Qui ha guanyat el Sona9 2026?

Benvingudes, benvinguts, matinada a Catalunya Ràdio. Xxxt! Un bon moment per amplificar tan fort com ens deixin el senyal de l'escena musical catalana. A Catalunya Ràdio, l'amplificador, amb Frank Lluís Giró. Avui el tema del dia no podia pas ser un altre que el Sona 9-2026, que ja tenim grup guanyador, que jo ara no te'l destriparé, perquè penso. Potser, encara no el saps, potser no has estat pendent de l'actualitat i llavors ho podem fer com a relat que avança. Jo et puc presentar ara i aquí els tres grups finalistes que es jugaven les garrofes el dimecres a la nit en un escenari imponent que hi havia a plaça Catalunya de Barcelona. Un escenario d'aquests de la Mercè, molt gros, una plataforma, un trampolí espaterrant, una mica com el Sona Nou. Llavors jo et presento els tres grups que van actuar i llavors acabem relatant qui és el guanyador, que això ja se sap. Fem-ho per ordre alfabètic. Beni Dolores, comença amb la B, B alta. Després Orella 2 i acabarem amb Pla Moguda, d'acord? Els tres finalistes del Sona 9-2026, que ja saps que és l'autèntic planter de l'escena catalana. És un concurs musical que organitzen la gent d'Andarrock, també la gent d'ICAT, Catalunya Ràdio, el Departament de Joventut de la Generalitat de Catalunya. Hi ha moltes mans allà ficades, hi ha molta trajectòria. 26ena edició del Sona 9. És molt fàcil de comptar perquè van començar el 2000 i això va amb l'any. És facilíssim. Va, full focus. Avui, en aquesta final, tres finalistes. El primer, Beni Dolores. Tenim cançons, tenim notes de veu, tenim tot el que necessites per conèixer bé aquest grup.

Nena, es prodigi. Quin desperdici. Nena, es prodigi. Ai, quin despici.

No vull fer mala sang. No vull fer mala sang. Però no tinc temps per perdre. Avui tinc express col·laps. Tinc 28 anys. Tinc 28 anys. Francària i ansiosa. Amb depressió constant. Arribaràs molt lluny i podràs fer el que tu vulguis. Però no em donis disgustos. I apunta't als científics. Foto a cap. Vull fotos a cap. Vull fotos a l'idea. Un, dos, tres, cuatro.

Algú? Potser. És aquí. He arribat. Esteu contents? He aprovat. Per què ja no feu cas? Per què ja no feu cas? Soc tot el que volíeu. No vaig anar a l'escaps. Ara vaig a la Fairworks, l'Avinguda Diagonal. He de trucar a ma mare. He de passar pel Zara. La blazer que he comprat està plena de taras. El tip se n'ha de rugar. M'he d'operar.

¡A vos! ¡A vos!

Beben y Dolores som un grup de nenes prodigi vingudes a menys que fem una mica el que podem amb la vida adulta i una de les maneres que vam trobar per l'ideari va ser formar una banda de punkopop. Som cinc, vam acabar de formar el grup amb les components actuals aquest gener de 2026 i estem molt lligades a Barcelona, tot i que som de diferents llocs. Pel que fa a la nostra sonoritat, babem de grups com Amy Landers Nifers, Les Cruet o Xego. Com a grup vam néixer al casal de joves de Can Ricard, que és un casal del jove autogestionat del Poblenou, i assagem allà i som part del col·lectiu de Mujits del Casal. I bé, ens vam presentar al Sona Nou amb unes maquetes autoproduïdes al local d'assaig. Estem gravant el nostre EP debut, però ara mateix no tenim cap cançó publicada oficialment, així que qui ens vulgui escoltar haurà de venir a algun concert.

Em cau una gota de suor Mala llepes de moró Quina puta calor. Barcelona va pitjor. Anem al carrer Blaia a fer unes tapetes. Mengem les gatos i disamplifiquem la Barceloneta.

I se'n desfan les calcetes. I això només pot voler dir festa major. I Barcelona va pitjor.

A Catalunya Ràdio, l'amplificador, amb Frank Lluís Giró.

