Qui és el pare del fill que espera Elisabeth Álvarez?

A Catalunya Ràdio comença. Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner. Que no surti d'aquí. El món dels famosos a Catalunya Ràdio.

Un minut i mig i un quart de set. Juliana Canet, bona tarda. Bona tarda, Roger. I Marta Montaner, molt bona tarda. Molt bona tarda. Bé, perdoneu que avui hem d'anar per feina perquè juga l'Espanyol a les 7 i aquest programa acabarà una mica abans i a veure si ens pot entrar tot el que volem explicar. Abans de res, és molt important que comentem una última hora que s'ha produït aquest migdia. Estem parlant de Diego Matamoros, l'ex de Marta Riumbau, que ha fet una publicació que jo crec que mereix tota la nostra atenció. Ha estat sorprenent, m'imagino, per tothom, o no, que de sobte hagi compartit aquesta foto, que no sé com la descriuríeu.

Aquestes alçades res sorprenen al món ringbau.

El problema no està tant en Rimbaud, sinó en Matamoros. Aquest és el nom conflictiu, que recordem que és fill de Kiko Matamoros, el personatge tan televisiu de l'univers Telecinco, i que va tenir una relació amb la Marta Rimbaud d'uns dos anys. Ho van deixar més o menys quan va néixer la Julieta, que és la filla de la Marta Rimbaud, a qui ella va tenir com a mare soltera. I que després van tenir aquella relació tan estranya que encara no sabem com descriure avui, en què ell li ocupava la casa.

Que no marxava. No marxava, semblava una taca de xocolata, allò.

Bé, doncs en Diego Matamoros, aquest senyor personatge, aquesta tarda ha publicat un Instastories. Que això ja sempre és mala notícia, d'entrada. Sí. Tant de bo hagués estat una publi de la Nintendo o de la Wii o no sé quina màquina fa servir. Però era un Stories on es veuen els seus dits sostenent una foto. Una foto física. Una foto exacta, impresa, diguéssim. I és una foto de l'època en què ell i la Marta eren nòvios i on es veuen les dues cares juntes. Amb els dos ulls. Una foto de nòvios. És maca. Molt maca. Se'ls veuen uns ulls espectaculars. I el problema, sobretot, a part d'aquest gest, d'ensenyar aquesta foto, està en el text. Ens diu en Diego. Cosetes que un troba en els vinils. I dos emojis d'aquest que es mor del riure.

Que s'està partint la caixa. Que s'està partint la caixa. Fa molta gràcia.

I el del cor fet amb les mans. Aquest és un emoticono molt

Roger Carandet. Sí, jo penso que és la mateixa generació. L'home millennial fa servir moltíssim aquest cor.

És que el vermell és com molt imponent. Llavors et tires en aquest, que és una mica més light. No m'atreveixo a posar un cor. Totalment, sí, sí, sí. És el cor de la por. Sí. Quan et tremola el dit, tires el de les mans.

De color groc, sense definir-lo. Sincerament, jo veig aquest Instastory i et diré que el que més sento és enveja. No de tenir d'exnòvio en Matamoros, que em sembla un inferno a la Terra, però sí de tenir una. Entenc que si ho fas perquè hi ha una relació prou sòlida de cordialitat i d'amistat post-ruptura en el que ella sent còmoda per compartir aquesta fotografia per xarxes, tot passant per alt, que la Marta ja no és la seva parella, que ella de fet té un altre nòvio. Hi ha una part d'això que a mi només em pot generar fascinació i una gelosia tremenda de no haver aconseguit jo aquesta relació amb cap exnòvio meu. Tu creus per això que és com una relació.

Que senten el mateix, vols dir?

Recíproca. No creus que és ell que ha volgut cridar una mica l'atenció, i que es parli d'ell, i que no sé què, i ara em trobo això, i aviam què diu la gent? Perquè la Marta Nimbau entra zero en tots aquests jocs.

I no sé si li ha fet gaire gràcia. Jo no sé si li ha fet gràcia. Obrir l'Instagram. I trobar-se això.

