T1xC4 - Sister Fa (Senegal)

Catalunya Ràdio i Catalunya Àudio són vosaltres, factoria

-que tenia uns 5 anys quan la seva mare i la seva tieta li van dir que anaven a visitar una parenta a casa Mans, al sud del Senegal. Quan van arribar, la petita es va posar ben contenta. Hi havia moltes altres nenes. Era com una festa. Van córrer i van cridar i van jugar tota la nit. Però quan es van despertar al matí, l'atmosfera havia canviat. Les van posar totes en una habitació i cada mitja hora una dona hi entrava i se n'han portava una des d'allà. Sentien els crits de dolor de les nenes que s'havien endut. Sabien que tard o d'hora els tocaria. Elles estaven etarres. Finalment va arribar al seu torn, el de l'Estatu,

te a mi em van agafar ben fort y que ella se'n va posar al davant i em va començar a coses que jo no sabia. Què era molt. La meva mare em deia que no cridés que feia catana element la familia y a Madrid,

quan es Acabava veure que tenia molta sang entre les cames, va pensar que potser era un càstig i es va preguntar si havia fet res mal fet. Sense ser-ne conscient. Trigaria una dècada a entendre què va passar aquell dia de la seva infantesa. Soc Txell Feixas Torras, periodista, i això és Dones en lluita. Fattuh diata, també coneguda com a Sister fa, viu en una gran casa de color rosa en un barri popular de Dakar, envoltada de carrers sense asfaltar. un oasi enmig del rebombori exterior. Seguint la tradició viola, l'ètnia, a la qual pertany casa seva, està sempre obert a tothom. A ningú li faltarà mai un plat a taula si truca a la porta. Persones del seu equip entren i surten i amics de la família preparant menjar la cuina al primer pis, on Sastre ha vingut a prendre mides pels vestits. El pare de la fàtua, ja molt malalt, descansen la cadira al pati acompanyat d'una tieta que ha vingut expressament per cuidar, i al seu costat s'hi asseu un senyor que no aconseguim saber qui és. El cap d'una estona arribarà també el marit i la filla petita

de la fàtua, no, no.

La nostra protagonista és alta, amb un rostre que transmet determinació i impaciència, unes faccions que se suavitzen. I Sandro Rosell, quan somriu, té una riallada ampla i morrió, porta una llarga cabellera sense recollir, samarreta negra i un conjunt de pantalons i jaqueta ben amples, del mateix color i amb una ratlla blanca el lateral al coll, el collaret daurat que fa conjunt amb les arracades i un rellotge ostentós. La fàtua és cantant de pop. Es pot intuir per la vestimenta i es nota en l'actitud. Va amunt i avall per la casa, plena d'impedir i energia, com la capitana d'un vaixell en plenes maniobres. Una indicació qui, una trucada allà, una visita a la cuina, unes bromes somriures, un crit i de seguida un somriure i unes paraules dolces per reconduir.

Preparen un 9 viatge cas a mans, una regió del sud del Senegal d'on ella és originària. allà on la jove Pato es va convertir en Cister, fa el nom artístic, a través del qual utilitza la música per reivindicar els drets de les dones, i és allà on ara treballa per intentar eradicar la mutilació genital femenina. Però això són només els titulars. Per arribar a ser aquí és la Pato. Va haver de fer un camí llarg i sovint difícil. Va ser un procés de presa de consciència que va durar anys. Comencem pel principi.

En publican, tenía entender.

Vic James y el meu pare era polígon. Tenia 2 dones i vàrem tenir fills. Era una família. uns 15 fills, Ambos a Llosa. La filla gran. Vaig néixer a atacar. Jo em vaig criar amb el meu oncle i en un moment determinat de la meva vida em van fer anar a casa. Una casa a mans. al sud del Senegal. l'última regió, abans d'arribar a Guinea b que vaig anar de la gran ciutat de Dakar, on tot era molt fàcil i vaig arribar a casa mans, que era completament diferent. Allà les dones treballen molt. Conseller. Va anar al matí i se'n van a la granja. Treballen tot el dia. Quan tornen han d'anar a buscar aigua i després han de cuinar. Allà vaig descobrir que hi ha altres dones que tenen una vida molt dura de goma.