A Catalunya Ràdio, l'amplificador, amb Frank Lluís Giró. Beni Dolores, primer grup finalista, anem a buscar el segon, Orella 2.

Diuen que som d'aquestes que s'esvaeixen i que tendim a desitjar molt el que no. Sé que puc estar més temps sota l'aigua i que no necessito respirar si tanco els ulls. Vull ser com l'aigua que trenca tambors. Vull ser com l'aigua guardent que desperti els valents.

Diuen que em falta l'aire, però no m'ho fec.

I que estic bé quan me'n record. Creus molt més en mi i sé que puc estar. No estem sota la. Vull ser com l'aigua que trenca tambors. Vull ser com l'aigua o el vent que desperta els valents.

Soc el Roc Badia d'Orella 2, un grup de pop-rock alternatiu que fem música en català i el formem l'Éric Alías al baix, el Néstor Pérez a la guitarra, l'Oriol Ventura a la bateria, Gerard Casulleres al teclat i qui m'agrada el saxo i jo mateix a la veu i a la guitarra. Treballem molt sovint amb la Martina Morán, que té una veu increïble i volia mencionar-la, i com no, el nostre gran amic, productor i enginyer de so, Andrés Zanetti. Vam néixer el 2022, som del Vallès, Mata de Pere, Sabadell i Terrassa, i estem molt contents de participar al Sona Nou d'enguany, a veure si això ens permet posar un peu dins de la indústria musical catalana i que ens puguem conèixer tots plegats i gaudir de la música que fem. Res, un plaer, que vagi molt bé.

Com un fil des de fang. Que se'n pot trencar les mans. Com una flor que s'acaba d'obrir. Un instant feliç. I és tan fràgil i tan bonic. I no hi ha res que duri tant. Que no hi ha res tan impossible. Quan entenem que el temps nos pot tocar un instant feliç, el vull viure amb els cinc sentits. Riuré quan tingui por de tu i abraçaré les flors. Per mi deixaré de ser. Però avui encara em queden fulles als dits i cal cuidar l'estat mental acariciar-lo amb davantal per no atacar-te del que et faci mal el perill. Existeix quan mires o ven, riure quan tingui por. Abrazaré les flors per mi.

Encara em queden fugues als dits i l'aire que respiro és viu i mentre respiro.

A l'amplificador de Catalunya Ràdio, aquesta matinada de cap de setmana, parlant dels finalistes del Sona 9 2026, que ja tenim guanyador, que de seguida te l'explicarem. Ho estem fent així en ordre cronològic. Primer presentem els tres grups que van competir a la gran final d'aquest dimecres, a les portes de la festa de la Mercè a Barcelona, i. Després t'explicarem el final i ens centrarem en el grup guanyador. De moment hem presentat a Beni Dolores, després Orella 2 i ens queden els tercers, que són Pla Moguda. Ho estem fent per ordre alfabètic, eh? Que aquí no hi hagi favoritismes de cap tipus. Va, endavant, connectant amb Pla Moguda.

Vaig a escriure una cançó, per sortir de tot això. I s'emprenya, amb la motxilla plena de records, i jo chichat per mal d'amors. I s'emprenya, i em sembla fabulós,

que vulguis tocar el dos. I em sembla fabulós que vulguis tocar el 2.

Escriure una cançó per sortir de tot això i em vas fer passar un estiu de merda.

I em sembla fabulós que vulguis tocar el dos. I em sembla fabulós que vulguis tocar el dos.

I tu volia dir que fa temps que ho penso posem-nos

d'acord que esta tot a puesto.

Aquí Guillem de Pedamoguda. Nosaltres som un grup de vinyoles que fem, bàsicament, rock de tito, que el que vol dir és que fem rock molt fort i que esperem que soni bé. I ens posem a metal de l'escenari. Al final som tres amics que el que volem és fer música que ens moli i que la gent no agotés com nosaltres. I esperem que així sigui el dia de la final de la zona nou.

M'estic tirant a una fatxa. M'estic tirant a una fatxa en el meu llit. M'estic tirant a una fatxa que no sé com collons ha arribat fins aquí.

