Qui té por de llegir Virginia Woolf?

Ni que fos una princesa. Antonia Carrepons, tu has vist quin llit musical t'hem posat aquí, eh? És fantàstic, estic a punt de dormir-me. Home, dormir-me, no m'ho diguis, això, eh? Home, deia per això del llit, no voldries pas. Ah, allò, el llit, el llit, el llit. És un llit de flors, és un llit de flors clàssic.

Això està molt bé. Deuen ser roses, pètals de rosa, que és la flor clàssica per excel·lència.

Excel·lència com tu. Escolta'm, Maria Antonia Carrepont, si no la coneixeu, tenim a Mireia Izarra aquí darrere el vidre, que és molt fan, nosaltres també, de la gran família, d'aquesta novel·la que et va donar el Premi Òmnium. I ara els hi dic als oients, però mentre sonava la publi, ja m'has explicat que ja estàs treballant en una altra cosa.

És que és un no parar, això. És que no es pot parar. En aquesta vida, mentre hi hagi vida, ens hem de bellugar. Hem de treballar, hem de treballar. No, treballar no, bellugar.

Ens hem de bellugar. Ens hem de bellugar. Escolta, tu et bellugaràs amb nosaltres aquesta temporada, que ens fa molta il·lusió, i ens vindràs a parlar de clàssiques, de novel·les clàssiques i de personatges clàssics. M'equivoco o no?

Sí. No, no t'equivoques, i a més estic molt contenta de venir aquí en aquest programa tan estupend. Estupend? Què ha passat? No, és que és la paraula correcta, no? Estupend, podria dir estupendo, però. Tu sí que ets estupenda.

I ens parlaràs de clàssics, tant de personatges, com de novel·les, com d'escriptores.

Exacte, parlarem d'autores clàssiques i de personatges femenins que han esdevingut clàssiques de la literatura universal.

Perquè què passa? Que nosaltres, tant l'Antònia Carrepons com jo, estem una mica en contra d'aquella gent que només llegeix allò que acaba de sortir la setmana passada. S'ha de llegir de tot. Exacte. I t'has de fer un background.

Exacte, t'has de fer una biblioteca amb una mica de solera. I les obres clàssiques van molt bé. Primer perquè et quedes bé en una reunió de dits. Perlligar va bé. Exacte, perlligar va molt bé. Dius, jo m'he llegit això, jo m'he llegit allò altre. I a més, sobretot, perquè tu pots passar molt bé també.

Doncs escolta, avui començarem per la Virginia Woolf, que és una superclàssica i que jo crec que en parlem molt perquè ens agrada dir molt això de la frase aquesta de l'habitació pròpia, que és aquesta manera de parlar tan femenina i feminista, també de dir que necessitem un espai per crear, però després què hem llegit de la Virginia Woolf?

Què hem llegit de la Virginia Woolf? Això depèn de cadascú. Mira, a mi em va semblar que per inaugurar la secció s'havia de parlar de la clàssica per excel·lència que és la Virginia Woolf. És una autora que a mi em fascina. Que m'interessa molt, que m'agrada molt. M'agrada molt com a escriptora i m'agrada molt com a persona, també. El que li passa, pobreta meva, doncs, és que com les obres clàssiques té l'etiqueta de ser difícil. Difícil, però per què? Pel llenguatge? Pel estil, pel llenguatge, perquè en les seves novel·les, de vegades, doncs, no hi ha massa acció, però l'important és l'atmosfera és el món interior dels seus personatges, no? L'important és el que ens explica i com ens ho explica. I jo crec que nosaltres ens hem de submergir en la seva literatura deixant-nos seduir, la paraula seduir és molt important, pel llenguatge que fa servir, per l'estil, per la riquesa de la imaginació. I tu també perquè dius que és molt moderna en realitat. És molt moderna. És una moderna. Sí, i a més hi ha una altra cosa que jo crec que és molt important quan parlem de clàssics, que hi ha com un tabú, que la gent es pensa que no els entendrà. I jo crec que quan llegim no cal que ho entenguem tot. O sigui, hi ha vegades que hi ha paràgrafs o episodis o fragments o el que sigui que, si no els entens, no passa res. Els saltes, continues més endavant i li acabaràs trobant una altra cosa que et serà atractiva. Clar, amb l'amor tampoc ho entenem tot, no? Exacte. I bé que ens enamorem. Home, ens enamorem i ens clavem cada clatellada que Déu n'hi do, no?

