Quina és la muntanya més icònica de Catalunya?

Passen 6 minuts de la 1, soc l'Elisenda Carod i ha arribat l'hora de buscar la solució.

Ha arribat el moment d'obrir de bat a bat les portes de la ràdio pública per investigar a fons tota mena de temes. En un món de respostes simples, nosaltres, ja ho sabeu, us portem la solució. I com sempre, a part de la solució, el meu 50% es diu Fran Domènech. Molt bon dia! Bon dia, Elisenda Carod, com estàs? Mira, els mocs van baixant, van passar del cap al nas, del nas a la gola, i ara tinc aquesta veu com de Tina Turner interessant.

Molt bé, seria com la situació del trànsit, no? Correcte. Doncs anem formant de la situació dels mocs.

M'ho has encomanat. Mira, la classe de les abelles.

Et vaig escoltar ahir i abans d'ahir i m'ho has encomanat. Marta Pornó, bon dia. Bon dia. A veure, portem quatre, no, cinc anys fent ràdio juntes. No, més, no. Sis anys fent ràdio juntes. Quatre, cinc, sis, sis anys.

Ai, se m'ha de presentar abans, és veritat. Ara, Antonia, per favor. Hola, què tal? Soc la Marta Pornó, Marta Pornó.

Ai, senyor, mal comotero, per al·lusions a la parella.

Bona tarda, bon dia, com estàs? M'agrada això que a tu mateixa et diguis que tinc la veu de Tina Turner.

No, no, i després ho he analitzat,

No, no, i després ho he analitzat, que he dit, així una veu com de Tina Turner, interessant, com si la veu de Tina Turner no fos la més interessant de la història. Ai, m'ho sento. Què estàs dient, Carota? Estic delirant, això són tants

Carmel Ricola. Puc dir una cosa? Fem una mica de ràdio veritè, ja que som a divendres. S'estan carregant encara els missatges de WhatsApp que vam rebre ahir en el telèfon del programa. Després d'haver escollit els millors llocs on es pot menjar arròs de Catalunya, encara se'n fa carregant.

Pels qui no estiguéssiu escoltant ahir, perquè potser éreu de Barcelona, fèieu festa, canvieu rutines, ahir vàrem fer un especial on puc menjar el millor arròs a Catalunya. Tot tipus d'arrossos. Com que ens vareu trucar tantes i tantes i tantes persones, ens vareu escriure tantes i tantes i tantes persones, varen fer un mapa, que el vam pinejar tot, i ara mateix hi ha una vuitantena de llocs tots recomanats pels oients de la solució. Per tant, les vuitanta propostes que vareu fer ahir estan totes en aquest mapa. Si voleu accedir al mapa en exclusiva, l'estem compartint a través del Club de la Solució. Si no formeu part del Club de la Solució, fàcil, 677-38-7719, us enviem l'enllaç i allà podreu accedir a aquest mapa dels millors arrossos de Catalunya. No podem incorporar arrossos? I tant, és col·laboratiu.

Arròs amb xuletón del restaurant Catalina de Gavà potser és el millor del món.

Mira, el Catalina, la Viena em corregirà, no hi era a la llista. Ningú havia dit el Catalina de Gavà, l'afegim. Ens hi has de convidar. Que els convidin ells, que els he fet una falta. Sí, home, fem-hi el programa. Exacte, anem a fer el programa en directe. Va, tot això, el control tècnic, el mestre, l'Albert Hoder, la paixera, el Nilvia, la Viena Gasa i la Líbia Disipio.

Sí, sí, igual, jo ho veig molt igual, eh? És de gat ofegadet. És d'aquestes veus de gat ofegat. Ja m'agradaria.

Sí, però con contra, en veu de Tina Turner m'agrada molt més.

Va, anem al tema. Avui portem una solució de país. Avui no parlem de Tina Turner, tot i que li dedicaria 27 programes. Avui volem obrir batalla. Avui volem saber quina és la muntanya més icònica de Catalunya.

Quina muntanya explica millor el nostre país? Per què una muntanya es converteix en un símbol? Què pesa més, la bellesa o el simbolisme que amaga? La història i les llegendes fan encara més icònic un cim? D'on venen els noms de les muntanyes del país? I per què als catalans ens agrada tant pujar i baixar muntanyes? I la solució a aquestes preguntes la té, a part dels nostres convidats d'avui, la Natàlia Moreno. Molt bon dia, Natàlia! Hola, bon dia. Com estàs? Molt bé. Nosaltres? Estem estupendos i amb moltes ganes de sentir-te, perquè la Natàlia és periodista, és creadora de La Història que no sabies, en format podcast, i també a Instagram la podeu trobar, arroba, La Història que no sabies, molt recomanable, arroba, La Història que no sabies. La tenim als estudis de Ràdio Olot, gràcies a la gentilesa dels serveis tècnics de l'emissora, que ja és la segona vegada que connectem amb tu gràcies a Ràdio Olot. I escolta'm, fa unes setmanes, Natàlia, a les teves xarxes socials, vas fer una publicació explicant l'origen del nom d'algunes muntanyes del país. De seguida ho explicarem, perquè, clar, algú ha de decidir com se li posa les muntanyes, no? Vosaltres sabeu en funció de què? No, no és el que volem saber. I tu, Malcom?

No, i em pregunto d'on venen els noms i per això m'agrada que hagis trucat a una muntanyolga.

Aquest programa no té sentit. Jo ja vull plegar.

No sé què preguntes. Sé què dirà i crec que té raó veient el WhatsApp del programa.

No té raó.

No, fem spoiler. No té solució. Avui ja la tinc jo. La Marta Pornou porta tatuat de la Moraneta. Per tant, dedueixo que tu defensaràs la candidatura de Montserrat.

L'únic tatuatge que porto al cos i que em vaig fer amb 43 anys és la cara de la Moraneta.

Preciosa. Mira, farem una cosa. Voleu veure el tatuatge de Marta Pornou a part de la llista de rossos de Catalunya? Perquè no sabeu on el tinc. Heu de formar part del Club de la Solució, al 677 38 77 19. Teniu temps, va, que en cinc minutets enviarem la foto del tatuatge de la Marta allà. Abans, per la Natàlia, ¿quina és la muntanya que és més icònica de Catalunya, la que millor representa l'esperit dels catalans? Natàlia.

Per mi, ostres, no ho sé, jo potser diria Montserrat, no?

Montserrat també, com la Marta.

Menos mal. Sí. Ara decidiu obrir amb candidatura, podreu dir la vostra. Avui defensem les muntanyes de Catalunya, com sempre, línies obertes, Fran.

