T2xC2 - La radiografia

Vera et connecta amb allò que més t'agrada. Vera, fibra i mòbil de veritat, patrocina la Renaixença.

Adeu, busguards! I visca el barri!

La Renaixença.

La radiografia la debem a un físic alemany de finals del segle XIX. Collons d'alemanys. Sí, noi. Al senyor Wilhelm Conrad Röntgen. Sí que ho és d'alemanys, sí. Sí. Pel nom no enganya, eh? No, no, no. No dius pas que és de Valladolid, aquest senyor. No, no. És un paio que us ha de caure bé. Ho dic perquè el tio no va aconseguir acabar el batxillerat perquè el van expulsar de l'institut quan va dibuixar una caricatura, una caricatura bastant ofensiva d'un dels seus professors. A mi aquests detallets m'agraden, perquè tu ara vas a fer-te una radiografia i penses, això ho va inventar un gamberro.

Fa més il·lusió. I a més a més aquestes coses donen esperança als pares, que els seus fills es foten amb lios. Mira, el dia de demà potser inventen saber què, no?

Poca cosa inventarem, anar fumant porros. Bueno, no ho sabem.

No, no, mira, jo fumava molts porros i mira, mare. Mira, mira. Mira'm bé. Mira'm. Estic al mateix lloc que tu, eh? Sí, sí, sí. Una mica més amunt.

Perdona, tu estàs a la barra, que és més incòmodo.

És veritat, és veritat. Una cosa, de qui estem parlant?

Bueno, dels fills de la gent que ens escolta. D'uns quants fills, no tots, vull dir que ens escolta gent molt diversa. Bueno, anem al físic aquest a Alemanya, al Wilhelm. Inventa els ràtgics i la radiografia. Per què es diuen ràtgics? Una molt bona pregunta, Fel. És una cosa ben. És tonto, eh? És tonto, però us agradarà. No. Ah! El motiu. El Wilhelm inventa uns rajos, els descobreix, i en aquell moment no tenen nom. Llavors ell provisionalment els hi posa X. No saps com es diu una cosa. Com els analfabets quan signen. Exacte. Sí, senyor. Poses una X allà i llavors els seus col·legues científics, quan la cosa avança, van començar a dir-los rajos. Rongem, en honor seu, el seu cognom de Wilhelm Rongem, però ell era un tio molt humil i no ho va voler. Va dir, jo no vull que portin el meu nom, deixem X, que és el que havia posat, i per això es diu.

Ben parit, eh, aquest Enric? Sí, cau bé, eh? No, ja no em queden de gent així.

No em queden. Mira, no em vull fotre a explicar tècnicament com funciona la radiografia, perquè ens hi farem mal. I perquè no ho saps. No ho sé exactament, però perquè ens entenguem més o menys, perquè més o menys, així, o sigui, és, si ho he entès jo bé, primer. O sigui, els ràtgics travessen ossos, òrgans i teixit muscular, però els travessen de maneres diferents. Llavors, si tu poses una placa fotogràfica darrere, veus dibuixat amb diferents intensitats de grisos els teus òrgans, l'interior del cos. Això va ser una revolució, la medicina. Penseu que fins al 1895, l'única manera de veure el cos per dintre era obrir-lo amb un bisturí. A mi m'agradaria inventar-me una cosa d'aquestes i quedar-me millonari. Això ha de ser ben parit. No et pensis perquè el Wilhelm aquest no va patentar l'invent. El tio va voler que tothom tingués accés a la radiografia.

No va patentar. T'he de dir, Peyu, m'està caient tan bé aquest home. Bueno, molt, eh? Mira, et diré més. Dels dos països d'Alemanya que han permès veure escalets en massa, m'està caient molt més bé aquest galop. Molt més bé. Però molt més bé.

No hi ha color. No hi ha color. No hi ha color, per favor. Jo només li he trobat una petita taca negra a l'expedient, que és que el tio, quan descobreix la radiografia, sense saber si els rajos aquells eren bons o no, si et podien matar, si et podien fer una pilota de tenis dins el cervell, perquè ens entenguem, doncs el tio, la primera radiografia, així per provar si li funciona, la va fer amb la seva dona, diguéssim. Que dius, home, prova-ho tu, no? Ja que el Premi Nobel te'l donaran a tu, no? I la segona radiografia la va fer amb la mà d'un amic seu,

també. Mira. No se la farà ell, no, amb el perit. No, digue-li tant que vulgui.

