T1xC6 - Samanta Randos (Catalunya)

Catalunya Ràdio, Catalunya Àudio, Són malalties.

Durant 3 anys va sentir ansietat diària i fins i tot es va haver de medicar per dormir i trobar forces per despertar un estrès crònic que va afectar la seva estabilitat. Durant 3 anys no es va atrevir a allunyar-se gaires hores del pis que habitava per por que li arribés la temuda notificació i no s'assabentés durant 3 anys. Aquesta limitació li va dificultar trobar feina o continuar estudiant com somiava. Se va enterrar en 2, com tantes veïnes, amenaçades per un desnonament. Va veure la seva vida interrompuda, el temps congelat en una espera angoixant. Però, en comptes de quedar -se paralitzada, va decidir entrar garsa en una batalla desigual contra el fons voltor, propietari del seu pis, i va entendre que només si s'unia a la lluita col·lectiva ho aconseguiria. Durant aquells 3 anys, a Térmens, va batallar cada dia per salvar casa seva, si però també per salvar les dels altres, per salvar les de tothom.

Una coma.

Bé, si tot són 100 peces Torras, periodista, i això és Dones en lluita. És la primera arribada a la convocatòria. Ha vingut després de deixar el seu fill a l'escola i quadrar el tetris en que s'ha convertit la seva vida. La Samantha viu lligada a un pis que sent perillós i a una situació personal molt delicada. Se li nota el cansament en el gest, una cabellera morena, li emmarca, el rostre rodó de faccions, l'exuberància, una mirada intensa i tossuda va vestida de manera s'obria, samarreta de tirants, jersei de caputxa clar i texans i uns quants tatuatges parlen de les seves vides passades. Unes orenetes a l'avantbraç, llunes, Corts, Creus i altres símbols, els dits, una imatge d'una mare aguantant el seu fill en braços, unes papallones al coll i un quisme a l'altura de l'espatlla amb uns llavis de color vermell, entre d'altres. Plou a bots i barrals i se supliquen un bar situat davant del pis que avui podria ser desnonat, està preocupada. Té por que l'aiguat i el fet que sigui estiu desmobilitza la crida que s'ha fet entre els veïns per evitar que expulsin una altra família de casa seva.

Faltaba un desahucio y ya se vengó de otro de Pueblo Nuevo, que se ha ejecutado.

Mira el mòbil amb insistència, espera notícies de les seves companyes. No és fàcil congregar prou gent per frenar els desnonaments. sobretot perquè a Barcelona sovint se'n programen diversos el mateix dia que no són coincidents.

La Gemma y cuando hay gente juega mucho paraules, papal es va tapar. D '1 con 6 y a fora comencen a arribar

els primers els paraigües en mà. Els és igual que de xops. Hi ha persones de totes les edats desafiant la tempesta. Saben que avui, enmig de la pluja, gent treballadora es pot quedar injustament sense sostre se?

amb timidesa, la parella afectada i el seu fill treuen el cap pel portal de l'edifici. Estan entre espantats pel desplegament dels Mossos i la comitiva judicial i emocionats de veure l'estona creixent de paraigües que ha vingut a defensar

se Y Entre càntics.

El llogater, juntament amb la Samantha, conversa amb la mediadora de l'Ajuntament de Barcelona. Ja es coneixen d'altres desnonaments. Discuteixen possibles opcions per evitar

que els facin fora de casa de manera imme la.

Por aquel entonces tienen suficiente. Si superan para Francia, intentaremos eso que el mercado. Si mal, no están dispuestos a vosotros estáis dispuestos, pero falta la procuradora mal.

Y para hacer la salida.

Sabe quan s'acaba la conversa? la mediadora es trasllada al portal del costat on exposa la situació als Mossos d'Esquadra.

Família treballadora, van estar buscant botigues. Hem intentat que ens estan marejant. Es quedin al carrer quan no hi ha impagaments, gent treballadora.

Som un barri del Besòs i el Maresme. Barcelona, Des del seu naixement, ha estat la residència de famílies de classe treballadora. Però la crisi econòmica hipotecària iniciada el 2008 i va passar factura. Des de llavors, el veïnat ha vist com augmenten els pisos buits ara en mans de bancs i fons voltor. una àrea de frontera al voltant dels blocs populars, de balcons estrets i Roba Estesa. A peu de carrer s'hi multipliquen els edificis de disseny i luxe de Diagonal Mar i el Fòrum. Els carrers més pobres de Barcelona limiten amb alguns dels més cars de la capital. De tant en tant ens creuem amb turistes estrangers que arrosseguen maletes i busquen, desorientats, al pis turístic on s'allotjaran durant un festival de música.

