Sique Rodríguez i Lluís Flaquer: "Tots hem après d'en Puyal"

Bona tarda a tothom. Saludem els nostres ullells des de l'estadi del Barça quan va començar el partit Futbol Club Barcelona-Unión Deportiva Las Palmas, començant així el Campionat Nacional de Lliga corresponent a la temporada 76-77. Com cada any l'afició del Barça està en aquest moment amb el seu equip, disposada a observar com el Barça. Fútbol a Catalunya Ràdio.

El Gàmper presenta el Barça a casa. I nosaltres, la transmissió d'en Pujol. Ara sí, a tot Catalunya. Dimarts, a partir de les 22 hores, Barça-Ràpid de Viana. Com sempre, tota la informació abans i després del partit. Com sempre, la transmissió d'en Joaquim Maria Pujol amb en Toni Bassas i en Jordi Basté. Fútbol a Catalunya Ràdio.

Atenció. Koeman, todo esto, Chojaraguero, pica, Koeman, gol! ¡Gol! ¡Gol! ¡Gol! ¡Gol! ¡Gol! ¡Gol!

La té Messi, a l'espai Pareto, no hi ha fora de joc, espera la centrada Piqué, centra el camarones per Piqué, la treu la pilota al porter, rebata Piqué, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.

¡Gol, gol, gol!

¡Gol, gol, gol, gol! ¡Oh, de Iemi! ¡Se'n va sol! ¡Quina barbaritat de Iemi! ¡Retalla de Iemi! ¡Gol, gol, gol, gol! ¡Oh, de Iemi, el que acabes de fer! ¡Quina burrada!

El 5 de setembre del 76, quan Joaquim Maria Pujal va estrenar les transmissions de futbol en català a Ràdio Barcelona, fins ahir al Camp del Llevant, on aquests dos últims documents. Que escoltàveu el Bernat Soler a Catalunya Ràdio i l'Albert Bermúdez a Ràdio Barcelona, a Ser Catalunya, el que t'hi jugues Barça, us explicaven aquest golarro de Bellemi. 50 anys i uns dies més, com sabeu, a Catalunya Ràdio i també a Ser Catalunya. Estem celebrant aquests dies, aquests 50 anys de transmissions. Dimecres, a la prèvia del Barça Racing, hi haurà una. En moderna es diria una joint venture entre les transmissions de la TDT i del que ti jugas Barça i per fer un tastet avui fem una cosa que em fa molta il·lusió que ens visiten dos companys dos amics de Ràdio Barcelona sí, que és Rodríguez, bona tarda Lluís Flaquer, bona tarda és que t'anava a dir Flaqui ho he volgut dir al tècnic. Benvinguts. Gràcies. Em fa molta il·lusió, tip, d'escoltar-vos als migdia i que avui estigueu aquí per parlar una mica.

A mi se'm fa estrany perquè habitualment escolto mentre vaig al sopar. No, si vols anar cuinant alguna cosa. No, he deixat la verdura feta al migdia. Sopa és molt d'hora, no? Més d'hora que jo recordava. Era en altes temps, Dani.

Però és que tinc dos fills petits. He de fer horari d'ells. El sí que, per si sou dels que no escolteu, mal fet, el que t'hi jugues és el director i presentador del que t'hi jugues i des d'aquesta temporada també dirigeixes el que t'hi jugues Barça, la transmissió en català.

Sí. Ho dic bé. Per això m'he quedat sense veu. No estava acostumat. Feia anys que no la. De dirigir la transmissió. De cantar gols. De cridar clar el Barça en marquetans. Va, però però has de donar pas amb una certa energia i el

Lluís Flaquer és un dels narradors de capçalera del país com l'heu escoltat en el 2 a 6 al Bernabéu va començar en català i ara ja fa alguns anys que narra el Barça el carrusel deportiu i també cada migdia l'escoltem amb el sí senyor.

De moment encara aguantem la veu, tot i que el Barça ens ho està posant difícil aquest any. Sí, esclar, 21 gols són en 21 gols en Lliga més el 5 del Feyenoord, imagina't. Tu dosifiques i també t'empanes una mica com l'equip? De tant en tant has de dosificar, sobretot aquest any, perquè t'estan exigint bastant, però vaja.

