Rosalía Domínguez, l'MVP del Mundial sub-20, perla del Barça

Canviem de resant per parlar del Mundial Sub-20 Femení. Ahir se'n va disputar la final. Espanya i Corea del Nord van empatar a zero, però les espanyoles van estar més fines des del punt de penal a la tanda i es van proclamar campiones del món juvenil. A més a més, ara que parlàvem de distincions individuals, Rosalía, la jugadora, la migcampista andalusa del planter del Barça, va ser elegida millor jugadora d'aquest torneig i avui hem convocat la Mireia Vera. Hola Mireia, bona tarda. Bona tarda. Perquè ens expliquis una mica més qui és aquesta jugadora, ja n'havíem parlat, sobretot se n'havia parlat al Fem Futbol, però és veritat que pels galons que té, i sobretot aquest de millor jugadora juvenil, l'hem vist poc a nivell de primer equip del Barça.

Sí, al final és una futbolista encara molt jove, té 17 anys, en farà 18 el mes vinent, i és una futbolista que ja va destacar des de ben petita. Es va iniciar el Betis en la categoria la B, que va ser fitxada en aquell moment per Bergi García, que era una futbolista professional que dirigia en aquell moment la cantera. I ja des d'aquell primer moment les seves entrenadores també eren futbolistes, que era Marta Pernau i Bea Parra. I sempre m'han explicat que ja es veia que era una futbolista molt diferent. Va arribar allà amb 12 anys, després va fitxar pel Sevilla i el 2024 va arribar al Barça. És una futbolista que apareix molt bé entre línies, que gira molt bé, que sempre té aquella visió perifèrica i a més té una capacitat d'accelerar les jugades molt i molt bona. Jo crec que la veurem molt més, ja va debutar amb el primer equip del Barça l'any passat, però és una futbolista amb la qual s'està tenint més paciència que amb la resta, perquè és una futbolista que potser sempre ha destacat en els equips que ha estat, no potser tant com Carles Julià, com Aixa Càmera, com aquestes futbolistes que han anat pujant i que han sigut ara on han fet el boom, sinó que Rosalía ja ha sigut sempre amb aquesta bombolla de ser futbolista diferencial. I potser per aquest motiu crec que se l'està frenant una mica o no donant-li tants minuts amb el primer cap. Ara, jo crec que aquest any la veurem moltíssim.

És a dir, la teva sensació és que parlem d'una escollida. I que, no sé si és el que volies dir, però que estem frenant perquè no se'ns escapi de les mans l'explosió a nivell de primer equip.

Jo crec que sí, jo crec que sí, perquè condicions en té, de talent va sobrada, és una d'aquestes futbolistes que es mou molt bé en molt poc espai, que et fa una última passada, que també té molt de recorregut, és a dir, arriba a l'àrea, defensa, és a dir, és una futbolista que jo crec que en molt poc temps ha d'explotar el primer equip del Barça, i per tant, aquesta temporada amb una. Plantilla curta i després de fer el Mundial que ha fet, que sí que és cert que jo considero que després de veure Espanya en aquest Mundial ha sigut un equip que potser han brillat moltes futbolistes, una d'elles Rosalía, però també hem vist un molt bon Mundial de Xakam ara com a central, de Noah Jiménez com a lateral, hem vist una futbolista al Real Madrid, Pau Comendador, que també ha fet molts gols, és a dir, ha sigut un equip que ha funcionat molt a la una. I Rosalía al final es veu un any lluny quan veus el partit. És que és una futbolista que totes les pilotes que toca, a vegades s'equivoca perquè és normal, perquè té 17 anys, però sempre tens aquell ai, ai, ai, què passarà quan la pilota arribi als peus de Rosalía.

És veritat que d'aquestes futbolistes que hi havia al Mundial Sub-20, Asha o Carles Julià ja són al primer equip. I parlant, com diu la Mireia, d'una assenyalada, et preguntes com és que ha tingut pocs minuts fins ara. També s'ha de dir, Mireia, que precisament la posició que ocupa Rosalía, aquesta d'interior, és on va més sobrat el Barça d'efectius del primer equip.

Exacte, i que a més a més, en aquest Mundial l'hem vist d'extrem, és a dir, fa una funció com la que fa Clàudia Pina al primer equip, l'hem vist fent això amb la selecció, i com molt bé diu Sònia, aquí hi ha moltes futbolistes, i també aquest tap, aquest poder aparèixer a poc, també ve perquè les altres també estan en un molt bon moment.

Clar, el Barça té com a interiors Vicky, Sidney, Kika i Tana, després Serra Jordi pot jugar-te d'interior, també pot jugar-te de pivot, i és cert que en aquesta posició que comentava la Mireia, hi ha Pina, que s'ha fitxat Kerolyn, és a dir, que a trobar minuts en trobarà a la Lliga F probablement, no Mireia? Però que a poc a poc, perquè té moltes jugadores

per davant. Exacte, i també crec que a favor d'ella també suma el que et pugui jugar d'extrem, de mitja punta, d'interior, és a dir, que en els llocs de dalt Rosalía hi pot tenir cabuda, però clar, estem parlant d'un Barça que el nivell és altíssim, que com deies, Kérolin, que podia ser, mira, doncs no hi ha pina, doncs encaixem a Rosalía, jo crec que Kérolin li durarà molts minuts perquè arribi amb confiança al final de temporada, però jo crec que se li trobarà un forat perquè crec que ja ho està demanant a Crits, no a ella, sinó al seu futbol.

