Què influeix en la nostra percepció del temps?

Passen 8 minuts de la 1, soc l'Elisenda Carod i ha arribat l'hora de buscar la solució.

És dilluns, és moment de tornar a obrir les portes de la ràdio pública per investigar a fons tota mena de temes en un món de respostes simples. Nosaltres ja ho sabeu i de sobres us portarem aquesta nova temporada. També la solució cada dia a la una del migdia. Gràcies a tots i a totes per tornar a ser aquí una nova temporada. Ens retrobem, estem carregats de temes i amb moltíssimes ganes. Com sempre, no ho faig sola, ja ho sabeu. Necessito el meu 50%. Es diu Fran Domènech, ben retrobat, molt bon dia. Bon dia, estimada, com estàs? Molt bé, i tu? Ai, avui faig una mica d'espoiler, com que parlarem del temps. Avui parlem del temps, no de la meteorologia. No, avui no parlem de meteorologia, sinó percepció del temps. De seguida us ho explico. Però és allà de tornar a seure aquí o tornar a seure a la redacció, com estàvem ara, i de dir. S'ha fet com un elipsi temporal, com si estiguéssim al juliol.

Com si fos una pel·lícula que hi ha un tall dos mesos després, pam, o un mes després, pam. I tornem a ser els mateixos. Vacances, vacances de què? Amb les mateixes cares. Home, espero. No, però hi ha gent que torna canviada. Hi ha gent que torna molt canviada. Esplèndida, rejuvenida, fins i tot. No és la nostra. Perquè se'n van. Se'n van anar amb molts problemes i han tornat carregats la solució. Jo em vaig espantar una mica perquè la setmana passada, que la gent no es pensi que de sobte ara parlem tu i jo, com si no ens hem vist en un mes i mig, i estem estrenant la conversa, però em va dir, diu, no, és que jo em va passar una cosa aquest estiu, que és que vaig marxar de vacances amb un nen i he tornat amb un altre. Dic, hòstia, què ha passat? A veure si en lloc de la maleta. I clar, porto una setmana una mica neguitosa i m'estic

recuperant d'aquest sotrac encara. He de matisar, és el mateix nen, passa que tu marxes amb un nen tan, tan petit, marxes amb un nen que no et camina, que només s'arrossega com un cuc i de sobte ara és un noi que vol fer cursa. Jo només he de dir que

li he enviat un missatge a Usain Bolt perquè vigili que té un fort competidor allà. Un altre dia parlarem de criatures.

Ara, deixeu-me saludar també el control tècnic, com sempre, un any més. El mestre, l'Albert Joder. I a la peixera hi tenim en Nil Via, que s'incorpora al nostre equip, un petó gegant a la Susana i també a en Nil. I, com sempre, també seran la Viena Gasa i la Lídia Discipio.

Avui dilluns, primer dia de la segona temporada de La Solució, ens estrenem amb dos dels vostres col·laboradors favorits. D'una banda, una persona que apunteu, apunteu ben fort. Albert, baixa la música. A veure, un moment. Apunteu que no va dimecres, sinó que aquest any ens acompanyarà els dilluns. Per fer-nos l'inici de la setmana més fàcil de treballar una mica menys. La persona a qui sempre voldríeu escoltar, l'amic que tots voleu sentir a prop, la solució d'avui i de cada dilluns es dirà. David Balaguer, molt bon dia! Bon dia! Com estàs? Molt bé, molt content, gràcies. De recuperar la meva rutina. M'havia llorat la meva rutina. Com ho portes, David, que t'haguem passat de dimecres a dilluns?

Perquè, clar, trenquem una mica la rutina. Sí, quan m'ho vas dir, ai, els canvis mai m'han agradat. Vaig deixar d'anar, de fet, al meu terapeuta perquè es va canviar de local. Imagina't. Sí, és una cosa que va passar. Com, com? S'ha canviat de lloc i ja no li agrada. Ha canviat de local. Ha agafat la línia 3. Vaig anar dues vegades i dic, hòstia, aquest lloc no és el mateix, fora.

Ho deixo. David, farem una cosa. Provarem els dilluns i si no, tornem el dimecres, d'acord?

No, és que ara m'ha sabut greu. M'agrada molt venir aquí a La Solució, com bé saps, i els dilluns així els arrencaré amb molta alegria. Veus, és un win-win que diuen.

I sobretot si ha tingut una derrota pel seu equip, per exemple, també és una manera de. Què vols dir, que el seu equip derrota habitualment? No, he dit això. He dit que potser el cap de setmana. No, he dit que el cap de setmana. Però que és una manera també de que, mira, és una altra manera d'afrontar

la setmana. Ah, i senyor, a banda d'en David Balaguer he dit dos, perquè avui ens ajudarà a trobar la solució, l'alegria de l'estudi a Catalunya Ràdio, la persona més abraçable de Catalunya. Un fort aplaudiment per la Cristina Sánchez. Mireu, molt bon dia. Com estàs, Cristina? Bon dia. La Cristina no ho sap, però és la persona més imitable de Catalunya.

És fantàstica. Un dia hauríem de fer un concurs d'imitacions.

Una vegada, els meus alumnes, me'ls vaig trobar que celebraven, jo crec que anava a dir la jubilació, imagina't com estic, que la graduació, i van començar tots, bon dia, bon dia, perquè jo a classe no començo fins que no m'ha dit tothom bon dia,

i cada vegada costa. Ella ha parlat de classe perquè la Cristina és professora titular de Sociologia de la Universitat de Girona. I avui els hem convocat a tots dos perquè tenim un tema molt adequat per a aquells que esteu tornant a la feina avui, o si ja fa dies que hi sou, de reincorporats, perquè avui us portem una solució vital. Avui parlem de la percepció del temps, especialment durant les vacances.

És veritat que el temps passa més ràpid a mesura que ens fem grans? Per què de vegades passa volant i d'altres sembla que se'ns faci etern? De petits, els temps ens semblaven més lents. Allò de marxar-nos de vacances i dir. Ui, tres mesos, mare de Déu, tres mesos.

Nosaltres fèiem terns. Oh, terns. Però, en canvi, es feien més agradables que ara. Epa! T'has anat amargant amb l'edat, eh, David? M'estic tornant I no m'agrada, eh? I ho vull canviar, però no puc. M'estic tornant un vell rondinaire.

Parlarem un dia de gravitació emocional amb en David Balaguer. De quina manera afecten les emocions a la nostra percepció del temps? Quan va ser que es va començar a mesurar el temps, tal com el coneixem avui, com s'organitzaven fa milions d'anys? Doncs tot això ho resoldrem avui, fins les dues del migdia, en aquesta nova temporada de La Solució. De seguida parlem també de la relació entre emocions, pas del temps, però vies de contacte habituals que no han canviat. Fran Domènech, per tant, avui obrim portes, eh?