Anava a dir-vos, deixeu tot el que estigueu fent, però realment ja ho han deixat, perquè almenys en el WhatsApp del programa, el C77387719, ja estan escrivint i estan votant quina és la muntanya més icònica del nostre país i per què. Si no, si ens ho voleu explicar en directe i parlar amb nosaltres al 93201-0404, ja ho sabeu, perquè és el telèfon del directe. Quina és la muntanya més icònica de Catalunya i per què? Per cert, hi ha diversos vots, efectivament, per Montserrat, l'Anna, el Josep Maria, el Sergi, diversos vots també pel Pedraforca, que comença. El Pedraforca, que comença amb força, juntament amb Montserrat, i el David vota la muntanya del Carmel i els búnquers, perquè es veu tota la vista de Barcelona.

M'encanta que hagi votat la muntanya del Carmel i els búnquers, perquè no és la que primer

ens ve al cap, no? Mai a la vida hauria dit O sigui, pobreta muntanya, però no sabia que era una muntanya.

A veure, l'orografia et dona pistes.

Està més amunt. El que té dir-se muntanya, però és l'última que ens ve al cap. Però bé, escolta, que també després de tant centralisme de Barcelona i Barcelona i Barcelona, també està bé que ens oblidem que tenen una muntanya així una mica. Bueno, tenen tota plena de grafitis, vull dir. Podeu dir la vostra també al 93207474. I tu et pots ofegar i mentrestant li hem de fer el boca a boca o la revivim?

No, no passa res. Simplement és que com que s'ha comparat amb Tina Turner doncs són coses que passen.

Hi ha moments que m'agafa aquesta tos horrorosa i no hi ha manera. Va Marta, comences tu.

Jo. Montserrat. Per què? Primer de tot, per tot el que va relacionat amb l'espiritualitat. No dic religiositat. Aquí és l'únic punt que nyea. O sigui, mi tema religiositat, això, em sobra. Però el que és la misticitat, el símbol de Catalunya, el lloc on es va, també, es feien aquestes reunions clandestines. Es feien reunions clandestines? No, aquesta reunió, vull dir, doncs, tots, per exemple, tots els que eren que eren muntanyens i que eren escaladors es reunien ja el cap de setmana allà, no sé, el meu pare als anys a principis dels 70 anava, que era molt jovenet, anava a escalar i hi havia tot aquest moviment del cau, de l'excursionisme, catalanisme, saps? Per mi és un espiritualitat i catalanisme per mi i el resultat no però la moreneta per mi no és ja sé que és contradictori però les catalanes estem plenes de contradiccions les persones llavors la moreneta per mi és un símbol. Fixa't que no li dic mai Mare de Déu de Montserrat, sinó que li dic Moraneta, que és com la Montse, saps? La Montse. Perquè li trec tota aquesta cosa del cristianisme. Però per mi és espiritualitat i és un lligam a la Terra molt bonic.

Primera candidatura, Montserrat, que era clara, eh?

Dic una cosa, l'Anna diu que no és religiosa i no porta la Moraneta tatuada, com la .9, però per simbolisme sí porta una minimedalla penjada al culleret. És fort. Al costat de la A del seu nom. Ens envia la foto, també. Ai, que bonic.

Jo també la porto al coll, eh? De fet, me la van. Primer que vaig tenir va ser la medalla del coll i em feia tanta por perdre-la que. Sempre la porto penjada, és molt petita. És que, nena, portes tantes coses aquí al coll que sembles M.A. Barracos. És molt petiteta i llavors la vaig replicar. Ai, que és bonica. Sí. Molt bonica.

Me la va regalar la meva mare. Va, línies obertes 93207474. Jordi, molt bon dia. Bon dia. Com estàs, Jordi?

Estem tornant del Mont Caio, ara mateix som a los Mont Negros. Oh, fixa't. Som una colla que ens diem els aixetells de la vall del Gers. I hem vist que parlàveu de muntanyes i, bueno, que volíem participar.

Home, així m'agrada, però no pots defensar una muntanya que no sigui catalana, eh? Home, evidentment.

Avui. Ara venim del Mont Calle, però. És que heu fet una pregunta que té diverses respostes. A veure, vinga, va. Perquè dèiem que la més emblemàtica seria el Pedraforca. Per què? Perquè és una muntanya que et poses a sota i et poses a plorar, perquè és bestial. I els que l'hem pujada veiem que és una muntanya, vaya, i tothom que ve de fora de qualsevol lloc del món queda esperbarat amb el Pedraforca.

Pedraforca, de moment, la més emblemàtica perquè et poses a plorar és el resum, Jordi. Quina més?

Bueno, llavors és que, evidentment, diguem, la que representi la història de Catalunya seria la serralada de Montserrat.

Montserrat, mira, tens un apuntador, que ja el sento al costat.

Montserrat, Montserrat. Som nou en una furgoneta i. Saludeu, saludeu. Som els deixarells de la vall del César. Molt bé.

I d'acord, Montserrat, la històrica. Hi ha alguna altra categoria, Jordi?

La categoria, doncs, podríem dir la pica d'estats. És el 3.000, un dels pocs 3.000 que tenim a Catalunya. Aquesta cajó de muntanya que tota la gent muntanyenca, diguem, almenys a la comarca, comencem per aquell munt, Matagalls, el Puigbal i la Pica d'Estany.

Hosti, tu hauríem hagut de convidar en Jordi aquí, eh? Jordi ens has fet el programa. És que ara jo ja tanco, ja deixo el programa per l'Òscar Fernández. Ja, vinga, aquí ja passa any empeny. Problema. Cada dia que xerres més que jo, eh? Pica d'Estats, perquè és allò, una muntanya pels muntanyistes, la més històrica, Montserrat, i el Pedraforca com a muntanya més emblemàtica, perquè t'asseus allà a la falda i ja plores. Obrim tres noves candidatures, Pedraforca, Montserrat i Pica d'Estats per part del Jordi. Jordi, gràcies, bonic, una abraçada!

Adéu-siau! Adéu, guapo!

Adéu-siau!

Hi ha moltes vies obertes, perquè tu ara deies han obert noves candidatures, hi ha molta gent lògicament que està votant la Núria, la Mercè, el Joan, la Lourdes, estan votant per Montserrat. La Núria, el Quim i el Joan han votat per una muntanya que encara no havia sortit. És el Montseny. Ah, aquesta és la meva, aquest.

Sí o no? Aquesta és la meva. Doncs mira. Ara la defensaràs, eh? Montseny, que defensa el Malcom, i com es diu l'oient?

La Núria i el Quim. Malcom, Núria i Quim. I ha sortit el Canigó, també, eh? Ha sortit el Canigó. Ha sortit el Sant Cristo Gros.

Perquè en privat, el Ricard em diu, el que di Santa Fe a Organyà, però, escolta'm, Ricard, truca 932017474 i la defenses tu amb els teus arguments. Avui busquem una solució vinculada als cims, a les serralades del nostre país. Hem començat ja la batalla per trobar quina és la muntanya més representativa de Catalunya, la més icònica. Com sabeu, dimarts vinent a la plataforma 3CAT s'estrena la travessa VIP.