Escolteu, començo per l'efemèride. Aquí hem vingut el Flaquillo, però en tens a un que va començar amb l'altre, que és el Dani Sanabria, jo vaig ser productor seu. Sí, sí, sí.

No, no, jo molt content d'estar aquí amb ells dos, molts anys. Ella ha participat en els 50 anys de transmissions en català. El primer partit en català que vaig fer jo estava ahí dirigint la transmissió. Està malament que ho digui perquè està ahí davant, però per mi és el millor narrador en català que jo he escoltat mai, Lluís Flaquer. Caram. I això ho penso jo i ho pensa la meitat de la professió, que passa que alguns no s'atreveixen a dir-ho, però qualsevol conversa que tens. Te'n recordes, Dani, de l'Almúnia, l'ha tocat Almúnia. Almúnia, no em recordis d'Almúnia. El gol de París? Sí, el gol de Belletti.

Tothom sap que aquell gol és d'Almonia, no? Sí, sí. Ah, val. Jo crec que els guants d'Almonia haurien d'estar. Què passa, jo tenia el gol dividit entre el Barça i el Barcelona. Aquest debat que no esperava tenir. No, jo tampoc. Sí que volia començar preguntant al Sique i al Flaky. Jo confesso que, tot i tenir una presència mínima a la TDT, em fa moltíssima il·lusió pel que. Aquest 50 aniversari pel que representa per la ràdio i sobretot per la nostra llengua. No sé si ho viu de la mateixa manera.

Sí, perquè és molt important aquell any 76 perquè sortíem de la dictadura franquista, època de transició, ara està normalitzat l'ús del català, tot i que s'ha de cuidar perquè en alguns àmbits s'està perdent. Però eren temps complicats i que es pogués tornar a retransmetre en català era una gran fita. I després, fixa't que l'última lliga que Pujol va narrar a Ràdio Barcelona va ser la de l'Urrut i T'estimo, la del 85. És l'última lliga, això ho he llegit al llibre del Josep Maria Déu, el factor Pujol, és l'última lliga. Que només es pot seguir a través de la ràdio. Sí. Perquè aquell partit no es va donar en directe a la tele. O sigui, fixa't com ha canviat la pel·lícula des de llavors. Jo crec que TV3, no sé si connecta, just ha acabat el partit. El partit sencer no es va donar per la tele, només es podia seguir per la ràdio, no existien les xarxes socials. La tele no donava tots els partits del Barça en directe, per tant, ha canviat molt la pel·lícula des de llavors.

Sí, són 50 anys d'una fita històrica pel que va suposar de trencar amb aquesta sequera del català acompanyant el Barça i explicant el Barça i pel que ens va permetre conèixer la figura del Joaquim Maria Pujal, que tant i tant ha marcat a tots els que ens dediquem. Això actualment, pel que ens va ensenyar de com explicar-ho en català, de quin llenguatge utilitzar, del to, del rigor, de la intensitat, de l'emoció, doncs jo crec que tots els que avui dia, els que portem anys, les noves generacions potser ja no han begut tant d'ell, no? Però tots els que portem anys dedicant-nos a això, doncs hem après a partir del que hem escoltat del Pujol, no?

Ho dieu tots, eh? El Bernat, el Pou, a tu mateix.

Clar, és que era un desert, ningú ho explicava en català, i de sobte ell va trencar aquest desert i va posar aigua, i una aigua d'una altíssima qualitat, no? Perquè, insisteixo, jo crec que tots ens podem considerar una miqueta fills de Puyall. Tu volies ser Puyall quan eres petit o ho vas descobrir més tard? Jo volia ser Puyall. Jo volia explicar, tenir la il·lusió i el somni. Jo tinc la sort d'haver fet realitat la meva vocació de ben petit. A mi m'expliquen els meus pares que jo de petit posava. A qualsevol partit que feien a la tele era un marrer que baixava el volum, agafava un llapis, empujava una cadireta i començava a cridar, a fer veure que explicava allòs. Ve de lluny, ve de lluny. Entrava a l'estadi, el meu avi em diu que una de les primeres coses que vaig preguntar eren els vitralls que es veien a la tribuna i sempre amb els auriculars posats.