I nosaltres hi tornem. Escolta'm, de què em vols parlar? Em vols recomanar unes obres? Em vols recomanar tota la seva obra o no? Com va això?

Mira. Primer vaig pensar que podríem parlar de moltes coses de la Virginia Woolf i podríem parlar-ne de tantes que, mira, ja t'ho dic, no cabarien mai. Podríem parlar, per exemple, del grup de Bloomsbury, que era un grup molt important que existia a Londres, al barri de Bloomsbury, que era un barri benestant de Londres, amb aquelles casetes blanques, amb aquells porxos clàssics i tot això. Però que era un grup molt important perquè es reunien els germans de la Virgínia amb intel·lectuals, amb artistes, amb pintors, amb escriptors, i el que té d'interessant aquest grup és que discutien de temes diversos, podien parlar d'art, podien parlar de sexualitat, de la vida quotidiana, podien parlar d'economia, però el que els distingia és que els homes i les dones hi intervenien amb igualtat de condicions. Cosa que no era massa freqüent en aquell temps. Podíem allargar-nos parlant d'això. Podíem també parlar de la revolució estètica que va portar a terme la Virginia Woolf. Ella i James Joyce, que és un gran escriptor i que també té fama de anava a dir d'obtús, de difícil. Tenen el mèrit de ser els protagonistes de la revolució estètica del segle XX. Tant ella com el Joyce són els dos grans moderns del segle XX i jo crec que avui en dia encara ho són,

de moderns. I després també el que es fa molt amb les autores és parlar de la seva vida personal. Que si es van casar, que si tenia una nòvia,

que si el marit no sé què. D'això també en podríem parlar. És un altre dels aspectes que he pensat que podríem tocar, perquè podríem parlar de la vida privada, perquè va tenir una vida complexa. Podríem parlar del seu matrimoni, perquè sembla que el matrimoni era allò que en diuen un matrimoni blanc. Un matrimoni blanc? Això no havia sentit mai. Què vol dir un matrimoni blanc? Que no hi ha sexe. Ah, d'acord. Perquè ella tenia altres interessos. No, jo crec que sexualment no en tenia gaires d'interessos, però això és una percepció meva. Però bé, podríem parlar de la seva sexualitat, i esclar, no acabaríem mai. I mira, saps què?

Que no vols parlar de sexe el primer dia, que trobes que no.

No, no, seria massa fort. Perquè, a més. Escolta, però aquí no et censurem, ja ho saps. No, ja ho sé, ja ho sé, però avui farem una cosa educadeta.

Una cosa tranquil·la, però espero que el pròxim dia sí que me'n parlis.

Mira, ara sentim a Tori Amos cantant justament una cançó sobre Virginia Woolf. Totes aquestes cançons són sobre Virginia Woolf i totes aquestes dones que la van llegir. Tu ja vols anar per la teca a recomanar-me uns llibres concrets. Sí, però mira, abans m'agradaria dir

