Què fer si ens entra sorra a l'ull?

Ara que hem parlat de nens petits, jo com a pare, però també com jo, que soc bastant maldestra, si t'entra una pedreta o sorra o una sorreta a l'ull, com s'ha de fer per treure això? Perquè clar, és no freguis, tal, vull dir que mai sé ben bé què dir-li als nens, perquè vull dir, però em fa mal, ja, espera un moment, sortirà sol.

Què s'ha de fer? Si. Hi ha gent que diu, apreta la parpella, mira amunt, avall, dreta, esquerra. Si segueix a dins de l'ull, el que sigui que ha entrat, pots empitjorar-ho. Fots una greu. No, literal, tu pintes allà la còrnea i problema. No, en principi, idealment, ser-ho fisiològic, i si no, jo he vist, si no el tens a mà, agafa la primera ampolla i atira un xorro. D'aigua. Sí, sí. Sí, imagina't que podria ser qualsevol cosa, una cremadura, un líquid d'àcid, un líquid molt bàsic, una pedreta, treure, i no passa res, inclines el cap cap enrere i fas un xorret.

I després queda com el reflex, la sensació que t'has rescat, això és normal, eh?

Sí, sí, depèn de quanta estona, lo gran que hagi sigut, pot quedar-se una estoneta, pot haver-hi una ferideta que s'ha de curar, a vegades pot ser un antibiòtic, no vagi a ser que se sobreinfecti, bueno, visitar.

Per tant, pedretes als ulls, sorret als ulls, si t'ha ficat alguna cosa a l'ull, aquell remei que diuen d'apretar la parpella amb un avall dret a esquerra, no ho feu en cap dels casos. Chorro de suero, si pot ser, si no, llàgrima, i si no, aigua, algun líquid. Bueno, algun líquid, no hi foteu faire, eh?

Ens estem entenent, eh? Tenim ullets que fan servir farigola o camamilla, com la Susana, també, per mussol, i quan entra una sorreta, també, per treure-li a les criatures la sorreta, farigola i camamilla. Farigola i camamilla, aprovt. Farigola no, sisplau.

No, eh? Farigola no. Per què? Diuen que és antiinflamatori, no sé què.

No, perquè no saps com està tractada, com l'has guardat, que això, allò, la camomila. El mateix, no sé com l'has preparat, jo no sé res d'això.

Ah, per tant, allò que ens feien als anys 80, típic, que et lleves amb un ull de conjuntivitis i et fotien camamilla per obrir-te l'ull, no?

Xumaria el faror, això. No, no, no, no crec que. Mira, tampoc crec que et faci. Has de la fotre engramant, eh? Et faci tant de mal, eh? Però, home, millor. Què és estèril? Un aigua de suero fisiològic estèril,

ja està Tenim suero perquè fotem el rooibos, no?

Doncs tenim una altra solució, Susana, si voleu us la dic també Hi ha uns oculars que són com un gotet per netejar i una vegada em van tirar pebre i camamilla i em van anar netejant amb el gotet ocular. Com, com, com? Pebre i camamilla. I per què li van tirar això? Doncs perquè devia tenir alguna sorret o conjuntivitis.

Però la pebre és més sorreta. Ho entenc. I què són els gots oculars aquests? Són uns banys oculars. Explica-m'ho, això. Al final és suerofisiològic i després va com un gotet de silicona que omples de líquid. Com un xupito a l'ull, eh? Correcte, encaixes l'ull i aleshores ja has de bolcar i anar netejant, anar movent l'ull.

És una versió una mica més elaborada del xurret.

Oh, amic! Quan ens salta un ull, és un tema muscular? Saps allò? No, no que et salti de la cara, eh? El tic, el tic. El tic, el tic, perdó. No t'ha passat mai, Malcolm? T'està passant ara, no?

Sí que és una cosa molt habitual i a més una consulta que pot ser frustrant perquè jo al final la resposta és el típic dorm bé descansa, et miren com dient, vale, però no tens una solució real, no, realment típicament uns tics. No de gent jove, anem a dir una persona d'edat mitja, és sobretot estrès. Sobretot estrès, dormir poc, típicament és això. I després hi ha altres situacions que potser són una mica més amb nom propi, però no són les habituals. L'habitual és estrès i dormir poc. Per cert, la crida que he fet als

pares i mares, la Marta Roqueta ens diu. Em va cridar molt l'atenció quan era nadó que el meu fill tampoc parpallejava gaire. Quan era nadó era molt divertit.

A veure, evidentment, la pel·lícula llagrimal d'un nen petit, tot és nou, i llavors funciona de meravella. Ara, de veritat, no mentiré, ara mateix no me'n recordo quants segons hi ha entre parpallejos, sí que ser el clàssic, perquè és el que visito, que són entre els 10-15 de la gent d'edat mitjana.

Avui tothom ha mesurat els parpallejos de les criatures.

No, perquè estic veient que nosaltres, els adults, 15 vegades per minut, ells entre 1 i 3 vegades per minut. És que són autòmates. Avui hem parlat de la salut ocular amb el doctor Anton Barraqué i amb la Guiomar Pàrrega. Gràcies. Torneu quan vulgueu que torni a ploure, d'acord? Vinga. Gràcies per haver-nos acompanyat. Malcomotero, per favor, vés a veure't la vista del cerca i vés a un optometrista que t'ho miri correctament.

Però també t'he de dir una cosa. Sisplau, els productors de xampús, la gent té presbícia. Podeu fer la lletra una mica més gran?

Això sí, que si no haurem d'entrar amb una lupa a la banyera, tu. Compro la teva proposta, Malcomotero. Gràcies per haver vingut avui. Fran Domènech, escolta, moltes consultes que han quedat pendents.

Mira, l'Anna, la Neus, l'Helena, la Rosa, la Clara, la Teresa. En fi, moltíssimes, però moltíssimes.

Ja intentarem tornar a fer una tercera edició. Nosaltres tornem demà amb l'Estel Soler i amb la Sílvia Catalán, psicòloga experta en relacions, perquè parlem precisament d'Alerta. Narcissistes en parella, com detectar-los i com fugir-ne?