Estan negociant la pretemporada de Peralada Y 10, El Teatre Lliure.

Però tornem a l'intent de desnonament amb què havien començat. Alguns veïns surten a finestres i balcons i fan una altra mena de concert, una cassolada en suport als que avui estan a punt de perdre la casa. Passen les hores, la tempesta d'estiu s'esvaeix, també se'n van els cossos policials. La família es quedarà al seu pis. De moment. Estan agraïts aplaudiments entre els congregats que se'n van cap a casa.

L'acció.

Durant més de 2 hores, la Samantha sospira sonorament i agafa aire, ara per córrer cap a l'escola, on l'espera el petit canell.

Se com està la vaga d'ahir va ser una miqueta intents. Vam aconseguir pagar-lo, però ens van donar només 10 dies per seguir treballant el cas i veure que hi vam tindre això perquè hi ha casos que acaben en tragèdia i això ens demostra que no arribem a tothom i que hem de seguir sortint de cara i fent-nos més visibles.

La Samantha va enviar aquest missatge de veu i poc després també en fa arribar un enllaç que reafirma tristament el seu neguit de fons. Ella explica aquesta notícia que ja està obrint

els formatius a Barcelona. 2 germanes de 54 i 64 anys s'han suïcidat hores abans de ser desnonades. Els serveis socials de l'Ajuntament afirmen que mai van poder contactar amb elles. El Sindicat de Llogateres alerta que la situació és crítica:

2 germanes que es treien la vida poc abans de l'hora en que s'havia d'executar l'ordre de desnonament del seu pis al districte de Sant Andreu. A la Samantha La notícia l'ha trasbalsa. Viu cada expulsió de veïns com un fracàs col·lectiu i seu. El deute de les germanes que s'havien suïcidat era de poc més de 9.000 Euros. Des de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, denunciaven que la vida de 2 persones no pot dependre d'aquesta quantitat de diners ni de cap. El Sindicat de Llogaters parlava d'una de les formes més cruels: atemptar contra les classes populars més precaritzades, i el conjunt del moviment. No volia parlar de morts, sinó d'assassinats. Samantha sap molt bé com afecta la salut mental el fet de conviure amb la pressió de saber que un dia et pot arribar l'ordre de desnonament. Lluny de ser un dret per ella, l'habitatge també és una batalla diària. Aviat us explicaré millor com va començar tot i perquè. Però ella, a diferència segurament de les 2 germanes, va tenir claríssim que no volia passar el tràngol sola, i això segurament l'ha salvat. Ara no la frena res a l'hora de participar en accions de la PAH o del Sindicat d'Habitatge del seu districte. El de la Verneda i el Besòs ja són part de la seva família triada. Un suport que va més enllà de la lluita per la casa. I ara sí, comencem pel principi, pel principi de la història de la Samantha.

Què significa per tu tenir una llar, tenir una casa,

és que la casa ho és tot. El primer i essencial per a tothom és un lloc on viure sola a casa, tot el que genera. La nena que tenia una habitació no tenia un lloc fix, anava cap a casa. Tenia el seu quart Tour a casa meva mare y cuarto casa. El meu pare no era la meva habitació de desembre i un cantó cap a l'altre centre estava esgotat. La meva iaia, la meva mare, treballava tot el dia. Vaig anar creixent, la garanteixo, perquè després ja vaig començar amb males companyies. La meva mare no podia, mi em vaig trobar de la venda. Vaig agafar L'exlíder català Barcelona.

Es va posar a viure a casa dels pares de qui llavors era la seva parella. Però la convivència en aquell pis petit era complicada i la Samantha, que a part del que na hi tenia una gossa amb prou feines, sortia de l'habitació un, ja que havia tingut el nen

que volia atendre a casa meva. No volia estar d'esquena. Tothom em deia que amb un treball de mitja jornada jugaré en un pis cadascú de fer una persona que no tenia un treball estable, que amaga que cobrava 600 euros, totes les portes tancades. No. Ella em va dir que tenia un pis que hi havia se. Esta fianza, pues es bueno cogerlo para que no tenga una alternativa.

