Quin és l'ofici que surt més malparat als refranys?

Passen set minuts de la una, soc l'Elisenda Carod i ha arribat l'hora de buscar la solució.

Ja ha arribat el moment d'obrir les portes de la ràdio, obrir-les de bat a bat, les portes de la ràdio pública, per investigar fons, tota mena de temes. En un món de respostes simples, nosaltres us portem, ja ho sabeu, la solució. I com sempre, a part de la solució, es diu Fran Domènech, molt bon dia. Bon dia, Elisenda Carot, com estàs? Com estàs? Molt bé, i tu? Quan has dit que ha arribat

el moment d'obrir les portes, et dic, pensava que era una ordre, la Líbia i la Viena s'han aixecat i han dit,

quina porta hem d'obrir? Literalment obrir les portes. No, que ja som aquí, eh?

Sí, jo pensava que tornavem ahir, Bueno, hem de tornar ahir. No, però avui també hem de venir. Aquest pensàs que veníem i marxàvem, no? Sí, veníem i ja està, el primer dia per dir, eh?, som aquí.

De dilluns a divendres, cada dia a la una del migdia, en directe, La Solució, el meu 50% presentat, en Fran Domènech, i el control tècnic, avui sem fins, eh? El mestre, l'Albert Joder, a la peixera Nilvi, a la producció, la Viena Gasa i la Lívia Discipio.

Avui som dimarts, avui estrenem setembre. 1 de setembre us portem una solució relacionada amb el patrimoni cultural. Avui una col·laboradora d'aquelles que també us estimeu. De seguida us faig un espòiler. Avui parlem de l'origen històric de les expressions populars.

És veritat o és mentida que el setembre s'endú els ponts o aixuga les fonts? Així diu l'edita, eh? Vol dir que aquest mes de setembre tindrem o bé aiguats o bé molta calor? Doncs ara trucarem a l'Eloi Cordomí i sortirem de dubtes. Què significa la frase? Gos que borda no mossega? Més enllà de ser literalment veritat o no, quin sentit metafòric hi ha al darrere? Un gos que borda? No ens m'ho segarà, ho parlarem. També amb un especialista en conducta animal, amb la Maribel Vila. Quins són els oficis que tenen més mala fama al refrenyer popular? Perquè reben, per exemple, notaris, procuradors i advocats. Quin és l'origen històric de l'expressió ser l'advocat del diable?

Bona fama, bona fama, no tenen així d'entrada, els advocats. Trucarem un dels advocats de Catalunya, eh? En Carles Munguilot, aquí, a la solució. Un aplaudiment per en Carles Munguilot, que ha acceptat la nostra invitació. Advocat nacional de Catalunya. Advocat nacional de Catalunya, t'ho diràs. I si parlem de refranys a dites populars i d'expressions, vol dir que té la solució a aquestes i altres preguntes. La nostra especialista en matèria, referèniera nacional de Catalunya, col·laboradora de la solució. Marta Pérez Verge, molt bon dia! Molt bon dia! Com estàs? Encantadíssima de poder ser aquí amb vosaltres. Estarem a setmana, eh? I més. I més. Avui és com el dia oficial, no?

Sí, és avui. Era una prova. No li digueu al David Balaguer?

No, pobre, que en David també era molt oficial,

en David Balaguer. Estava molt rondinaire ahir.

Estava eufòric de tornar, fa molta il·lusió sempre. La Marta és periodista, és estudiosa d'editar, refranys i cultura popular i ha recollit la seva feina en un llibre que es diu Peti qui peti. Són molt pesats, però és que ho ha petat en vendes, també. Ja podeu anar a les llibreries a buscar el Peti qui peti. Digueu-me una expressió o una frase o un refrany que hagis après aquest estiu.

A veure. Alguna de nova? Mira. Nova no, però sí que l'origen, que no el sabia. I me'l van dir, i em va semblar molt bonic, que és d'on ve trencar el gel. Trencar el gel? Sí, trencar el gel ve de la primera bugadera que arribava i trencava la capa de gel que es formava per poder començar a rentar la roba. Uau, que hi havia les de fred, clar, perquè eren les de fora, les d'exterior. Normalment estava lluny de la població i havien de caminar, feia fred, i la primera que arribava era la que trencava el gel per poder començar a rentar la roba. I me la van explicar i em va semblar molt bonic. I com que n'hi ha molts relacionats amb les bogaderes i és una professió que s'ha perdut i que era molt nostra i que era molt present a totes les famílies, perquè sempre hi havia les dones que havien de rentar la roba, em va fer molta gràcia i me'l vaig anotar i vaig dir, mira, trencar el gel ve també de les bogaderes.

Avui que parlem de professions, un altre dia també farem un especial bogaderes, perquè tenen tela, les bogaderes. Avui parlem de l'origen històric d'algunes expressions dites populars, com ja ens ha fet la Marta, trencar el gel, aquest origen de les bogaderes, la primera que arribava al safareig, havia de trencar el gel per poder iniciar la seva feina, abans del canvi climàtic. Perquè ara és posar l'aire acondicionat més aviat. ¿Podeu dir-hi la vostra, com sempre, en línies obertes?

Sí, el 93207474, que és el telèfon del directe, o missatges de text, diré whatsapps, perquè ahir se'm va arrostir per dir missatges de text. És que pensava en SMS, dic, on va aquesta. La gent que no funciona té WhatsApp, però WhatsApp és el telèfon del programa, que és el 677 38 77 19. Mireu, avui que parlem de refranys i expressions populars, doncs digueu-nos una expressió popular que coneixeu i expliqueu-nos el seu significat i potser també l'origen, perquè sou gent que també ho sabeu i ens podeu dir, doncs mira, jo sabia que trencar el gel potser tenia a veure amb una altra cosa. Que també podria ser, perquè depèn de la zona i dels costums. Efectivament, doncs us podeu explicar-ho en directe al telèfon 9320-7474 o al whatsapp del programa al 677-387719 I si voleu saludar la Marta també, eh? Sí, si voleu saludar la Marta, si voleu saludar el Fran Domènech també i en tercer ordre, si voleu saludar la Carot, doncs no passa res Per últim, per favor Si hi ha temps.

Avui parlem de l'origen històric d'alguns refranys. Comencem parlant del mes de setembre. A veure, alerta, meteorologia, entre d'altres coses que sé que als catalans

ens interessa molt. Sí, perquè allò encetem més i pot ser una manera de donar el tret de sortida, però també per posar punt final, perquè segons el refranyer, setembre arribat, estiu acabat. Bueno, et dic una cosa,

ara parlarem amb l'Eloi, però diuen que la setmana que ve una calorada, nena.

Sí, i això que deien al temps del 3CAT, ens deia que meteorològicament parlant, ells consideren que comença la tardor el dia 1 de setembre. Però ara ens ho explicarà. Però hem de dir que, tot i que això ja fa una mica de baixada, això de dir, estiu acabat, la motxilla encara es carrega més. És que ja era agost.