Tu saps que el seu avi tenia un ritual sempre que anava al Camp Nou? No, no ho sabia?

Sí, bueno, llegué d'aquells dels que fumava puros, però només l'ensenia si el Barça marcava O sigui, quan el Barça marcava el primer gol, ensenia el puro. Si el Barça no marcava, no es fumava aquell dia. Ah, va, o sigui.

Ara mateix tindria una addicció al tabac. Sí, sí, que seria.

Gairebé no hauria sabut a la cadira que estaria encenent-lo. Sí, sí, no hi hauria partit que no fumés.

Era d'altres temps. Buscarem l'exclusiva i a mi m'imagino la resposta. El retorn al català no està previst, eh? No, vaja.

Jo no m'enamago, eh? Sempre he dit que m'agradaria molt algun dia poder tornar a explicar el Barça en la meva llengua. Això em faria moltíssima il·lusió.

No obris melons, que aquestes accions meravelloses es fan de la mà de Catalunya Ràdio i la cadena SER. Aviam si montarem un Cristo ara, just abans de començar la setmana. Jo preguntava. Perquè a tu t'agradaria fer un programa amb una altra emissora, o no? I qui sap, si pots combinar el català i el castellà, a la SER t'ofereixen les dues opcions.

Clar, no només emet a Catalunya, pot emetre's a tota Espanya, a América Latina. Estàs en una espècie d'elasmus, aquí. Un intercanvi. Todo cuesta. Evidentment estem celebrant els 50 anys de Radio Encantada però jo li reconec al flac i la capacitat de

canviar poques vegades m'ha passat que li tirin els trastos a algú a la meva cara. És una pregunta oberta.

Ah, no, no, ostres. És culpa del Dani, que ha obert aquí un maló.

Jo? Sí, clar, l'has obert tu. Jo què he obert? Que t'agradaria tornar a escutar el Flaky en català, que era el millor i és el millor.

M'agrada, si soy el Flaky. Me estem de broma. Estava pensant en el retorn. No està previst.

No està previst fins aquest proper matí. Tenim el Bermúdez, te'l vols carregar allà després de set partits? Que a més és ell i tots els seus personatges. I tant, són molta gent. És veritat. A la imitació encara no. No és el meu terreny. Però no descartis que el Bermúdez acabi imitant el Flaqui. O a tu, demà, si vens al programa. Sí, home, en principi. Hòstia. Ara ja ens hi hem de seleccionar. El guai d'aquesta iniciativa és que demostra que al final ara estem aquí un grup d'amics, perquè a més hem compartit un munt de coses, i òbviament som rivals radiofònics, entre cometes, productes radiofònics a emisores que són competència, però hi ha pastís per a tothom. I jo, per exemple, vull que a tot coste li vagi bé, el carinyo que us tinc. I avui hem fet una reunió amb el Torquemada i el Bernat i el primer que he dit als meus caps, al Jordi Martí, al Joan Alegre, a l'Ivo Andrés, és que la reunió ha anat fantàstica perquè hi ha hagut un feeling tremendo i els he dit, tranquils, que dimecres el programa anirà rodat perquè serà tot molt fàcil. Per tal com hem parlat i les idees i com hem posat tot en comú. I aquesta és una de les diferències, crec, que hi ha històricament entre la ràdio catalana i la ràdio de Madrid. Ara potser ja no tant, però abans, amb la guerra de la Morena-García, García de la Morena, semblava com que t'havies de matar. I aquí, en canvi, mai hi ha hagut aquella tensió. I ara encara trobaríeu algun. Ara encara, però ja no és tan bèstia. I aquí, en canvi, hem estat tots bastant amics.

Sí, al nivell d'allà no recordo discrepàncies ni res que s'hi assembli. Doncs escolta, demà vindrem. Deixa'm posar èmfasi i recordar aquesta prèvia de transmissió conjunta que fareu dimecres a partir de les 8.

Sí, a les 8 al Camp Nou, prèvia conjunta fins a un quart de 10, el partit comença a 21.30, fins a les 21.15, una hora i quart de prèvia conjunta a la TDT i que t'hi jugues Barça.