No sé, de fet, ni si es segueixen. Deixa'm comprovar-ho. Hi ha una part de mi que, de veritat, només la idea d'imaginar-me entrant en els meus missatges directes i veure Pere t'ha etiquetat a una publicació. Clic. Coses que trobo quan netejo i una foto nostra de parella. Dic, mira O ets de l'any 3000 o vols cuidar la pensió de l'altre. Jo voldria ser tan moderna com ells. Hi ha una part que jo voldria poder penjar un incestori del meu exnovi i dir cosetes que m'he trobat netejant. He regirat massa els calaixos avui. I no podem. Però exactament què perseguies, Diego? Bé, un moment de. Marta, doncs, ell està tenint aquest moment d'haver netejat de més l'habitació i tenia ganes de compartir-ho amb la Marta i amb l'audiència. I amb una audiència de 300.000 seguidors,

més els de la Marta, que són 900.000. Clar, que tindrà una repercussió, això, no? És a dir, aquest gest. Si no, l'indies a ella. Perdona'm, i sobretot, jo què? Perdó, eh? Potser tinc una ment molt conservadora, o. Estic acostumada que els famosos també estiguin amb aquests codis, regits per aquests codis. O estàs extremadament lúcida. El que penso és que s'ha parlat molt del nòvio de la Marta, i més en aquest casament amb la Dolceida, on l'ha presentat, diguéssim, en societat, portant-ho al primer gran acte oficial d'ells dos, i on se'ls veu millor que mai, estrenant una nova casa, on la Marta, exacte, fa oficial aquesta nova vida, sense ell, perquè en l'anterior és on havien conviscut, i potser algú hi va estar rabiós. Fret de peus. Tu creus que és fred de peus?

No ho sé. No ho sé. Perquè jo entendria que l'inviés a ella. Jo ho he fet alguna vegada. Allò que obres capses i trobes una cosa bonica de fa molts anys i potser l'envies. Això podria haver estat un WhatsApp. Sí, això hauria de ser un WhatsApp.

Però aquesta gent, heu d'entendre que ja parteixen d'un punt molt diferent del nostre, que és el de tenir zero privacitat. No es deuen tenir ni el WhatsApp. No té el seu número. S'han comunicat sempre per Instastories. El primer testimo va ser també públic. Sí. I aquest tio no es mou del sofà mai, eh? No, no. És increïble, és increïble.

Bé, passen quatre minuts d'un quart de set de la tarda. Per altra banda, el 6-77-27-10-58. Ens arriben alguns missatges d'oients que sí que vindran aquest dissabte a Figueres. Escolta. A veure l'espectacle del que no surti.

Poca broma, perquè l'activació dels oients aquestes últimes hores que hem estat nosaltres aquí cridant a l'alarma, pidolant, literalment pidolant, amb el barretet, ha funcionat. Queden poquíssimes entrades. Vull dir que si en voleu, ara de veritat són comptades. Ho dic de veritat. Ha funcionat.

Ens diuen. Bon dia, perfectes. Aquest fin de dia jo i la meva nòvia teníem el millor pla pensat. Només espero que tothom hi vagi. Ells són perfectes, estupendos, graciosíssims, divertits, interessants i són catalans. Parla de nosaltres a Figueres. Ai, que bonica. Així que tothom a Figueres, ja. No l'ha fet en Marc Andreu, aquest missatge. No, no, no, ens l'han enviat dues oients. Diu, donem idees a totes les oients, dues noies majíssimes del Maresme, passarem el fin de per Figueres i amb ganes de passar-ho bé i fer amics. Així que ja ho sabeu, vine, si no et donarà un atac de foc molt fortíssim. Perdoneu per ser tan agressives, però crec que és el comunicat que us falta per aconseguir que totes les butaques estiguin plenes de perfectes. Una abraçada enorme i ens veiem el dissabte.

Com els oients del que no surti d'aquí s'han convertit automàticament en els nostres perfectes, que és una paraula que si haguéssim decidit de manera conscient anomenar així els nostres oients, a mi m'hauria fet una vergonya aliena tremenda i mai hauria estat a favor. Però ha sigut genuí. I realment són els nostres perfectes.

L'espectacle serà dissabte a les 7 de la tarda al Teatre Municipal al Jardí de Figueres. Ja ho hem dit molts cops.

Demà ja no ho direm més. Ho tornarem a dir dijous. Aquest teatre al Jardí de Figueres, m'han dit a mi, és maco. M'han dit que és molt maco. Que és tan i tan maco. Bon lloc per a una cita. Companys de Figueres. Escolta, ja ho vaig explicar ahir. Jo he tingut diverses cites a Figueres. I sempre totes increïbles. No, molt bona gent a Figueres. Figueres escena.cat. Un morreig de matinada a Figueres. És de lo millor que et pot passar la vida.

