Què li falta al Barça per superar el PSG?

De dilluns a divendres, de 7 a 9 del vespre, tot Costa. Amb Jordi Costa i Sònia Gelmà.

Joao Neves la recupera a Doué. Doué des de fora l'àrea. Sembla que vol preparar Xuxuta. Doué, gol. Una genialitat de Doué per posar el primer gol al marcador. Toca la pelota a Fermín.

¡Gol! La Xavi es part.

Pica a corna el Paris Saint-Germain, salta Lucas, gol. Acaba de marcar el segon el Paris Saint-Germain. Pilota llarga de Gerard Martín, talla Zaire Meré, però apareix la mínima alba per endur-se la pilota. Intentarà encarar-lo, continua, la mínima alba, interior de l'àrea, la mínima alba, pica,

gol, gol, gol, gol. Quina joia! Quin tresor! Quina meravella! Quin crac! Mare meva! En el millor escenari de la Champions! Un gol de Museu per anar al Louvre, al Museu d'Orsay, a l'Orangerie,

a tots els museus de París, i n'hi ha força. Hakimi fa la centrada, la treu la defensa, Vitinha xuta. Pitinha acaba de fer el tercer del PSG, xutant des de fora l'àrea. És a punt d'entrar dins l'àrea, ja Géies continua, encara es rafa la centrada. Fabián Ruiz marca el quart. S'ha adormit Cancelo. L'àrbitre diu que això s'ha acabat. Final, final, final del partit. PSG 4, Barça 2. Sabíamos que podría pasar,

al final estamos enfrentando al bicampeón de Europa, jugando delante de su afición, obviamente son muy fuertes. Queríamos salir de aquí con la victoria o un punto que sea, pero bueno, no pasa nada. Esto al final pasa en un momento que tiene que pasar, al final perdimos solamente tres puntos.

Esa sería la primera trampa. Si en algún momento pensamos que somos los mejores o especiales, no. Hoy hemos hecho un gran trabajo defensivo sobre todo los delanteros. Hoy hemos sido muy superiores en muchos momentos en cuanto a recuperación de balón en campo contrario, especialmente en la primera parte. Hoy hemos conseguido que solo hicieran dos goles. Fíjate lo que significa eso. Y nosotros hemos estado en nuestros números ofensivos.

Sabíem que seria un partit amb gols i ho va ser, sis concretament, sabíem que seria un gran partit de futbol i jo crec que ho va ser i ens faltava saber qui seria superior i jo crec que tots coincidim en major o menor mesura que el PSG va ser superior en el global del partit a un Barça que va competir, que va donar la cara, però. Com diria el profeta Messi, no l'he alcançó per guanyar el bicampeó d'Europa. No passa res, diu Rafinha, en això crec que ja estarem tots d'acord, ara us ho pregunto, i hem estat superiors, diu Luis Enrique, que opta per calma, que això és molt llarg i no ens posarem ara medalles abans d'hora. Sergi, Mireia, Miguel, com us deixa, què us diu aquest PSG 4 Barça 2?

Mira, el divendres vaig anar al Palau a veure el Barça-Olimpiakos i I ja vas veure que perdríem. No, home, t'intuiries com ahir que podies perdre, perquè jugues contra

el campió europeu. Jo crec que hi ha bastanta més diferència entre el Barça de bàsquet i l'Olimpiakos que.

La sensació és que, bueno, podem fer alguna coseta, al cap de dos dies et dónes compte que Barça de bàsquet o tens molta paciència o no anirem enlloc aquesta temporada. Ara, el Barça de futbol. Està avalat per una trajectòria i un projecte que va començar fa dos anys, que ha guanyat dues lligues, que ha arrasat a la Lliga Espanyola, però que segueix anant amb el lliri a la mà per Europa i que segueix estant una mica per sota del nivell d'exigència, d'infalibilitat que has de tenir per guanyar les Champions. Tu creus que és més qüestió

d'anar amb el lliri a la mà que no simplement que el PSG ara mateix és millor que tu?