Tots els equips, no només. No, el programa és conjunt. S'emet a la vegada per Catalunya Ràdio i per Ser Catalunya. No només Torquemada, Bernat, Xique, Bermúdez, sinó tots els equips.

Tots i, òbviament, molts convidats. Hi haurà el president del Barça, Joan Laporta. Hi haurà futbolistes històrics que diguem-ne d'alguna manera expliquen la història d'aquests 50 anys de retransmissions bueno, tampoc ara farem un espòiler que la gent escolti a

partir de la puta Molt bé, no, no, home, ja que ja que us tenim aquí, demà en parlarem amb el, vaja, demà no que no hi ha tot costa, però en parlarem evidentment amb el Ricard i amb el Bernat d'aquest Ah, demà no tens tot costa? És que juga l'Espanyol a les 7 I cobres igual? Espero que sí. No obris melons.

Us trobo molt preocupats per la qüestió. Però el mateix una setmana de cinc programes que

una de quatre o de tres, no? Motiu pel qual jo, quan estava a la graderia, desitjava que el Madrid arribés molt lluny a la Champions.

Aquests temes els en parla moltes vegades amb en Dani.

Quan hi havia Madrid, feia mala tarda. I llavors ens van inventar una hora i mitja.

A la merda, tot. S'ha de dir que aquests dies són els dies que aprofites per. El programa, la feina.

Mentre juga l'Espanyol estàs tu allà preparant el programa del dia després.

Primer visionant el partit de l'Espanyol, lògicament, per poder-ne parlar l'endemà i preparant. Escolta, la feinada de la festa dels 10 anys no. Això sí. Això sí que. Organitzar una festa sí que t'imagino. Tu només vindràs, però. Jo vindré? Bé, si vols, sí. Sí, sí. Que per cert,

la feu el dia del meu aniversari? 29 de setembre? Doncs mira, si vols. Espero tenir-ne un altre, però ja passaré.

Ho parlarem amb el Borda i pots aprofitar que hi hagi canapés, etc. Ah, perfecte.

Escolta, deixa'm preguntar. Un guinyol d'ani podria ser fer-la a raza matat? O ja no hi vas. Sí, sí, perdó, és que m'estaven parlant per línia interna a la vegada. Algú ha dit razmatat? Sí. No només vaig a razmatat, sinó que em vaig casar a razmatat i el meu el DJ va ser DJ amable, per tant. Oh, que gran, DJ amable, quin mite. Allà es va fer la festa.

En principi la nostra serà el Museu d'Història de Catalunya, una cosa més institucional com correspon al programa.

Té més valor històric razmatat, però també està bé el Museu d'Història de Catalunya, també està bé.

I tant, és molt xula la terrassa. Vaja, jo crec que ens ho passarem molt bé i també ens fa molta il·lusió. Aprofito que us tinc aquí al migdia, us sento parlar i explicar coses del Barça actual. Quina intuïció us fa aquesta temporada que tot just arrenquem?

Doncs que estem molt engrescats. Primer perquè ens ho passem molt bé i després perquè ens sembla que Flick. En aquest 3.0 té les eines adequades per somiar en gran. Tots tenim el repte, la il·lusió, l'obsessió de per fi tornar a reconquerir Europa. Tant de bo sigui aquesta temporada. Crec que seria dolent convertir-ho a nivell vestidor en una obsessió. Crec que l'objectiu és que la lliga funcioni. Tu ets el prudent. Sí, és veritat que aquest any estic com més. T'has deixat anar. Normalment soc de perfil baix, sobretot a Europa. Com vas dir l'altre dia, que ets irresponsablement optimista. Sí, potser m'estic irresponsablement optimista. Escolta'm, porto molt des de la final de Berlín, dient que cada any Berlín filbaix i no ens mengem res, doncs, escolta'm, aquest any deixa't anar i total, a veure què passa. Però sí que és veritat que el fitxatge de Rodri em fa ser molt optimista. El que s'està veient de l'equip és engrascador, tens un Lamine que és el millor jugador del món, tens els ingredients bàsics per poder conquerir-la.

Com ens diu José Mari Vaquero, el que t'hi jugues és una temporada per rebre-la amb els braços oberts. I després veurem com passa.