Al pis de la Samantha. petit però acollidor: un menjador, una cuina americana i 3 habitacions, una de doble i 2 d'individuals. Un lavabo estret completa l'espai. Les parets estan plenes de fotos que narren els primers 5 anys de vida del seu fill que mai. Però tornem al nostre relat. En el punt on ens trobem el que mai tenia, tot just 5 mesos i la Samantha estrenava lloguer amb el nen en braços

i una sorpresa ben desagradable, El.

Puedes, Vivantes, Hamás, va que tenía por aquí apoyándome la puerta de Magda. Estaba ocupando la Policía. Va a estar donde podían mi baches y yo tenía suerte. Pero qué pasa si acabo de pagar tanto y me han dicho que esto están engañado, este piso. No tenemos la propiedad. Está diciendo que este piso está ocupado. Señora gente, como comprende que yo acabo de dar una gran cantidad de dinero, me echáis de este piso donde tengo donde. L'havien estafat. Ens vam donar compte de que ens estaven enganyant perquè venia tot preparat i portava les claus. Ens va ensenyar el pis normal. Va posar el poder de l'art en què ningú sembla generaria vegades.

Estaven enganyant la desorientada, la Samantha va recórrer la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, un moviment que fins llavors, admet, es mirava de lluny, com si no anés amb ella o no l'hagués necessitar mai. Li van estendre la mà, igual que ara ella ofereix la seva altres afectades.

Voy cogiendo desahucios en la puerta y cuando te sale una mezcla de los desahucios que: Dilluns a la tarda

i el local de la PAH a Hostafrancs. Hi han arribat una quarantena de persones i activistes veteranes, com la Sònia, la Samantha o la Dèlia, vestides amb la samarreta verda del grup. Però també hi ha persones que trepitgen l'espai per primera vegada. Vénen a exposar el seu cas amb la confiança que les podran ajudar a resoldre'l. Almenys les podran acompanyar en aquest procés dolorós i angoixant. La Sònia obre l'assemblea.

buenas tardes a todas. Estáis en la asamblea de bienvenida de la Plataforma Afectados por la Hipoteca de Barcelona. Cuánta gente viene por primera vez. Fobia a la ola. Pues bienvenida, nada decirte, pues eso que has llegado a un sitio en el cual no te vas a volver a sentir sola. Imagino que viene con un problema de vivienda, pues todas estamos aquí, por lo mismo vale.

Després de l'assemblea. Parlo amb la Sònia. Porta més d'una dècada la plataforma i ha guiat la Samantha. En el seu cas, es percep complicitat entre elles, una relació gairebé maternal. No és casual veure dones liderant i prenent la paraula les reunions. Aquesta és una lluita molt feminitzada, m'explica.

Quan acaben la Sònia, Les dones per als seus fills, parlin clar, és la que l'ha portat a la família davant sempre. Si la majoria de la gent que ha arribat, fins i tot l'actitud de llenguatge no verbal canvia, és clar. O sigui, jo penso que la dona no no té tanta vergonya a l'oci amb una vegada que arriba aquí que se'n poder evitar la vergonya. L'home és com que la vergonya.

Gràcies a la PAH, la Samantha descobreix que el seu pis és d'una filial de Blackstone i que, per tant, té dret a un lloguer social, bàsicament perquè el propietari és un gran tenidor i ella està reconeguda com a persona vulnerable al lloguer social. Va ser una de les victòries dels moviments socials que es va materialitzar en la Llei 24 2015, però no s'acabava d'aplicar perquè en realitat no se'ls castigava si se'l assaltaven. La Samantha, per tant, es trobava davant d'un dels fons voltor més grans del món i dels que té més presència a Catalunya. Quin és el seu modus operandi. Compren propietats barates a través de grans paquets en mans de bancs o d'institucions públiques i després se les venen o les lloguen a preus més cars, on les deixen buides esperant que arribi el moment idoni per posar-les al mercat. Sigui una cosa o l'altra, això es tradueix en l'expulsió massiva de veïnat. tan traumàtic que fins i tot les Nacions Unides ha expressat dubtes sobre si aquest gegant respecten els drets humans. Blackstone Mata resumia la PAH, la maquinària per fer fora. La Samantha es posava en marxa tocant li fins i tot allò que més estima.