Espera, que el saludo ja, si et sembla. Eloi Cordomí, molt bon dia. Hola, bon dia, què tal? Com estàs? Molt bé, i vosaltres? Ben tornat a la feina, eh?

Moltes gràcies, moltes gràcies. Amb il·lusió, com sempre.

Està eufòric. Per començar, l'oi, dèiem això de setembre arribat, estiu acabat. Encara segueix sent així?

Jo diria que això ha anat canviant. De fet, quan mirem les estadístiques de com ha anat canviant el clima més a més, ens trobem que precisament els mesos de començaments i de finals d'estiu són els que més augmenta la temperatura. Per tant, és una sensació com que l'estiu s'allarga per davant i per darrere. I per tant, el setembre i octubre tendeix a pujar més la temperatura que no pas en altres moments de l'any fins i tot.

D'aquí aquesta sensació que estem en una edat de calor permanent, que la gent deia, oh, és que Sant Joan ja va començar, hem seguit un estiu horrorós, doncs el setembre va igual.

És a dir, els pics de calor són intensos a l'estiu, però també als extrems de l'estiu s'allarga la calorada, i això es va detectant, i per tant jo crec que està justificada aquesta percepció que l'estiu s'allarga. Per tant, jo aquest refrany el convertiria en octubre acabat, estiu.

Canviem-lo, Marta, canviem-lo. Ara el canviem, eh? Octubre arribat, estiu acabat. Això, octubre arribat, estiu acabat. Jo tiraria per aquí, actualment, eh? Meteorològicament, potser sí, i és veritat que com que molts cicles comencen de nou, el curs, la feina. Quasi l'any, eh, Marta? L'estiu acaba, no?

Home, l'any, perquè la gent que comença l'any al gener jo no l'entenc. Per mi són cursos escolars. Les agendes comencen al setembre, haurien de començar al setembre. Avui és cap d'any, de fet. Exacte, avui és cap d'any. Avui és cap d'any. Avui és festiu. Escolta'm, Eloi, de cara a aquesta setmana i la vinent, setembre arribat, estiu no acabat,

no?, Estiu que s'intensifica. Sí, sí. Perquè, clar, avui estem tenint temperatures d'estiu. Avui tindrem valors de 30, 35 graus gairebé en alguns llocs de l'interior. I la idea és que anirà pujant cada dia que passi una miqueta més. I els divendres, dissabte, diumenge, tindrem un episodi de temperatures altes, un episodi de calor, amb una altra vegada xifres que no sé si arribaran als 40 graus, però si podrien acostar en alguns llocs de ponent. És a dir, els 35 graus segurament el cap de setmana s'assoliran en molts llocs de l'interior. I jo diria que algun 39, a ponent, el fregarem, si no arribem als 40. És que ve molta calor, és a dir, la massa d'aire càlid que preveiem pel cap de setmana és, sí, 7 graus per sobre del que seria normal en aquesta època. Et fas la idea de la magnitud.

Déu-n'hi-do, quin setembre ens espera, quin final de setembre. De seguida seguim amb l'Eloi Cordomí, però, a veure, més refranys, més dites, més expressions sobre el setembre, Marta.

Sí, perquè, a més a més, és un mes que m'ha cridat molt l'atenció perquè, segons el refrany, no està gaire ben vist. No, cosa que a mi em dol molt, perquè per mi és el millor mes de l'any, i llavors penso, per què? Tot i així, he fet la feina de buscar algun de positiu ja, eh? Setembre, tant de bo ho fos sempre, setembre fruiter, alegre i fester, perquè és el mes de la fruita, de les varemes, temperatures agradables després d'aquesta calorada, tot i que ara l'Eloia ens avançava que encara ens durarà una mica més, raïm de setembre, te'n llepes els dits, però. No tot són flors i violes perquè, és el que us dic, té molt mala fama i ens diu, per exemple, dels 12 mesos que hi ha, el setembre és el més malsà. Malaltia setembral o bé llarga o bé mortal. Ah, i tu? O setembre-setembral portador del mal. L'Eloi Batllef va rient de fort, eh? Estic pobre a setembre, no? Sí. Clar, m'imagino que és també, l'explicació la trobem moltes vegades en el temps, la meteorologia, perquè antigament tant l'agricultura com la ramaderia com la pesca eren pilars fonamentals de l'economia, formaven part del dia a dia de moltes llars, i llavors no és estrany que tinguin aquesta mala visió, com si diguéssim, perquè clar, si anem mirant, el temps, si canviava el temps, podíem elmetre les collites. Al final deixaves de menjar per culpa del mar. A més a més, aquests canvis de temps també podien provocar inundacions, podien fer intransitables els camins, posar en perill el bestiar també, i també afloraven malalties.

Intentem no denostar el setembre, sisplau. A veure, gent que faci. Perquè hi ha gent que fa vacances a setembre, eh? I són molt defensors de sèrrims, eh? Hi ha gent del juliol i hi ha gent del setembre. Els de l'agost és el que els toca, no? Però la gent que fa vacances al setembre, 93. En setembre no trobes tanta gent. Estàs sol. 932017474 932017474 932017474 932017474 932017474 932017474 932017474 932017474 932017474.

Fins demà! I després hi ha diversos oients que ens demanen, perdona Eloi, que verifiquem alguns refranys. Per exemple, la Mila coneix un refrany relacionat amb el mes de setembre, que és trons de setembre, neu pel desembre, i voldria que ens expliqués l'Eloi si és cert això, Eloi. Mira, a mi una de les coses

que m'agrada fer és interpretar la saviesa popular. O sigui, això que ens està demanant aquesta espectadora, m'agrada molt interpretar-ho i buscar la ciència que pot haver-hi al darrere. La veritat és que la relació entre els trons del setembre, la neu o el desembre és difícil de trobar-li. Sí que és veritat també que en aquesta època de l'any, si ara setembre, octubre i novembre, tots seran refranys indicadors que tindrem el pitjor hivern de tota la vida. Tot això, tot indica que tindrem el pitjor hivern. I després, bueno, alguns hiverns sí, com l'any passat, però molts passen sense pena ni glòria. Per tant, bé, aquesta època de l'any, aquestes relacions les posarien una mica en dubte.

Perquè és una miqueta allò de preparar-se pel pitjor, si passes, ja ho he dit, i si no, doncs mira quina sort hem tingut, saps? Exacte. No? Deu ser una mica això, l'oi.

Perquè en el fons també desitgem que passi una miqueta, com a mínim avui en dia ens agrada, no?, aquesta emoció, que faci fred, que nevi, totes aquestes coses, ens agrada. Antigament suposo que no tant, i això ho temien una miqueta més, però avui jo crec que, en el fons, que no diem, ho diem emocionats.