M'estic tirant a una fatxa. M'estic tirant a una fatxa en el meu llit. M'estic tirant a una fatxa. M'estic tirant a una fatxa que es diu Judit. M'estic tirant a una fatxa. M'estic tirant a una fatxa en el meu llit. M'estic tirant a una fatxa. M'estic tirant a una fatxa que és de Rubí.

Du pulsereta d'Espanya? Et prometo que no és gens el meu tipus, mama. No sé què em va passar, em va començar a tirar la canya, és com que una cosa em va posseir per les entranyes. Us juro que és algo raro, que està fora de mi, que he perdut el control. Jo em miro al mirall i et dic, què et passa, burro? Com pot ser que en el teu llit t'hagin fet un puto gol? Que t'has begut l'enteniment que estàs com una cabra, que això és pitjor que ser del Madrid i no del Barça? No és una excusa haver begut una mica massa, perquè, tio, t'estàs tirant una fatxa.

M'estic tirant a una fatxa.

M'estic tirant a una fatxa en el meu llit. M'estic tirant a una fatxa.

M'estic tirant a una fatxa que es diu Judith.

A Catalunya Ràdio, l'amplificador, amb Frank Lluís Giró.

Per què la vida et penja d'un fil quan la mires de pel fil? I quan no ho trobis cap ni un, només deixa't portar pel riu. Tanta somn que tinc i no puc descansar perquè.

Perquè la vida et penja d'un fil, quan la mires de perfil, i quan no ho trobis cap nit, només deixa portar pel.

Doncs ja els tenim presentats a tots tres, els flamants finalistes del Sona 9 edició 2026 per ordre alfabètic, sense cap favoritisme, Beni Dolores, Orella 2 i Pla Moguda. Un d'aquests tres grups es coronava el dimecres a la nit com a guanyador. De l'última edició d'aquest concurs musical que és icònic i que és referència a casa nostra com el Sona Nou. Abans de revelar-ho, abans de refrescar-ho, perquè de fet això ja fa dos, tres dies que va passar, però estic segur que potser tu no ho tenies controlat i per tant ho estàs descobrint ara, doncs allargarem el relat fent una mica el mateix que passava el dimecres a la nit a l'escenari de Plaça Catalunya, al vell mig de Barcelona. Un cop havien actuat els tres grups finalistes, el jurat se n'anava a deliberar, se n'anaven a esbatossar-se, a fer valdre raons, punts de vista i criteris. I què passava mentrestant? Doncs que gaudíem de les cançons de la Chloe Rianbau, que acaba de debutar amb el seu primer disc i era qui tenia al damunt del seu cap la corona com a última guanyadora del Sona Nou. Elles van portar l'edició de l'any passat, del 2025. Per tant, es mereix ben bé un parell de cançons, la Chloe Rianbau, aquesta que és un fil, i la que punxem ara a la primavera, totes dues, el seu primer disc, el seu debut, que va ser ara aquesta passada primavera, i un cop soni la Chloe Rianbau, sí que tindrem el veredicte final. Qui ha guanyat el Sona 9-2026? De seguida. De seguida els punxem, de seguida ho expliquem, i de seguida els entrevistem.

Si et pogués parlar et preguntaria I em diries el que et passa pel cap Si et pogués tocar.

Si marxés ben lluny, què passaria? Tan lluny on ningú em pogués veure mai més. Digue'm si això és el que vols. No dubtaré en fer-ho si ja està mal més. Sempre estic davant de casa teva mentre penso si he d'entrar. La possibilitat de tornar enrere Tot el que teníem s'ha esborrat. Sense retrets, sense traïcions, sense dolor ni discussions, sense ilusions, no hi ha canvi al davant. Sense llocs nous, sense llocs verds, sense lliçons, sense retrets, y no haya posibilidad de turnar.

A Catalunya Ràdio, l'amplificador, amb Frank Lluís Giró.

I també amb els guanyadors, flamants guanyadors, campions coronats de l'edició 26 del concurs musical Sona Nou, arribats des d'Osona, Pla Moguda.