Sí, no les han canviat, això és important també per la gent d'ordre, hem mantingut els telèfons i les vies de contacte. El telèfon del directe, el 93207474, o, per exemple, ens podeu trucar a aquest telèfon, o escriure'ns missatges de text al WhatsApp del programa.

Què et diu, missatges de text? Sembla que sigui un SMS, això.

Només això ho fa el banc o quan et volen timar? No sé si ho vull llegir bé, el que tenies. Escrit. El 677 38 77 19, aquell telèfon que encara teniu guardat com a la solució amb Elisenda Carot. Te'l saps o no, David? No m'ho crec. I vas ser tu el que va crear la numerologia al voltant.

Sí, però hi ha coses que. Oients nous de la solució.

Mira, apunta, el 677 te l'has de saber de regal. 677. Després, 38, que és l'edat que dic tenir, que cada vegada cola menys. La mantoja de Puerto Rico, 38. Repetim el 77. Sí, 677. La meva edat, 38. 77 de 9. I la meitat de 38, que són 19. Sí, és fàcil. Sí, 7-7. 38, 77, 19.

Efectivament. Allà ens podeu escriure un WhatsApp si ens voleu explicar quin és l'estiu que més ràpid us ha passat. Per exemple, aquell mes sencer que vau passar amb els avis, al poble dels avis, quan éreu petits, per exemple, o vau aprendre a anar amb bicicleta amb ells, o aquell mes d'agost que vau treballar mitja jornada, però a les tardes aprofitàveu per anar a la platja i va passar volant, també. Potser ha estat aquest 2026, també. Aquest estiu ha passat molt ràpid.

Si us ha passat molt lent, també ens ho podeu dir. Com us ha passat l'estiu? Ràpid o lent, com ha passat el teu, David?

El meu ha estat. Ho sento un altre cop. És que ara és que ja està. He de ser sincer. Que la gent està començant a treballar, David. Podria fingir interpretar un personatge, però no vull. El meu estiu ha estat feixuc.

I l'altre li posa la música dramàtica. Posa-li alegria per compensar aquesta cosa que avui ha vingut de fosc com el seu karma. Se m'ha fet etern. No, no és conya.

I ha estat bastant insuportable. Però per què? Hi ha una culpable molt clara. A veure. Que és la calor. Ostres. Hi ha una culpable. Un tema que haurem de tractar algun dia. Se n'ha parlat molt, tothom té la calor a la boca permanentment. És el tema de l'estiu, però no hi hem aprofundit prou, crec jo.

Què farem amb aquesta calor, eh? Com ens en sortirem? A mi em preocupa. Per tant, David Balaguer li ha passat molt lent, hi ha un mútu evident, que és aquesta calor que ha fet els dies insufribles. Podeu dir la vostra. 677-38-77-19. Ara que ens voleu saludar, ben retrobats, gent de La Solució, per fi heu tornat, tenia moltes ganes de sentir-vos. 93-201-7474, braços oberts, sempre per rebre els nostres oients. Cristina, què? Com t'ha passat l'estiu? Una mica de tot.

Primer, a mi no m'ha passat lent. Al contrari, una mica ràpid perquè jo necessitava molt l'estiu. Necessitava molt l'estiu per recuperar-me. Estiu o vacances? Sí, però ho confonia les dues coses, d'acord? O m'he deixat confondre. Llavors, primer m'ha resultat una mica tediós perquè estava a casa i era com lent i repetitiu. I quan vam marxar, que va ser aquesta setmana passada, doncs ara m'ha passat molt ràpid i alhora, quan hi era, em semblava que portava, jo què sé, un mes de vacances. Perquè és quan aconsegueixes desconnectar de debò. I era perquè vam canviar d'espai. Ens en vam anar al Delta. Gran lloc, el Delta. Gran lloc. Està meravellós. És meravellós. Meravellós. I mosquits, què tal? Ni un. Carregada amb el pot dels mosquits, que ara penso que el dec portar encara al bolso, em sembla que no l'he tret perquè el meu home es posa histèric i, bueno, histèric no deu ser la paraula, i no l'he fet servir en cap moment.

Jo que pensava, el Delta, mira, volíem anar-hi, però vaig dir, ostres, amb tants de mosquits el nen em quedarà com un ferrero roxer. Doncs de debò, n'hi ha un.

Ha estat magnífic, ha estat molt xulo.

Sí, perquè a més és un lloc molt bonic i que no es massifica. De moment, no ho diguis per la ràdio, ara. No, clar, la calor que hi fot és tremenda, això sí. Ara, t'he de dir que el record, el record que també és un gran tema, el record, no sé si n'hem parlat a la solució, però és un gran tema. Encara no. Doncs mira, el record que és un gran arquitecte ha fet que jo, que he passat un estiu, ja et dic, que se m'ha fet llarg, fa xuc i tal, ara, per exemple, em veig a mi banyant-me a les aigües cristal·lines de Sant Antoni de Calonja I ara ho trobes a faltar. Aquesta hora, per exemple, i dic, doncs no va estar tan malament. I ho trobes a faltar, fins i tot. Forma part també d'això de la percepció del temps.

Perquè és veritat que de vegades recordem amb més estima les coses quan les recordem que quan les vivim.

Que això és un altre tema. Les dificultats per gaudir del present. És que, de fet,

no és mai ni bo ni dolent, ni blanc ni negre, ni fins i tot I ara, David, potser m'escanyaràs, però ni calorós ni no calorós. És el reser que hi posem. Nosaltres estem tan acostumats, perquè tenim un món que fa això, a mesurar coses i a posar etiqueta de bo o dolent, de toca o no toca. I fixa't que quan viatges, quan te'n vas a l'altra punta del món, hi ha moltes coses que són ben bé a l'inrevés, cada vegada menys, ja ho sé, que cada vegada menys. I això moltes vegades et sorprèn. Però també passa amb tu i amb tu mateixa al llarg de la teva vida. Com tu avaluaves les coses quan eres petit o quan ets jove o ara que ets més gran, canvia. Per què? Perquè canvia el que vols. Perquè canvia amb què t'has convertit i què ets. I perquè, a més a més, tens altres aspiracions, si voleu dir així, o altres desitjos. I això fa que dues persones puguem estar al mateix lloc, exactament al mateix lloc, vivint el mateix, i visquem dues coses completament diferents. També respecte del temps. Ni haurà qui un dinar se li fa etern i un altre que diu, ostres, ja marxem.

Se us ha fet etern el vostre estiu? Se us ha fet curtet? Us ha passat ràpid? Recordeu algun estiu que us hagi passat volant? És aquest estiu que us ha passat volant? O, per contra, se us ha fet llarg i etern també per la calor? Digueu-nos la vostra. Va, que obrim ronda de trucades. 932017474. Us demanaré brevetat, com sempre. Perquè així també ens tornem a posar a veu a tots els oients de La Solució, aquests 83.000 que ens acompanyeu a diari. 93-201-7474. Ràpid o lent. I el perquè també al WhatsApp, al 677-3877-19.