És que, de fet, el refranyer és molt concret, perquè et diu, boires de setembre, ben per sempre. Per sempre més, eh? Sí, sí, o si el 14 de setembre és ventoler, l'any vinent serà plover. O sigui, imagina't la precisió. Tot un any, eh? L'any vinent, eh? Sí, l'any vinent, o sigui, previsió. Que tingués aquests mapes, eh, Eloi? Va, Marta, més coses del setembre. Sí, per exemple, també tenim, hi ha refranys que ens els situen justament a l'1 de setembre, que és Sant Gil, i ens diu, per Sant Gil, l'hivern ja és aquí.

Avui és en Gil. Avui és en Gil. Gil per sobre roca. Home, l'hauríem de trucar. Home, que anem a sentir d'aquest estiu amb la Marina Laminos al suplement. Amb la Marina Laminos al suplement. I el Narcís Pardalet. Oh, extraordinari, aquella secció l'heu de recuperar, eh? Excepcional. S'ha escrit un crim. Sí, avui és el seu sant, doncs, no? S'ha escrit un Gil. S'ha escrit un Gil. Ara el felicitem. Avui és el seu sant, molt bé.

Doncs ens porta l'hivern, que ja ens ha dit l'Eloi que no, que encara trigarà. També és veritat que ens diu que el setembre, que aquest l'has dit quan encetàvem la secció, i és. Jo crec que és molt potent perquè és com fa el refrenyer, que ens ho abarca tot. Ens diu al setembre o s'assequen les fonts o s'emporten els ponts. O una cosa o l'altra, és extrem.

I això passa, Eloi, en general, fins ara, el que hem vist al setembre? Ara entenem que les últimes tendències són diferents, però és un mes d'extrems, d'o una cosa o l'altra?

Sí, sí, de fet aquest refrany és molt xulo perquè en realitat ens està parlant de l'energia potencial que acumula el mar en forma de calor. És a dir, un mar més calent implica més evaporació. I al mateix temps un aire que és calent com el del setembre té capacitat d'acumular molt vapor d'aigua, més que no pas l'aire fred. Per tant, en un aire calent com el del setembre s'hi pot acumular molt vapor d'aigua i ara el que necessitem és que aquest vapor d'aigua es converteixi en un núvol o en una gran tempesta. Això vol dir que el que necessitem és que es barregi l'aire calent i humit que hi ha en superfície amb aire fred en altura. Llavors, si arriba aire fred en altura, sí, es formaran tempestes, aiguats, riuades, etc. Si no arriba aire fred en altura, tota aquesta calor, tota aquesta energia potencial quedarà en això, energia potencial, però que no arribarà a alliberar-se. Per tant, és això, o sigui, té molta raó aquest refrany, perquè depèn d'aquest petit factor, que és molt important, és clau, que és el fet que arribi aire fred en altura, perquè la resta de condicions són molt favorables a formar tempestes. I si no es formen aquestes tempestes, què vol dir? Doncs que les condicions de l'aixut, de la secada de l'estiu, s'allarguen i, clar, si hem estat uns quants mesos amb poca pluja i, a més a més, s'allarga un mes més, doncs ja se sequen les fonts. Per tant, és un refrany molt bonic aquest,

la veritat. Doncs mira, verificat, hem fet una mica de Carlos Baraiber, el nostre verificador de confiança. I confirmem que al setembre o s'assequen les fonts o s'emporten els ponts. Ho hem verificat amb l'Eloi Cordomí. Eloi, ja et deixo marxar, però la Marta abans comentava que tradicionalment el mes de setembre és un mes de transició. Encara ho és? O hem d'entendre, o hem de passar-ho a l'octubre, com tu bé deies amb la primera expressió que comentàvem?

Mira, jo la percepció que he tingut aquests últims anys, i fins i tot també, una mica corroborada amb aquestes dades de com han anat canviant més a més les temperatures, és que la transició més evident la tenim al voltant de l'1 de novembre. És a dir, la sensació cada cop arriba a la tardor, la tenim a finals d'octubre, o fins i tot diria començaments de novembre, tenint en compte que, no sé, penseu les últimes castanyades. Sí, ara m'ha vingut al cap. En canvi, a principis, a començaments de novembre, els novembres ja són una mica més com els antigament. Llavors hi ha com un canvi bastant brusc justament en aquesta època. Per tant, per mi, setembre és clarament estiuenc, i més amb les temperatures que hem anat registrant aquests últims anys. Octubre, una mica de transició, però encara no arriba el fred de debò, i novembre ja sí, és que quan ho comencem a notar.

Carai, Déu-n'hi-do, com s'ha desplaçat. Home, parlàvem aquest estiu, crec que ho dèiem al programa d'ahir, que la barema es feia tradicionalment al setembre, ara ho deia la Marta, El Quim ens explicava I s'ha pensat, eh? Ho estan fent a mitjans d'agost. Això és per les altes temperatures, no? Entenc, Eloi?

Clar, és que avui començarem a publicar tots els resums de com ha estat l'agost, de com ha estat l'estiu, i ens surten, com a mínim aquest any, aquest any ha estat escandalós. Temperatures de 3-4 graus, gairebé 4 graus en alguns casos, per sobre del que és habitual. Clar, és que això ens està traslladant a, vaja, a unes condicions extremes que, evidentment, la natura busca els recursos que sigui per adaptar-s'hi. I en aquest cas, doncs, el ceps, el raïm, doncs, madura molt abans, molt abans, i molt més ràpid. Ah.

Ai, senyor, de fet, tenim una expressió, Marta, ara no sé si l'has dit. Setembre molt humit, molt vi, però aigualit.

No, no l'hem dit, però sí, sí, té. Al final no deixa de ser de l'època de la varema i també és un referent, perquè també tenim setembre assolellat, bon vi assegurat. O sigui, depenent del temps i si plou o no plou, resultarà una varema més profitosa o menys. Faran algun par, no?

Jo crec que aquests de la barema sí que han quedat molt desfasats, sí, és el que deies. La barema és, en molts llocs casos, és durant l'agost ja. I a més a més hi ha molts llocs que fins i tot es fa a l'agost en hores nocturnes. Mira, l'altre dia m'ho explicava,

clar, perquè no pots exposar una persona a acollir raïm a 40 graus, clau, has de fer de nit, no? Sí. Cosa que en alguns casos

també han detectat que era positiu pel raïm, perquè el procés que feia el raïm en el moment de ser collit era molt més suau que si estava afectat per les calorades de ple dia, de l'estiu.

Doncs mira, fixa't, eh? Tot i que maltractem la natura sovint, encara ens regala coses. Fran, no sé si hi ha fans del setembre per aquí.