No entenc com no ens hi volen. A tu i al Malcolm. Jo i al Malcolm, jo i la Carot, jo i la Fa. O sigui, no entenc com no ens han trucat. Et dic una cosa, jo entenc perfectament per què no m'hi volen a mi.

Per què? Perquè s'acaba la travessa, no val. He fet dues passes i dimarts vaig cap a casa.

I tu que saps que no l'acabaries? No saps mai, eh? La travessa a Vip, dimarts, va. Temporada que ve, truqueu-me.

I m'estic preparant ja per l'any que ve. El senyor travessa, no? Li adreces aquest missatge?

I participa en vuit parelles formades per cares conegudes del nostre país per convertir-se en els guanyadors de l'expedició tramuntana. I seran, entre d'altres, el duet musical The Tieds, els Tieds, Raquel Sanz i Miki Núñez, i també en Jair Domínguez i la Neus Rossell. Demano un fort aplaudiment per Neus Rossell. Molt bon dia! Aquesta sí que té unes cuixes de cuixa forta. Home, de pubilla forta. Neus Rossell, escolta, m'encantava saludar-te. Com estàs? Igualment, bé, molt bé, aquí a l'escola estic. Estàs a l'escola? Quina alçada està sobre el nivell del mar, ara? No ho sé, estic a Sant Gregori. Escolta'm, a Sant Gregori, Neus Rossell, la travessa VIP, a veure, es van registrar fa uns mesos, no pots fer spoiler, no ho sé, però quin balanç en fas de tota l'experiència?

Home, molt guai. Et diré, però, sí que hi ha un però, que jo i el Marc no som gens amics, això ja ho vaig dir des del principi. Clar, a mi em van dir fer la travessa, fantàstic, perquè soc molt muntanyenca, ja ho sabeu, vull dir, la primera travessa va ser tot muntanya, i vaig dir, això és el meu somni, em vaig dir que endavant, i després em van dir el lloc, i van dir Mallorca, i vaig dir. Va ser com una baixona, no? Home, sí, sí, sí, perquè jo i el mar de

veritat que som, bé, som gaire amics. Ol i aigua, eh? Escolta'm, ara deies, tu ets molt muntanyista, muntanyera, t'hem vist mil vegades per les xarxes socials. Per què t'agrada pujar i baixar muntanyes? Què li trobes?

És que la pau que hi ha allà és espectacular. La pau, el silenci, tot i que sempre hi ha algú que està cridant una mica, però vaja, al final acabes pujant una mica. I l'aire és molt diferent. Pujar, fer l'esforç i arribar a un lloc espectacular, això per mi és meravellós. Ara ens trucava en Jordi i ens deia,

la pica d'estats és com el cim dels cims de Catalunya. Sí, ho he sentit, i tant. Quin és el cim més alt que has pujat a la teva vida? Ja no només a Catalunya, eh?

Sí. El més alt crec que va ser la pica, la pica al Molieres, sí, uns 3.000, 4.000 no l'he fet mai.

Uns 3.000, allà es queda la Neus. Neus, moment de defensar quina és, segons el teu parer, la muntanya que més representa Catalunya.

A veure, per mi la que més representa Catalunya segurament, és que clar, per mi seria, el que he sentit, el que representa és Montserrat i Pedraforca, serien els que més. Però clar, el que a mi més m'agrada, que seria diferent, ja és cap a la Vall d'Aran. Epa, i quina seria? El Mont Corbisson. Mont Corbisson. Per què has triat aquesta? Per què és la que més t'agrada? Home, perquè a aquesta li tinc un amor espectacular, perquè jo quan vull tranquil·litat vaig a la Vall d'Aran i a part d'haver-hi gent molt rica, que això ja sé que no ho vaig a buscar, però jo vull gent tija, nana, esquiar, a part d'això, allà al Mont Corbisson hi he estat sola, sola, solíssima. Llavors, hi ha estat fantàstic allà. Com a cosa positiva, estar-hi sola, solíssima. Sí, sí, molt positiva. Amb neu, clar, sempre la faig amb neu. Anem amb els grampons i allà dalt no se sent absolutament res. I no veus res, tampoc. Tot és muntanya i tot és blanc. No veus cap poble. No hi ha cap civilització. Neus, quantes bades hi has estat? Uh, al Mont Corbí bastantes. Mont Corbí, ja, com que són amics, li diu així.

I no et fa por? Jo sempre tinc molta por de ara cauré, o ara em torceré un peu, o ara em perdré. Saps allò d'agafeu mantos i no sé què, que arriba la nit. Masses pelis hem vist.

També et diré, si t'entenc, però al Mont Corbí el tinc molt pamat, ja. Allà sí que va ser un lloc, vaig trobar un senyor, un ni prou, que em va dir passeu per allà a la dreta. Que és millor. I vam anar per la dreta i feia una baixada espectacular i vam dir, vols dir, què és per aquí això? Perquè això rellisques i te'n vas avall. I va dir, home, sí que s'hi causa, tens un barrigasso. Però bueno, ja I dic, barrigasso? Que t'hi va la vida, allà, eh? Un barrigasso. Vas per un lloc, vas amb gran ponts. Però sí, sí, és aquell lloc que per mi és la pau. A mi si em diuen, pensa en un lloc tranquil, un lloc que estiguis bé, al cim del Mont Corbisor.

Neus, què és més fàcil? Agafar el camí de la dreta a Mont Corbisor o a Mont Corbisor? O solucionar la crisi al món de l'educació.

El camí de la dreta. El camí de la dreta. Amb l'educació sí que és un bon barrigasso, tu.

Aquest sí que és un bon barrigasso, nena. Escolta'm, Neus Rossell, t'agraeixo moltíssim que hagis presentat aquesta candidatura. Queda oberta per si algú més la vol votar i que hagis col·laborat i has set part de la solució. Gràcies. Una abraçada, Neus. Merci, vosaltres. Fins ara, Mónica. Adeu, adeu. Va, i qui anava a fer la travessa VIP amb la Neus Rossell? Doncs la seva parella, també a la travessa. Jair Domínguez, molt bon dia. Hola, ¿qué tal? Com estàs, estimat? Molt bé. A quants metres per sobre el mar, tu?

A quants metres per sobre el mar? Tenint en compte que sóc al Pla de l'Estany ara mateix, doncs, oh, no gaires. Poquets. No gaires. El que tinc a sobre ara mateix és un gat.

Un gat? Ah, molt bé. Com se diu el gat? Que mai no me'n recordo.

Sempre li dic sushi o ñoqui? Es diu ñoqui. És italià, no japonès.

Era algo de menjar. Ai, senyor. Per cert, abans la Neus ens deia que estava Sant Gregori, el Gironès, a 112 metres sobre el nivell del mar. Ens ho van comprovar, tot això. Jair, va, també presentador de l'Està passant, el Tres Catges de desena temporada. Des de quan puges i baixes muntanyes, tu?