Vaig a escriure una cançó per sortir de tot això. I ja emprenya amb la motxilla plena de records i jo chichat per mal d'amors. I ja emprenya i em sembla

fabulós que vulguis tocar el dos. I em sembla fabulós que volguis tocar el 2.

Escriure una cançó per sortir de tot això i em vas fer passar un estiu de merda i em sembla

fabulós que vulguis tocar el 2 i em sembla fabulós que vulguis tocar el 2.

I tu volia dir que fa temps que ho penso posem-nos d'acord que esta tot a puesto i tu volia dir que fa temps que ho penso posem-nos d'acord que esta tot a puesto i tu volia dir que esta tot

a puesto posem-nos d'acord posem-nos a puesto i tu volia dir que fa temps que ho penso posem-nos d'acord posem-nos a puesto.

Doncs ja tenim repartits els premis, el Sona Nou per Pla Moguda, el Joventut per Beni Dolores i el Premi Èxit per als tercers classificats que van ser Orella 2. Fem una cosa, ja hem destripat com va acabar això el dimecres a la nit en aquell escenari majestuós que hi havia a la plaça de Catalunya de Barcelona. Sabem com es van repartir els guardons, hem sentit a Pla Moguda, rescatem l'entrevista que els feien a l'Espacial Dicat just un cop acabada la final.

Tu ara explicaves al micro que feia 5 anys et van començar a ensenyar a tocar la guitarra la teva nòvia i avui has tocat a Plaça de Catalunya.

La meva exparella em va ensenyar a tocar la guitarra i jo és que estic en un somni, estic en el set de cel, estic que no m'ho crec. Ha estat un concert espectacular i hem disfrutat i hem xixat com nens petits.

Hem de desvetllar una cosa o desvelar una cosa. Avui heu penjat a Instagram. Una frase, o volíeu penjar una frase que deia,

volem ser perdedors del Sena 9? Volíem, volíem ficar un post, un cop acabat el Sena 9, que fiqués, perdedors del Sena 9 2026, perquè veiem que, no sé, que quadrava molt bé, que ens agradava molt aquesta frase.

Ha funcionat com a psicologia inversa, diríem, perquè han guanyat.

No, no, estem super alegres i super contents, fins i tot d'haver guanyat.

Escolte, a partir d'ara, ja la vostra carrera està en marxa, ja teniu un EPM funcionant, aquests dies heu publicat el Jam en perenya, quina serà la història de Plom 1 a partir d'ara? Aquells dos amics que us vau trobar i vau començar a fer operacions, ara aquests dos amics què faran?

Doncs estem preparant cosetes perquè surtin de cara. De cara al febrer, i ja està, estem preparant coses, ja tenim coses entre mans i fetes, i ara aviam amb el sonarou on ens porta, no? Què és el que us emprenya? El que ens emprenya és el nostre estil de vida, i això ens emprenya, el que ens ha passat ara ens emprenya, no, no. Com van dir a TV3, les cançons de desamor poden ser al final cançons d'amor propi, no?

Una història dels Pla Moguda és que fa uns anys tu estaves al concert de la final de Dan Peralvo i el Convoy i avui el Dan Peralvo estava entre el públic també aplaudint Pla Moguda. Això és com un relleu?

No sé si és un relleu o que estem eternament agraïts que sigui el nostre germà gran amb tot i que ens hagi vingut a veure. I super contents. Estava allà i per mi ha estat un honor que vinguessin. I tants altres artistes que hi havia a mirar-nos també. Hi havia algun dels amics de les arts, la Maç.

Bé, bé. Molts grups de guitarres que tornen a tenir el seu protagonisme. Vosaltres també, Déu-n'hi-do. Heu acabat amb aquesta cançó. Que ja és una cançó especial per vosaltres, això de la fatxa. Hi ha gent que diu que no existeixen, que no n'hi han de fatxes. Però tu vas tenir una relació amb alguna,

vull dir que deuen existir. Jo crec que no has de mirar gaire enllà per veure que sí que n'hi han, però ja està, cadascú té la seva opinió. Ha vingut aquesta noia avui al concert?