Doncs sí, donar les gràcies a tots els oients que ens donen la benvinguda, com quan obres la persiana. Saps quan tanques un negoci? O si obres la persiana i de sobte apareixen tot de cartes, multes, a vegades també algun animaló, no? Doncs està passant això. Hem obert la persiana i han aparegut tots els oients. Que macos, que sou tan macos! Sí, sou maquíssims. Que tingueu una bona temporada. Gràcies a tots. D'entrada he de dir que tots han tingut un estiu mogudet. Molta gent d'acord amb el David Balaguer, que se'ls fa eixuc als canvis. Si són gent que. Els canvis, eh? Farem un tema de canvis. La Lourdes, per exemple, se li està fent eterna aquest estiu, sobretot perquè encara no ha fet vacances i fins al 12 de setembre no farà vacances.

Però Lourdes, i la satisfacció amb la qual marxaràs de vacances? Aquí us quedeu. T'aconsello que tanquis la porta molt fort.

Aquí us quedeu, pum! I ho diguis molt fort, sí, sí. La Glòria diu, el meu estiu ha estat molt mogudet, amb unes vacances també molt llargues, que no s'acabaran mai, perquè, heu de saber, amics de la solució, que m'he prejubilat. Bravo! Bravo per la Glòria, que s'ha prejubilat, i ho està explicant aquí en directe.

Mira, un dia parlarem de jubilació. També parlarem d'això? Perfecte. Però la punyetera diu prejubilat,

això vol dir que en cas més jove. I una emoticona de festa. L'Eva diu, a mi em passen volant cada any les vacances i llença una pregunta a l'aire que exposo també per la gent de la taula. Això és que em faig gran? Passa que quan et fas gran et passen les coses més ràpid?

Això és el que pregunta l'Eva. Mira, ara de seguida ho resoldrem amb la Silví Pérez. Deixeu-me la saludar de momentet. La Silví és psicopedagoga i professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC. Silví, molt bon dia. Hola, bon dia a tothom. Com estàs, estimada? Passant el meu darrer dia de vacances. Amb nosaltres! Com ens agrada, Silvi. Escolta'm, Silvi, va, ja t'atraco amb aquesta primera pregunta que he fet aquesta uller. L'Eva, que ens deia, ¿és veritat que quan ens fem grans la percepció del temps s'accelera? És a dir, ens passa tot més ràpid?

No necessàriament, no necessàriament. Ho diem a vegades en contraposició al que pensem dels nens, que als nens se'ls passa molt ràpid i pensem que llavors als grans se'ns passa més lent. El que passa és que el que sí que afecta és la memòria, la percepció del temps mentre el vivim no és igual que quan el recordem.

M'ha agradat això, a veure, a veure, desenvolupa.

Sí, quan estem vivint les coses, les vivim en el moment. Llavors, el que fa que tinguem aquesta sensació que passa més temps o menys temps depèn dels marcadors temporals que ens anem marcant. Què passa? Que després recordem el temps que hem passat. Llavors, això sí que quan ens fem més grans tenim aquesta sensació que el record aquest ha passat molt ràpid, com si no l'haguéssim viscut prou, com si no l'haguéssim gaudit prou.

Que és una mica el que li passa al David Balaguer. Deixa'm posar-te un momentet en stand-by, Silvi, perquè vull fer un parell de trucades que se'ns estan acumulant aquí al 932017474. Demaneu tanda, eh? I saludeu el Nil, que és el nostre nou productor. Li dieu Nil, va, cola'm. 932017474. Isabel, bon dia. Hola, bon dia. Hola, Isabel, com estàs, estimada?

Molt bé, molt bé, estic superbé. Estàs superbé perquè estàs escoltant La Solució, oi que sí? Sí, això sí. Sí, molt contenta de tornar-vos a escoltar. Gràcies, Mónica.

Escolta'm una cosa, va, estiu, ràpid, lent, quin estiu recordes que t'hagi passat més ràpid i a què ho adueixes?

Doncs els estius que passava a Calella quan tenia 18, 19, 20 anys, a casa dels meus tiets, que treballaven en finques, finques frigoles, es diuen, i allà realment fèiem una mica el que volíem, amb els cosins, érem tota una colla de cosins, I a casa meva, per exemple, el meu pare ens collava molt. No teníem gaire llibertat. I quan anàvem allà, la tia ens deia, feu el que vulgueu, però quan torneu no desperteu el tio.

O sigui, era la màxima, no despertem el tio. Però, bàsicament, a tu et passaven ràpid perquè exercies la teva llibertat i feies el que et rotava, Isabel.

Ràpidíssim, ràpidíssim. I llavors hi havia una cosa que fèiem, o sigui, nosaltres fèiem ben bé el que volíem, portant-nos bé, perquè havíem de treballar allà a les finques, no?, Però quan tornaven a la nit, a les dues, a les tres de la matinada, ens descalçàvem per no despertar el tio.

Oh, amiga, clar, un bon truc. Escolta'm una cosa, Isabel. Era l'única norma que hi havia, sí. Isabel, per tant, acordem que et passava ràpid, consultem-ho amb la Silvi. Silvi, pot ser que fos això, bàsicament perquè ella podia exercir una llibertat que no exercia durant l'any i acumular moltes experiències en aquells mesos que feia que li passés tot més ràpid?

Sobretot veig que està molt lligat a l'emoció i l'emoció sí que ens condiciona la percepció del temps. És a dir, quan ens avorrim, quan estem a l'espera, el temps passa molt llarg. En canvi, quan estem immersos en algo que ens emociona molt intensament, llavors passa molt ràpid. Jo crec que aquí sobretot el que li influia era l'emoció.

Mira, ara que has dit això de les emocions, anirem a la publicitat i a la tornada, aprofundirem en això de les emocions, com les emocions influencien en la nostra manera de percebre el temps. Isabel, gràcies, estimada, ets la primera trucada de la segona temporada de la solució. Moltes gràcies a vosaltres. No, serà bonica, fins ara. Adéu, adéu. Nandu, bon dia. Hola, bon dia. Sant Antoni de Vilamajor, com està vostè? Molt bé, molt bé. T'ha passat ràpid l'estiu o lent? Molt ràpid, molt ràpid, la veritat. Molt ràpid i per què?

Doncs molt ràpid perquè només he tingut 15 dies de vacances a l'estiu i passen volant, la veritat. I la canalla volia estirar-les més, però de vegades no pot ser. I recordes algun estiu que t'hagi passat lent, lent, Nando? Sí, sí, sí, bueno, de fet aquest estiu hem estat a Extremadura, que me mare i sis germanes tenen una casa allà, que són d'allà, i el meu fill també, aquest estiu li ha passat el mateix que a mi, que he estat allà un mes i se't fa l'eni quan vols tornar aquí, doncs no, no vols, no vols, és un altre ritme. I t'ho passes molt bé. Aquesta que ha dit en

Nandu és molt bona, fixeu-vos. David i Cristina. Ha dit, m'ho he passat molt bé però lent. O sigui, la sensació no és que et passi lent, sinó que dilates l'estiu, oi? Que el descanses.