Ara estava pensant que quan va començar el Puyol, aquest any sí l'aplicàvem a la Lliga, perquè el Barça la guanyava cada dècada, i ara. També guanyem les Champions cada dècada, fa 12 anys que no.

Sí, però al final et dic una cosa, repassant la història moderna, des que el Barça guanya la primera, el 92, és el club d'Europa que més n'ha guanyat després del Madrid. Anomalia és el Madrid. Però el Barça n'ha guanyat 5, i després van, crec que és el Bayern de Múnich i el Liverpool, amb 3. El Barça està en una proporció bastant normal, el problema és el Madrid. I després, que hem comprat el relat de que la història s'explica només en funció de les Champions.

En això estic totalment d'acord amb tu i el principal apòstol d'aquesta creença és el Ricard Torquemada, que sempre ens insisteix que la Lliga, la Lliga. Però clar, també va ser en la nostra història una anomalia que del 2006 al 2015 en guanyes quatre. I ara, vulguis que no, entenent que n'hi ha altres que han guanyat encara menys, però estàs en una dècada de sequera i fins i tot us diria que el que cou més és que el tren final de l'era Messi. Sí, n'hauries de guanyar algun altre.

Sí, però quantes n'ha guanyat Messi? 4, no? De les 5 que té el Barça a la seva història, 4 les ha guanyat Messi. La primera sense suplent, però sí.

Yo recuerdo que un día vaig entrevistar a Ronaldinho. Era suplent de juli, gairebé tot l'any. La segona volta ja no. L'any que és suplent és l'anterior. A l'any aquell, sí, sí, home, aquell any és ja l'edat del Horno i Stanford Bridges,

Messi era titular que passés la Siona. Clar, són quatre de cinc. Jo recordo una vegada entrevistar Ronaldinho i li vaig dir que havia estat com un amor d'estiu, no? A les quarts de final a Stanford Bridges, que guanyes. Sí, sí, però jo recordo l'1 de juny tenint molta presència. Havia estat Ronaldinho un amor d'estiu molt intens però molt curt i ell em va dir. ¿Cuántas Copas d'Europa tenia el Barça en su historia? I ell va dir, una. I diu, pues conmigo otra. ¿Per què más? I Messi, és veritat, guanya 4 Copes d'Europa, que per mi no està malament, però són dos triplets. Per què no expliquem la història? En base als triplets, que el Barça és l'únic que en té dos.

I sextet, que crec que només el té el Bayern o el PSG. Ah, el PSG, és veritat. Sí, sí, és una altra manera de mirar-s'ho, però. És veritat que la Champions té un prestigi que. No sé si té el triplet ajuntant trofeus.

Depèn de tants factors. Avui, en entrevista amb Eric Garcia, el que t'hi jugues, l'any passat el Barça podia haver guanyat la Champions perfectament. I l'anterior també. Evidentment s'escape perquè has de millorar maduresa al terreny de joc, però hi ha molts detalls que, igual que et cau creu, et pot caure que ara hi guanyes la Champions.

És molt difícil de preveure. L'emporada 2005-2006, Ludovic Jolí. 2.527 minuts en 46 partits, Leo Messi, 1.419 minuts en 25 partits.

Era aquella etapa que Messi es lesionava. És a dir, l'any anterior, la 2004-2005, és la que ha debutat Messi, si no m'equivoco, que és la primera Lliga de.

El que jo vull dir és que si penso en Champions de Messi, la de París està. Per mi no és Champions de Messi. Per mi les Champions de Messi comencen a Roma. L'eliminatòria del Chelsea.

Hi ha una temporada que jo juraria que és la 2004-2005, que és un any que Rijkaard fa gairebé de manera matemàtica, un partit Messi, un partit Juli, que tots ens cagàvem en Rijkaard. I després hi ha el tema, i ni estava en Bommel. Aquí és on volies arribar. I la 5-6, jo crec que el titular ja és Messi, el que passa és veritat que Messi es lesiona. Vaja, de fet, és que a la final de París no és que s'intubi, està lesionat. Es queda fora de la convocatòria. I gairebé com a Iniesta li va costar anys fer-se la seva. Vaja, que esteu optimistes, eh? Sí, és que aquest Barça et

convida a l'optimisme, més enllà que la Champions sigui qüestió de detalls, futbolísticament parlant, tens un equip que està funcionant molt i molt bé.