Home, hi ha fans del setembre perquè tu has demanat si hi havia gent que faria vacances al mes de setembre i ens estan explicant les vacances que faran. Va, l'enveja. Us ho agraïm, us ho agraïm. Però mira, per exemple, l'Urdes diu m'encanta fer vacances al mes de setembre perquè a més és el mes del meu aniversari, concretament el dia 9 de setembre. Faig anys. I me'n vaig a Astúries a partir del 12. És increïble. Mira, la Damiana diu. És que ens estan explicant les vacances. Nosaltres anem a un càmping d'Empúria Brava del 8 al 11 de setembre amb la nostra gosseta Delta. I és la primera vegada en set anys que no feien vacances els cinc junts

de la família. A més, al setembre. Està bé perquè el gos, així, quan el treus a fora no se't disseca. Perquè la meva gossa, mare de Déu, jo pensava, és que aquesta senyora s'enfondrà. Fixa't que es diu Delta.

M'agradaria pensar que hi ha animals que tenen noms d'accidents geogràfics.

Hauríem de fer un programa especial d'això també. Això està molt bé, també. Va, Marta, més referents pel setembre que tinguin a veure amb la meteorologia?

Sí, perquè ara hem parlat molt de la barema, Eloi, però també ens parla dels bolets. I ens diu, pel setembre assaonat, bolet al Prat. O setembre de secada, bolet alumbrada. Home, té sentit, no?

Eloi? Sí, té sentit, té sentit. El que passa, com a mínim ara, ni a l'ombrada ni al prat.

Ni a saonat ni a secat.

És veritat que, mira, algunes vegades que hem fet tema de bolets i que hem parlat amb experts de bolets, els primers bolets que surten tendeixen a sortir a la vora entre el bosc i el prat. Per tant, ja té sentit això que deies, perquè és un dels llocs on, diguéssim, que rep més aigua, perquè el bosc no el protegeix, rep més aigua i també s'afavoreix de l'ombra i de la fresca que produeix el bosc. Per tant, això té sentit. Clar, la situació actual en aquests moments, aquest any, és que de bolets. Res de res. Vaja, he començat a sentir gent que ha buscat algun cep a alta muntanya, molt amunt, gairebé 2.000 metres d'altura, però és curiós perquè també entra, malgrat que l'estiu, vaja, l'agost, com a mi, ha estat plujós a molts llocs del Pirineu, la sacada i les altes temperatures han estat tan bèsties que el terreny, el territori, al sol, li costa molt de recuperar aquesta humitat. Jo crec que per això no estan apareixent els bosques. S'evapora, deixa un sacarral, eh? De les. Sí, de les altes temperatures.

Mira, ho notes també amb les olors. Jo recordo abans, i ara sembla que hi ha una àvia, però als anys 80, 90, al setembre, feia olor de patricor, perquè plovia més, perquè el saó es feia més saó, i aquesta olor jo ara la tinc pràcticament desconeguda. A menys que reguis, eh? En fi, Eloi Cordomí, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Una abraçada, bona tornada, bon setembre.

Moltíssimes gràcies. Adéu, bonic. Bon atornada a vosaltres. Adéu, adéu.

Avui repassem l'origen històric d'algunes de les expressions populars. També vols parlar, Marta, d'una frase que és reivindicativa. La frase és molt soroll de boixets i poques puntes.

Sí, aquesta m'agrada molt perquè és veritat que molta gent diu el molt soroll per no res, que vindria a ser l'equivalent del refrany castellà mucho ruido y pocas nueces, que a més a més també s'ha fet pel·lícula, de Shakespeare, però es diu per aquells que potser no el fan servir, aparentment per aquells que fan molta feina però sense resultats, i si n'hi ha són pràcticament insignificants, aquells que parlen molt però. Però poc fan. I per què dic que la reivindico? Doncs perquè jo que soc de terra de puntes, del coixí, de Redfio, de punta d'Arenys, amb un dels millors museus de puntes que hi ha, l'heu de visitar. A més a més se fa a l'Ebre Arenys de Mar la Fira Internacional de Puntes cada dos anys. Doncs vull fer aquest petit homenatge perquè per mi el so dels boixets, aquells que n'heu fet de puntes de coixí o

heu estat al costat d'algú que en fa. La meva iaia en fa i és un tema que em preocupa fortament, que es perdrà. Perquè hi ha poca gent jove fent punta de boixet.

A l'anx, has de dir que cada vegada s'anima més gent i cada vegada hi ha més gent jove que en vol aprendre i que en fa. I aquest so és tan característic, aquest so de la fusta que pica un amb l'altre del boixet, i és veritat que si tu sents sonar molt els boixets que fan el clinc, clinc, clinc, clinc, però no es fan puntes, vol dir que fas molt de soroll, però en realitat no tens aquell resultat. I em sembla molt bonic i jo el reivindico i crec que s'ha de fer servir i jo el faig servir molt i espero que la gent també el faci servir molt per expressar aquella gent que diu molt però al final tampoc no fa res.

És que ara estava demanant a Peixera el soroll de Buixets perquè és molt característic. Si l'heu sentit una vegada, ja el reconeixem. Ara us el intentarem buscar i us el intentarem posar.

De fet, d'aquest so també se'n fan cançons perquè Blaumuta, una de les cançons, ha fet servir el so de Buixets. Que se sent de fons i és aquest hipnòtic, aquest mantra. Vull dir que és una melodia que fins i tot es pot fer cançó. Quina cançó?

Mira, és que ara ens estan demanant. A veure, digue-me quina cançó, Marta, que així la busquem. A veure que no m'equivoqui, eh? És a trajectes. A trajectes. Busqueu-me a trajectes de Blaumut. A veure si sentim el so dels boixets. I si no anirem a publicitat, eh?

Sí, és el principi de la cançó i es va sentint amb la música el so de boixets de fons i és preciós. Molts boixets, vindria a ser, molts sorolls de boixets,

disculpeu, i poques puntes. Així que ja podem actualitzar, eh? El molts sorolls per no res és correcte, però escolta'm, si podem posar una miqueta de cultura popular i allò que ens fa ser tan nosaltres, molts sorolls de boixets i poques puntes. Ara vols anar a publicitat? No, volia dir el número de WhatsApp, que clar, estem tornant, nosaltres ens el sabem molt de memòria, però hi ha gent que potser s'està enganxant a la solució aquesta segona temporada. Doncs apunteu al 677, heu de fer un acte de fe, 677 38, l'edat que dic tenir que cada cop sona més mentida, repetim el 77, 677 38 77 i la meitat de 38, 19. 677 38 77 19.

No, anava a dir-te que si anaves a publicitat, podríem saludar després de la publicitat a una persona que ens ha escrit en aquest número de telèfon, una persona que té 33 anys. I fa boixets. I que fa puntes des que era ben petita. Podem intentar trucar-la i si voleu la saludem.

Si fem una pausa, Albert, fem una pausa per la publicitat.

Intentem localitzar. Agafem el cor del Nilvia, que ara li passo el telèfon.

Benvingut, Nil. Fem una pausa per la publicitat. Intentem parlar amb aquest oient. Quants anys que té? Jo tinc 33 anys, tio. Que jove! 33 anys i fa punta de coixí. I intentem buscar-vos el soroll dels boixets, també. Ara tornem.

La solució. Amb Elisenda Carot, a Catalunya Ràdio.