L'heu tingut mai, aquesta sensació? Sí, sobretot això passa si fas moltes coses diferents en un mateix estiu. Cosa que demostra que la rutina és segurament el que fa que el temps passi més de pressa. Tu el temps el pots desafiar, eh? Ho estic veient clarament, perquè si tu. Sí, sí, perquè si. Sí, perquè el temps. Si el temps que és inexpugnable, tu el pots desafiar. L'ha vengert. Sí, sí, ho veig claríssim. Doctor Estrenys. Aquest, aquest. És que és veritat, tu fas moltes coses, comences a fer moltes coses, i llavors el record del primer que vas fer aquest estiu, ho veus com si haguessin

passat set mesos. També passa una cosa, Nando, ho convindràs amb mi, que si estàs en un poble d'Extremadura, els desplaçaments, per exemple, la logística, que jo sempre dic, per exemple, jo visc a poble, és molt més fàcil la logística que en una gran ciutat. Per tant, tens temps d'encabir-hi més coses, oi? Totalment, totalment. Perquè si no estàs desplaçant, que si el taxi, que si set hores per anar del. Bueno, no diré, de Glòries a Diagonal, etc. Cristina, anaves a dir alguna cosa, perdona.

Sí, que el temps també et pots estirar en un sentit completament contrari al que tu deies, David. I és no fent res, assegurint cada minut. Perquè, de fet, acaba sent molt intens, això. Jo recordo, quan érem petits, jo tenia moltes vegades la sensació que ens avorríem. I ara penso, tant de bo tingués temps d'avorrir-me.

És una mica el que t'ha passat, Nando, aquesta sensació d'estirar, agassar el temps pel relax?

Sí, sí, perquè quan no tens res a fer O sigui, si estàs aquí a casa, no pares quiet, has de fer allò, però quan estàs en un lloc que no pots fer res, descanses de veritat, desconnectes de veritat.

Estic tan d'acord, Nando, i després tornes a la rutina i dius, com m'agradaria estar en aquest poblet d'Extremadura ara mateix per poder aturar el temps. En aquell moment potser no ho valoraves tant. Exacte. Nando, t'agraeixo moltíssim la trucada. Una abraçada bonica, seguim a l'escolta de La Solució i passa-ho, com sempre. Vale, moltes gràcies. Adéu, guapo, adéu, adéu. Per cert, això és com el primer dia de classe, eh? Si hi ha oients nous, sapigueu que a banda de participar en el directe d'un alt programa, podeu formar part del Club de la Solució.

Sí, mira, és el cas de la Gemma, que ens ha escrit i diu, aquest estiu he començat a escoltar-vos i us he de confessar que estic enganxada, us demanaria, si us plau, poder formar part del vostre club. És a dir, oients que durant l'estiu els hi ha passat més ràpid l'estiu perquè han començat a escoltar la Solució, doncs que formin part del club.

Com? Contingut exclusiu. Voleu formar part? 677-387719, que és el nostre WhatsApp, i ens dieu, vull formar part del club, i allà us entrem en aquest club. Quants seguidors tenim ja, al club? Lívia, m'ho has de mirar, perquè no me'n recordo quants seguidors tenim. 9900. Ai, va, arribem als 1.000. Hem d'arribar als 1.000. Aquesta setmana està fet, això.

Si mengem un vídeo teu rondinant alguna cosa,

jo crec que això puja. Vam marxar amb 800 i ara són 877. No sé què ha passat aquest estiu, el Club de la Solució. Va, que anirem a la publicitat. Abans, però, Maria Rosa, bon dia. Ui, Maria Rosa. Maria Rosa està aterrant un avió. O és un robot. Maria Rosa està aterrant un avió, eh? És un robot? Què veus, què veus, què veus?

He arribat ja a una primera conclusió amb la solució d'avui. L'estiu és un invent sobretot fet pels nens i nenes, és a dir, pels infants i pels adolescents. I ja sé, clar, sí, sí. Clar que et passes ràpid l'estiu. Perquè no tens les preocupacions que té un adult, i a més passa allò típic, jo recordo els meus estius de jove. A Sant Antoni de Calonja eren molt diferents als d'ara. Tu arribaves a casa teva, tenia 17 anys, me n'anava a la platja, arribava, oh, havia aparegut un plat a taula. Amb una enceladilla russa. No té ni client, no? Clar, això és un hotel o què? Després amb unes prunes delicioses. Tot fet, no t'havies de gastar ni un euro. Clar, és un invent clarament creat pels adolescents i els joves.

El mancat d'això. Va, 93207474. Si voleu dir la vostra, si us ha passat ràpid o lent l'estiu, ja què creieu que es deu? Us ha passat ràpid? Us ha passat lent el 6, 7, 7, 38, 77, 19. Estàvem amb la Silvi Pérez. Ella és psicopedagoga, és professora dels estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC i ens deia una cosa molt interessant. Ens deia. La percepció del temps va molt influenciada per les emocions que hi tenim. Silvi, si estem contents, què passa amb la nostra percepció del temps quan estem molt contents o molt eufòrics?

Clar, en el moment que estem contents i que estem tan eufòrics, el temps se'ns passa volant. Llavors, passa molt ràpid. Ara, hauríem de veure després quan el recordem, quan recordem aquell instant, si el recordem com realment un temps que ha passat ràpid o com un temps que realment va durar més del que en aquell moment sentíem. M'explico? A veure, desenvolupa-m'ho això. És el que em deies abans del record versus la vivència, no? Sí, és que és molt, molt, molt important. Ara el company estava comparant el seu record d'adolescent, no? Clar, hauríem de preguntar-nos si en aquell moment ho vivia de la mateixa manera que ara ho està recordant. Bona, David, com ho veus? Realment ho vivia.

No, clar, no, no. No ho vivia de la mateixa manera també perquè no saps la realitat que vindrà després tampoc.

Aleshores vols dir que el factor temps ens fa modificar el record també o la percepció, Silvi? Perdona'm, Cristina, digues. No, no, no, si vols seguir la Silvi, endavant.

Silvi, fot-li tu i després la Cristina remata, va. És el factor temps lligat a la memòria, és a dir, mentre estem vivint una cosa, l'estem gaudint en el moment que l'estem vivint. L'altre company, l'oient que estava dient que el temps se li havia passat lent, Llavors tenia la sensació, potser, de pèrdua de temps. Això va lligat molt a la tensió. Llavors, el temps l'acostumes a notar. Està notant que el temps passa. I ara, en canvi, que se li havia acabat, tenia la sensació que li havia passat volant. Per això ho dic, que la sensació del record és molt diferent de quan l'estàs vivint.