A veure, és una cosa que més o menys tothom fa de petit, pujar a alguna muntanya. Jo recordo haver-ne fet alguna, perquè, bueno, però simplement pel fet d'existir ja puges a alguna muntanya. No m'hi havia dedicat mai fins que vaig conèixer la Neus, que li agraden molt les muntanyes, i llavors jo em dedico

a acompanyar-la allà on va. Si ho has fet per amor, per agradar-li. La pregunta és,

aguanta, ja estàs en forma? Sí, home.

Aviam, per força. Es veu que tiba. Tiba ella, tiba ella. Déu nostre Senyor em va donar un físic que no m'engreixo mai, llavors tiro bastant perquè tinc les cames llargues.

I escolta'm, tens ganes de veure't a la travessa?

No m'interessa gens veure'm, però sí veure la resta de participants. Ens sorprendrà o no el de curs del programa? Per descomptat. Què ha de dir? No, no, perquè va en sèrio, perquè tot el que ha passat és imprevisible.

Jair, soc guapa nou. Hola, què tal? És que ens coneixem, però no ens. No fotis, ja quedarem per dinar. Sí, però poc. Va, vés a la pregunta, que anem tard. No, tu ens veus a mi i a la Carot? Que no, que no, jo no m'hi presento. Jair, tu em coneix. Per descomptat que sí. Amb un bon entrenament, que la Neus ens foti

quatre trainings i amb un. Sí, això és un moment, home. Vosaltres esteu bé de cardio.

A més, en el mar nosaltres ho dominem bé. Tancarem aquí el tema, perquè en Jair em coneix, m'ha vist pujar mil vegades les escales de TV3 i sap que no estic preparada per anar cap travessa ni travesso. Bé, no és com l'isla de les tentacions, aquest. Tampoc és. Bé, Ivan, a fer el préssec. Va, tot això. Jair, quina muntanya defenses tu com la més icònica de Catalunya?

La diré la icònica per a mi, perquè la més icònica de Catalunya és parlant de qui s'ha acabat la història. Vinga, ja està, ja està. Ja està, ja podeu tancar. Per a mi, icònica, us diré el Puigmal. Oh, el Puigmal. Puigmal és preciós, és una pujada per a tothom. Es pot pujar des de moltes parts diferents i totes són maques. I, a més a més, crec que és el lloc on he passat més fred de la meva vida. Hòstia, no fotis. Sí. Per què? Mira que vam pujar, no ho sé, perquè té alguna cosa, el cim del Puigmal, que allà et congeles i pum, i ja està. Passar algo és algo màgic. No recordo que fossin temperatures molt baixes, perquè jo he estat en una muntanya a Noruega a 30 sota zero i no m'he congelat, no m'he mort. Però, en canvi, al Puigmal, a 5 sota zero, és una cosa acceptable, recordo que gairebé em cago a sobre. Vinga. Molt bon record al Puigmal, és preciós. Feu-ho i a més a més després baixeu, aneu a Núria, us quedeu a l'hotel i és perfecte.

Oh, Núria a l'hotel, aquell és un hotelà, sí? Tu i jo ja hem coincidit en aquell hotel, crec, algunes escapades d'aquestes esquiades. A veure què expliques. Ah, vale, vale, sí, sí. Esquiades, sota es pot explicar, i un hotel extraordinari on ens tracten sempre super bé i val molt la pena. A més, un refugi climàtic bastant interessant. Amb qui vas anar al Puigmal, Jair?

Amb la Neus. Jo totes les muntanyes la veig amb la Neus. Jo també hi aniria, clar, amb ella. Si em veieu un dia sol a la muntanya és que m'ha passat alguna cosa.

La Neus és com el xerpa d'en Jair. Ai, senyor, Jair Domínguez, t'agraeixo moltíssim aquesta candidatura del Puigmal. Gràcies, company, ens veiem a l'Està Passant i estarem molt atents a la travessa VIP. Una abraçada, bonic. Gràcies. Adéu, guapos. Adéu, adéu. Va, candidatures obertes. 93, 2, 0, 1, 7, 4, 7, 4, 6, 7, 7, 38, 77, 19. El Montseny, que ja ha dit el mal que el defensa. De seguida anem als arguments. I també podeu fer les vostres aportacions a través de WhatsApp.

Sabeu que moltes vegades hem vist aquelles imatges de retencions a l'Everest, no? Que s'ha anat omplint de moltes persones. Doncs ara mateix són les votacions de Montserrat. Seguides, atenció, molt de prop, també, us he de dir, del Pedraforca, però molta gent vota Montserrat, la Roser, l'Àngels, la Magdalena diu. També hi ha un refrany molt important que heu de saber. No estàs ben casat si a Montserrat no has anat. I el viatge de no haver vist els meus pares, per cert, van anar a Montserrat. El Canigó també està agafant molta volada, el voten l'Anna, el Roger. La Neus diu. Segurament és Montserrat, però la meva preferida és Alcadí. Hi ha nova candidatura. Abans parlàvem del Carmel, doncs la Marta obre la candidatura del Tibidabo, que també és una muntanya, en aquest cas a la ciutat de Barcelona, el Tibidabo. Tibidabo, eh? Sí, home, clar. La muntanya màgica. I la Sílvia vota per una cosa que té cap a casa, es compra cap a casa, diu, visca Barruera, a la vall de Boí, i vull defensar al Parc Nacional d'Aigüestortes i l'Estany de Sant Maurici, per això voto al Cobaloforno. És que m'agraden totes. Hauríem de fer un mapa, també, no? De les muntanyes. I la Carme diu, jo estic com tu, Elisenda, mocs al coll, ataques de tos, si us plau, festa infusions de farigola amb mel. Per no infectar, eh? I afegeix una nova candidatura, també, que és la candidatura de la Mola, com a muntanya més icònica de Catalunya.

Doncs mira, 93201474, anem al Joel, que precisament, Joel de Sabadell, tu també defenses la mola, oi, estimat? Bon dia. Hola, bon dia. Joel, dóna'm arguments. Per què defensem la mola?

Òbviament, primera, perquè és la muntanya que veiem tot el Vallès Occidental, des de qualsevol punt del Vallès la trobes, abans que Montserrat queda darrere. Però vull dir, la mola està allà sempre, i sempre que te la mires, dius, vale, on em queda la mola, per saber per on vas.

M'encanta aquest argument. Ho agafes de referència. Clar, és un punt de referència. I després, des de la mola mires Montserrat.

Clar, tot el Vallès, un ben planet, i després veus la mola. M'agrada molt. I després, és que també és molt. És una muntanya que és molt assequible per a tothom. I sempre puja amb família. Mira, anava a dir-ho.

Potser és la muntanya d'iniciació amb la família, oi, Joel?