Passen cinc minutets de dos quarts de dues del migdia. Som la solució. Ja ho sabeu que hem tornat cada dia de una o dues del migdia. T'encompanyem avui. Som amb la Marta Pérez Verge, la nostra refranyera, experta en dides populars i en frases fetes. I estem intentant això, aixequejar el refrany. Ja ho hem començat parlant de setembre i ara hem saltat a professions i hem parlat de molt soroll de boixets i poques puntes. Aquesta cançó que estàveu sentint és una cançó de Blaumut que es diu "Trajectes". I començava precisament amb un so de puntaires, amb aquests buixets.

Sí, sí, amb aquest so de buixets que sempre dic que és hipnòtic, doncs també té la seva melodia i m'imagino, vaja, que deu ser el so d'unes puntaires fent les puntes i que per tant ens hem d'imaginar, no ho sé, però vaja, que és molt característic i a mi em posa la pell de gallina perquè és un dels mussons preferits.

Doncs descobrim-ho. Espera't un momentet, Marta, sorpresa. Xavi de la Iglesia, compositor de Blaumut, cantant i lletrista, molt bon dia. Molt bon dia. Gràcies, Xavi, per agafar-nos aquest atracament, eh? Escolta'm, això no estava previst. Estàvem parlant de molt soroll de boixets i poques puntes i la Marta ens ha dit, escolta, que hi ha una cançó de Blaumut que comença precisament amb aquest soroll de puntes, és trajectes. D'on vas treure aquest so i com t'inspires a posar-hi un so d'una puntaire a l'inici de la cançó?

Doncs mira, a mi és un so que sempre m'ha encantat, és un so absolutament hipnòtic, i vaig pensar que seria com un mantra perfecte per posar d'inici en una cançó, i de fet, tot el mantra aquest continua durant tota la cançó, passa que en un volum més baix, però començar amb això era com que et transportava ja cap a és com un soroll de mar, és com un soroll de bueno, és més màgic, i com a tal havia de ser-hi. Un soroll de mar.

Tu tens algú a la família que faci puntes? Doncs no, la veritat és que no. I t'agradaria fer-ne, Xavi, només et falta això com a artista complet ja?

Doncs home, no, no em desagradaria gens, la veritat és que ha de ser ultra relaxant, o sigui que jo que he volgut parlar calma i aquestes coses, em sembla que és una activitat brutal.

Xavi, qui és aquesta persona? Perquè entenc que aquest so el vareu gravar vosaltres a estudi, vareu anar a algun lloc per gravar aquesta puntaira?

Doncs és una puntada de la qual no recordo el nom, però sí que la vaig estar gravant perquè ella estava fent puntes, vaig posar el micro allà i vaig quedar-me amb aquell so una mica atracament, però estic segur que la senyora estarà encantada de sortir-me un disc.

Per tant, podem dir que aquest so dels clink-clinks és realment fent els punts de fer amb els buixets. No és allò, anem a fer. Anem a fer-ho veure. Exacte, un buixet amb l'altre i que faci clink-clink, sinó que estava fent el creu-volta-creu i estava fent els punts de la punta.

És la cadència absolutament real. Ha estat bonic.

És el que t'interessava. Digues, Fran, perdona'm.

No, que per cert, el Xavi, ara que parlaves de gent que fa coses al setembre, estava mirant aquí a la web i veig que el setembre té feina, perquè el 19 de setembre està a València. Epa! Home, han tingut un estiu que no han parat, eh? Amb la gira, vull dir que.

Sí, sí, encara estem acabant la gira, però encara ens queda setembre, i vull dir, ens queda València, ens queda Andorra, i ens queda el final de gira, que serà el 17 d'octubre a la Sala Polo.

17 d'octubre a la Sala Polo, eh? Tancament gros. Apuntadíssima. Xavi de la Iglesia, compositor, lletrista i cantant de Blaumut. Gràcies. Una abraçada, bonic. Un plaer, una abraçada. I parlant de puntes, dèiem, ostres, s'està perdent aquest ofici. Avui hem fet una mica d'arribada, de seguida anem al Carles Monguilot, que el tenim allà escalfant la banda. Seguirem parlant de refranys, en aquest cas que tenen a veure amb oficis, com és l'ofici d'advocat. Però abans hem rebut un missatge d'un avió molt jove que diu que fa puntes,

Fran. Doncs sí, l'Anna ens ha escrit i deia, tinc entre 3 anys i faig puntes des de petita. La iaia me'n va ensenyar. Anna, molt bon dia.

Hola, bon dia. Com estàs? Molt bé, feliç de tornar-vos a escoltar. Ai, gràcies, Anna, que ets oient de la temporada passada ja, eh? Sempre, des del principi. Que no ens esperaves? Sí, que us esperava, i clar que sí. Ah, pensava que deies que havia estat sorpresa. Sí, a través, a través, que us esperàvem els fans. Ai, que és mona. Anna, escolta'm una cosa, fer puntes de coixí, la meva iaia en fa, a mi m'han ensenyat a fer punt de creu, algunes labors així, no?, que diuen la gent gran, però fer puntes de coixí, no diries que és de les més complicades que existeix?

És complicat, és com anar amb bici. Abans Marta deia punta i creu, punta i creu. Jo quan sento puntes de coixí sento el soroll, veig la meva àvia i la sento dir-me punta i creu, punta i creu, punta i creu. I posar les agulles i. Bueno, és laboriós però relaxa.

I hi ha més gent de la teva edat? És a dir, quan aneu a les trobades puntaires ets de les més joves, entenc, però n'hi ha alguna altra?

He de dir que ara fa molts anys que no vaig a trobades. I sempre que hi anava era. Jo era la més petita i tot era dones grans, sobretot.

És que és aquesta pena, eh, que s'estigui perdent. Però mira, tenim l'esperança dipositada en tu, Anna. La punta era jove.

És molt bonic, eh? La veritat és que hi queden unes peces precioses. Us he passat una foto, de fet, de quan era petita, jo crec que és de l'any 2000, aquella foto, i surto, bueno, perquè veieu que realment des de petita em fa. Oh, que bona, me l'està ensenyant en Fran.

Ara l'ensenyo a la Marta. Un telèfon mòbil l'estàs fent en principiant.

És que no tinc ara les fotos, i ara no tinc res més per ensenyar, però si ja estàs en un mòbil i, bueno, doncs, el corret és així, meravellós.

Hi ha gent com la Clàudia o la Irene que ens demanen on es pot aprendre a fer puntes de coixí. Imagina't a veure si haurem ara revifat aquest interès.