És molt millor que tu, però al final el PSG la temporada passada et guanya a Montjuïc l'última mitja hora sense el seu trident. I ahir, els últims 10 minuts, et guanya després un 2 a 2. Quan tens el PSG allà durant un quart d'hora, 20 minuts, i el pots matar i no defineixes. Aquesta és l'altra. És veritat que el partit

se t'acaba escapant al marcador quan semblava que estaves més a prop. Però jo crec que també és just dir que el PSG va tenir ocasions per matar-lo abans, el partit. Moltes més. Però dona la sensació que.

Encara et falta, no alcança, encara queda. No, no s'alcança, però estem a l'octubre. Sí, i després hi ha molts matisos, i de la mateixa manera que hem parlat que el PSG va perdre els seus efectius, i no tenien un moment d'entrada, el Barça, pel que sigui, va prioritzar el partit del diumenge, que jo també considero que és molt més important. Pel que sigui, perquè Flico va voler, sí. Sí, i que tots el dilluns dèiem que si havies de guanyar un partit, t'has d'escollir.

De la setmana dels tres, el menys important, classificatoriament parlant, era el de.

Aquí, des del meu punt de vista, que és molt pitjor informat que el de Flick per descomptat, hi ha matisos, que és que si els fas descansar abans, potser no cal que facis descansar Rodri ahir. Per exemple. Però s'ha de respectar que l'entrenador diu.

Però sí, home, la seva perspectiva és, ara asseguro la Lliga perquè la Champions tant fa, en realitat. Que sí, que sí, però jo el que dic és que potser no cal que. Estem dient tan fa perquè donem per fet que el Barça continuarà fent la feina com fins ara, perquè evidentment la classificació de la Champions també és important, no és el mateix que de. No, però no és el mateix que de segon que de desè.

Per exemple, i no venen dos equips de 3 al quart, perquè l'Aston Villa i el City et poden complicar molt la vida i has d'anar a Lisboa. I el Como, també et pot complicar no tant la vida al casa, però. Ja hi arribarem, el Como és el jardí. Sí, però vull dir que el calendari que queda no és per dir ara sumaràs tots els punts. Ara, Rodri va jugar a l'última mitja hora va decidir no anar amb Rodri malgrat que el dia abans va dir que era un partit per veure on estàvem no pots calibrar el Barça amb les baixes que tenies si el teu millor jugador, que és el que et dona el salt de qualitat per competir amb el millor equip d'Europa prescindeixes d'ell i després a l'última mitja hora si ha estat una final Rafinha i Pedri juguen fins que moren amb la qual cosa hi ha matisos, hi ha moltes arestes intentar veure el got mig ple és. Però això que Barça és campió d'Europa i que estarà a la final i que no sé què, doncs no, no. No, perquè encara queda i està bé que els donin un toc d'atenció.

Ja va dir Rafinha que era el moment per tenir aquesta derrota. Ara ja s'ha de guanyar. Sí, home, sí. D'això en parlarem una mica més endavant. Mireia, segur que tu veus el got mig ple.