Posats a celebrar ja seria ben rodó que aquesta temporada tan especial per les transmissions en català, per Catalunya Ràdio i per ser Catalunya la tanquéssim amb una Champions.

Queda una mica lluny. Per nosaltres que no sigui. Els deixem ben eits en aquest inici de temporada i després ja que els jugadors facin la feina. Això mateix. Doncs escolta, Plaer. Això del calze, no és que sigui un friki, és un homenatge al Pol Regàs, que és un tècnic que treballava amb nosaltres a la cadena CERN, que m'encantava perquè sempre bevia amb aquesta copa, amb aquest calze, i avui que l'he vist ha vingut a veure'm per portar-me'l, i he dit, mira, entro al tot costat. Jo pensava que anava a fer algun sacrifici. O sigui, sou conscients del personatge que heu fitxat? És increïble, aquest tio té una entrevista, eh? Sí.

T'haig de dir que l'acabo de conèixer ara quan surti em presentaré ha fet el tot costa ha fet

el tot costa no, acabé d'arribar estava amb nosaltres fins fa uns mesos d'acord, no, no ara sortirem a saludar-lo

pregunta-li on dorm no dorm en un llit em diuen que pregunti on dorm.

Ja t'ho dic jo, que si no els oients es quedaran amb les ganes i fa ràbia això. En un sarcòfag.

Està dient que no. Diu que sí. Ah, que sí, eh? Que sí. Molt bé, doncs sí que té una entrevista. No, no, és superinteressant, en sèrio. La veritat és que sí. Ser tècnic de ràdio. Us heu plantejat. Molt dolorós. Amb tot el carinyo pels companys tècnics que seran a la transmissió conjunta de dimecres, us heu plantejat que

hi sigui per acabar de. Portaràs això a la seva salut.

Però és guapo o no, Dani? No m'he dit que no és guapo. Jo vull que Bernat i Torcamada vegin d'aquí de.

Em sembla molt bona idea que us planteu el Camp Nou i li porteu el calze a Ricard Torquemada.

Deu ser l'única copa que no ha narrat Pujal, aquesta, la del calze del Polregàs. Certament.

Molt bé, doncs, amb aquest gag final, amb aquesta presentació final, ara sortiré a saludar-lo com es mereix. Avui hem tingut la visita del Lluís Flaquei, del Sique Rodríguez.

La Sónia Germà s'ha demanat festa a la setmana més important de l'any, o què?

No l'havia de fer aquesta setmana i jo crec que ho ha fet coincidir. Per no venir amb nosaltres, no, la Bruixa? Jo crec que no. Però escolta, li truques i. Parles amb ella. I li preguntes. No crec que sigui res personal amb vosaltres, però no se sap mai amb la Sònia. Sí que, Flaki, moltíssimes gràcies per ser-hi. Fins d'aquí una estona. Demà t'esperem. Ens veiem demà i que sigui un èxit aquesta prèvia conjuntada de dimecres TDT que t'hi jugues Barça. Segur que sí. Gràcies a vosaltres. Farem una pausa i hem de parlar encara del Madrid. Avui ha parlat Mourinho i això sempre val la pena d'escoltar. Ara venim.

50 anys de futbol en català des de 1976 de

Ràdio Barcelona Ser Catalunya on va començar tot a Catalunya Ràdio on tot continua per completar la celebració dels 50 anys de la primera transmissió en català Catalunya Ràdio i Ràdio Barcelona Ser Catalunya sumem forces en un programa especial el dimecres 16 de setembre la prèvia del Barça Racing serà ben diferent. Des de les 8 del vespre i fins poc abans de començar el partit, la TDT i el que té jugues Barça s'uneixen des de l'Spotify Camp Nou.

Ricard Torquemada i Sique Rodríguez lideraran una transmissió que també serà històrica.

Catalunya Ràdio i Ràdio Barcelona Ser Catalunya celebrant 50 anys de futbol en català.

Orgullosos del passat, convençuts del present i preparats per al futur.