Mira, jo sé que la meva àvia a Bagderroda hi ha una escola on ella va fer puntes de coixí. N'hi ha una altra, si mal no recordo, al Passeig de la Concepció, a la Sagrada Família,

que és on ella en feia anteriorment, Arenys de Mar. A Arenys de Mar hi ha les puntaires Flor d'Alba, que també n'ensenyen, i, a més a més, és on dic que hi ha molta gent jove, perquè conec a l'associació de puntaires Flor d'Alba, però també a Arenys de Munt també se n'ensenyen, o sigui que és veritat que més que una escola com a tal són associacions de puntaires on tu pots anar i fer puntes de coixí. I em consta que a Lleida,

ara no sé exactament on, fan una trobada. Cada setmana o cada mes o una cosa així i s'està perdent molt però fan de manera molt regular. No sé com.

Doncs mira, farem una cosa, aquesta oient, Fran, detectem de quina zona és i intentarem ajudar-la amb tot el coneixement dels solucionaires que ens acompanyen cada dia, que ens escolten. Anna, estic veient la teva foto i la Marta m'ha acabat d'ensenyar una foto d'ella que devíeu tenir més o menys la mateixa edat, perquè sou més o menys de la mateixa generació, perquè les pintes són exactament iguals, fent puntes també a arenys de mar. Ens vam trobar de miracle, Anna. Anna, escolta'm un plaer parlar amb tu, ens guardem el teu telèfon, farem alguna cosa de puntes, d'acord? Perfecte, molt bé. Gràcies per trucar. A vosaltres, guapos. Adéu, adéu.

Seguim parlant d'oficis. Oficis i refranys, Marta. Sí, perquè us he dit que el mes de setembre té molt mala fama, doncs hi ha molts oficis que déu-n'hi-do la mala fama que tenen. I de fet és un tema que podem anar recuperant de tant en tant, perquè sabaters, barbers, metges i els advocats, com dèiem, en surten molt mal parats. Pobres. Pobres, pobres. Tot sempre té una explicació al darrere, eh? I avui volem portar la solució del per què aquesta mala fama, sobretot en aquest cas avui, dels advocats. Perquè els refranys ens diuen que, ja sabeu que ens parlen de l'espós, de les creences, dels prejudicis. Què passa amb els advocats? Quins consells ens dona el refranyer? El refranyer popular té molt clar. Ens diu, advocat, jutge i doctor, com més lluny millor. Ojo que tenim en Munguilot, espera, que tenim en Munguilot punxat, eh? Ara em sap com greu. No el saludis encara perquè no em sabrà greu dir-lo. Espera, espera, com si no t'estigués sentint. D'advocat, ni un ni cap. No me'ls he inventat jo, eh? O directament el que dèiem, advocats i procuradors a l'infern de dos en dos. Per tant, el refrenyer mira els professionals de la justícia amb una desconfiança considerable.

Deixa'm el saludar, Marta, només un moment.

Ara em fa vergonya. Carles Monquilot, molt bon dia.

Us he escoltat i ho he apuntat tot.

T'haurem de contractar com a advocat. Ho ha apuntat, eh?

En Carles, a veure, el coneixeu de sobres, advocat penalista amb una àmplia trajectòria, a més a més, col·laborador del suplement d'en Roger Escapa. Carles, així d'entrada, com et cauen aquests refranys?

Mira, jo quan vaig dir que volia estudiar Dret, la meva àvia, l'Eukàvia, que va néixer el 1904, per tant, devia tenir cap a 80 anys, és el primer que em va dir, ui, advocat, advocat i procurador, l'inferno és de dos en dos. No és veritat. Espera't. Llavors vaig conèixer a una noia molt guapa de la que em vaig enamorar i vaig acabar casant, és la mare dels meus fills i és procuradora. No! Aquí sí. Aquí sí. Jo després ens vam divorciar i tal, ens portem molt bé. Si això és veritat, farem regrupament familiar al cel. M'encanta. Perquè seguiré sent procuradora. Clar, clar, clar, fortíssim, eh? Aquesta mala fama. Perdoneu-me una cosa, que també jo vull fer un pròleg. A l'infern, o sigui, l'infern com a maledicció, com a mira que malament, però ja sabeu que hi ha un debat, jo que soc agnòstic i, per tant, bé, m'ho miro d'una manera més. Més crítica. Algú em va ensenyar fa molt de temps que li van preguntar, escolti, vostè quan es mori què prefereix, anar al cel o anar a l'inferno? I diu, mira, pel clima al cel, però per les companyies potser millor a l'inferno.

Home, podeu dir la vostra també, eh? Preferiu anar al cel o a l'inferno? Això és un debat Catalunya dividida, eh? Jo no ho tinc gaire clar. Jo crec que, ostres, lo de les companyies a l'inferno. Si t'hi has de passar l'eternitat, potser és més divertit. Més convuls, però és més divertit. Això sí. Escolta'm, Carles, et deixo aquí punxat, perquè em sembla que la mala fama segueix amb el vostre ofici.

Sí. Sí, que segueix, sí.

Sí, perquè ens diu, per exemple, de parlar molt i no dir res, propi d'advocatés. O advocat que xerra molt no diu cosa bona. O fins i tot l'advocat i el comediant tan aviat fan de dimoni com de sant. Això és una mica veritat. Has de posar-te a entendre

tots els papers. Respecte a aquesta, l'advocat que xerra molt no diu cosa bona. Això sol ser veritat o mentida? És a dir, va relacionat un judici que guanyis, diguem-ne, Carles, amb menys quantitat de paraula?

A veure, l'oratori és un art. I llavors, sens dubte, té a veure no només amb la candidat, sinó amb la qualitat. A vegades és molt més contundent una frase curta. Hi havia un jutge que deia en castellà, escrivia l'art, deia, t'advertia, la brevedat s'agradecerà en sentència. Això dius, collons, tinc que no en raonar massa, no? Poc i bo sempre és millor que no molt idolent, no? Per tant, xerrar molt. Per no dir res, saps? Allò de dir, xerres molt i no dius res, millor que callis. Allò que, a més a més, tu ets amo del teu silenci i ets esclau de les teves paraules, que això no ho he dit jo, ho va dir un clàssic. Per tant, tot plegat sí. El refrener sempre té un punt de lògica. Per tant, mira, potser molta gent no sap, el patró dels procuradors és Sant Ivo. Sant Ivo. Sí, Ivo en castellà. S'explica, era un frara que era jurista, que defensava els pobres i no cobrava, i va anar al cel, llavors el diable va anar al cel a pleitejar perquè li reclamava un ànima. I sabeu com va guanyar el Sant I.U. en el Diable? Va dir, a veure, un moment, un moment, un moment, vostè no pot reclamar aquí el nom d'un tercer si no té un procurador. Busqui un procurador i jo li podré pleitejar i veure qui té raó. I no va trobar cap procurador en el cel. Per això advocats i procuradors a l'infern de dos en dos tots eren a l'infern i Santiu el van fer el patró dels procuradors i si no ho tinc mal entès segueix sent el patró dels procuradors no només

els procuradors i els advocats aquí pillen sinó també els pleits en general sí,

i a més a més ens dona consells perquè ens diu que més val mala evidència que bona sentència. O plet a perdre o a guanyar, l'advocat has de pagar. O sigui, tant si guanyes com si no. Per tant, ens aconsella que més val no anar a judici perquè ens pot costar temps, diners i maldecaps. Mira, en el cas de divorcis, no sé què diria un advocat.