una cosa sobre la vida personal de la Virginia Woolf. Ja m'estranyava a mi que no sortissin aquí uns draps bruts. Sí, no, no, no sortirà. No, perquè mira, podríem parlar que ella tenia un germanastre que es deia George i que aquest germanastre, que era un cabronàs, la va violar amb ella i la seva germana, la Vanessa, de petitetes, d'adolescents. Però això no en parlarem. Home, no, és les dones i els dies, potser sí que n'hauríem de parlar. Ja ho he dit, però vull dir que no hi farem sang. El que volia dir era una cosa més simpàtica. Perquè això de simpàtic no en té res. La Virginia Woolf té fama de ser una persona, com que sabem que es va suïcidar al riu Ous, que es va ofegar, que es va omplir la butxaca de pedres, que era una persona que tenia problemes mentals, que havia estat en tractament i bé, doncs tenim la idea que era una persona deprimida, trista i amb una vida molt angoixada. I això jo crec que és veritat, però que també hi ha l'altra versió, que és la que la gent no té en compte i que jo crec que és la que per mi és molt important i que crec que s'ha de reivindicar. La Virginia Woolf era una persona molt divertida i era molt simpàtica. I això ho sabem perquè en els seus diaris. Perquè sempre saludava, no? No, això és que era molt educada, això també és cert. Però ella en els diaris explica que la seva germana, la Vanessa Bell, que es va casar amb el Quentin Bell, doncs tenia un fill i una filla, i quan anaven. Quan la Virgínia anava a casa de la germana de visita, el nebot i la neboda feien festa i deien, oh, que bé, avui vindrà la tieta Virgínia. I quan arribava ella era una festa. Per tant, això vol dir que la dona, o sigui, tot el dia trista i plorosa i lamentant-se, no devia estar, perquè la canalla no menteix.

Però sí que passa que hi ha una mitificació, que també passa el mateix amb Sílvia Plaz i amb altres autores, que van acabar amb la seva vida, que sempre quan és allò d'aquest llegir no et faci perdre l'escriure, doncs quan a la seva vida han acabat, han tingut un final dur, com aquests dos finals, doncs sempre s'acaba parlant d'elles a través d'aquest moment difícil de la seva vida, quan en realitat els hi van passar moltes altres coses.

Exacte, per això jo, i ara això lliga amb la pregunta que m'has fet abans de quins llibres parlarem, per això jo vull reivindicar la Virginia Woolf divertida i sorneguera i irònica.

Doncs escolta, i comencem per una habitació pròpia, que és aquest clàssic que em portes, m'has portat el llibre, una cambra pròpia, traducció d'Helena Valentí, i això qui ho ha editat?

La Temerària, l'editorial La Temerària. Ens encanta. Mira, la traductora, l'Helena Valentí, va ser una nòvia molt important del Gabriel Ferreter, que com bé saps. És l'autora de Les dones i els dies. He portat la traducció només per això, per la xafarderia del Gabriel Ferreter. Bé, és una bona traducció. Porto dos llibres, aquest és un i aquest és un llibre d'assaig, l'altre és una novel·la. Aquesta d'una habitació pròpia es va publicar l'any 1929, és a dir, aviat farà 100 anys, i és una icona del feminisme. El llibre parteix d'una sèrie de conferències que ella va fer a un grup de dones i reivindica un espai propi i una economia independent per a les dones. El que explica la Virginia Woolf aquí en aquest llibre és que si les dones volen ser escriptores, han de tenir, i cito textualment que m'ho he apuntat, una cambra pròpia amb pany i clau. Això és molt important. Perquè la puguis tancar, que no vingui ningú a dir-te mama, on són els mitjons? Exacte. I 500 lliures de renda anuals. Això hauríem de canviar-ho. Això ho adequaríem d'una altra manera. 600.000 euros cada mes. Ostres, això seria fantàstic. No sé quins els donaria, Montse. Però jo crec que això va més enllà. Aquest llibre parla de les dones escriptores. Però jo crec que la reivindicació va més enllà, o sigui, ella en definitiva el que està dient és que qualsevol dona ha de tenir un espai propi i ha de poder desenvolupar una feina pròpia que li permeti tenir una independència econòmica i física dels homes.

Això ho deia el 29 i encara ens ho hem d'aplicar perquè jo crec que a vegades això costa. Li costa a tothom tenir independència econòmica. Exacte.

I avui en dia, sobretot als joves, els costa molt llogar una. Una habitació a Barcelona. Exacte, llogar una habitació és molt car. Però clar, ens hem de situar en el context del 1929, que era aquella època en què les dones no podien fer res sense l'autorització primer del pare i després del marit. I penseu, per exemple, que la Virgínia i la Vanessa, Stephen, que es deien així abans de casar-se, doncs no van anar a la universitat. Els germans mascles hi van anar tots tres.