Si calia La vaga va deixar sota la porta fins que un dia el vaig trucar. Els vaig dir que era el que volien. I s'imagina Conca, que pesa el DNI que pertany Blackstone, que Blackstone és un fons d'inversió molt gran a tot arreu del món. Em deien que ens donaven tal quantitat de cèntims perquè marxés del pis. Anava dient que el Camp em és un altre pis amb un lloguer o que fessin un lloguer en aquest pis. També, que no, que ells no eren grans tenidors, perquè ells es declaraven que no eren grans tenidors. Em deien que eren petits i que em demanaria que em posarien una denúncia de desocupats

El país.

Després d'això ja no només eren falses, després eren trucades a totes hores, en record d'una trucada que va ser la que em va fer plorar muy que em va fer. En aquell moment no sabia què fer.

El desconcert de la Samantha va durar poc, just el temps que va trigar processar la gravetat del que li estàvem dient.

Em van fer una trucada de Blackstone i em van insinuar que s'arriba a un desnonament. Podien trucar serveis socials i intervenir i fer una demanda que en aquell moment jo vaig ser molt forta, quan vaig penjar el telèfon, vaig explotar i allà va ser quan vaig dir: aquí m'està tocant que més endavant, ja que va començar la meva lluita contra ells perquè ella no estava sol

en aquesta batalla.

Després de la primera sentència condemnatòria contra un gran tenidor, el maig de l'any passat, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca va animar les famílies afectades que interposés sin una demanda per reclamar el lloguer social. Ara ja hi ha 16 famílies que han iniciat demandes contra fons d'inversió, com Blackstone i altres grans tenidors. La Samantha ja té data de judici. El 25 d'abril portarà als jutjats una filial del fons Blackstone.

La Samantha decidia, doncs, protagonitzar el seu particular David contra Goliat, una mare soltera que portava al banc dels acusats un dels fons voltor més poderosos del plan.

Ells estan sempre nosaltres, a nosaltres les ocupacions. En aquell moment ja estava sent forta i els estava denunciant per no complir la llei que els tocava, perquè tenien que, fent un lloguer, entrava per mi, i jo vull demostrar-los que sí, que jo sóc okupa, de què m'estan denunciant que injust també es pot denunciar. I vaig créixer perquè estava dient a si només es podien veure preparats perquè jugo y puede a Portbou. Això En va fer gran aquesta demanda, es va fer molt gran i allà va ser quan vaig començar a organitzar més, va ser quan vaig començar a fer accions, quan vaig començar a presentar-me a totes les accions. Ja topa Als peus de les Torres Venecianes.

Un dispositiu dels Mossos d'Esquadra ja esperava a primera hora una manifestació anunciada per activistes pro habitatge com la Pau, el Sindicat de Llogateres, contra el Saló de Districte, precisament per reunir els principals inversors del món immobiliari a Barcelona. Un centenar de manifestants ha entrat dins el recinte a través d'una porta poc vigilada i abans de començar el saló, el recinte ja estava ple, però ha manifestat de districte

el congrés immobiliari més gran d'Europa, que s'ha celebrat diverses vegades a Barcelona, es convertia en un dels escenaris de denunciar. Vestida amb la samarreta verda de la PAH, s'enfilava sobre el taulell d'una filial de Blackstone i, amb l'ajuda d'un megàfon, exposava l'assetjament

de què era víctima.

Ridao demana l'alliberament, cau la tarda

i els carrers del barri s'omplen de gent. La Samantha i la Paula, un altre membre del sindicat, surten a repartir players per donar a conèixer la feina que estan fent. En una societat on sovint s'imposa la supervivència individual, a vegades costa adonar-se que el veí comparteix els mateixos problemes. Les activistes del sindicat busquen generar teixit social. Per això, sempre que poden, treuen les seves assemblees del local social

a les places i els carrers la tarda.

Somos el sindicato de vivienda del barrio, donde conocéis menos. No mira, somos un grupo de personas organizadas que nos dedicamos a ayudar a la gente que tiene problemas con la vivienda. Tanto se están ocupando de problemas de hipoteca porque les han hipoteca. Si tienen problemas porque no pueden pagar el alquiler, hacemos asambleas semanalmente. Ahora las estamos haciendo abiertas aquí en el barrio. Es un papelito.