No te l'he catat mai. Mira que he anat a Acústicas, eh? L'Acústica et demana molt el morreig.

De vegades que tu i jo hem dormit a l'hotel Durant, a Figueres. Ah, sí, tocada a la plaça aquella. I sempre que s'ha dormit se'ns va passar la mar de bé. Sempre ha anat molt bé. Sí, molta trepalleria per Figueres.

Passen sis minuts d'un quart. Bé, ahir ens va quedar pendent comentar el tsunami Elisabetta Álvarez d'aquest cap de setmana. L'empresària va donar tots els. Són molt bones fent guions. L'empresària va donar tots els detalls del seu embaràs a través d'un preguntes i respostes d'Instagram que la Marta ha analitzat i que ara passarem. Jo us ho vaig passar el diumenge mateix, de dir, nois,

és que hauríem de fer una última hora Catalunya Ràdio. És que aquest cap de setmana hem enviat més whatsapps que els que després hem enviat durant tota la setmana, m'explico.

En tot l'estiu, Juliana. Hi havia molta activitat, tot concentrat. Ai, nois. El que va passar diumenge és de les millors coses que crec que ens han passat en aquest programa. Perquè per una vegada, una famosa ens va donar totes les respostes que volíem.

Perquè la setmana passada, el que no sorti d'aquí, vam preguntar al cel, perquè això de contactar amb la font primària a nosaltres ens fa vergonya, vam preguntar al cel, però de quan està l'Elisabet? I qui és el pare? És cert que és pediatra? No portaven super poc temps? Però, i què passa amb el seu ex, el magnat dels pernils Enrique Tomàs? Jo portava dies sense dormir, però sense clocar avui. Doncs mira, com diria aquella, les pregàries van ser ateses. Thanks God, glòria a Deus. I tenim respostes. Aviam. Abans, per això. No, clar, és que estem donant molt per fet que tothom sap qui és l'Elisabet Albert i ella per nosaltres és famosíssima, però potser hauríem de donar quatre dades més de context per si hi ha algú despistat. L'Elisabet és una empresària catalana de 36 anys. I la propietària del centre d'estètica Inaut, conegut per tractar moltes celebrities. Totes han passat per allà. Batguial, Aitana, qui més? La Goico i va molt. La Goico, la Dulceida, és a dir, totes han passat per allà. Úrsula Corberó. Correcte. Llavors, ella va començar a sortir el 2013, aproximadament, any amunt, any avall, amb el senyor Tomàs, el dels Pernils, i, nom important. Que és ex-sogra de Gerard Piqué, ja que la seva filla és Núria Tomàs, ex-nòvia mítica del futbolista i a qui va acabar deixant per la Shakira. És una història que jo entenc que ara la dic així i caldria fer un croquis i ensenyar amb un arbre genealògic on va cadascú, però és que és de les millors trames que tenim a Catalunya. Estic totalment d'acord. Aleshores, l'Enrique Tomàs dels Pernils i l'Elisabet comencen a sortir, amb els 24 anyets de diferència que els separen, perquè ella en té 36 i el senyor dels Pernils 60.

Que ja sabeu que aquí a mi m'agrada sempre aportar una dada extra, que és que la Núria Tomàs, filla del senyor dels Pernils, de fet, és fins i tot més gran que l'Elisabet.

La seva madrastra era més jove que ella. Exacte. Això va ser fort, sí. I mira, hi van tenir una criatura, l'Enrique i l'Elisabet, fa 10 anys, l'Eric. Llavors, el 2022, quan la criatura ja era molt gran, es van casar en una boda a Mascavanyes, amb 400 convidats, que he volgut recuperar tots els titulars de la premsa, a veure si algú ho va cobrir. Efectivament, allò es va cobrir com una gran boda. No hi va faltar de res, i entre els convidats hi havia uns quants noms destacats, com el de la Dulceida, tota la gent que anava a la clínica al final, l'Alba Paul, Tita Nati, com no, Marta Torné, Bat Guial, la cantant, o fins i tot Xavier García Albiol, que és l'actual alcalde de Badalona, pel PP. Doncs bé, tu imagina't quina barreja de gent. És el més semblant que hem tingut al casament d'en Risto i la Laura Escanes el 2017, on també hi havia una

barreja de famosos que no t'esperaves. Una dolceïda sempre hi és. Ella ve sempre amb el menú, una dolceïda, però després de sobte també et podries trobar. La Titanati surt també d'un matoll, sempre apareix per allà. Després també hi havia la Pilar Rahola, per exemple, en Duran i Lleida. Això en el casament de la Laura, que la Laura és que ni se'n deuen recordar d'ells. No els devia ni poder saludar.