Entenc que no és la teva especialitat, eh, Carles? Més val mala evidència que bona sentència. Jo crec que és.

Sí, però passa amb tot, no només hi ha matrimonis. Jo crec que sí, vaja. Què en penses, Carles?

No, que sí, a veure, això ho diguem moltes vegades. Sempre és millor un mal arreglo que un bon pleit, perquè el pleit pot ser molt interessant i molt ben portat per les dues parts, però et pot deixar molt més insatisfet que no un mal arranjament, no? Pactem, encara que sigui, doncs renunciar a les dues parts. Això s'ha dit, ja és així, efectivament. I recordeu aquella. Molt conegut, també, aquella maledicció de la meiga, de la bruixa gallega, que va dir, tengas pleitos y los ganes. És a dir, la maledicció era que tinguessis pleitos i els guanyessis. Tot i així quedaries perlligat. Ara imagina't si tens pleitos i això els perds. Aquesta maledicció de la bruixa a mi sempre. M'ha cridat molt l'atenció i l'he fet servir moltes vegades, com ara, que estem parlant distendidament, en llenguatge col·loquial. Si això, la tradició popular, ja t'adverteix que tenir pleits i guanyar-los ja és una desgràcia. Per alguna cosa deu ser, imagina't perdre'ls. Efectivament.

Clar, però també posa en valor la figura de l'advocat perquè ens diu la missió de l'advocat és buscar cinc peus al gat. O sigui, és allò, trobar-ho tot, buscar i anar allò, el més petit, eh? Anar a buscar-ho tot.

És veritat, això? Sí, clar, sí. Bueno, és l'habilitat, no? S'explica l'anècdota d'un advocat penalista que defensava un senyor que havia matat els seus pares. I ell va plantejar l'informe buscant la pietat del tribunal dient, tengan piedad de este pobre huérfano. Ostres! Ha matado a sus padres. Ha, ha, ha! Perdó,

que rigui en un cas tan tràgic, ric per la bogeria que suposa.

És una anècdota, però sí, evidentment, l'habilitat del profesional, ara no em tiraré una pedra al meu taulat, jo sempre penso que el mateix assumpte plantejat d'una manera bé o malament, o equivocadament, pots perdre'l i potser un altre plantejament que hauria fet un altre advocat, potser el guanyes, això és així, perquè la justícia definitivament. No, no, no és altra cosa que éssers humans que donen un veredicte. I sents dubte que el convenci una part o l'altra, òbviament infueix, no?

Consells que ens donin els refranys, Marta? Sí, ens en dona, perquè si ens hi hem de trobar sí o sí, i hem d'anar a judici, ens diu a l'advocat, diga-li la veritat. Home, això, Carles,

ho demanes per contracte, no?, en els teus representats?

No, no, mira, hi ha una novel·la del Grisham que diu, la veritat no és el meu client. Ah! L'advocat no necessàriament. Jo faig dir moltes vegades una frase, que és que per a mi la veritat no és otra cosa que un periòdico de Murcia. Que és veritat. Sabeu que a Murcia tenen un diari que es diu La Verdad. Una cosa és la veritat i l'altra és la defensa dels interessos que tu assumeixes. I òbviament, tu, com ja deien les partides d'Alfonso de Cimo el Sábio, tu no ets res més que la veu il·lustrada del client. I si aquell client insisteix en que és innocent, tu la veritat l'has de tenir en compte per no fer el ridícul a vegades, per no dir allò del. Allò del pobre orfe que ha matat els seus pares a cops de destral. Però l'objectiu de la justícia, evidentment, és buscar la veritat. Després hi ha aquell debat de si és la veritat formal o la veritat material. L'ideal és que sigui la veritat material. Però, bé, la veritat és allò que es podrà aprovar o no es podrà aprovar en un pleit. Des del punt de vista, almenys, del dret penal.

És que això és un altre. Mira, jo recordo quan vaig conèixer en persona en Carles Monguilot, recordo que havíem preparat un tema i li dèiem als advocats del diable, no? I dèiem com s'ho fan èticament, no?, els advocats per defensar clients que són presumptament innocents, no?, o molt probablement culpables, no? I el primer que vaig aprendre, la primera pregunta, recordo que se'ns va desmuntar el tema, que en Carles ens va ensenyar, ens va dir, no, no, un advocat, ha de defensar el dret a ser defensat d'aquesta persona. No ha de defensar si ha fet o no una cosa, sinó el dret de defensa. Ho estic explicant molt malament, eh, Carles?

No, no, però és l'idea. Si no hi ha una defensa del criminal més execrable que ens puguem imaginar, mai hi haurà, per definició, una sentència justa. A partir d'aquí, òbviament, la defensa és imprescindible.

Per tant, tota la veritat la busqueu sempre a l'advocat. Ai, perdoneu, és que me n'anava més endavant, eh? Però, per tant, no hem de jutjar, no?, èticament, a qui defensen o a qui no la defensen, sinó el dret a ser defensats, hagin comès el crim que hagin comès, que s'apliquin les lleis, també, justes en el crim que hagin comès, eh?

I ens ha quedat clar que no fa falta que li diguis tota la veritat a l'advocat, però en canvi el refrany ens diu busqueu sempre l'advocat que us digui la veritat. O sigui, sí que ens diu que. Aquí ja canviem el. Ens necessitem que l'advocat sí que ens la digui tota la veritat a nosaltres.

Efectivament. I això és difícil, eh? Perquè a vegades li has de dir al client. És com el metge, suposo, que a vegades li ha de dir la veritat. I el pacient no ho vol sentir, però ho ha de sentir. Tu no el pots mirar. Jo fa 43 anys que vaig. Mira, aquest matí he estat a la presó de Puig de les Basses. Jo tinc gent allà que està esperant judici. Si jo, la meva previsió. El meu diagnòstic del que passarà en el judici és que el condemnaran. Jo no el puc enganyar perquè jo no seré ni un rat ni un bon professional. Llavors sí que és cert que l'advocat li ha de dir sempre la veritat al client, mentre que el client no té per què dir-li la veritat a l'advocat. Tenen la creença, moltes vegades, la gent, que si et diuen la veritat i et diuen, pues mira, sí, jo he matat o no he matat, ho faràs més bé o més malament. I això no és cert. Un professional té que veure les proves que hi ha, ha de veure les coses que es podran acreditar o no, ha d'escoltar, evidentment, el seu client i després fer-li un panorama, explicar-li l'escenari en el que ens trobarem, i si el client és mínimament lucid, que decideixi. O sigui, amb la veritat per endavant, però de l'advocat cap al client, per l'estratègia que s'ha de seguir, i també no oblidem, no oblidem ronyar massa, quan defenses no vol dir que hagis d'anar a demanar l'absolució d'aquest pobre orfe que ha matat els seus pares a cops de destral. Potser demanaràs que, en comptes de presó permanent que li demana la Fiscalia, li posin, entre cometes, només 20 anys, perquè hi haurà atenuants, etc. Això també és defensar, no oblidem.