Sí, al final el Barça jo crec que no fa un mal partit, però tampoc fa un bon partit, és a dir, jo crec que la primera meitat al PSG li passa molt per sobre, és a dir, en quant a pilota, sense pilota, ho remarcava també Luis Enric al final del partit, i un Barça que li va penalitzar molt les pèrdues de pilota en sortida, és a dir, el primer gol arriba d'una pèrdua, el segon d'un remat de córner, el quart que t'agafen l'esquena, és a dir, que que jo vaig veure un Barça no amb tanta personalitat com jo m'esperava, sobretot a la primera meitat. A la segona sí que Flick va introduir alguns canvis i es va veure un Barça molt més reconeixible, un Barça amb més pilota, un Barça que no va perdre tantes pilotes, i al final a mi el que em diu aquest partit és que estem al mes d'octubre, que se n'ha prioritzat un altre. I que el Barça, per mi, és un dels candidats a guanyar aquesta Champions, però no es pot ser tan poc contundent. És a dir, si tu les que tens les fas, et pots permetre que després t'enganxin en un córner o que et guanyin una esquena. Però crec que, si no, has de ser molt més contundent, no perdre aquest duel en el córner, que al final estem d'acord que, per mi, davant té el millor equip d'Europa. És a dir. I no sé si dir-te del món, perquè és un equip que es coneix moltíssim. I que no només ataca, sinó que també defensivament té un mig del camp amb Fabián, Vitinha, Joao Neves, que no només corren endavant, sinó que en darrere fan una gran feina, és a dir, que davant tens un gran rival, que el Barça és un projecte que fa dues temporades que s'engega i que cada vegada va millor i que estem al mes d'octubre i crec que s'ha de tenir el got ple perquè hi ha molts motius per creure-hi. Ara, també, com Flick segurament haurà fet, s'han d'analitzar coses que crec que l'equip ha de millorar, i que és normal que passin en el mes que estem, venint amb lesionats, tens Koundé, tens Eric, tens Christensen a l'infermeria, que la línia defensiva la tens agafant pinces, però tot i això, tot i aquestes pinces, Espart fa un partidàs, li guanya tots els duels a Cabratsqueria, per tant, jo crec que hi ha moltes coses per ser positius d'ahir, tot i que el Barça no fes el seu millor partit.

Tinc tantes coses al cap que no sé si seré capaç de construir un discurs comprensible. Imaginem per un moment que el Barça portés deu partits sense guanyar, ja no dic perdent, sense guanyar ja hi hagués guanyat. Avui podríem estar molt contents per l'últim resultat, però la nostra realitat quina seria? Que hem guanyat un de onze.

Sí, però el Barça de Xavi va guanyar el Parc dels Prínceps i no oferia la garantia que ofereix aquest equip. Sí, però la tornada, 11 contra 11, anava 1-0 també. Sí, però el que vull dir, Sergi, és que aquell dia el Barça va guanyar 2-3 perquè va ser contundent, com deia la Mireia, però no va ser millor

tampoc que el PSG, que al final és el que.

Però la realitat del Barça vull dir amb això que no és haver perdut ahir sinó que n'ha perdut un d'onze aquesta és la realitat segona realitat. Em van desagradar més les declaracions dels jugadors que el partit del Barça. Aquesta mentalitat de això podia passar, ja sabíem que podia passar, no passa res. Això és un punt de pèrdua, de concentració i de relativo conformisme que jo amb aquest Barça no la sé.

I afegeixo, en un parell o tres de jugadors hem perdut per detalls, cosa que a mi no em sembla veritat.

Jo, més o menys, detalls n'hi va haver. I ara te'n citaré uns quants. Com ha dit la Mireia, els gols del PSG són enbarrades infumables. La primera del senyor Lamín, que va fer, amb molta diferència, la primera pitjor part des d'aquest futbolista professional. Algú, d'una vegada per totes, li ha de dir a aquest noi que fer-ho fàcil a vegades és més important que fer-ho bonic. No és necessari que tot el que facis jugant a futbol sigui bonic. Ha de ser pràctic. I no pots perdre una pilota a 10 metres del teu área. És un error. És un error, però a mi no és així. Bueno, d'acord, però que l'hi expliquin està embadat d'aprendre. Per una altra part, el conformisme aquest dels jugadors el faig extensiu a tot l'entorn del Barça. Perquè se'ns omple la boca dient la quantitat d'ocasions que va tenir el PSG i el partidàs que va fer Joan Garcia. A veure, un moment. Jo vaig veure dos vegades de Rafinha Sol davant del Porteu, m'ho invento. Vaig veure el Gordon Sol davant del Porteu, m'ho invento. Vaig veure a Gavi Sol davant del Porteu, m'ho invento. Vaig veure Fermín Sol davant del Porteu, m'ho invento. Però en va tenir moltes. Sí, en va tenir moltes.