És una mica com les germanes Bronte, que tampoc van poder anar a la universitat perquè en aquell moment les noies havien de quedar-se

a dibuixar. Exacte, exacte. Sí, sí, el que passa és que les germanes Bronte són una mica anteriors, són de. A més, al començament del XIX. Aquesta ja és de finals del XIX i començaments del XX, i per tant va patir aquesta discriminació. El que passa que ella va tenir la sort que el seu pare era cir, per tant tenia poder econòmic i tenien una bona biblioteca. I tant ella com la seva germana tenien formació, però era formació al marge dels camins arreglats, no? Per tant, en aquell moment, aquesta reivindicació tenia molt de sentit. I el llibre el que fa és parlar de diferents autores angleses que l'han precedit, parla de la Jane Austen, parla de les germanes Brontë, etc. És un llibre teòric. Sí, però és un llibre molt interessant que es llegeix, no com una novel·la, però que es llegeix molt bé.

I escolta, i explica una història sobre la germana de Shakespeare, que això vull que m'ho expliquis.

Sí, explica una història molt bonica, que ella fa una conferència, perquè és un recull d'unes quantes conferències, i cada conferència té un títol, i una de les conferències es diu "La germana de Shakespeare", I és una història molt bonica perquè ella explica, hipotèticament, ella diu que què hauria passat si Shakespeare hagués tingut una germana. Jo ho diré en 30 segons.

Ho has de dir en 30 segons perquè ens queden 3 minuts de programa. Sí, home. Sí, sí, és que t'has enrotllat molt.

Bé, doncs ella ho explica més bé. Ella el que diu és que la germana de Shakespeare no hauria pogut ser mai escriptora, perquè si Shakespeare hagués tingut una germana, la germana s'hauria hagut d'encarregar de fer el menjar pel pare, pel marit, pels fills, de tenir la roba neta, de netejar la casa, etcètera, etcètera. Per tant, la germana de Shakespeare hauria tingut la vida que hauria tingut qualsevol dona del segle XVII i, per tant, l'accés a la cultura li hauria sigut molt complicat.

Doncs escolta, posam una última cançó i un fragment, perquè jo no sé si tindràs gaire temps, d'Orlando, aquella pel·lícula meravellosa, i evidentment també una novel·la de Virginia Woolf.

No hay diferencia en todo.

Era la Tilda Swinton, amb aquest personatge d'Orlando, que clar, per això sí que dius que Virginia Woolf és tan moderna, perquè ens parlava en tota regla d'una transició de gènere en aquest llibre. Exacte, exacte. Això sí que és una

novel·la, eh? Que es llegeix molt bé perquè passen moltes aventures i passen moltes coses. L'Orlando és un personatge masculí que viu quatre segles, del segle XVI al XX, i que en un moment donat canvia de sexe i un dia es desperta sent una dona. I el que té de més fascinant aquesta novel·la és que aquest canvi de sexe no té cap mena de repercussió negativa ni en ella mateixa, en el personatge, ni en la gent que l'envolta. Ni en com el tracten els altres. El tracten amb normalitat. Que repons? Ho hem de deixar aquí? Doncs llegiu Orlando, per favor.

Llegiu Orlando, perquè és una meravella. Nosaltres acabem aquí, primer dia, ja veieu que a aquesta dona s'enrotlla, li haurem de tallar l'aixeta, però nosaltres ho deixem aquí, l'equip de les dones i els dies, i tornarem demà a les 11 de la nit. Josep Maria Campillo pujant els faders, o baixant-los, depèn li convé. Roser Pereira Moragas, Montse Comellas, Mireia Izar, Albert Castellví, i qui us ha parlat, Montse i Virgili. Demà hi tornarem per parlar amb mares de famílies nombroses per descobrir els motius que els han portat a tenir tants fills i com afecta això a la seva vida quotidiana. Ai, pobretes. Aquestes no sé si necessiten tres cambres pròpies. I han forrat. Bona nit.

Everyone you've loved has left Everything you've touched is dead.