Se.

Vamos a asamblea como, como ya sabéis, lo primero de todo es la presentación del sindicato, como cada semana se ofrece a alguien para presentar el sindical, sino elegir yo.

L'acompanyen una d'aquestes assemblees, en aquest cas el local del sindicat Messer. En una de les cadires situades en cercle, són una vintena de persones de totes les edats i diferents nacionalitats. El meu costat, La Marta, explica la funció d'aquesta trobada,

se del que es pensa realment la gent. Com fer un procés pedagògic perquè la gent entengui que és el pare de desnonament, sinó perquè estem aquí, perquè estem lluitant, perquè és el col lectiu, Aquesta treballadora.

Entre els participants han cridat l'atenció una senyora visiblement nerviosa i intenta dissimular les llàgrimes que estan a punt de caure. Comença el seu relat i de seguida entenc tanta desesperació continguda com la Samantha viu un malson que es diu blancs.

Esta mañaname han llamado de anticipa para proponerme un dinero para que me vaya del piso y me quiten la deuda que tengo y me ofrecen si me voy al mes que viene, me ofrecen unos 1.000, 400.500 Euros para que me vaya y que no le interesaba tener tantas casas como tienen, que ellos tienen 1.000 De casas y lo que no les interesa son las casas que quieren vender y que yo me tenía que marchar. Según Arga deja unos meses sabiendo que había muerto mi marido. Hace poco había fallecido mi marido y por eso había dejado tranquila, pero que ya no podía aguantar más espera más y que me ofrecen entre 400 y 1500, entonces quedó libre de toda deuda. No me llevará a juicios manchadas de la épica.

La casa Dónde está, Pepa, se ha quedado Blackstone, que pues una empresa, o los fondos buitre que anticipa entonces. En este sentido, con más razón, No aceptamos dinero cuando nos ofrecen dinero por irnos en nuestras casas, sino que venimos al sindical y luchamos A més amb l'article.

sorteado. El cobró 400 euros. Solo me ha dicho que no para alquiler social. Dice que me daba ese dinero para que tuviera unos meses para pagar. Me llevo una entidad en otra casa por el barril.

Tu caso, Pepa, al ser un caso de hipoteca, ya sí vale ahí no es importante que es el tema de la dación en pago. La pago es para casos de hipotecas. Se entiende que cuando entregas la casa se deshace la deuda. Es decir que tú sincera la dación en pago. Esto que te prometen vamos a quitar la deuda es que da igual. Es que te la tendrían que quitar igualmente. Pero no solo eso. Si que la dación en pago, el propietario está obligado a hacerte un alquiler social de 7 años, prolongado, 7 más y cobrando en tu caso un 13% de tu salario. Es, decir, que 58 euros al mes vale y sabe las personas que hay aquí. Ai. Todos la mitad han pasado por esto y aquí siguen en su casa. Han el abogado Arce si hacer el papeleo. I que preocupés que no té massa gent que estigui. Vamos por qué teràpies consagra.

Un abrazo para hacerlo.

La peça ja no tremola, fins i tot esbossa un petit somriure d'esperança i agraïment a aquest grup de joves i cap dels membres del sindicat que conec i que avui la sostenen estudiar Dret. Però semblen advocats de tants casos que han seguit avui. La Pepa també ha sentit l'abraçada de tots, asseguda al seu costat, la Samantha li ha agafat la mà, li ha acariciat el braç i amb la mirada li ha dit: Som aquí si el que estàs passant i ens en sortirem plegades ja

no, això no vol la gent. Però nosaltres estem treballant tot el dia, ja no són ni caso, ja siguin d'Oasis, casos y fuego, y estoy hablando gente que ha arribat, una gent que arriba fatal o ja han passat. que tu mires què nega a donar validesa al seu desesperada i consolars ànima aquesta persona, perquè en aquell moment No saps el que té aquella persona del camp i què va fer adonar veure que està molta gent que l'ajudarà que l'animal. Y no fue ninguna tontería acusada y que tendrá.

Muy de total.