Va ser allà ja d'adolescent, quan va entendre el que li havia passat una dècada abans, el dia que aquella senyora desconeguda li va fer alguna cosa molt dolorosa entre les cames.

Aguantar. Anava a l'escola secundària i ens fa fer una classe sobre els genitals de la dona. Ens van donar un paper on s'explicava com hauria de ser aquella anatomia. Era completament nova. Per mi és complex, Niño. L'aigua va com. Quan vaig arribar a casa, vaig agafar un tros de vidre i va intentar a mirar-me. Em feia de mirar i em vaig mirar com ho tenia i vaig descobrir el que li havien fet el meu cos. I va ser en aquell moment que vaig pensar: això no està.

Y eso por.

Qué. També en aquell moment, la foto va viure una altra

experiència que la va acabar Convèncer internet.

Al barri hi havia una dona que deia que si després de fer l'ablació es posava el lleixiu a la ferida, es curava de seguida. I no era veritat. Els ho van fer l'ablació a unes nenes, els van posar aquella substància química i els van cremar els genitals. Tenien por de dur-les a l'hospital perquè sabien que podien acabar la presó. Es van morter de les 2 nenes es van endurir i vaig pensar si ha de fer alguna cosa. Això no és normal. Si les tradicions són perquè la gent se senti bé,

perquè se sentin Bulloses y no perquè es morin, vaig anar a votar.

Parem un moment per recapitulant i entendre de què estem parlant. Per mutilació genital femenina entenem qualsevol procés que amputa de manera total o parcial dels genitals externs femenins per motius no mèdics. N'hi ha de 4 tipus, però això ja ho descobrirem més endavant. Més de 200 milions de dones i nenes vives al món l'han patit, sobretot en una trentena de països de l'Àfrica, l'Orient Mitjà i l'Àsia. I una dada final: el clítoris té al voltant de 8.000 Terminacions nervioses. El penis en té entre 4.000 I 6.000. Us podeu imaginar el dolor que suposa que tallin una zona tan sensible i sense anestèsia? però tornem a la història de la fàtua. Sortia de l'adolescència. Estava perduda i desorientada en el 9 entorn de casa. Mans necessitava expressar-se i la via que va trobar va ser el Japó.

Joan Boada de poc més

del club que per a l'únic estil adequat, perquè és una música reivindicativa. El xip cop és un moviment masculí, un moviment patriarcal que el món patriarcal, però en aquest cas era una dona practicant un joc o moment en què Fonts militars, nor Taiwan, amb 11, quan sóc dalt d'un escenari Cantano, rapejant se'n catinfo, em sento com una elit, com una reina, i sento que tinc l'oportunitat d'expressar-ho.

Va tornar a Dakar, on va continuar la seva carrera. Les seves cançons tenien èxit al país i les actuacions se li multiplicaven. En poc més de 20 anys va guanyar el premi a la millor artista, revelació en els premis de xip. Opta al Senegal. Poc després va conèixer el Lucas, un enòleg austríac. Es van enamorar perdudament i es van casar amb la parella. Se'n va anar a viure a Berlín.

Ha estat 115.

Allà vaig tornar a pensar molt més en aquell incident del meu poble i en el meu cos, perquè no em sentia completa com Adama, i vaig decidir que no s'havia de continuar amagant, que ho havia d'explicar la gent del meu entorn i a l'ONG, qui m'havia dit que no sabia que m'havien fet l'ablació. En càncer vaig compondre una cançó sobre l'ablació i vaig descobrir que havia superat psicològicament i que encara tenia seqüeles de la meva experiència.

Trabamos cheque Batman Story.

La cançó estiu exigir, on, gairebé 20 anys després, la torna a gravar amb nosaltres en un petit estudi. Decidint això a casa mans, hem arribat després d'un viatge de 14 hores amb ferro i des de la capital senegalesa. Mentre la canta, s'emociona, li cauen les llàgrimes. La cançó li provoca encara un nus a la gola.

Avisada la.

La. Junts.

