors que té Armstrong són superiors. És un home de treball en equip, és molt gris de caràcter, però és molt treballador d'equip, molt poc ambiciós, molt poc trepa. Se li ha mort un fill uns anys abans i consideren que ell és la persona adequada. Això fa que Aldrin es reboti moltíssim. Però Aldrin ho sap abans d'anar a la Lluna? Sí, sí, sí, uns mesos abans. Aldrin es rebota moltíssim. Amb Armstrong o amb la comissió? Amb la comissió, amb la NASA, intenta que a través del seu pare, que és un exoficial del Pentàgon, que la NASA canviï d'opinió, cosa que no farà. Finalment, Aldrin acceptarà el seu paper molt bé, però intentarà canviar. I Collins, que és el més divertit dels tres, perquè tots els periodistes haguessin pagat perquè Collins fos el que hagués canviat, perquè era extrovertit, simpàtic. Els altres eren de respondre sí o no a les preguntes dels periodistes. Aquest és el que justament no va baixar. Es va quedar en òrbita de la Lluna. I ell, quan va veure aquest merder, va dir que no hi volia entrar. Quan Aldrin va intentar que ell fes alguna coseta també, perquè la NASA canviés d'opinió, a Collins li va dir, escolta, a mi no m'emboliqueu amb tot això. Hagués molat que hagués traït la puteta, no? Allò amb Michael Collins, pap, ara he sigut jo. Exacte. Tant de merder, al final m'ho he quedat jo. I les famílies tampoc no van ser mai amigues, aquests tres astronautes, que ho van treballar molt bé, però no van ser amics. Mira, vam fer una única barbacoa, les famílies, i no en van tornar a fer cap més. Això ja indica que gaire unió de famílies no hi va haver. No és que hi hagi mal rotllo anar-te'n a la Lluna. Però eren molt bons. Aquest és un missatge. Les feines no ens paguen perquè siguem amics. Si ho som, perfecte. Però no ens paguen perquè anem a fer una cervesa després. Ens paguen perquè fem bé la feina. I aquests la van fer molt bé, molt bé.

Mira, ens queden tres minutets. Deixem rebre la trucada a l'Albert ràpidament. Albert, des de la Garrotxa, bon dia. Bon dia. A veure, ens vols aportar una dada.

Fot-li. Sí, allò que com afecta la lluna sobre el cos. Foli, foli, sí. A veure les ailes. Jo soc infermier jubilat i realment quan hi havia lluna plena els parts augmentaven. Això era comprobable. Els parts? Sí. Ah, no fotis! Molts més parts quan hi havia lluna plena que la resta de mesos. I no crec que tothom s'hi posés el mateix dia i coincidís.

Home, no ho crec. Però sí que és veritat que alguna cosa que ens deixa intranquils potser està més relacionada amb aquests problemes de conciliar la son. Si tu estàs més intranquila potser provoca, no ho sé, eh? Sí, pot ser coses d'aquestes en cadena. Encanta. Albert, aquesta dada. T'agraeixo moltíssim que ens hagis trucat per donar-nos aquesta dada de la solució. Una abraçada, bonic. Fins ara. Adéu, adéu.

Interessantíssim, això que deia l'Albert. És allò que estires un fil i et surt una cua i et surt un elefant. Després de tot està relacionat.

I us dic una cosa, és una pregunta que tenien diversos oients a fer sobre això, si era veritat que en Lluna plena hi havia més parts. La Mila ens diu, per cert, que la Lluna la té a casa, concretament, la seva filla, que es diu Luna. Hem buscat a la nostra senyora de l'IDESCAT. Quantes n'hi ha, de llunes? 1.355 persones que es diuen Luna, 688 que es diuen Lluna. Lluna, 688, 1.355, luna. Proto 2.000 llunes, Catalunya.

Acabem fent-li una pregunta a en Joan Anton Català. Qui encapçala ara l'aluminada cursa per l'espai?

Són els Estats Units i la Xina. Aquí ha canviat un rival, la Unió Soviètica. I recordem que l'objectiu en aquell moment, a la cursa versió era ideològic, volien imposar un model polític al món i volien demostrar en qui els països havien d'anar, perquè era un moment d'indecisió. Hi havia països que no sabien quin dels dos models era amb el que s'havien d'acostar, no? Avui és econòmic. Avui l'objectiu és l'economia de l'espai. Això és la lluita que hi ha. Té les coses bones, Elisenda. L'economia de l'espai està creant llocs de treball, està creant aplicacions. El GPS és una demostració que necessitem els satèl·lits per coses bones. Recordem que la ciència i la tecnologia no són ni bons ni dolents. Són ciència i tecnologia. El que és bo o dolent és l'ús que els humans en fem. Per tant, l'economia de l'espai és, per definició, neutral. L'altra cosa és aquesta geopolítica de què farem amb això i si continuarem fent els mateixos errors de sempre, que els països del mal anomenat primer món ens en beneficiarem perquè els mal anomenats del tercer món no en vegin ni una.

Tornarem a tenir en Joan Anton Català perquè li pugueu fer més preguntes. Com sempre, divulgador, col·laborador del suplement, col·laborador també de la solució. Joan Anton, moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Una abraçada, bonic. Senyor Fran Domènech, tornem demà, eh? Moltes gràcies, senyora Elisenda Carod. Tornem demà amb noves consultes sobre salut ocular amb l'optometrista Guiomar Pàrrega i l'oftalmòleg Anton Barraquer. Fins que se'ns acabin les respostes cada dia a la una, busquem la solució.