Sí, bé. Doncs tornant a l'Elisabet i a l'Enrique, deu fer cosa d'un any. Aquí el programa ja vam començar a sospitar que. I de vegades no és una cosa tan evident, no? De vegades és una història. De vegades és una cançó que comparteixen via xarxes. De vegades és una cosa que és una evidència molt més descomunal que és una casa nova, que llavors dius. Sí que aquí el pàlpit. Aquí ja, el pàlpit ja és més, no? És més gran. Però hi ha alguna cosa que et fa sospitar? Que una dona s'ha separat. I és la intuïció que teníem al que no sorti d'aquí, que va acabar confirmant-se quan vam començar a rebre alguns whatsapps de les nostres perfectes sobre ella, i quan l'Elisabet va publicar aquella espècie de docu-sèrie d'un sol capítol, com va recordar la Juliana a Instagram. Encara no he entès de què anava, jo. On ni confirmava ni desmentia el seu ingrés al Club dels Solters.

La caixa de Pandora, mira. És de programa de de ràdio, no?

A ver. Avui fa un mes de la constitució del

Club de Soltés de Catalunya i en formen part personalitats com la Goico, Juliana Canet, Alba Farelo, Paula Bedosa. M'ha arribat una petició que no sé si incloure-la. Elisabet Álvarez. Dic que és soltera ja.

No ho sabem. Ella és la. Perquè s'ha fet una casa. I és una de les nostres fixacions. I jo la segueixo a tot arreu.

Jo estic obsessionada amb ella. Ella puede decir lo que quiera.

És un caos de tall perquè és ella reaccionant al que nosaltres començàvem a dir de la seva possible separació i com a ella li encanta sortir al nostre programa.

I com treu aquest tall perquè, ho sento, però som l'únic programa que li dona tanta notorietat. Sí, perquè està perfecta, però si hi hagués un tall de The Viernes hauria posat el del The Viernes.

El de The Viernes, sí. Jo mai l'he sentida encantar l'Elisabet. No sé. Però t'adora, que és l'altra conclusió que vam treure de. Ella pot dir de mi el que vulgui. No sap ni com em dic. És la típica que després et diu, Júlia, soc superfan. Sí, això també podria ser. I a mi el que m'ha fet pensar aquest tall ara recuperant-lo és que potser aquí ja tenia nou nòvio. I va fer un Tarzán en tota regla. No ho sabem, això. El cas és que la setmana passada ella va fer un gran anunci a través del seu compte d'Instagram.

Era unes imatges d'acografia. Va posar aquesta cançó de fons. Sí, jo no la coneixia. Em sembla fantàstica. Ella va anunciar el seu segon embaràs d'aquesta manera i ahir ens va confirmar que és un altre nen, que l'Èric tindrà un germanet. I aquí és quan a nosaltres ens sortien totes les preguntes que plantejàvem fa uns minuts. Doncs diumenge passat l'Elisabet tenia molt temps, molt internet i ganes de respondre preguntes de les seves seguidores. I nosaltres us l'hem seleccionat i resumit per vosaltres. I ara, Roger, et demanaré un paper actiu la part que ve, perquè això serà com una mica una roda de premsa, d'acord? Perfecte. Llavors, si la pots llegir, sisplau. Estàs bé, Elisabet? L'educació sempre el primer. Sempre. Ella ens diu que sí. Ai, que bé, mira. Que està bé, que el fet de tornar a ser mare l'omple de felicitat, però que l'embarassament sí, el porta regular, perquè a nivell anímic passa per estats de tota mena. Passa per la patia, després tristesa, eufòria, molt patiment, allò de dir, no, fins que no va passar el primer trimestre no podia parar de mirar si s'acnava o no, i que això ja li havia passat amb l'Èric, el seu primer fill. Això, un. Següent. De quant temps estàs? Felicitats mil. Doncs mira, de 22 setmanes. Naixerà entre l'última de desembre o les dues primeres de gener? I els diu l'Elisabet, espero que arribi a gener. Perquè aquesta és veritat que és una por de moltes mares que els toca parir a finals d'any i que diuen, prefereixo que sigui dels grans de la classe que no el petit. I a més que.