Aquesta part parla d'una cançó que va dependre la cerimònia d'ablació. Van passar moltes coses, però aquesta cançó en va quedar. Granada. una invocació. Demanem als esperits que ens protegeixin les que han patit l'ablació. No m'agrada gaire cantar. No m'agrada aquesta cançó perquè és reviure el trauma. De fet, tenien prohibit cantar en públic

perquè era tracta.

Aprofita també la visita a l'estudi per gravar el seu últim tema amb 2 col·legues. Tot un altre ritme, menys melancòlic i trista. La cançó tracta de la vulnerabilitat dels nens i la necessitat de protegir-los.

Messi.

Que algú va dir que la música, comencen i s'acaben les paraules. I jo feia servir la música com una manera molt poderosa de comunicar amb la gent, sense fer-li mal, sense estigmatitzar ningú. I era una mica com una cura, una teràpia. Teràpia, però nostra.

Estava només de conscienciar el món sobre la mutilació genital femenina. Es tractava d'erradicar en la pràctica,

pleguin cuentos y amb la música no n'hi havia prou. S'havien de fer activitats més concretes i vaig començar a pensar que havia de fer alguna cosa per les altres jutges perquè descobrissin que era positiu per les manté ocupat El.

Després d'uns anys a Berlín, Quesada de 9, ara amb un home senegalès, va començar a pensar a tornar al seu país. El gener del 1999, el Govern havia aprovat una llei que prohibia la mutilació genital femenina, però la nova normativa fracassava a l'hora d'aconseguir l'efecte previst, sobretot perquè no anava acompanyada de mesures perquè la societat entengués la importància de posar fi a aquesta tradició. L'ablació es continua practicant i fins i tot en pitjors condicions. S'havia obert la porta a la clandestinitat. La fàtua va imposar la missió de canviar la mentalitat de la societat de casa. Mans va deixar la capital alemanya i es va traçar Qaeda.

De cap moment.

Les dones tenim drets i els drets de les dones són drets humans. Tinc legitimitat com a persona per presentar-me davant de la meva comunitat i explicar el meu sofriment i dir que això s'ha d'acabar.

Bush a París. El paisatge de Casamance relaxa la mirada, sobretot si véns de l'asfixiant i polsadors trànsit a Dakar. La natura flueix al voltant del riu que porta el nom de la regió, manglars inacabables i una massa boscosa exuberant plena d'ocells diversos. Tot i aquesta riquesa en recursos naturals i la fertilitat de la terra. també una de les zones més pobres del Senegal. Ha estat una de les àrees eternament oblidades per factors històrics i geogràfics. Una mica a l'ombra d'un arbre, assegudes en semicercle, desenes de dones xerrant animades, parlen mentre esperen que comenci la trobada. Les ha convocat l'organització de la fàtua. Algunes porten el mateix disseny de vestit, agrupades per curs, són les va denegar. Cada grup prové d'un poble diferent. Són dones influents dins les seves comunitats, dedicades a ajudar altres dones i a promoure valors positius al voltant de l'educació i la salut sobre el terreny. Elles ara són un puntal de la fàtua per posar fi a l'ablació. Però entre les presents també hi ha algunes líders que continuen practicant la mutilació genital femenina dins la societat. Elles també mantenen un rol prominent.

Un moment Williams,

Les dones que practiquen la mutilació genital femenina són líders que volen demostrar a la gent que saben més coses que ningú. Tenen una posició matriarcal que els permet prendre decisions. Només va $$'s. Es nota de seguida que es dediquen a la mutilació genital femenina. Si la mutilació genital femenina desapareixen d'elles, perden el seu estatus. No volen que s'acabi perquè tenen privilegis, però serien de ser heroïnes.

A no senti esto. Vic from Giro, Giro.

L'objectiu de la reunió és que entre totes puguin buscar possibles pràctiques alternatives a l'ablació. La idea és intentar preservar les tradicions a través de ritus simbòlics que no impliquin danys per a les nenes i que permetin que les dones talla d'hores mantinguin l'estatus. La foto té clar que el canvi serà més lent i difícil si no té la seva complicitat. S'acosta a les comunitats amb respecte, sense imposar la seva visió. Per això inclou el tema de la mutilació enmig d'altres qüestions com el matrimoni infantil o l'ús del mòbil i les xarxes socials entre els adolescents. Però quan finalment les interpel·la sobre l'ablació, posa molt d'èmfasi en l'aspecte legal i en el fet que si continuen practicant, la poden acabar.