La sensació del record sempre és una revisitació a partir del moment actual d'allò que va passar. De fet, els humans només tenim relat. I el relat canvia a mesura que nosaltres canviem. No és que no existeixin els fets i les evidències, però això ho ha d'encaixonar la ciència, per dir-ho d'alguna manera. Nosaltres revisitem constantment la nostra història, tots i totes nosaltres.

I el record també és un gran eliminador de toxines. Què vols dir amb això? Que el teu record, han passat els dies i recordes unes escenes magnífiques perquè s'ha encarregat d'eliminar les coses dolentes que van passar allà en aquell moment. Hi ha persones.

Pantalons curts i els genolls pelats, ens deien els pets. Silvi, abans de sentir la música, deies exactament, què volies afegir això que deia en David? No, era en el sentit que

quan tu estàs esperant que passi el temps, tu el temps el vas mirant, no? És a dir, quan estàs esperant que passi, estàs pendent del rellotge, per dir-ho d'alguna manera, de la teva consciència de temps. Ara, quan allò t'interessa, quan tu l'estàs vivint, quan tu l'estàs gaudint, se t'oblida que està passant el temps. És després quan el recordes, que en comparació, com molt bé estava explicant, aquest relat que fas de tu mateix, és quan li poses un valor de molt poc, llarg, curt, divertit, avorrit. És en el record que el valores.

Molt interessant, torrem al tema de les emocions. Al final deia, ostres, quan estem contents passa ràpid el temps, quan estem avorrits estem mirant aquesta variable, no? Per tant, passa més lent. Quan estem estressats, ara et pregunto, estressats o ansiosos, quina percepció tenim del temps, Silvi?

En aquell moment, el que ens passa quan estem estressats i nerviosos és que normalment hem acumulat moltes activitats o molts esdeveniments, o com a mínim en el nostre cap hi ha moltes activitats i molts esdeveniments. Llavors hi ha molts marcadors, molts marcadors temporals, diguéssim. Això fa que no ho gaudim, llavors si no ho gaudim se'ns estira el temps, però se'ns estira d'una manera molt estressant.

O se'ns estira o se'ns escursa, perquè, per exemple, si està passant, estic molt estressada perquè he d'entregar una cosa, em sembla que el rellotge va més de pressa del que toca. Si, en canvi, estic estressada perquè ha d'arribar el tren i resulta que, si no, jo arribo tard, dius, és que no avança, perquè, bueno, el tren és el pitjor exemple que podia posar. M'enteneu? No ho sé, no ho sé. És igual. És a dir, depèn de què és, quin és el teu objectiu. L'estrès genera distorsió. Epa, bona aquesta, l'estrès genera distorsió. Sempre, però les emocions també ho hem dit. És a dir, enteneu? Llavors nosaltres li posem o positiu o negatiu, depenent del nostre relat, de com vivim les coses, exacte, del que volem.

Deixeu-me parlar d'aquests marcadors temporals que ens ha parlat la Silvi. I abans, fora d'antena, la Cristina Sánchez-Mirat deia, és que jo només he marxat quatre dies, no?, però necessites com canviar d'espai per tenir la sensació que disfrutes del temps, de descansar. A nivell de percepció temporal, els canvis d'espai són marcadors temporals, també, de dir, ostres, quan vaig estar a Viella, quan després ens vam traslladar tres dies a l'Hospitalet de l'Infant, quan hem estat quatre dies a casa, això són marcadors, també, és a dir, canviar d'espai fa que es dilati o que, per contra, s'excursi la percepció del temps?

Canviar d'espai ens ajuda a canviar els marcadors, per dir-ho d'alguna manera, perquè canvien els punts de referència. Sempre estem parlant de la rutina i de canviar de rutines. L'estructura mentre estem treballant o mentre els nens estan a l'escola és una estructura de marcadors temporals molt clars. Dilluns tal, dimarts tal, dimecres això, dijous això, divendres tal, el dissabte al matí això. L'estructura temporal està molt marcada, diguéssim. Quan jo canvio d'espai, ajudo a que els marcadors temporals es difuminin o com a mínim siguin diferents, perquè ja la sortida de sol serà a un altre lloc, quan jo m'aixequi el dematí serà a un altre espai. Això ens ajuda també a modificar la nostra

percepció del temps. Perquè amb la rutina de bades passa que el temps, no sé si us ha passat, David, que es compacta tot. No sé si ho vaig fer ahir o abans d'ahir.

Exacte, és el que anava a dir, que això són com petits punts de quilometratge que et permeten situar les coses en el temps i en el dia. Perquè si tu has anat a molts llocs diferents, te'n recordes perfectament que el dia 13 estaves al que tu deies a Viella, el dia 17 a l'Hospitalet de l'Infant, en canvi si tu has estat a Barcelona, posem, 20 dies consecutius, se t'apinya tot, se t'amontega tot, és impossible. Col·locaron el temps. Són aquests punts de quilometratge que van molt bé per oxigenar. Per tant, és molt important marxar fora. O variar una mica el teu entorn durant unes vacances.

Variar l'entorn és molt important perquè hi ha un altre element clau i és que la rutina et fa oblidar-te del temps. Perquè ja està molt marcada per un temps determinat. Llavors hi ha l'hàbit. Hi ha un hàbit, perquè és una cosa que fas habitualment, que fas molt normalment. I llavors aquest hàbit et fa o et té unes portes de temps determinades. Quan marxes de lloc sense ni proposar-t'ho, però a vegades hi ha el sol fet de marxar, o que estiguis en un hotel, o que estiguis en un lloc, que s'esmorza una hora diferent, canvia. Però també canvia que la teva rutina no pot ser la mateixa, perquè com que no estàs a casa o no estàs en l'espai que habitualment estàs, no fas les coses que normalment fas.

Deixeu-me parlar un momentet amb la Maria Rosa, que ha trucat fa una estoneta, que la tenim aquí pendent al telèfon. Maria Rosa, bon dia. Bon dia, bon dia. T'ha passat ràpid o lent a tu, l'estiu?

Bueno, si t'explico que des del mes de maig fins a aquest mes que estem d'agost porto fent proves per una cosa de salut que em va sortir així per les dones i he tingut que variar els meus plans. L'únic que m'ha quedat. És el plan de vida d'anar a un 5 estrelles, un hotel de Sant Pau, de Sant Pau, modernista, modernista. Una altra cosa aquesta. Exacte, bueno, aquestes m'ho han recordat, perquè després de moltes proves m'han trobat que tenia, que tinc, veia, un alien és el càncer de pulmó. Carai, tu. I amb moltes ganes de començar ja, que ha sigut avui el primer dia de la primera combo, que me fan un combo, i el xute que jo li dic per cremar la meva bèstia interior. I llavors ha sigut il·lusionat. De Barcelona a Torredembarra, davant del mar, cada dia a les 8 jo faig gimnàstica, després banyet i cap a casa. I així d'hospital, Barcelona a Torredembarra. Els altres plans que tenia els he hagut de deixar amb stand-by.