No s'acaba anotant tant, però és veritat que I que és veritat que per això que si neix el desembre tens molts números que et caigui en un Nadal, que et caigui en un Sant Esteve, que sempre també sap una mica de.

Fa com. Ja es veu que Reis també caurà per allà, ja es veu. Això passa amb els nens concebuts al mes de març, no? Això sempre passa. Per tant, anem apuntant aquesta dada, sisplau. Es va quedar embarassada al març i no sabem quant fa que surt amb aquest pare de la criatura. Va ser buscat. Sou una parella teu. Moltes gràcies. Sí, va ser buscat. Bueno, me n'alegro. Ell no tenia fills. I en una certa edat, quan comences una relació, és una cosa que es parla. Jo ho havia assimilat, no tenir més fills. Però m'encanta ser mare. I si es donaven les circumstàncies, cosa que veia difícil. Sí que hi estava disposada. També és cert que vam decidir buscar-lo pensant que tardaríem molt, no tenim 20 anys. Però per sorpresa nostra no va ser el cas. Així que va ser molt buscat i desitjat, però també una mica xoc. On us vau conèixer? Va ser a Mora Primera Vista? Eh, eh, eh, eh. Deixes de conèixer la pensió Regàs. Deixa'm que et respongui. Ell era el pediatra del meu fill. Confirmat. Per la pròpia font. I segueix. Durant quatre anys. Espera. És que ve de lluny,

això encara ho fa més bèstia tot.

Espera. Durant quatre anys va ser només això, el pediatra del meu fill. Però al final, cada cop ens portàvem millor. Hi havia més feeling. I mentrestant l'Enrique anava preparant comandes de pernil. Anava tallant rodanxes de pernil. I bé, vam quedar un dia. Una cosa una mica estranya el primer dia fora de la consulta. I fins a dia d'avui!

Sort que van quedar fora, perquè pobres criatures

tampoc no han de veure aquest espectacle. Moltes vegades passa que tu coneixes algú i ja tens aquella petita intuïció que dius, aquí pot haver-hi una gran història. El tema és, cada cop que portava l'Eric al pediatra,

el senyor Tomàs hi era o no? Ell també era testimoni d'aquestes espurnes que anaven fent-se, si vols, a foc lent.

Ja saps tu que això passa quantitat de vegades, que moltes vegades ets tu com a parella, que com que coneixes millor que ningú altre la persona que tens al costat, detectes de la primera ja qui serà el segon nòvio. Aquí ho hem encertat sempre, però parlo per nit. Jo sempre he sabut que

serà la nova parella del meu ex. Exacte. Sí, qui serà el proper, però molts cops és una persona amb qui tu no t'has de relacionar gaire. Penses, és un company de la feina o és tal. En canvi, qui és algú que si ets un pare una mica actiu a la vida del teu fill, veus sovint en les revisions, però també en els moments en què el teu fill ha estat malalt. Clar, no sé si ha estat un pare actiu. Això ni idea. Jo crec que l'Elisabet ens deixarà clar que sí d'aquí una estona.

Mira, més preguntes. Diu, hola, potser és un atreviment, però com et portes amb la teva anterior parella, el pare de l'Eric? Gràcies.

Doncs moltes preguntes sobre aquest tema. Només diré el següent i no tornaré a comentar res per respecte a l'Enrique, el dels pernils.

Però m'agrada molt que, per sobre de tot, ens tingui respecte a nosaltres com a audiència i no ens deixi amb cap pregunta allò en el tinte. Ella està fent una roda