Clar, però no entendre aquest matís fa que després s'originin frases fetes com, per exemple, si l'advocat del diable, no? Aquesta gent són capaços de defensar tothom, però és que és veritat, hauria de tenir advocat, no, també, el diable?

Efectivament, si el vols jutjar i que la sentència sigui justa per declarar-lo culpable o no, si no hi ha advocat no serà justa per definició.

Jo crec que, a més a més, queda molt clar, amb advocats i paciència es guanya la sentència, eh? Segons el refrany és allò, treballant, treballant, es pot. El que deies ara, Carles, que no necessàriament s'ha de guanyar la sentència, però sí que buscar la millor, almenys, el que li pugui sortir millor al client, perquè.

Clar, a vegades guanyar és que, jo m'hi he trobat molt sovint, que a una persona la condemnin per homicidi i no per assassinat, perquè li treus una grauja. En fi, això també és guanyar en el sentit, si vols tu, moral o pràctic, també, no?

Mira com ens agrada la solució, aquesta taranyina radiofònica, que abans parlàvem de puntes de coixí, hem parlat amb el Xavi de la Iglesia de Blaumut, amb l'Anna, aquesta oient que em feia, i ara el Jordi, tot parlant amb en Carles Munguilot, diu, doneu-li salutacions al Carles Munguilot, perquè vam coincidir a molts judicis. Ara és pèrit de balística dels Mossos i està jubilat. Epa! Guardem-nos aquest contacte.

Sí, sí, pèrit de balística. Sí, l'hi he interrogat moltes vegades. Un gran professional amb encertadíssimes actuacions en els tribunals. M'encanta que es coneguin

d'haver-lo interrogat. En fi, Carles Monguilot, advocat penalista, col·laborador del suplement i amic de la solució. Moltíssimes gràcies, com sempre, per acceptar la nostra invitació. Una abraçada, bonic. Moltíssimes gràcies a vosaltres. Adeu, adeu. Acabem parlant d'una expressió popular vinculada

amb els animals, Marta. Sí, gos que aborda no mossega. Normalment els refranys tenen el seu significat més literal, en aquest cas és obvi, que mentre el gos està abordant no pot mossegar, però també tenen aquest sentit metafòric. En aquest cas es diu per a aquelles persones que criden i amenacen molt, però acostumen a ser les menys temibles. El que més crida, parla o protesta acostuma a ser el que menys actua.

No n'hi tinguis por perquè no et farà res. Mira, deixa'm comprovar-ho amb la nostra experta en comportament i benestar animals, tècnica en teràpies assistides amb animals i modificació de la conducta del racó de Milú, Maribel Vila, molt bon dia.

Hola, molt bon dia. Què tal, estimada, com estàs? Doncs amb molta il·lusió de tornar a escoltar-te, de que tornis a estar en antena i de participar, i com sempre.

Maribel, escolta'm, rascant el punt de les dues del migdia, et volem preguntar, a veure, gos que aborda no mossega. Els gossos que aborden són els que menys mosseguen?

Bueno, té una part de sentit i moltes vegades el gos que borda el que ens està intentant dir és no t'acostis, no? I per tant intenta evitar mossegar-nos. Això no vol dir que tots els gossos que borden mai et mosseguin. Evidentment, el pots donar la volta i un gos pot acabar pegant-te una mossegada. Però bàsicament el lladruc moltes vegades significa per comunicar no t'acostis, m'estàs estressant, a vegades està protegint l'espai, a vegades està protegint, potser si és una família i té cadells, doncs els cadells o inclús a vegades, moltes vegades, és surt d'aquí, fuig d'aquí, o m'estàs molestant, o m'estàs incomodant, en definitiva. El lladruc és una forma de comunicació que clarament moltes vegades ens fa que ens parem i que ja no anem directament al gos, sigui a tocar-lo, a abraçar-lo, a patonejar-lo.

Això ja hi entrarem, bastant amb la Maribel Vila, però sí que és cert que abans d'abordar també hi ha molts gossos, o la majoria de gossos donen molts senyals abans, allò que diuen, oh, és que de sobte m'ha mossegat el gos, home, no, no sol ser així, passa que obviem els senyals que ens envien.

Sí, mira, jo sempre dic que els gossos, per sort, no són neuròtics com les persones, i que tenen una comunicació molt rica, però que nosaltres moltes vegades no sabem interpretar. Per exemple, les senyals d'incomoditat d'un gos, tu el vas a tocar i et gira el cap, o es comença a llepar el museu, o moltes vegades fa aquesta mirada, que és com una mica patrificada, amb un ull molt gran, un ull de balena, una miqueta de blanc que se'n diu exacte, ui de baleena. Això és una incomoditat molt gran. A vegades es posen a badellar i tu els toques o t'acostes i veus que un gos es posa a badellar o s'espolsa i no ha entrat a l'aigua. Totes aquestes senyals i altres són senyals de la teva intervenció, sigui perquè estàs molt a prop, sigui perquè la manera en què vols agafar o tocar o relacionar-te m'està estressant una mica i llavors fan aquest llenguatge. Un altre tipus de llenguatge seria bordar, que ja aniríem un pas més, i el següent, que per mi també és molt important, és el gruñir, no? El gruñir que molta gent intenta evitar i s'enfada quan el seu gos ho fa. Jo sempre dic, no, no, no, benvingut, perquè un gos que gruñeix. T'està dient clarament, limita't, o sigui, controla't, no, no et vull a prop. I això fa que moltes vegades no ens mossegui. Si vivim aquest grunyit, moltes vegades aprendrà, ah, vale, jo no dic res perquè hi ha pres que em renyen, però directament et puc queixalar, no? Per tant, intentem estar atents, no?, a aquestes senyals, a vegades micro, a vegades no tan micros, que ens comuniquen o ens deixen saber l'estat del gos i si ens podem apropar i ser amigables o no, o el gos necessita el seu espai.

Maribel Vila, experta en comportament i benestar animal, la podeu trobar al racó de Milo. Gràcies, estimada. Com sempre, ens veiem aviat. Una abraçada. Mira, gràcies a tu. Una abraçada a tots. Adéu, adéu. Marta Pérez Verge, ens sentim en menys d'un mes. Tornes a estar aquí, eh? A parlar de refranys. Gràcies, bonica. A vosaltres. Fins aquí la solució d'avui, Fran. Tornem demà. Ho fem amb en Dan Miró, advocat en dret aeronàutic, amb la Marta Pontnou i amb Malcom Otero. De què parlarem?

Home, demà parlarem de reclamacions i incidències durant les vacances.

Demà queixes aquí i solucions a la una. Adéu, família.