Dones en lluita, la pinya que es fa al voltant de casos com el de la Pepa, crear llaços estrets dins dels sindicats d'habitatge. Avui la Marta, que també en forma part, acompanya la Samantha a l'escola per recollir el DNI. A vegades ella i altres col·legues s'han quedat amb el nen mentre la mare havia de fer gestions. Només té a veure la del, talment se li llança als braços i tots 3 van al parc infantil per passar la tarda. Mentre el petit juga, elles encara tenen al cap l'assemblea i parlen del cas de la Pilar.

La manera de luchar contra la burocracia es ser David primo y contra el propietario. Se aquesta càncer. Y de poder hacer cómo no, no es esto no es mi problema, problema único. Yo no he fallado en nada. Sabes, es una cosa que no es normal,

lo que está pasando siempre te hacen creer que la cueva, aparte de la ciudad. Te das cuenta que cuando estás con un colegio vivo, cuando vas con gente o si se sienten más fuertes. Se sienten más si tienen que saber de qué, desde algún sitio que está respaldando. Porque si no te toman el pelo, ya te dije, dice: Pepa, te están tomando el pelo porque saben que pueden ir. No te lo hacen porque va sola.

Justament perquè la Samantha no ha lluitat sola, sinó acompanyada en tot moment per la PAH i el Sindicat d'Habitatge de la Verneda i el Besòs. Acaba de rebre una gran notícia. Me l'explica en una de les visites a casa seva. Quan hi entro, la trobo remenant armaris i omplint caixes de cartró apilades.

Després d'have La lluita, tant anys de lluita. L'altre dia vam fer una advocada -era l'habitatge -que m'estaven dient que m'havien otorgat el pis de més emergència,

mentre tu estàs sota l'amenaça de ser desnonada. Pots accedir a demanar aquest pis de lloguer públic si tu estàs en aquest procés doble. Si ja estava en aquest procés, que suposo que més va augmentar, no tindré més tranquil·litat. Pero ara el que jo vull fer és treure un grau mig.

Sí, sí, Prèviament, pero no l'altre dia,

perquè jo tenia molta por que qualsevol dia arribés un desnonament i estar a casa. I els treballadors, les últimes setmanes no, no podien anar cap puesto, no podien dir de vaques de vacances amb la meva mare sense haver de marxar abertzale, s'hi trobava, si amb distensió, alguna notificació, dient que tenia un desnonament. I aquí no podem fer. Sempre ha tingut aquesta ansietat i es pot fer vida normal. Y aquí que tinc aquell moment, doncs, ara i avui, aprofitar i posar-me 2 anys a treballar amb algú que m'agrada.

La Samantha vol estudiar el grau d'infermeria amb després. Avui, per primera vegada, l'he vist somriure, genuïnament relaxada. Tot i així, el seu cas és molt excepcional. La mesa d'emergència té una llista d'espera d'anys per concedir un pis. Mentrestant, la Pepa continua la lluita contrarellotge per intentar paralitzar el seu desnonament. Avui ha d'anar als jutjats de Badalona i va amb la seva filla. També hi ha la Marta, el Sindicat d'Habitatge del barri,

i la nostra protagonista, El nor.

Portem dies entrenant, recopilant tota la informació que necessiten perquè l'advocat ja pugui presentar un recurs, però abans possible, i perquè, si espots es pugui evitar que això arribi a la porta, perquè queden pocs dies, perquè queden pocs dies i perquè no? bàsicament, no, no volem que la patim, que passa per això, encara que per ara o si omplen, sigui perquè vulguin, ells sí, perquè no vulguin, existien unes altres a la porta desesperada. Però igualment, si poden evitar passar per aquesta situació, fan tot el possible i els veïns de la Pepa han fet una derrama de pagar l'endeutament.

La Pepa encara està commoguda pel gest generós que el seu barri acaba de tenir amb ella quan parla orgullosa i emocionada.

La asamblea en mi barrio y vino muchísima, muchísimas, muchísimas personas, pero muchas, muchas, muchas, apoyarme. Fue maravilloso. Se ofrecieron para parar un desahucio. Si se han ofrecido todo, bueno, todo el barrio no, pero casi todo. Si estaba allí, no te lo esperabas, pero bueno, en parte sí, porqueme quiere mucha gente. Llevo más de 32 años en ese barrio, en mi casa. Es un barrio muy luchador.

Moltes vegades les llistes d'espera.

La Samantha ens porta a veure el seu pis. 9 fa un vídeo al mòbil per ensenyar la seva mare a Alcanar, i divertit i espontani.