Sí, exacte. Jo va ser el que vaig fer a la primera. I a més sempre vas pujant, sempre trobes famílies. I és el lloc on amb més gent he menjat jo, mentre estava assegut allà, quan arribes a dalt de tot. Tothom està menjant allà. Aleshores sempre estàs. En comunitat. Amb animals, de tot, i trobes de tot.

És que és molt xulo, sí que és veritat. Fas el camí molt acompanyat, amb família, arribes i després hi ha aquell moment de comunió de tothom, ve entrepans, ve al restaurant, que el van tancar, no? Sí, el van tancar fa l'any passat. Ara heu de portar els vostres tàpers. Perdona, Joel, deies?

Es que has de pujar les coses amunt, oi? Que sí, els burros.

Bueno, hi havia un munt d'agendes. En fi, Joel, candidatura oberta per la Mola, la subscric. Gràcies per trucar, bonic. Una abraçada. Adéu. Fins ara. Adéu, adéu. Montserrat, des de Mollà. Bon dia. Bon dia. Nena, o defenses Montserrat o et pengem, eh? Esclar, evidentment.

Per què Montserrat? I perquè l'agenda. Bueno, jo estic a Mollà, però soc de Barcelona. La gent que vivim aquí a l'àrea metropolitana i tenim ja una edat, quan érem petits no es feien viatges, la gent no sortia de viatge. I el lloc on anaves en família, un dels llocs era anar a Montserrat, fer un pícnic, anar a veure la Muraneta i tornar a casa. Era el que hi havia. Aleshores, això també et recorda una època. Uns moments que ja han passat. Ai, m'encanta aquest argument, Montserrat.

I anàvem molt a venir al cotxe. M'agrada molt. Quan estrenaves cotxe nou, havies d'anar a Montserrat. Tota la raó, el meu pare ho feia.

Anava a Montserrat quan s'estrenava un cotxe, quan hi havia alguna cosa important.

O quan tenies una criatura, donar gràcies que hagués anat tot bé. Jo, les meves criatures no estan batejades, jo no estic casada. Ara, a Montserrat, s'hi ha anat a presentar les criatures. Doncs un aplaudiment

pel gran argument que ens ha presentat la Montserrat. Es fa la travessa de la Mata Gall Montserrat, perquè són dues muntanyes molt emblemàtiques que es va fer ara, aquesta setmana passada, aquest cap de setmana passat.

Montserrat, escolta'm, t'hagués hagut de convidar també aquí al programa. Gràcies per trucar, bonica, una abraçada. Bon dia. Fins ara, adéu, adéu. Va, i acabem aquesta primera ronda amb en Jordi, Jordi del Clot de Coll Suspina. Molt bon dia. Hola, bon dia.

Què defenses, estimat? Jo, bueno, defenso tot el que està dient, però d'entrada, com a muntanya nostrada, Montserrat. I no hi ha discussió. Com a pics, llavors ja podem començar

a discutir el tema d'una altra manera. Ni un arbre, ni un arbre allà. Quin pic amb defenses?

Un pic, sabem el que és un pic, no? Sí, tant. Tu dius el Montseny, el Montseny tens el matagall d'altura de l'home. El Pirineu, el Pirineu t'hi pots morir. El Pirineu, el Petraforca. El Pirineu, el Puigmal. Els que heu dit de la Vall d'Aran. La cosa és complexa. Ara, com a muntanya sagrada, Montserrat. Un aplaudiment, perquè és indiscutible.

Com que és indiscutible? Ara et deixaré la teva candidatura. Vull malparlar d'en Monserrat.

Hi ha moltes veus aquí. Us vull donar la raó a tots i em sembla que no podrà ser això. Jordi, deies de pic. Quin pic en concret vols defensar, tu? El pic en concret? Bueno, com a muntanya, pic a Pedraforca.

Pedraforca. Doncs un altre vot al Pedraforca. Geològicament i físicament és diferent dos a més. Ah, amic. Mira, aquest argument és bo, eh? Perquè els dos, tu arribes a la collada i vas a la dreta o a l'esquerra. Llavors, bueno, Puigmal és un pic, i de fet, Tagamanent també és un pic, una muntanya. I com deien aquí, el de la mola. Heu de diferenciar, heu d'especificar més el que demaneu.

Hem d'especificar més el que. Ara em fa bronca. Hosti, tu. Apuntat queda, Jordi, guapo, una abraçada, fins ara. Molt bé, fins ara. Adéu, adéu. Podeu especificar com ha fet el Jordi o podeu anar pel boc gros i dir-nos la muntanya que preferiu. Tenim dos Lluïsos pendents. Us demano paciència a tots els que vulgueu entrar per telèfon, perquè són moltes les trucades, i el WhatsApp que crema, perquè vull anar un momentet a la Natàlia després de la defensa d'en Malcomotero. El 677387719, el rànquing ara mateix quin és?

No. El rànquing ara mateix, això és com quan Leo Messi jugava al Barça, que tu valoraves el millor jugador del partit i havies de treure Messi de l'equació. Perquè Montserrat va a banda. Va Montserrat a banda i al següent lloc se l'estarien disputant, se l'estan disputant, sempre el recompta com si fos una nit electoral. M'encanta. El Pedraforca i el Canigó, ara mateix com a muntanyes més icòniques. Perquè no ha entrat encara la defensa del Montseny del Malcom. Encara no ha entrat, efectivament, i la Mola a punt d'entrar al top 5 també.

Natalia, la Natalia Moreno, periodista, creadora de La Historia que no sabies, la podeu trobar al podcast La Historia que no sabies i també a Instagram. Natalia, a veure, ella ens ajudarà a repassar algun dels orígens dels noms de les muntanyes emblemàtiques del país. Comencem pel Matagalls. L'origen exacte del Matagalls, Natalia, continua sent discutit. Per què?

Perquè, de fet, tots els noms de les muntanyes tenen diverses teories. Llavors, en aquest cas, jo m'he basat en una interpretació, que és una de les més curioses que he trobat, i és del botànic Pius Foniker, que el relaciona, per exemple, amb un lloc de matolls, amb vegetació, bàsicament. Una vegetació molt espessa i baixa, molt semblant a la que podem trobar en altres zones del massís. I la muntanya? Digues, perdona, perdona. Sí, no, que de fet també s'ha proposat altres interpretacions que la relacionen amb un origen celta o també amb la presència del gall fer, que és un ocell que antigament habitava en aquest indret. Per tant, podem triar la que ens agradi més. Exacte, sí. Abans de dir-se matagalls,

com es deia aquesta muntanya fa 500 anys? Es deia autora. Autora? Mira que és bonica, autora. On és? Al Montseny. I com és que van decidir canviar-li?

Doncs, de fet, el Matagalls. De fet, ja es troba documentat així com a autora a partir del 1500, i de fet, a partir del segle XVI i XVII, es va anar substituint amb el nom aquest de Matagalls.

Anem al Puigmal, la tria d'en Jair Domínguez. És una de les muntanyes emblemàtiques del Pirineu, el Puigmal, el Ripollès. Per què es diu Puigmal?