de premsa en tota regla. Totalment. Doncs ens portem bé. I espero que sigui així tota la vida. Perquè som pares d'un fill i per mi això està per sobre de qualsevol altra cosa. L'hem d'educar junts, acompanyar-lo en totes les seves etapes i encara ens queda l'adolescència. Crec que per fer-ho és fonamental que els seus pares estiguin units com a equip. Si no, les conseqüències les pagarà el nostre fill. Això implica. Prepareu-vos perquè vindran girs, eh? Això implica que a vegades calgui cedir, empassar-se o deixar certes coses de banda i callar. Però la prioritat és l'Eric. Sort que volies respectar l'Enrique perquè arriba a voler destrossar-lo i aquest tio no chega a cap. Corda't el cinturó. Òbviament no sempre és fàcil. Després de 12 anys tenint un tipus de relació has d'aprendre a construir-ne una de completament nova on ja no sou parella. I després, i el més complicat, és tornar a recol·locar-la quan cadascú refà la seva vida. Entenc que parella refer vol dir tenir una nova parella. I això no sempre és així perquè tu pots refer la teva vida sola. I és així. Bé. Segueix l'Elisabet, això requereix temps, adaptació i aprendre moltes coses pel camí. Sempre serà el pare del meu fill i, per tant, sempre serà família. No parlaria mai malament d'ell i sé que ell no ho faria de mi. Atenció aquí. Ens voldrem matar moltes vegades, però estem condemnats a entendre'ns i respectar-nos. És genial!

Escolta, Ginga, ella té un talent. S'ha explicat molt bé.

Això és una passiva agressivitat. És per a l'anglès tota l'estona. S'entén tot.

No puc dir res dolent d'ell. Estem condemnats a entendre'ns per tota la vida.

Ens voldrem matar moltes vegades, però estem condemnats a entendre'ns i respectar-nos. Es porten fatal. I és l'última vegada, entenc, que parlarà d'ell perquè.

Aviam si ho ha deixat clar. Perquè també diu que no vol parlar ni de res dolent ni que es porten bé i després diu que els voldran matar i estan condemnats a entendre's.

Fins aquí aquesta roda de premsa espectacular. Tant de bo que esta nova temporada estigui plena de moments així i tant de bo torni un altre capítol d'aquests d'In Out, Elisabet Álvarez, El Descobert, perquè a mi m'encantaria. I molts ànims a l'Elisabet perquè encara li queden tres mesos llargs d'embaràs i bé, això sempre és el tram final que costa. Et dic una cosa.

I confessaré un petit secret a la nostra audiència. A ver, digues. Nosaltres, justament per algun teatre, havíem tingut la intenció de contactar amb l'Elisabet, i de fet s'havia arribat a tancar alguna vegada data, inclús per Night Now, i també una conversa amb ella. Jo, sí. I ella havia anul·lat sempre de manera una mica estranya i confusa, i poder també és perquè estaven els primers mesos d'embaràs, que també són mesos complicats, que et pots trobar molt malament. Saps que ho he estat?

Buscant abans, i crec que no coincideix. Potser era abans de l'embaràs. Va ser just abans, un mes abans de l'embaràs.

Llavors estava passant per una cosa molt més tremenda que un embaràs. No podia parar de. Que és l'amor. Ah, l'amor. Estava hormonada fins les celles i ella devia pensar, jo per què he de quedar? Ella estava intentant quedar-se embarassada. Si vull estar aquí morrejant-me amb el meu nòvio tota l'estona. De baixa per amor. I ella que es té, o s'ho pot permetre, i devia poder delegar.

Com li agrada ara fer aquest preguntes i respostes. No para de penjar contingut del seu embaràs.

A part que li deu funcionar de tal manera, deu veure unes mètriques espectaculars. A ella li encanta ser famosa, és així. Sí, li encanta. Bé, passen 6 minuts i dos quarts. Ara farem una pausa i de seguida parlarem de l'Emilia Malinés García, que aquest cap de setmana van fer una escapada al Ripollès.

Que no surti d'aquí.

El millor moment de la tarda té quatre noms. Marta, Roger, Juliana i Activia Kèfir. Amb probiòtics naturals i llevats autèntics de kèfir. T'agradarà a tu i a la teva microbiota. Activia.

Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner. Gregor, salto.

Papallo. Papallo, eh? No digues papallo.

Papallo, papallo. Qué bona. Víctor Navarro, molt bona tarda. Bona tarda.

Mira, que ara ve la millor part, no?

Ara, ara, ara ho dirà. Ara, mira.

Sube la mano pa' arriba, pa' arriba.

Treu-la, Víctor, que ens ho petaran a Spotify, si no. Ai, Víctor. Enric. Víctor, com ha anat el Camp Nou? Vens de la presentació de.