La presó a Mas de sang que troben.

El 1999 el Govern ho va prohibir. Recompte indica: si se li fa una nena, ja és mort, la pena és de cadena perpètua. No us fa por quan el govern diu que no vol que continuem practicant aquesta tradició. Però si una nena no està mutilada, no pot fer el ritual següent, que és un ritual que no l'ha prohibit ningú. Oi, Hem de tenir clar què podem fer. Encara que no hàgim arribat a un consens, ho farem d'aquesta manera que la mare va anar.

Després la discussió oberta. Les dones es divideixen en grups més petits. Encara hi ha reticències i sentim algunes idees que ens deixen perplexos.

Ara bé, que es quedessin a casa

L'excés de clítoris. Quan encara pren el pi, és evident que li tornarà a créixer. Si se li talla una nena més gran, hi pot haver complicacions, però quan és petita, li torna a créixer. Si, de veritat, aquí, com hem dit, tenim una tradició i ara n'ha arribat una de nova, una tradició nova que ens volen imposar, però ho continuarem fent sense que ens enxampin. Ho continuarem fent sense que ens enxampa. Canviar la tradició no és tan fàcil i si deixes de seguir les seves tradicions, al final segueixes les dels altres.

Al final de la trobada, cada grup presenta les seves conclusions. De les altres rotllanes de tones, en surten missatges més esperançadors.

Muy bien, y tú y tú y Negro.

Hem vist el que ens heu dit. Hem entès què estaven fent i què està mal fet, i per això estarem d'acord amb el que digui.

Però sabem que no està bé se mai i bé.

Quan la nena mutilada pot agafar moltes infeccions, li entra en microbis que provoquen malalties. Ens han obert els ulls i ara el nostre Grup accep.

Tampoco vale.

Encara no n'han sortit propostes alternatives. Faran falta altres trobades. La fàtua sap que la solució no serà immediata, però també sap que el canvi només pot venir de l'esforç col·lectiu. El diàleg està en marxa i això és fonamental.

El començament del projecte va ser molt difícil i molt perillós. Amb ella com una enemiga, com una persona contrària a la seva tradició, com una persona avergonyida dels seus orígens, així com una dona negra amb aires de blanca que havia vingut d'Europa dir-li a la gent com s'havien de comportar i havia de fer llet en un lapse dur.

Ja no la veuen així. Ara és una d'elles.

El tribunal.

Ballen en una tensió que escenifica un duel cridant. Riuen, es diverteixen i un vincle construeixen futur juntes no.

Si ja va ser un repte que les dones l'acceptessin, encara ho ha estat més aconseguit que els homes l'escoltin, i no només perquè la majoria estan en desacord amb les idees de la fàtua. Sovint ni tan sols consideren la mutilació com un tema que els afectin. una cosa de dones. Es defensen. La fàtua ho rebutja de ple.

Space es patriarcal.

Els homes ho volen i les dones ho executen. Perquè amb les noies que no els han fet l'ablació, els homes no s'hi volen casar. Ho trobo una hipocresia que diguin: són coses de dones, nosaltres no hi tenim res a veure. Però si no els han fet l'ablació, no l'esborra de mandat El.

Canvi de nom de formació vol blindar en un cau

el capvespre a la localitat de vaga i a l'esplanada de davant de l'escola La Pato i ha reunit els líders religiosos de la comunitat i altres influents. Són musulmans, com molts dels veïns de casa. Mans seuen, de 9 en semicercle, amb la fàtua, una posició central. Ella porta la veu cantant abans de la reunió. Comparteixen una pregària, El.

Nor.