Et sentia a la transmissió del dissabte Mireia també parlant d'aquesta joveníssima jugadora que és que el planter del Barça no para de deixar-nos veure talents de Maixa Baja que en vam parlar la setmana passada aquí i va marcar gol, també en parlaves molt bé la transmissió.

Sí, és que m'agrada moltíssim, és una futbolista en una posició molt difícil de trobar, que és aquesta davantera centre, que el Barça ha perseguit durant anys fins que no ha trobat a Eva Payor, i una futbolista de 15 anys que tingui aquest rendiment, aquesta presència, aquesta capacitat de sacrifici, perquè no és només rematadora, és a dir, és una d'aquestes futbolistes que et pot iniciar una bona pressió d'alt, Crec que aquest projecte del Barça, que vas perdent futbolistes importants, però és que a la cantera no paren de sortir jugadores amb un talent descomunal i que crec que al final acabaran. Les carreres són molt llargues, les lesions, però té pinta que Maixa Baja serà una referent, també.

Doncs el Mundial Sub-20, que s'ha acabat amb victòria espanyola, amb títol de MVP per Rosalía, jugadora del planter del Barça, i dues pel preu d'una. També la Mireia ens avala Maisa Baja, que ja en parlàvem la setmana passada en el Fem Futbol, i que tot i que només té 15 anys, sembla que està decidida a aconseguir que es parli d'ella ben aviat. Mireia, gràcies. A vosaltres una abraçada. I de la que ja fa temps que en parlem és d'Aitana Bonmatí, que aquest cap de setmana va reaparèixer precisament a Logroño. Per cert, em va fer molta gràcia que en Logroño es digui Logroño United.

Sí, ha canviat, era Dux Logroño i ara han passat a dir-se Logroño United, per un canvi de propietat.

I que va reaparèixer i que va atendre el Marc Andrés al Tot Gira.

Exacte, comentàvem aquest partit que comentava per TV3 la Mireia Vera i on Aitana Bonmatí per fi va tenir minuts aquesta temporada. Havia seguit un treball específic en aquest inici de temporada perquè l'any passat. Per el context de temporada va haver de forçar probablement més del compte, va jugar infiltrada i ha tingut molt dolor ja en aquell moment i durant tot l'estiu, com ella mateixa explicava, que a partir d'ara no hi ha pressa perquè ha hagut de conviure amb un dolor que, tal com explica,

resulta insuportable. Bé, la lesió pel que fa als temes d'imatge, ressonàncies, sí, però els esportistes d'elit moltes vegades hem de conviure amb el dolor perquè no depèn de nosaltres ni de ningú més que se'n vagi. El que sí que puc dir és que el dolor que tenia abans no és el mateix que tinc ara. Ara em permet jugar cada dia, entrenar cada dia i tenir una vida normal que abans. No ho era, i per tant, l'objectiu és que aquest dolor algun dia se'n vagi, i si no, és algo amb el que puc jugar, el que puc tolerar, i bé, al final és que tot el que solen les imatges i tot el que em diuen tots els professionals i els doctors que m'han visitat, és que està tot perfecte.

Bona notícia, perquè pot tornar a jugar, però té un punt preocupant.

Explicava que no podia pujar escales, fins i tot no podia posar. Que posar el peu a terra li suposava un problema. Fins ara, òbviament, el dolor ara ja no és tan important. Però que continua tenint.

Continua tenint dolor, sí, sí. Quan vaig veure que el procés era. Doncs parem i ja tornarem. De novar per fet que la cosa estava desapareixent, però. Bé, ha de fer net,

però les sensacions ja no són les que eren. I també és cert que hi ha determinades lesions

que et deixen una marca. Jo la sentia i em desprenia una mica d'acceptació, és un dolor que tinc la sensació que conviure amb mi durant molt de temps, però com a mínim ja no és aquell dolor que t'impedeix. Fer el teu dia a dia. Aquest dolor que tinc ara l'accepto, puc seguir jugant a futbol, puc tornar a jugar a futbol, puc tenir una vida normal i corrent com feia molt de temps que no tenia.

La vaig veure una mica com. La lesió és desembre, potser, de l'any passat o primer d'aquest any? La legis del novembre de l'any passat. Sí, que va a camí de l'any, no d'inactivitat, perquè ja va reaparèixer.

Ja va reaparèixer, sí, sí. Va a camí de l'any per estar al 100%. L'Aitana al millor nivell,

és evident que no la vam veure al tram final de la temporada passada i anem a camí de l'any.

Resignació. Van ser crec que 5 mesos fins que va tornar però és evident que de fet el fet de jugar infiltrada ja demostra que el més convenient probablement hauria estat esperar i fer net del tot però que ella mateixa no es coneixia el seu cos i es pensava que estava amb capacitat per poder competir però els lligaments del turmell sobretot són els que tenia afectats.

Molt bé, doncs esperem que acabi de fer net, que és indiscutible que el Barça la necessitarà aquesta temporada.