De Hamza Delkarim, un davanter d'Egipte, de 18-19 anys. Maco, el noi. Sí, sí, molt simpàtic, està il·lusionat. Ha tingut, res, 4 minuts amb el primer equip aquesta temporada regular, però la pretemporada va ser el màxim anotador del Barça, 4 gols, i res, i molt bé. I li diuen el Haaland del Nil. I diuen així. És el nom que li han posat a xarxa. I està content amb aquest nom, per cert. Perfecte. I tothom a Figueres, agafeu les darreres entrades. Sí, no sé, no em queden ja, pràcticament. No em queden i, de fet, ho vens. Estan volant. És aquest cap de setmana. És que tinc l'assemblea del Barça, que l'haig de seguir.

No sé què és l'assemblea del Barça, però segur que no és tan important com el que es dirà Figueres, que es dirà de l'alça d'un campanar.

S'han preparat uns temes? No, no, si algun ser és molt bèstia. Crec que passaré les estisores, me l'he estat mirant aquesta tarda. Sí, és que et dona per tres teatres. Se'n diuen de molt grosses.

Ah, però vols dir que censuraràs? Nino, no. A mi em censures o et censures a tu?

No, no, no. No, no, no.

No cremin la biblioteca d'Alexandria. A la Alexandria Espacial.

Roger, hi ha una. Jo crec que tractareu un tema que per mi és una de les notícies d'aquest 2026. Una ruptura. No, una rotona, no, no, una. Bé, al contrari, Marta. Una relació.

Ah, una relació que no es pot comentar per la ràdio perquè aquesta jugadora del Barça segurament es tornaria totalment boja. Au, au. També volem criticar alguna ex perfecta, més del que podem fer aquí. O digue-ho tot, ja si vols. No, no diguis res.

Pensa en la gent de Figueres.

Només diré que avui en Marc Andreu ha dit. Hem de trobar noves sintonies d'atenció perquè si no ens repetim. Es repeteixen totes. Perquè els temes són de tal intensitat i tal angoixa. Són d'interès públic.

Sí, sí. La gent sortirà d'allà que s'haurà de medicar, eh? De l'ansietat que generarem. Víctor, divendres tothom esperava veure. Bueno, hi havia la incògnita de si hi hauria l'Amin Yamal i l'Inés García en el casament de la Dulceida, però ells, lluny de tot això, van agafar el cotxe i van enfilar cap a Sant Joan de les Abadeses. A comprar dos gossos. A comprar dos gossos.

Ahir ho parlàvem aquí, no són adoptats, són comprats. Jo entenc de tot això que ella havia tingut gossos en el passat, pel que havia explicat, però l'Amin mai. El seu pare sí que té un gos, i a més és enorme, és un gos gegant. Fa molt pel seu pare. Sí, però a mi no hi havia tingut cap gos a casa i Inés sí, llavors jo entenc que és Inés que li diu, hòstia, anem a buscar uns gossos.

I en Pedri no va dubtar un cadellet, com és? Que no li he fet una mica de pedagogia amb aquest tema, que a mi em sembla que està molt superat i que ni que sigui. Ni que sí per imatge pública penso, ostres, ningú els ha assessorat. Si no és per valors, què és el que hauria de ser?

El de Pedremés va ser. És que, clar, recordo que vam explicar la història, però ja no me'n recordo tota, però era algo així com que algun treballador del Barça i tenia que la seva finca de veïns. Tenien algú que deia si volien adoptar el seu gos i ho van explicar al vestidor i Pedri va dir sí, sí, jo vull adoptar aquest gos.

Clar, aquí el tema és quan vols un gos concret i de fet hem parlat amb en Pere Boada, que és el propietari del lloc on han comprat aquests dos gossos i jo crec que ens explica una mica com és que s'han decidit per anar allà i per aquesta raça de gos.

Moltes recomanacions no els hi vàrem haver de donar perquè venien amb la idea de tenir un Golden. En la Min no havia tingut mai gos, ens va fer moltíssimes preguntes, perquè és el seu primer gos, però després la Inés, ella sí que s'ha criat de petita, ens va explicar que s'havia criat amb un Golden Retriever i tenien molt clar que volien el Golden. I eren a casa perquè nosaltres ens dediquem a la cria. I preguntes com tothom, els cuidados, el tracte, el menjar, els horaris. Va anar molt i molt bé.

Perdonem una cosa, molts dubtes. A banda d'aquesta cosa d'haver comprat i no adoptat, vol dir això que viuen junts? Clar. Quin tipus de custòdia es plantegen per aquestes dues mascotes? I per què n'hi ha dos? Vol dir que un se'l queda, saps? I que se'ls reparteixen? Com va això?