Doncs la primera part és molt fàcil, ve de pòdium, que és del llatí, i significa bàsicament cim o muntanya. I la segona és la part més interessant, que de fet en Jair ja ha fet una pista, una mica, que el relaciona una mica amb un cim especialment exposat al vent o al torn. Ah, per això va bastant de fred, clar. Exacte. I altres autors també l'han proposat com la idea d'una muntanya inhòspita o difícil, que de fet també encaixa molt bé amb el que és la muntanya.

Hi ha alguna llegenda relacionada amb aquesta muntanya, amb el Puigmal, que ens defensava Jair Domínguez, d'algun ésser mitològic?

Aquí m'ha fet molta gràcia perquè. Bé, us explico la llegenda, tal com l'he trobat. Doncs es diu que fa molts anys el Puigmal no era una muntanya, sinó que era un geant immens fet de neu que protegia els animals i els arbres del Pirineu. Llavors, tip de veure com els humans caçaven, els va voler oferir una alternativa. Doncs va munyir una daina, es va fregar la llet contra el seu vestit de neu i va crear el primer formatge de la història. Ah, així que els formatges són invenció catalana

segons aquesta llegenda, eh? La mare que ens va matricular, tu. M'encanta. Llavors el gegant els

va fer una promesa i va dir si mai us l'acabeu tot, el formatge tornarà a créixer i tindreu menjar per sempre, però a canvi heu de deixar de caçar. Llavors els humans van acceptar i van viure en pau durant molt i molt de temps, però un dia un habitant, conegut com el mal caçador, que ja hi ha una pista de què va passar aquí, va trencar el pacte i va tornar a matar un animal per codícia, diguéssim. Llavors la tristesa del Puigmal va ser tan i tan gran que es va estirar a terra i es va convertir en pedra. Llavors el cim que avui veiem és en realitat el gegant, el cos adormit del gegant, que encara vigila la vall.

Uau, aquest Puigmal, eh? Aquest Puigmal que ens ha defensat en Jair Domínguez. De seguida et demanaré que ens expliquis l'origen del nom del Tibidabo, que també ha sortit com una de les muntanyes a defensar, una de les candidatures avui a la solució. Va, anem al telèfon que tenim. En Lluís, des de la Batllòria. Lluís, molt bon dia.

Molt bon dia. Què defenses, Lluís? Mira, això ho he posat molt difícil, eh? Això ho he posat molt difícil i realment això és un gran dilema. Mira, jo finalment m'he decantat per Montserrat i et diré per què. A banda que el Pedraforca és la meva muntanya preferida, perquè és realment una pedra en forma de forca, i tinc molts records amb aquesta muntanya, a part d'això, et faré un detall. Tu saps que de la Matagall és Montserrat. Sí, ara ho dèieu nou anys. Correcte. És una que, bueno, arrel d'un escrit del mossèn Jaume Oliver de l'any 1911, doncs ell va anar en una jornada del Montseny a Montserrat i va deixar escrit, dic, doncs no sé si algú, el jovent, ho podrà fer, no? I va ser la resenya que va agafar el centre excursionista de Gràcia. Doncs bé, jo, en la meva tradició d'haver fet el materiales. Els que participen i arriben en menys de 24 hores, lliuren un record. I podem dir que el record que ens van lliurar l'any 83 va ser una fotografia en blanc i negre feta des del matagall que agafava tot el recorregut i les muntanyes que trobes fins.

Lluís, et demanaré que m'excursis la història, nen, perquè si no estarem aquí fins al Catalunya Nit, eh?

I la moda queda davant. Per tant, Montserrat. Per tant, jo m'encanto Montserrat. Montserrat. Molt bé.

Escolta, molt ben explicat. Lluís, gràcies per trucar-nos. Bonic, una abraçada. Fins ara. A vosaltres. Adéu, adéu. Us demanaré brevetat a tots els que entreu per telèfon. Ja sabeu que m'encanta parlar amb vosaltres, però com més cursareu, més persones entrareu. Joan, bon dia. Joan de Besalú, bon dia. Ui, Joan, que et perdo. Espera, intentem recuperar el Joan. Anem al Joan Josep, des del bosc de l'Àliga.

Besalú, que hi ha algú. Besalú. A veure, tibidabo. Te daré, jo te daré, el somni de Don Bosco. Truco des del bosc de l'Àliga, al peu de Montserrat. Per tant, no puc dir Montserrat. Montserrat? Pots dir Montserrat? No. No puc dir Montserrat. Què vols votar? Jo vull votar Montsant. Montsant, Montsant. Perquè allà hi va haver la primera cartoixa de la península ibèrica, la cartoixa d'Escaladell, sisplau, Montsant, Montsant, Montsant. M'encanta, és com un míting. Escolta'm. No, ja està, Montsant, perquè no li traieu el cap, que està molt bé, que mola molt, la mola mola molt, que el Montseny és fabulós.

Montsant, Montsant, Montsant, el millor vi. Joan Josep. Dit i apuntat. Mira, fem una cosa. Tu ves dient. Venga, el siguiente, por favor. Gràcies, bonic. Adéu, adéu. Home, a mínim el vi de l'escaladella, t'ho dic ara, eh?

A mi m'agrada molt que ho defensi amb aquesta convicció. De fet, és l'esperit d'aquest tipus de programes.

No en parleu tots a la vegada, perquè ara m'esteu parlant. Jo tinc encara el Montsant molt sant al cap i heu parlat els tres a la vegada. Jo puc dir Montseny, Montseny. A veure, Joan, acabem aquesta ronda de trucada. Joan, bon dia. Joan de Besalú, ara sí. Joan de Besalú! Hosti, tu, de veritat, quina ràbia. Mira, en Joan de Besalús, que el volia passar perquè ens defensava Roca Corba, que encara no ha sortit. Per tant, que entri Roca Corba en aquesta travessa, mai millor dit, per trobar la muntanya més icònica de Catalunya, tot i que, de moment, hi ha un consens que vindria a ser Montserrat. Malcomo Tero, el moment de defensar el Montserrat.

Primer he de dir que odio Montserrat. Posa'm parella tu i jo. Em porta mala sort. Jo vaig anar a una primera nòvia, vaig relliscar i vaig acabar amb crosses. Relliscar les muntanyes ara, mal, eh? La meva dona, amb el telefrec aquella que estava embarassada, es va desmaiar la meva dona. Sempre em porta coses dolentes. Jo no crec en les coses sagrades, mai crec en les coses sagrades. I després, no hi ha vegetació, és pedra i més pedra. Què té el Montseny? El Montseny no és una muntanya, sinó que és un massís i té el Toró de l'Oma, el Toró de les Agudes, que és tot bosc, que té el bosc més maco de Catalunya. També té el Matagall, vull dir que primer. Té una part a Barcelona, una part a Girona, té una part a Osona, té una part a la selva, té una part al Vallès Oriental. Vull dir, és una mica de tots. Jo crec que no hi ha comparació perquè és la natura, no és només la muntanya, sinó que és la natura. I a mi, jo arribo a Montserrat allà i veig allà si és pedra sobre pedra i més pedra.