La Judit, la Judit no hi era, crec. No hi era. Escolta, això ho celebreu d'alguna manera? Teniu previst alguna celebració? Teníeu ja pactat si guanyàveu el Sona 9, anàveu a celebrar d'alguna manera?

Sí, el que teníem claríssim és que guanyéssim o perdéssim, avui sopàvem i sortíem amb Morella 2 i Beni Dolores, que han fet un grup supermaco, el dinar del Sona 9 va ser espectacular, i sortir tots junts i gaudir-ho tots, que el premi ha set arribar fins aquí i tocar aquesta final i aquesta plaça a Catalunya.

Això és una cosa molt especial, que no sempre ha passat al Sona 9, que és que hi ha hagut molt bona química entre els tres finalistes, oi?

Ens vam avenir molt bé, ja amb Beni Dolores vam coincidir a la sala nau, i amb Morella 2 al dinar, i hòstia, gent súper, súper maca, de veritat, músics estupendos i esplèndids, i avui continuarem junts, i ojalà ens trobem en algun concert, on sigui.

A partir d'ara teniu un any per davant per anar prenent cançons, fins a que surti el disc de Pla Moguda, però. T'he preguntat diverses vegades, no sé si avui es pot dir ja, què vol dir Pla Moguda.

No, encara no. Encara no? Ja va aprovar l'entrevista i va dir, si guanyeu ho direu. No, no.

És un sècret que no es desvalarà. No es desvalarà. Quin és el nostre pla. El que sí que et demanaré és que defineixis què us fa tan especials.

Hosti, jo crec que es nota que som amics entre nosaltres i que ens ho passem bé a l'escenari. Jo crec que això és un consell que em va donar en Dan abans de començar a quedar amb ell perquè ens faci com una mica de mentoria, no? I ell ens va dir, sigueu amics i després feu el grup. Jo crec que això ho hem aconseguit molt bé i es nota que ens ho passem bé dalt a l'escenari i això reflecteix en que el públic també s'ho passa molt bé. La mama, que apareix en algunes cançons. La mare és una. T'ha trucat ja, avui. La mama està aquí baix. La ma. Sí, sí. Tant la meva com la de Tomàs, com la d'en Guillem, com la de l'Oleg, totes les mames. La mama és una peça superfundamental, fonamental i especial per nosaltres, per cada un de nosaltres, i el papa també. Una peça increïble, totes les mares.

Molt bé, doncs, escolta, no sé si només queda felicitar-vos. Enhorabona, bona feina. És un Sona Nou que, a més a més, el jurat ha dit que tenia un nivell altíssim aquest any. I, per tant, tres artistes que segur que els estirem a molts concerts, a molts festivals, i, per tant, centrarem que aquest Sona Nou continuï sonant arreu del país.

Moltíssimes gràcies. Enhorabona, Pla Moguda, que s'ha endut el premi principal d'aquesta final del concurs Sona Nou. Sona Nou.

I ja posats a recuperar, recuperem el concert de Pla Moguda. A la final del Sona Nou 2026, l'actuació que els va valdre tot un Premi Sona Nou, aquesta gent gravarà en un disc i aquesta gent ja inscriuen el seu nom a un palmarès on hi ha altres il·lustres com Maria Jaume, Dan Peralboi al Convoi, Figa Flaues, Gavina Punem a P3 i si ens n'anem més enrere, Nyandu, Hola Iaia, molt de ferro al palmarès del Sona Nou, molt de ferro aquesta setmana a l'amplificador de Catalunya Ràdio. Marxem en pla moguda i tornem d'aquí a set dies amb una nova dosi d'aquest programa que posa el focus a l'escena musical catalana.

All right, esa pena como se pone, sonplavuguda, baby. El grup que tocarà els següents 19 minuts i 30 següents per vosaltres. ¡Muchas gracias!

Us he de demanar el meu pèl dret? Jo m'espero que jo estaré de puta mar. Avui és diumenge, crec. Bon dia de matí. I no em sembla té cara.