Mira, en casos com el de la Maria Rosa, Silvi, clar, és un cas traumàtic, tot i que la Maria Rosa està posant-hi molt bona cara, ja veiem que destila optimisme, i tal com explica les coses. En casos així, també pot ser que et passi molt ràpid el temps, tot i que estàs angoixat, que dèiem que l'angoixa fa que el temps s'aturi. Clar, quan reps notícies tan impactants, quan el teu cervell està processant tot això, pot ser que et voli el temps, també?

Sí. Clar, segur, el que ella fa és mantenir alguns encoratges, és a dir, segur que més o menys a l'hora de dormir, de menjar, la higiene, els rituals familiars, els ha hagut de mantenir, llavors manté aquests encoratges, però per l'altre costat manté o ha buscat una espontaneïtat, un temps no programat, és a dir, aquestes sortides a Torredembarra, aquests espais en què com a mínim. A que es pugui oxigenar, no? Deia ella, és aquell espai en el que com a mínim no estàs pendent, com deia, ni del rellotge ni del temps. Això ho has fet intencionadament, Maria Rosa?

Bueno, soc bastant resilent jo, eh? I llavors, debido a la meva resilència, i que tinc nets, i dos fills, i el meu segon company, que ja han passat per aquí. Dels primers marits i tal, i primera dona, doncs no sé com dir-te, és com curada d'espant, no? Vull dir, perquè dic tot el que m'han fet, les ungles del peu, m'ho han mirat tot.

Un dia parlarem de resiliència i de curades d'espants i d'estar de volta de tot. Ens guardem el telèfon, Maria Rosa. Escolta'm, desitjar-te moltíssima sort amb aquesta extracció dels aliens, que segueixis escoltant La Solució i aquí estem per fer-te companyia. Una abraçada bonica.

Molt alegre, que és guapa. Adéu, adéu. Molt interessant, aquesta trucada, perquè és una altra manera de veure la percepció del temps i com passa el temps. Perquè moltes vegades, quan estàs esperant l'arribada d'un dia, en aquest cas, 31 d'agost, que comences a fer una cosa, això també és un alentidor del temps,

moltes vegades. Mira, molt interessant, Silvi, les criatures, de vegades, quan anem en cotxe, jo encara no les tinc d'aquesta edat, però falta molt, i falta molt, i falta molt, i quan arribem, i quan arribem, quan tenen ganes d'alguna cosa, el temps, imagino que és com un jugador que va en contra,

no?, Clar, és que el temps el viuen diferent que nosaltres, i de fet, per poder gaudir de les vacances, hauríem de viure el temps una mica com el viuen els infants. Nosaltres ja el tenim ordenat, és a dir, ja tenim les hores, els minuts, els dies, la setmana, el mes, està tot molt endreçadet el nostre temps. Els infants viuen el pas del temps pels esdeveniments, per les coses que passen. Llavors, clar, si tu li dius arribarem a les tres, Francament, tant se li enfot, perquè el dia és igual la una que les tres setmanes. Ara, si tu li dius, quan parem per dinar, després arribarem, és l'esdeveniment del dinar. Llavors, bueno, ja sap que després de dinar. Que no arribarà abans de dinar, que primer ha de passar el dinar i després ja arribarà el moment d'arribar, per exemple. Entenc, és a dir. Però dir hores, dir estones, no serveix de res.

És a dir, les criatures perceben el temps en funció de la quantitat de coses que passin en contra dels adults, que ho fem en funció de la intensitat. Dedueixo de tot el que hem estat conversant fins ara.

Sí, ho fem amb la intensitat i amb l'endrestamenta que ja tenim posada allà de sèrie, que estem encotillats amb les nostres hores i els nostres ritmes, d'alguna manera.

Perquè això és un àudio també, com esclaus som els infants, no porten rellots en general, i els di, perdoneu, rellisca la mandonguilla l'hora. Nosaltres estem obsessionats, jo personalment estic obsessionada amb l'hora. Mira, que truqui algú que no porti rellotge. 93-201-7474. Hi ha algun català, algun oient de la solució, que no porti rellotge i no miri. Jo fem trampes, però mires el mòbil. Que no miri el mòbil. Jo estic sent força infantil. 93-201-7474. No portes rellotge i no mires el mòbil. Si us plau, és d'aquells que vas preguntant l'hora pel carrer. Feu-nos-ho saber.

Però això en edat adulta. Costa, eh? És que no pot existir, perquè si tu tens coses a fer i tens una feina i has de fer coses, has de mirar l'hora.

Sí, però si estàs prejubilat pots seguir a dictar el telèfon o a dictar el rellotge o no.

Recordo que aquí en aquest programa vam parlar del cas del Josep Serra, que era un pastor de Manresa, conegut com a Jan Pastor, que fa un parell d'anys va explicar en una peça als companys del 3Cat Info que ell no portava rellotge. I que sempre es guiava per els cicles del sol. Però ell fa trampa, ell sap quina hora és. Bueno, perquè ell porta el rellotge intern.

La persona que no té rellotge. 677-3877-19, ens esteu fent les vostres aportacions. Com sempre, línies obertes, WhatsApp oberta, la solució des d'avui fins a final de temporada.

M'ha sabut molt greu el whatsapp de l'Andrés que ens ha escrit que ell va tenir 5 setmanetes de vacances 5 setmanetes no ho ridiculitzis 5

setmanotes li fa vergonya dir que té un mes i una setmana no,

però saps quin és el problema? que només li ha passat ràpid l'última setmana.

Però per què has descansat, com el que ens ha trucat en Nando?

És que li ha passat lent, i a part té un altre problema, que és que demà torna a treballar. Escolta'm, aprofita que t'estem fent companyia avui al teu últim dia de vacances. Al Quim també li ha passat molt lent, però mira, el Quim es dedica a la varema, avui acaba la varema, i l'ha afectat molt la calor, també. Està d'acord amb el David Balaguer, i és la primera vegada que han hagut de recollir de nit per culpa de la calor, que és una cosa que no feia.

Normalment recollien finals, si no ho tinc mal entès, finals d'agost, principis de setembre, ara ho estan passant al juliol, eh?

Doncs està molt content el Quim perquè comença aviat les vacances. La Clara també d'acord amb el David sobre el tema de la calor, com ens ho farem. El Marc diu que li ha passat molt lent també perquè no ha agafat vacances. Si molta gent ens estem trobant que no ha agafat vacances, hi ha una reflexió que llenço també a la taula del Josep Maria, que diu, creu, crec, creu ell, que el temps en general, quan ets al poble, si vas al poble de vacances, passa més lent que a la ciutat, que a la ciutat els minuts duren 30 segons.