L'assistent intentarà convènce'ls que l'islam no diu res de l'ablació. No hi ha fonament religiós. De, fet, la mutilació genital femenina no es practica només entre comunitats musulmanes, sinó també entre comunitats cristianes, animistes i fins i tot algunes de jueves. La batussa ha adaptat la seva actitud i el seu to. L'audiència escoltar amb interessa fins i tot quan els interlocutors diuen barbaritats i en diuen de grosses, ho apunta tot Aquí repregunta.

un no va acabar tan benvingut a parlar d'una qüestió que és un dels temes que treballem aquí i que té a veure amb la religió musulmana. I és clar, tots els que som aquí són musulmans. Volem parlar amb vosaltres perquè ens doneu el vostre. Però ens han dit que és tradició que la dona d'Or,

la sala Montcada, Va guanyar a Julen Garcí.

Ángel Córdova con 9. La pregunta és si s'han de mutilar les dones. Les preguntes, doncs no, no s'ha de fer.

En aquest vídeo acullen average individu.

La meva tradició diu que a més, ha recalcat Melé de reparto a l'Aràbia Saudita. Si mirem el percentatge, és pràcticament del món. Us ho pregunto perquè no apareix l'Alcorà i vull saber si ho diu la meva religió i si es fa per la meva religió.

Em sap molt greu, tal com diu ella, l'altre dia ens vam reunir, en vam parlar i vam decidir que faríem tots els possibles per venir aquí i parlar-nos. Volem que tothom sempre els arguments perquè elles ho expliquen millor que nosaltres, que no ho han patit.

S'acaba la trobada amb el compromís de tornar-se a reunir. La FAD està satisfeta, malgrat que no s'hagi arribat a cap compromís.

Fam de Viking, d'entrada No estan d'acord amb tu,

ni escolten, ni tan sols venen aquí. Encara es pot veure que l'argument religiós a favor de la població pesa molt. Encara hi ha la creença que és un acte religiós, però estic molt contenta que se'n faci un debat obert. Organitzarà una altra trobada i convidarem el jovent i les dones que fan ablacions, i en parlaré amb tots plegats per arribar a una conclusió.

Concrets de patis per jovent.

Aquesta és la clau. La fàtua, molt conscient que si vol acabar amb la mutilació genital femenina, ha de canviar la mentalitat de la generació següent. Per això dedica bona part dels seus esforços a treballar a les escoles.

No, no, ara, escoltem bé, dibuixant un clítoris. Vinga, va dibuixar un concret clítoris

Entre tímids i robotitzats. La cinquantena d'alumnes reunits a l'aula, nens i adolescents, fan el que poden per dibuixar l'òrgan femení.

Son.

La nor.

La majoria de vosaltres coneixeu el penis, però no coneixeu el clítoris. Como hace así. El cas veu és una part del clítoris. Un penis normal fa entre 12 i 13 centímetres de llarg. Escriviu amb un penis normal fa entre 12 i 13 centímetres de llarg. Un clítoris fa exactament entre 12 i 13 centímetres de llarg. El problema és que la major part d'aquest òrgan és dins del cos de la noia. Vosaltres sou adolescents. Alguns de vosaltres heu començat a lligar, per no dir molts. Per tant, heu de conèixer el vostre cos entesos.

Un poco nervioso.

L'equip de l'assistent reparteix uns fulls on surten els diferents tipus de mutilació genital femenina als alumnes, tant els nois com les noies, sovint sorpresos. N'hi ha de 3 tipus explicar. El primer és l'extirpació d'una part del clítoris. El segon consisteix en l'extirpació parcial o total del clítoris i també dels llavis menors.

Va sonar, sembla basa en el tipus:

es talla parcialment o totalment el clítoris i alhora es tallen els llavis menors i s'intenta que l'orifici vaginal quedi on esta Europea. Sónar: Louverture queda.

Punt final.

Hi ha una quarta categoria que inclou qualsevol altre procediment lesiu per als genitals femenins amb fills no mèdics, com la punció, la perforació, la incisió al raspat. Les conseqüències que es deriven de l'ablació inclouen dolors, infeccions, problemes sexuals, complicacions durant el part o trastorns psicològics. El trauma persisteix i perquè es fa? els hi pregunta la fase un, Las joyas nos queden embarazadas.