O avui, creuant-me les veïnes pensava. Així ningú aguanta una missa, qui m'ha dejat les campanades, que si en realitat tu penses que es fot una copa de via a les 10. Aé, mel, mel. A ver, Maria, puríssima, germans, anul en Déu. Com ens hem de beure.

Així ens hem de beure.

No sé què diuen que hem de tocar i quina mandra. I miro la guitarra i canto en veu alta. Un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set.

Maravilla, maestresa, y yo només voy a fumar caca. Y no sé qué dio la maestresa, Tommy. Mama, I'm a rockstar, what the fuck. Perdona, mama, te estimo, mama, perdona, papa, te estimo, papa, te estimo, mama, te estimo, mama, te estimo, mama.

Així ens hem de veure, a qui vulguis trobar.

Vas a escriure una cançó, vas a sortir de tot això.

I em sembla fabulós. Que volguis tu capdós i em sembla fabulós. I em sembla fabulós que venguis tocador i em sembla fabulós que venguis tocador.

¡Muchas gracias!

En directe des de la plaça de Catalunya de Barcelona, la final de la 26a edició del Sónar 9. Aquesta banda són els Pla Moguda, és una formació que van crear dos veïns de les masies de Voltregà i Vinyoles, a Osona, i que després de fer versions ja han presentat unes quantes cançons. Ara sentíem ja en prenya un tema que just té una setmana de vida. Doncs estan donant to.

Tots els grups ho donen tot a la final del Sona 9, però és que amb una cançó ja està suant aquest home,

és que no para, eh? El Jani Cabau, que és el veu i guitarra d'aquesta banda osonenca. Avui sentirem tres bandes en directe aquí a la ràdio i a més a més donarem sis premis, els sis premis d'aquest Sona 9, després que el mes de març, abril, les van presentar fins a 176 propostes i hem arribat a aquesta gran final.

I encara que sembli mentida, perquè és guapíssima la tia. No fa res. Diuen els meus amics i amigues, jo ni què amb la Maria, el fill no passarà.

La ilusió m'ama, és la jove que em demana, es mala, voldré despertar sobre l'altar. Les dues pares no se'n parla, poc contents amb el sapastre, cada filla hauria anat a triar.

No pateu. Sí que serà la cerimònia, però no amb el vestit de nòvia. Primera fila i un discurs preparat. No vull desilusionar-vos, perquè no està enamorada. I us he de dir que en Jani tampoc no està. I encara que sembli mentida, perquè és guapíssima la tia.

Viuen els meus amics i amigues, tu ja n'hi tens amb la Maria, els dic, no passarà mai res de res. Que et faria il·lusió,

mama, ets la jove que em demana. Semana, un dia, espera, ja s'obre la tarda. Les dos pares no se'n paguen, no contentes amb el semestre. No pateo, no pateo. Si et faria il·lusió, mama, és l'aixori que em demanes. Fala'ns les patates sobre la batalla. I els seus pares no se'n parla, va content amb el semestre que la filla hauria anat a triar. Però no pa' Déu, no pa' Déu. Si et faria il·lusió, mama,

Molt bé! África García, la corretja!

Quina bogeria! Oh, deixem-ho bravo un segon i li xixem. Quin espectacle, tio! Podríem dir perfectament que des de fa moguda sou el segon millor públic que hem tingut mai!

Si pogués et diria, vas per casa. Si et trobés, jo voldria que dels meus fills fossis la mama.

Les maletes arreglades per demanar-li la mà als teus pares. I no ve, m'ha de preguntar més. On estàs, amor meu? On estàs, amor meu? Tothom! On estàs, amor meu? Hola! Xavi, treu-te la jaqueta.

I quina pitada no haver-te conegut en una altra vida en la que hagués nascut. Ara l'he desitjua per parlar la teva llengua i llavors no hagués calgut. Xore,

treu-te la jaqueta que a la gina ja s'esteu.

On estàs amor meu? On estàs amor meu?

En aquesta part voldria sentir-vos, perquè no sento res. Així, provem de fer-ho, però bé, no? Saps la lletra? Una li poso a un bambú, perquè així motiva el peix, també.

¡Shawty! ¡Te acabas de quedar!