Mira, com es diu aquest oient? Josep Maria. Crec que estic molt d'acord, que és el cas del Nando que ens ha explicat. Per cert, tenim oient que no porta rellotges. Només el saludo i anem a la publicitat. Jordi, bon dia. Quants anys fa que no porta rellotge? 30. Colló, 30 anys. Per tant, va deixar el rellotge. En tinc 59. 59. Per tant, va deixar el rellotge. Als 29 anys, tu. Als 29 anys. Perquè en té 59, en lloc de 50, 59. Fa 29 anys, des dels 29, que no porta rellotge. Anem a la publicitat i descobrim per què.

La solució, amb Elisenda Carod, a Catalunya Ràdio.

12 minuts i posarem punt i final a la solució d'avui, la primera solució d'aquesta segona temporada. Avui estem parlant de la percepció del temps. De què depèn la nostra percepció del temps? De si ens avorrim, de si estem estressats, per què unes vacances m'han passat ràpid, per què d'altres m'han passat lentes. També ens deia la Silví, la Silví Pérez. Ella és psicopedagoga, és professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UO, que ens deia que nosaltres estem molt acostumats a fragmentar el temps en aquelles unitats que ens hem autoimposat pel rellotge, que ens fan tenir una percepció del temps més o menys estiragassada, però almenys ser conscients de l'hora que és. I jo demanava a un oient que ens digués que no porta rellotge, des de quan i per què. Hem parlat amb en Jordi. Jordi, des dels 29 que no porta rellotge, per què?

Bueno, porque soc alérgica al matall. Conxu? O sigui, no és una tria, és una obligació, eh? Bueno, ara tinc rellotges que no me'ls fico, que me'ls han regalat d'aquests de ser pur, que no em fan al·lèrgia, però no me'ls fico. Em vaig acostumar a no portar rellotge i fa dels 29 més o menys que no porto rellotge.

Clar, des dels 29 tu ara en tens 59. Jo ara entenc que ara pots anar fent la trampa del truc del mòbil, però clar, fa 30 anys no feies el truc del mòbil. Tu anaves sense rellotge per la vida.

Sense. No sabies quina hora era? Incluso ara, els caps de setmana, el mòbil el deixo a casa el divendres a la tarda i no l'agafo fins al dilluns. Per tant, tu no saps en cap moment quina hora és? Bueno, no sé, ara estem amb el cotxe que anem cap a Tradors i dic, deu ser, no sé, la una o la una i pico.

La una i pico perquè m'estàs sentint a mi, clar, tu saps que la solució és de una o dues, això és de una o dues, no? O sigui, però tampoc t'estressa? No, perquè jo considero que

el tema del temps és algo com molt relatiu, és a dir. Per què tinc que estar tot el dia patint per l'hora que és? No. Jo tinc una vida estructurada d'una manera i més o menys jo arribo sempre a tot arreu a temps i sense el rellotge. M'ho calculo, més o menys. I com quedes amb la gent?

Per exemple, el David, que és extremadament puntual. Quedem a menys 10. Com ho saps? Com m'arribes a menys 10?

Habitualment surto abans de lo que toca per arribar, sempre arribo abans jo, és a dir, a Barcelona jo visc a Vilanova i la Joltro tinc un amic de Barcelona sempre arribo abans jo que ell passa molt bé,

surt a les 9 del matí i si em quedes a la 1 ja arribarà.

Un record al cap, escoltant-lo. A vosaltres no us havia passat alguna vegada que us demanaven l'hora pel carrer? Sí, i això no passa. Això no passa a tu.

L'altre dia em vaig deixar el mòbil, perquè de tant en quant deixo el mòbil a casa, vaig demanar l'hora a algú, pensava que. Quan m'hi vaig acostar, perquè porto una criatura petita, perquè semblava que l'anés a trecar. Perdona, tens hora?

Ja tinc assegurances, ja tinc assegurances. Aquesta senyora boja. No sé, penses que vol alguna cosa de tu, aquella persona.

Que vol lligar, que vol alguna cosa de tu. Escolta'm, doncs Jordi, felicito molt que puguis viure d'aquesta manera. Entenc que la teva activitat professional això no ha estat cap problema, cap impediment. Bueno, no, no.

Aviam, tampoc és jo que he d'anar a fitxar, jo em dedico a fer promocions immobiliàries i coses d'aquestes. I, bueno, més o menys m'organitzo. No m'encanta. A veure, jo considero que tampoc és tan important. Home, tu he de pagar un buscatori a la ràdio, heu d'arribar en punt.

Estaria bé. Imagina't l'Òscar Fernández sense rellotges. Exacte. Jo començo sobre la una, a prox.

Però tampoc és tan important a vegades, no sé, 10 minuts. 10 minuts, què són a la vida?

No, no, poca broma, eh? M'agrada molt aquesta reflexió en contra del temps tan, tan, tan, tan organitzat.

No, perquè estàs veient que ens hem convertit tots en uns esclaus del temps. I també està molt bé

l'exercici de relativitzar-ho, Jordi, que entenc que és el que fas tu, que jo, a l'hora de quedar-me embarassada, a mi em feia molta manda el tema de l'embaràs, perdoneu, i una amiga em va dir què són nou mesos a la teva vida, al llarg de la teva vida, i vaig pensar, tens raó, i és una mica l'exercici que tu fas, Jordi, de dir què són nou mesos al llarg de la meva vida, oi? Jordi, un dia parlarem de relativitzar-nos, guardem el telèfon també. Gràcies per trucar i encara més gràcies per ser part de la solució. Una abraçada, bonic.

Gràcies a vosaltres. Adeu, adeu. Ai, senyor. El 677, eh? Et dic una cosa, l'Adela tampoc porta rellotge. Ens ha escrit al WhatsApp del programa, el 677 38 77 19. Des de l'any 2001 que no porto rellotge. Que no porto rellotge. Per què? Doncs mira, perquè escolto Catalunya Ràdio i en tinc prou. Ostres, diu, acaba l'ostrell. Començo a parar la mongeta lletra. Aquesta és la manera que tinc de mesurar la vida.

És com un gosset de Pavlov, eh? Ella sent que l'ostrell plega i diu, mongeta tendra.

Ha d'aclarir si és quan l'ostrell tanca la renaixença o quan dona pas al pell. És veritat, a quina hora? Si és la desaparició del Ricard o és. Mira, està tallant la verdura, s'ha sentit tallar la verdura ja. Però bé, toca esticar rellotge, des del 2001 que no importa.