Aquí queda aquí la nevera.

És un espai més lluminós i diàfan que li permetrà començar de 9 amb més pau. La Samantha, amb el seu fill en braços, es queda mirant pensatiu pel gran finestral del menjador. Des de darrere, en silenci, li veig les papallones tatuades que volen del clatell cap a l'orella amb connecten amb les que té enganxades a la paret de la seva habitació al pis que està a punt d'abandonar. hora de volar també per ella i ho viu amb sentiments contraposats: nostàlgia per deixar l'espai. On ha vist com el seu fill aprenia a caminar i a parlar, però també alleujament per abandonar un lloc on ha sobreviscut a violències molt dures.

És una victòria molt gran.

Para la insistencia y para mí.

Per tot el que he fet. No m'ha fet aquí i tinc alta

que és el que jo volia tindre un pis segur on està nen. No tindria viure un desnonament o que fessin fora d'aquí. el que jo no volia per la la meva lluita, per la meva insistència en la meva baralla, tot contra ells.

Es fa de nit

Al barri, s'hi fa una assemblea i un sopar popular a la fresca organitzat pel sindicat. Al final, les companyes de lluita brinden pel 9 pis de la Samantha, avui acompanyada. En els últims 3 anys s'ha guanyat la simpatia dels veïns, també la del seu blog. Algunes persones que la van increpar quan va arribar al pis ara estan tristes perquè se'n va avui, però comparteixen aquest moment d'alegria amb el City,

com veu la tele. Explicaré cómo. Y de le gran, de la cosina marca. Era una habitació que tenia un poquito de ball. No anaven tan muy gran.

En la labor de. Nuevo.

Y por qué muy alto, y eso hace galeres. Peso mucho.

Sí, La banda mallorquina, l'ordenança davant el Getafe,

va haver de batallar. Lo que decía esto es la que decía esto en la mano.

La.

El problema de l'habitatge és cada vegada més transversal i aquestes escenes cada vegada són més excepcionals. Els desnonaments no s'aturen. Catalunya continua liderant. El rànquing estatal se n'ha executat un de cada 4, la majoria a la província de Barcelona. Gairebé tots aquests desnonaments estan vinculats a l'impagament d'uns lloguers impossibles, no tant a qüestions hipotecàries. I tampoc s'atura el degoteig de suïcidis vinculats a les expulsions massives. No hi ha xifres oficials, però 9 de cada 10 persones en risc de desnonament presenten problemes de salut mental, adverteix l'Agència de Salut Pública de la capital catalana. No és una realitat fàcil de visibilitzar, però en els últims mesos hem vist convocatòries exitoses per aturar desnonaments o manifestacions massives a Barcelona per un habitatge assequible. Avui és la Samantha aquí empenyent el cotxet d'Alcanar i alça el puny i la veu entre companyes de la PAH, del Sindicat de Llogateres i desenes de milers de persones anònimes Va.

No situar el problema solucionat, podria ser. Fins aquí en tinc prou, estic cansada, és desgastant perquè decideixes no parar. I avui Sacyr s'havia assessorant a la gent.

Jo sempre ho he dit, jo ha sigut afectada, Pesca y passat d'afectar militant. Jo vinc aquí i faig aquestes coses perquè m'agrada. M'agrada estar acompanyada, m'ha agradat estar aquí, no m'agrada estar a casa de la la lluita i seguir, perquè no només és un problema meu. A mi m'agradaria que tothom arribés a on jo he arribat.

Per enfrontar-se als fons voltor i els seus perillosos tentacles. No és fàcil. No ho és per a la ciutadania i tampoc ho és per a les institucions. A finals del 2024, el Tribunal Constitucional va declarar nul·la la part de la llei catalana d'habitatge que obligava els grans tenidors a oferir lloguer social a les famílies vulnerables. Envaïa competències de l'Estat. Per argumentar això, ha deixat sense fonament denúncies com la de la Samantha. La lluita, doncs, només pot continuar Dones en lluita.

Un podi que ha estat 3 que produït per The Mediapro Studio amb la col·laboració de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Producció: Susana Ortega González, edició sonora: Sergi Cutillas, coordinació: Albert Murillo, Coletes, Direcció i guió: Txell Feixas Torras i Oriol Andrés Gallardo.

Ni Ràdio Catalunya.

Àudio Són malalties.