Viuen junts. El que passa, per exemple, aquesta setmana està a Nova York ella per temes de feina, perquè va amb Carolina Herrera la setmana.

Com han de viure junts? Viuen junts, que la casa de l'Amin. Bueno, la casa de l'Amin no hi cap ningú més, per molt gran que sigui,

perquè entre els amics, clar, tot aquí. I ella ha deixat Sevilla i la seva família i tot, ella vivia sola allà.

Tinc moltíssimes preguntes. Ella compartia pis. I la família va conèixer l'Amin, per cert, en l'aniversari, l'Amin va celebrar el setembre el seu aniversari, que era el juliol, però estava al Mundial, i el va celebrar en dos dies, el primer a la cúpula del Garraf, amb un dinar, on va venir tota la família d'ella i va ser el moment que es van conèixer, les famílies i tot. La família d'ella? Va anar a celebrar el Garraf. Sí, perquè a mi no em sorprèn, perquè el dia següent feia la gran festa a la Mint.

I a la festa estaven tots. Tu tens 20 anys. 21. Coneixes un nòvio que té una casa descomunal a Barcelona i vols estar amb ell. No te n'hi vas a viure? La meva mare no m'ho permet. Tens 21 anys, eh?

Mmm.

No, si està bé. Donem per fet que viuen junts. Sí, però la casa d'aquella és enorme. És una casa de. Per mi és una casa de colònies, aquella casa. Una casa gegant. Però hi viuen junts, sí, sí. El que passa és que per temes, a vegades, entre ell que anirà a partits de Champions, ella l'acompanyarà la majoria, però hi ha coses de feina, com aquesta setmana. Fa sis mesos que es coneixen, per entendre'ns. Sí, i ja viuen, sí. Però estan molt enamorats, estan tot el dia junts.

Si una cosa no treu l'altra, i pots estar molt enamorat i no ser parella, i pots estar molt enamorat i ser parella i no anar a viure junts, i pots també anar a viure junts, és el que han fet ells. I és el contrari del que tu prediques, que és això de no gastar, del client. Per mi ells s'estan fotent un ou ferrat, que el gaudeixes, eh?

Però també és veritat que és diferent tenir 27 anys, que és l'edat que tu tens, que tenir-ne 19, quan tot és nou, i potser t'enamores per

primera vegada I ets milionari. Estem parlant d'un jugador el que ha canviat. En 18 anys va comprar una casa que val més de 10 milions d'euros, una casa gegant que pots ficar tots els teus amics i encara sobre espai. És una cosa diferent. És un cas diferent a tot. Però el cosí i companyia hi viuen? O és que se'n van a dormir a casa seva i passen el dia allà? Tienen les seves habitacions allà. És veritat que ara, que hi ha aquesta relació, hi ha nits que marxen, o sigui, poden anar a casa, poden anar a Mataró, que és d'on són, i poden anar a altres llocs, però sí, sí, tenen la seva habitació, sí, sí, el lamin volia que hi siguessin, i estan al seu costat, són la seva gent de confiança, el seu cosí i el seu miòmic. Com es diuen aquests gossos? Ai, no ho sé, perquè van fer la votació que era Bovalú i Coco, no? Era aquest que havien de. Sí, no sé si. Que havien de triar, i va fer per votació, va fer una enquesta, ella, la Inés, a un story, i ella volia. Ella volia coco i ell bobalú tu creus que veurem

l'ovilú l'ovilú volia en la ment creus que

acabarem veient aquests cadells de gossos a la gespa del Camp Nou? 100% perquè tot el que té en la ment ho posa allà sobre la. Ah, no ho sé. Bueno, no ho sé.

Perquè la gent del Camp Nou té una. Tens tota la raó, eh? Ojo amb això, eh? Compte. No ho sé. No sé si t'ha permès

que hi hagi gossos col·lectius clau i menys que d'ells. Mire, que l'Edric tampoc l'ha portat mai a. No, no, no. És veritat, tens tota la raó amb això, eh? Però jo estic segur que els veurem igual. Ah, sí.

No, feia senyals que hem de plegar, perquè jo vaig ser a l'Espanyola de l'Espanyol

i ara ve en clubes amb el tot girar. Ens ho volen prendre tot, però ja fa tant de temps, Marta, que van entrar a casa i van regirar tots els armaris. Ja fa temps que fem el programa despullats.

Tornem demà a partir de les 6. Gràcies, Víctor. Gràcies.