M'agrada molt defensar el Montseny a través de Rajada Montserrat. Com ets un valent a Catalunya, fer això I ja està bé de coses sagrades. En directe a l'estudi de Catalunya Ràdio per si voleu venir a buscar el mal. No, que vaig a dinar amb ell. Que anem a dinar amb ell. Ai, senyor. Natàlia, escolta'm, el Tibidabo, ara ja havia un oient que ens feia una espècie de resum d'on ve l'origen del nom del Tibidabo, que també ha estat una de les muntanyes candidates a guanyar avui com a muntanya més icònica de Catalunya. Quin és l'origen? Aquest cim que domina la ciutat de Barcelona, què en sabem del seu nom?

Doncs abans de tenir el nom actual del tibidabo, durant l'edat mitjana es deia Puig de l'Àlio. Opa! Sí. I llavors del tibidabo, com bé ha dit l'oient, prové de dues paraules llatines que vol dir tibidabo, que volen dir et donaré, que és una frase que surt a l'Evangeli de Sant Mateu, concretament en el passatge que el diable tempta Jesús. I llavors, digues, digues. No, no, no, digues, acaba, acaba, acaba. No, que segons el relat bíblic, doncs el diable porta Jesús a dalt d'una muntanya molt alta i li mostra tots els regnes del món. Llavors li diu que li donarà tot allò que veu si l'adora, diguéssim. Llavors en llatí aquesta promesa és precisament Aic Omnia Tibidabo. Tot això et donaré. M'encanta. I aquí és on entra en joc el Tibidabo. M'encanta molt. Llavors, durant el segle XVI, els monjos del monestir de Sant Geroni de la Vall d'Hebron van començar a fer servir aquest nom per referir-se a la muntanya. I diuen que precisament es va establir com una connexió entre la panoràmica que es podia contemplar des del cim i aquella escena bíblica.

Us he de dir que a mi m'està sorprenent que no hi hagi més gent votant pel Canigó, actualment quin lloc ocupa en el rànquing, Fran?

El Canigó estaria al podi i he de dir que hi ha molts oients reclamant que parlem més del Canigó, també de tot el que representa des del punt de vista també de la cultura.

Parlem-ne, perquè jo li volia preguntar a la Natàlia, la muntanya del Canigó, per què s'associa el Canigó als orígens de la nació catalana, Natàlia?

Bé, algunes versions legendàries vinculen el Canigó amb el naixement dels comtats pirinencs, com el de la Cerdanya i el Rosselló, i l'expansió del poder carolingí a la marca hispànica, que són els fonaments del futur principal de Catalunya, diguéssim. I de l'origen del nom què en sabem, Natàlia? Aquí hi ha bastantes teories, perquè jo quan vaig publicar aquesta publicació també van haver-hi molts missatges de diferents teories. Per tant, jo en diré dues, que són les que m'han semblat més interessants. La primera és del Joan Coromines, que és un referent en toponímia. Llavors, relacionava amb una rel prerromana, vinculada al terme blancor, diguéssim. Que d'aquí vindria la interpretació que és com la Gran Blanca, una muntanya molt blanca, que suposo que fa referència a la neu que cobreix aquesta muntanya durant bona part de l'any. I després hi ha una altra teoria, que aquesta és més popular, que vincula el nom amb la paraula canis, de gos.

A veure, un moment, un moment, t'he d'aturar un moment, Natàlia. Un moment, Natàlia, perquè la pot nou.

He fet un susto, un susto visual. No, perquè canis ara és, com diuen el jovent, el que abans eren els. Els xonis. Els xonis, ara es diuen canis. Però aquell, em sembla que el segle IX.

No, ja, però ara he tingut un lapsus així, confós. Canis de gossos, Natàlia.

Sí, doncs, bé, diguéssim que el perfil recordaria com la silueta d'un gos ha gegut i faria referència a antigues llegendes de gossos guardians de la muntanya. Però ja et dic que hi ha moltes teories, eh? Per tant, cadascú que agafi la que li agrada més. Abans ens he d'acudir

a un dels oients, que mossèn Cinto Baradegué va fer una travessa a través de la serralada Pirinenca que li va causar tanta impressió al paisatge que el va inspirar per escriure el seu gran poema, Canigó, el 1886. Precisament el cim del Canigó també ha estat conegut amb un altre nom, Natàlia.

Sí, era el Pic de Balatx. Pic de Balatx. Sí, Balatx encara sobreviuen alguns indrets del massís, com per exemple l'estany de Balatx o el refugi de Balatx i tal. Sí, sí. De fet, Verdaguer va conèixer el nom amb aquest el cim amb aquest nom. Ah, clar, Balatx.

Sí, sí. Parlant de tradicions que són paganes i no religioses, aquí hi ha la flama del Canigó, que el dia abans de Sant Joan, em sembla, la gent hi va i el dia següent baixa a Perpinyà caminant, no? Hi ha com una tradició catalana de. Bona, vull dir, no religiosa.

Bona pagana, eh? Natalia, no sé si vols afegir alguna cosa.

No, no, no, que, a veure, abans, vosaltres esteu votant, no?, els oients i tal, voteu les muntanyes emblemàtiques de Catalunya, però és que n'hi ha moltíssimes, i clar, votar-ne una és difícil, el Canigó també hauria d'estar al top 3 com a mínim, no?

És impossible, és una mica la tonteria per parlar-ne de totes, perquè ara estàvem buscant i dic, he trobat un recull que deia els cims, els 100 cims més emblemàtics de Catalunya, que dius, és que és veritat, a Catalunya en tenim moltíssims. Mira, anem a l'Albert, que vol presentar nova candidatura, que encara no s'ha dit, el 932017474. Hola, bon dia. Hola, bon dia. Quina defensa has estimat?

Jo? El Puig de Caon. El Puig de Caon. El Puig de Caon. Entre la Garrotxa i Osona. Epa, per què? Dóna'ns arguments. I com que jo estic a la Garrotxa, descenso el Puig de Caon. Per proximitat, eh? Per proximitat, perquè és un cim que, no sé, a mi personalment em dona molta força, molta, i des d'allà dalt veus pràcticament mig Catalunya, veus fins a Montserrat, veus fins al mar, tens una vista impressionant en un dia clar.

Em sembla un gran argument.

Que també s'ha de dir que des del Montseny, dels cims, també es veu el mar.

Vinga, va, tu vés estirant cap a casa. Home, home. Albert de Santa Pau, entrem al Puig Sacam.

L'única diferència és que el Montseny està molt massificat.