Va, que ens queden 7 minutets per posar punt i final a la solució d'avui. I fixeu-vos que la Silvi, tu parlaves que vivim una mica esclaus del rellotge, que sempre necessitem aquestes unitats de temps que entre todos nos hemos dado, allò que diuen. Però clar, nosaltres ens preguntem, quan va començar la humanitat a mesurar el temps? En quin moment vam deixar de viure segons els ritmes naturals i es fa segons l'hora? Quan ens vam inventar els rellotges? Els calendaris? D'on sorgeixen? Per això hem convidat a l'historiador, professor d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona i membre del Consell Assessor de la revista Sapiens, un fort aplaudiment per l'Àngel Casals. Àngel, molt bon dia. Hola, bon dia. Avui anem justos, ja t'avanço, que haurem de fer un tema en exclusiva de com vam inventar això del temps. Estem justos de temps, va millor dit. Escolta'm, Àngel, així pel boc gros, quan comencem a mesurar el temps, la humanitat? Ja és això del pleistocè?

A veure, mesurar el temps, més o menys d'una manera que recordi la de avui, és a dir, que hi ha hores i que hi ha dies, etcètera, quan hi ha ciutats. Quan hi ha ciutats. Exacte, els primers que comencen a mesurar el temps són els sumaris. I llavors. Per què una hora té 60 minuts? Perquè compta amb els dits. És a dir, els sumeris el que feien era fer servir un sistema de compte que la unitat era 12. Per què 12? Perquè és la prova. Agafeu-me la força i aneu comptant-vos les falances de cada dit, dels altres 4 dits. Continuarà a 12. A veure. Estem contant, eh? Que som així, eh?

Espera, fem una cosa, Àngel, és que et sento una mica regulero. Anem a trucar-te per WhatsApp, que segur que et sentirem millor. Mentre, al 677-3877, 19 percepcions del temps. Quins estius us han passat lents, quins uns han passat ràpids, sou de portar rellotge. No sou de portar rellotge aquí a la taula, ningú porta rellotge, només en Fran, eh?

Sí, jo n'havia portat també molt de rellotge i també he rigut abans amb l'oient perquè a mi em passava allò de l'al·lèrgia també. Ah! I per això el vaig deixar de portar, perquè ràpidament se't posava tot el canet de color vermell. I llavors anul·les el rellotge, però després, amb la invenció del telèfon mòbil. No li regaleu rellotges pel 50 aniversari. No! No! Regalleu rellotges, però vaig mirant l'hora constantment. Soc un autèntic esclau del temps. Va, Frank, què ens diuen?

Abans parlàvem de les referències temporals que poden tenir o no les criatures. Quan falta? Falten cinc minuts. Quan arribarem? Arribarem a les tres, etcètera, etcètera. L'Elisabet diu, el meu pare, quan anàvem amb cotxe i preguntàvem quan faltava per arribar, sempre deia el mateix. Falten dos moments. Falten quatre moments. I així, doncs sabíem que era.

Ara he vist a la gent, ho vaig veure a Instagram, que els hi posen com a dalt del cotxe, des de darrere ho veus, on tens les viseres, i posen un cotxe i aleshores els pares ho van avançant, perquè així en una línia de temps, en una línia visual, com un metre, veuen on està el cotxet, en quin moment, si està al mig, si està a l'esquerra, a la dreta.

Ens hauríem de plantejar, sobretot amb les criatures, ho dic amb les criatures perquè així ho tindran après, És igual, arribarem quan arribem. Disfruta ara del que estem fent. Mira per la finestra, parla amb el teu germà o fes el que sigui.

Treu la tauleta, llença la tauleta. Al cap d'algú. A mi em veus a mi. Mai se m'havia fet llarga, aquest moment. Mai. En canvi, saps quan el temps s'aturava de mala manera? A les classes de matemàtiques de primer de bucle. Mira, ja hi som.

Un altre dia hem de parlar de l'assignatura més odiada. Deixeu-me dir que ens queden tres minutets. He recuperat l'Àngel Casals, que ens ha costat una mica per telèfon. Àngel, ara et sentim perfecte. A veure, torni, torni.

Vale. Doncs això, per saber com es va arribar a calcular l'hora. Cada dit té tres falanges, si els el toqueu, no? Llavors, com comptaven quan no hi havia vacuos? Abacs. Doncs agafaven i comptaven un, dos, tres, és a dir, amb el dit polsa. Anular, un, dos, tres, el del mig. Exacte, amb el polsa anaves comptant les falanges de cada dit. D'acord, i et surten dotze. Per quatre dits surten dotze. Llavors, aquests dotze, quants dits tenim en una mà? Bueno, 4, però en tenim 5 perquè el petit no compta, no? Exacte, però el que feien era una unitat, la unitat més gran és 12, i la unitat més gran són 12 per 5, 60. I així van calcular els minuts d'honora no m'ho puc creure,

escolta, ho has deixat allò, l'has deixat votant que se'n diu, eh? Àngel, fem una cosa et segres tu un dia de la setmana que ve i fem un tema de la creació, això del rellotge la percepció del temps, com ho feien els nostres avantpassats com ha anat evolucionant els primers rellotges, et sembla? et compromets amb mi? Perfecte. Sí, sí, sí, el dia que vingui bé. Doncs Àngel Casals, historiador, professor d'Història Moderna a la Universitat de Barcelona, membre del Consell Assessor de la revista Sapiens, ens ha explicat, ens ha fet un tastet, això, amb les falanges. La setmana que ve a La Solució us aportarem mai millor dit La Solució. Gràcies, Àngel. Una abraçada. Una abraçada. Fins ara, bonic. Adéu, adéu. Silví, ara parlàvem de la percepció del temps, de la creació del rellotge d'aquestes falanges i que les criatures. Què hem de fer amb les criatures quan van en cotxe? Els hem de dir, després de dinar, els hem de posar aquesta espècie de metre amb el cotxe que va avançant o simplement hem de fer el mètode Cristina, que és dir-los que ho diu del viatge?

A mi m'agrada el método de Cristina. Al final, el que hem de treballar amb els infants és el llenguatge. Hauríem de parlar amb els nens molt més del que estem parlant. Llavors, el llenguatge és el que ajuda els nens a construir el present, el passat, el futur. Aprenen a través del llenguatge. Llavors, com deia, arribarem després de dinar. Primer passarem a veure no sé qui. Anem posant els aveniments i anem treballant amb el llenguatge.

Perquè. Ja hem après amb la Sílvia que els nens perceben el temps en funció de les fites dels esdeveniments que hi passen. Un altre dia també aprofundirem més en la ment dels infants. Avui ens ha acompanyat la Sílvia Pérez, psicopedagoga i professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC. Sílvia, t'ho agraeixo infinit. Gràcies per ser part de La Solució. Una abraçada bonica. Gràcies a vosaltres. Adéu, adéu. David Balaguer i Cristina Sánchez-Miret, heu estrenat segona temporada de La Solució. Gràcies. I ens ha passat volant, eh? Oh, ens ha passat volant. Ja tornareu, ja tornareu. Sempre passa volant, eh? Sempre passa volant. I flipeu, demà us connecteu, eh? Perquè tornem demà amb la refrenyera nacional de Catalunya, la Marta Pérez Verge, i l'advocat Carles Monguilot. Fran, ens sentim demà.

Fins demà, salut.