Per això parlem de la poca contundència en les dues àrees.

Com ha dit la Mireia. Ells són els campions d'Europa i tampoc van ser contundents.

No van ser contundents. És que tu, quan fitxes un porter, si el tens bon, de la mateixa manera que el Portoà salvé el Madrid, dientem, què importa, ara tenen aquests paellos, els hi hauríem de fotre quatre, i acaben guanyant, Ahir va haver un moment que tu amb el partit que estava fent el teu porter i en les ocasions que te dies podies haver remontat el partit. I no els vas remontar per moltes coses. Una de les coses que et dic és per aquest autoconvenciment. Bueno, si perdem aquí no passa res, collons. Sempre passa si perds.

De fet, és cert que havíem estat tota la setmana dient. Això, que el partit important és el del clàssic. Si amb això podem estar tots d'acord. I que, classificatoriament parlant, però hi havia aquest punt de demostrar-te

tu mateix que pots guanyar el PSG i no el tens. Aquest punt. Jo no estic d'acord que estiguessis allà. I, bàsicament, des del meu punt de vista, que no entenc ni la mirada que la mira ella, per exemple, jo crec que el Barça va perdre. Perquè no va controlar el partit. A la segona part, una estona. Sí, però bueno, pel global, es va jugar com volia el PSG, un partit esbojarrat, que no és l'escenari on se sap moure del Barça, i per últim, ja et diria, i no sé si he dit tot el que volia, que tots aquells que deien que per què el Barça fitxa Rodri si no necessita per res. Hòstia, si no és això, hi ha molta gent que va dir això. Molta gent que va dir això, que només el fitxen perquè no el fitxi el Madrid. Doncs us felicito, fills, perquè vaja.

Jo crec que és el salt de qualitat i tots som bastant conscients. Bueno,

no sé si tots som bastant conscients, però la realitat és que quan juga aquest noi hi ha una diferència

bastant important respecte al que quan ho juga. Ahir va sortir fred. Ah, i m'he oblidat de dir una cosa.

Les tres primeres pilotes que per Pedri, que es per fer un bon partit, reforcen, perquè van ser les tres primeres pilotes del partit, reforcen tot el plantejament del PSG, que veuen que són capaços de fotre-li la pilota al millor del partit, al millor de l'equip contrari. I això t'anime i passes aquella quart d'hora, 20 minuts estregat que no pots.

Però aquí és on volia anar jo, en destacar el mèrit d'aquest PSG, que per alguna cosa és campió d'Europa. El que vull dir és que al Barça li podem retreure coses, però és que hi ha la possibilitat que el PSG a dia d'avui sigui millor que el Barça. El que vull dir és que, per exemple, les pèrdues de pilota, que acusem que els gols, alguns venen de pèrdues de pilota, venen absolutament provocades que el PSG pressiona com a llops i que el Barça, tot i ser molt bon, no se'n surt. Bueno, però per això, com que saps que t'ho faran, no pots fer filigranes. Com també saps que la milla mal és molt bo i no el pots frenar, doncs és el mateix. Tu saps que et faran aquella pressió i intentes. I de fet, hi ha moments del partit que el Barça aconsegueix i d'altres moments en què no ho aconsegueix perquè realment. Perquè no pot. En la vinla de mal,

Jamal et demostra amb el gol que fa que és un jugador que no pots treure mal encara que es mereixi canviar-lo als 15 minuts de la primera part perquè és un futbolista que en un moment et canvia el partit i va estar a punt de canviar-lo però al mateix temps s'ha de reconèixer que ell va estar molt malament i que fa coses. Que no és necessari que les faci. I parlo. Sobretot a la primera meitat, a la segona van veure un altre Lamín molt diferent. Tots els gols de Lamín són golaços. Si només fossin gols els que fa, n'hi faria més. No cal que siguin golaços, que siguin gols.

Opinions per a tots els gustos. Volia rematar, Sònia.