Epa, bum, baun, a veure com ho combats això. Albert, gràcies per trucar-nos i optar per un nou cim que no hagi sortit fins ara. Josep de Calella, bon dia. Hola, bon dia. Què ens defenses, estimat? Jo descenso el balandrau. Ep, el balandrau, no havia sortit fins ara.

Argument, per què? Per la història que té i el mal tràngol que va passar aquella gent. Fa 25 anys que faig muntanya, he fet gairebé tots els 3.000 que podien ser coneguts als Pirineus. I aquest cim em va marcar i va ser com va passar, llavors el vaig voler anar a fer i no me'n sé venir com podia canviar el temps d'aquella manera tan bèstia. I m'ha quedat aquí en el pit, això, saps què vull dir?

Ai, sí, t'entenc moltíssim, Josep. Escolta'm, m'apunto moltíssim a l'Andrau, em sobta que no hagués sortit abans, per tant, gràcies per presentar la candidatura. Una abraçada, bonic, fins ara. Gràcies, guapa, adeu. Va, i acabem la ronda amb la Soraya, de Santa Coloma de Farnés. Soraya, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Quina candidatura presentes?

Jo volia dir el pic de l'Àliga, de la vall de Núria, que encara no ha sortit la vall de Núria com a símbolo de Catalunya, també.

Estic molt d'acord. Clar, seria la vall, avui estem demanant muntanyes, però un altre dia farem un especial valls i em sembla molt interessant. El Puig de l'Àliga, que no havia sortit. A més, hi ha un refugi molt interessant al Puig de l'Àliga, que si us hi podeu passar un parell de nits, superinteressant. L'obrim, Soraya. A tu per què t'agrada especialment el Puig de l'Àliga?

Bueno, tinc molt bons records perquè vaig pujar embarassada i el mes de maig ja estava tot nevat. Ens va caure una nevada que no ens esperàvem gens i em dona molt bons records.

Uau, Déu-n'hi-do, embarassada nena i amb una nevada, eh? Tu creus que hi hauria algun home que ho fes? És que no, és que a la primera setmana d'embaràs ja s'agafaria la baixa i nosaltres a pujar muntanyes. La meva cunyada va pujar a la mola quan va sortir de comptes per a veure si. Què dius? Sí, sí, per provocar-se el parc.

Mare meva. Soraya, apuntem el Puig de l'Àliga. Núria i en Josep, que també ens havia obert a Núria Balandrau. Una abraçada bonica fins ara. Osona va guanyar un Puig. Adéu, adéu. Va, tenim encara més aspirants, més muntanyes per defensar. Aquesta vegada consultem a un meteo del Trescat. Dani Ramírez, molt bon dia. Dani, hem d'anar superràpid perquè avui ens ha rebentat el telèfon, eh? M'encanta,

és que és un tema que ens apassiona. És que ens apassiona. La majoria de muntanyes que heu dit les he pujat en Falteria, el Balandrau i el Tibidabo, perquè el Tibidabo ja ha pujat amb la cuca de llum,

però no la peu. Home, nen, doncs ja, escolta'm, has d'anar-hi a peu, eh? Pujada popular amb Dani Ramírez, amb la solució. Mira, muntem-ho, muntem-ho.

Escolteu-me, mira, jo tiro cap al Prepirineu, en un lloc tranquil, on no hi ha molta, molta gent en general. Mira, pots trobar voltors, molts voltors. Molts voltors. Molts isards. I pots trobar aquelles vaques que van fent aquella remor amb les esquelles. I ens referim a la Serra d'Encígia, a la zona de Gallina Palada, a prop de Saldes, a Fígols, la part alta de Cercs. I realment és impressionant. Jo allà hi faig les meves retirades al vespre i torno de nit amb el fanalet. Ja ho sabeu, si voleu trobar en

Dani Ramírez retirant-se al vespre, aneu a la Serra d'Encígia. A candidatura oberta no l'havia dit a ningú, Dani.

Bé, perquè clar, al costat, que el veus molt bé, tens el Pedraforca, que és espectacular. Eclipsa, no? Mirant a baix veus el Montseny, veus Montserrat, Sant Llorenç del Munt, també molt estimat per mi, però jo penso que és un lloc. No hi aneu, és molt llet.

Ai, Dani Ramírez, escolta'm, t'agraeixo moltíssim que hagis volgut ser part de la solució i que sempre abracis tant els continguts que et proposem. Una abraçada, bonic. Igualment, una abraçada. Fins ara. Adéu, adéu. Doncs ha parlat Dani Ramírez, ha parlat Naneu Rossell, ha parlat en Jair Domínguez, ha parlat la Natàlia Moreno, el Malcom Otero, la Marta Pontnou, els oients que han decidit participar avui, la Soraya, en Josep, l'Albert, en Joan Josep, en Joan en Lluís, en Joel, la Montserrat, en Jordi, l'altre Jordi, l'altre Montserrat, i moltíssima gent que ho ha fet a través del 677387719. Últim recompte, perquè anirem a la publicitat, i a la tornada direm quina és la muntanya més representativa de Catalunya, segons els catalans. Hi ha molts oients que

estan dient Malcom, Malcom, Malcom, Malcom, Malcom, i que han votat per Montseny, Montseny, Montseny, Montseny, la Mia, el Jordi. L'Angelina diu, penseu en tirar cap avall, sisplau, el Montsià amb la seva foradada. Molta gent també defensant el Puig Sacalm, com per exemple la Mia, i molta gent defensant Montserrat, i molta gent també defensant la Mola, com l'Ali.

Anem a la publicitat, i a la tornada sabrem A veure, traient Montserrat de l'equació, sabrem quins són els cims més representatius de Catalunya.

La solució, amb Elisenda Carod, a Catalunya Ràdio.

I després d'escoltar tots els arguments dels nostres convidats, especialistes, les vostres trucades, els missatges de WhatsApp, ha arribat el moment. Fran Domènech, l'audiència de La Solució ha decidit que.

La muntanya més icònica de Catalunya és. La muntanya de Montserrat. Bravo. No es podia saber. No es podia saber, eh? Per sorpresa de ningú. Aquí l'interessant és la segona posició. El podi es completa en segon lloc amb la muntanya del Canigó. Mira. I en tercer lloc amb el Pedraforca. Bravo. I s'ha de dir que entre els cinc primers es colen en quart lloc el Montseny, defensat per Malcom Otero, i la muntanya de la Mola.

Natàlia Moreno, moltíssimes gràcies, estimada, per haver participat avui. Gràcies. I gràcies a Ràdio Lot. Marta i Malcom, ens sentim la setmana que ve, estimada. Gràcies, el mal com es tatua el Montseny, perquè, clar, si tant el defensa, es tatua tant. Fran Domènech, fins aquí la solució d'avui. Tornarem dilluns, ho farem amb el divulgador Joan Anton Català per parlar de la lluna. Què en sabem? Com ens afecten les fases lunars? Fins que se'ns acabin les respostes. Cada dia a la una busquem la solució.