Per controlar la sexualitat, perquè les noies no es quedin embarassades. Sí, d'acord, si la meva mare diu que una noia que no li hagin fet, quan passa davant dels altres fa pudor, que fa pudor. Ens diuen que, a més, també ens diuen que les dones sense blació no poden resar. Així, doncs, també hi ha un motiu religiós. Al darrere. No ho recomana la religió musulmana. No surt a l'Alcorà. Si algú es diu que surt a l'Alcorà, li podeu dir: l'assistent fa que CiU pot demostrar: donarà un milió. Sou joves, però també podeu assumir responsabilitats i contribuir al desenvolupament del vostre poble. O Y así y por.

Qué. Y un día os bru. Molt de porcs senglars més pa.

La fàtua ha posat en marxa un programa d'apadrinament. Dins les aules on treballa, cada estudiant adopta una de les nenes que han acabat de néixer dins el seu poble. Aquest tutor s'assegura que la petita no es perd cap de les vacunes que li toquen i així garanteix indirectament que no se li practiqui. La mutilació de fet ens explica amb orgull que des del 2019 no es té registre de noves nenes mutilades entre les criatures protegides amb aquesta simbòlica adopció

gerent de maig. Quan els pares porten la nena a vacunar, saben que el metge li mirarà els ulls, la boca, les orelles i també els genitals. I això és clau perquè les dones són conscients que si fan alguna cosa.

Esas habrá un infierno.

Truà.

Sempre és un stage: l'hotel des de ben petita i a avala.

Con la copa de fuga fuera. Ara veig. Aquí a més tampoc està bé.

La patir i el seu equip es mou amb barques a mans, com si d'una banda de músics es tractés. Allà on van són una desena de persones que es traslladen amb el tot terreny negre de l'activista, seguit sempre de 2 o 3 ciclomotors. Porten samarretes de l'organització amb un dibuix del rostre de l'assistent.

Yo a mi moto.

No surten mai de casa sense un tauler, de persistir a Ghana personalitzar tan fotis temes dels seus. Hi dediquen les hores mortes i si no en tenen, les busquen. Ho fan de manera escandalosa, entusiasta, ho viuen amb passió. La vida a casa mans està feta de moments. Així és senzilla, ens diu la fàtua i li encanta. Per això està decidida a traslladar-se de 9 de Dakar a casa Mans. Ja té un terreny comprat a la seva població.

Beneficios de junio. Amb ell. Queda aquí

i estic construint un centre per a les dones que han tingut problemes arran de la mutilació genital femenina, perquè tinguin un lloc segur, on puguin estar tranquil·les i on, sobretot, se sentin respectables de treballar amb joves. Treballa amb dones. Formar part d'un grup que parla d'aquesta qüestió m'ha ajudat molt psicològicament l'ha superat mi. Però si no tens un grup de dones amb qui parlar, pot ser complicat.

Un mite del futbol belga que es compliqui.

La construcció avança lentament perquè la finança, la fàtua de la seva butxaca, ja ha aixecat el mur perimetral i les parets d'algunes de les cases. Però la seva determinació no deixa espai a dubtes. Tard o d'hora el projecte veurà la llum

Quan la víctima. No vull que se'm tracti de víctima. Soc una supervivent. He perdonat a tots els que van participar en l'ablació, sobretot la meva mare. Estic segura que no ho va fer per fer-me mal, tant va fer l'ablació perquè volia que fos normal, dins de la meva compte o mai.

Les El propietat acaba la riba dels manglars, un lloc idíl lic on la natura ignora qualsevol intent de domesticar de la llunyania. I veiem un cocodril agafat, un li agrada, van guiar, reflexionar. En els pocs moments que s'atura,

crec que la fi de la mutilació genital femenina és molt i molt a prop. Tota la comunitat comença a pensar diferent. Ja no s'ha tancat amb insulten, sinó escolta. Crec que d'aquí pocs anys tindrem una generació que ja no patirà la mutilació genital femenina. Generosa de conduir. C diu convençuda.

I de 9 és impossible adoptar que serà així.

Paraula de Cister El Dones en lluita.

Un podi que ha estat 3 que produït per The Mediapro Studio amb la col·laboració de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Producció: Susana Ortega González, edició sonora: Sergi Cutillas, coordinació: Albert Murillo, Coletes, Direcció i guió: Txell Feixas Torras i Oriol Andrés Gallardo.

Catalunya Ràdio i Catalunya Àudio són mils.