Puguem fer-li la sogra? Ara. Puguem fer-li un amic, també? Wilhelm, Wilhelm, eh? Bueno, en Wilhelm canvia la història de la medicina i en aquell moment, també, la societat en general. Penseu que, abans que s'adonessin que l'exposició constant als rajos X era molt perjudicial per la salut, hi va haver una època que era xauxa, eh? Tothom feia servir rajos X, eh? Ah, sí, per les bromes, fins i tot, eh? Sí, sí. Si no és una radiografia, per què l'has de fer servir? Doncs coses tontes com. Hi havia sabateries que perquè veiessis com et quedava el peu dins la sabata tenien rajos X. És molt bona idea, això. Van arribar a inventar fins i tot ulleres per homes amb rajos X per veure les dones despullades. Home, però el que veus és l'esquelet. Sí, noi, però mira. Bona reunió, també, de creativitat. He pensat de fer unes ulleres que podrem veure

les dones despullades. Sí, fem-ho, fem-ho, fem-ho. A mi no hi ha res que em foti més calent que un bon esquelet amb la quirena.

La veritat. Carles Churiguera, Fel Feixedas,

Laia Gluc, Arnau Tordera, Joel Díaz, Mercè Martínez, benvinguts a La Renaixença.

Arnau Tordera, pots conegut o savi per conèixer?

Sàvia per conèixer. Una noia de 23 anys que ha decidit no ballar ni reggaeton ni trap, sinó sardanes. Fa sardana esportiva i va per tot el país competint amb la seva colla per convertir-se en els millors de Catalunya i, per tant, del món sencer. Una dansa catalana que alguns associen al passat i a la gent gran, però que són el jovent qui l'ha de seguir tirant endavant. I això és el que fa justament la nostra convidada.

Avui se seu a l'escó de la Renaixença, Nàdia Cordon!

Nàdia, què has menjat avui per esmorzar? Per esmorzar, un entrepà de fuet i un suc de pinya. Entrepà de fuet i suc de pinya? Suc de pinya no us havia dit mai, podria dir. És veritat, d'ençà d'aleshores que va dir el Pere Nogués que menjava pinya?

Ningú havia usat dir-ho. No, no, ho va dir a Lleida, en plena recollida de la.

Sí, va estar molt àvila. Recollida de la pinya. De la pinya de Lleida. Escolta, mengeu alguna cosa especial abans d'anar a ballar sardanes? No. No. Agulait. Ah, perquè és un ball que si vas amb la panxa plena, allò amunt i avall, amunt i avall. Exacte. Déu-n'hi-do. Tu, Nàdia, tens 23 anys i fas sardana esportiva des dels 3 anys. Sí. És molt poc, això, no? I tant. Bueno, de fet,

podria dir que vaig començar abans, eh? Perquè des que vaig néixer, bàsicament, que estic ficada al món. Però en una colla, des dels 3 anys, sí, sí. Entenc que els pares eren sardanistes. Més que sardanista, o sigui, la meva àvia sí que era sardanista, la meva germana també, que és més gran que jo, i els meus pares tenien un grup de música tradicional, que tocaven danses, que llavors també ballàvem a l'esbart. Ai,

mira que seríeu ben amigues amb la Laia Gloop. Perdona, Pella, m'hi haig de posar.

M'hi haig de posar. Posa-t'hi, Xuri. M'hi haig de posar, perquè digues quina colla ets i d'on ets, sisplau. O sigui, ara ballo la Mare Nostrum a Barcelona, però. Me caso un dena, però digues-la de veritat, home.

Però vaig començar a treballar a Mongria a les SSC. Ara, ara.

Porta aplaudiment. Va, vinga, va. Aquesta mossa, la colla on estava, Tarruella de Montgrí, jo vaig ser dels fundadors de la colla continuïtat de Tarruella de Montgrí. Era com un bailet, ballava sardana, això. Però l'entrevista no és a tu, eh? Ja ho sé, però reivindiquem casa sempre.

Un dia que pot explicar alguna cosa. Tens alguna copa, tu, de sardanista? Sí. Què has guanyat?

La primera copa que guanya la colla continuïtat de Tarruella de Montgrí en un concurs la tinc jo a casa. Encara la guardo. Perquè a aquell ell no hi va anar-hi. Sí, jo vaig anar-hi. La meva filla gran ha ballat sardanes amb ella. Mira que bé, mira que bé. Seguim amb l'entrevista, sisplau.

Ara ja sabem la vida en xuriguera, seguim amb la Nàdia. La gent quan parlem de sardanes ens quedem sempre amb la imatge aquesta de gent gran ballant sardanes per la festa major, però heu de saber que hi ha competicions de sardanes. Com funciona això? Tu hi competeixes? Com va això? Sí, o sigui,

hi ha diferents tipus de competició. Des dels més petits, que ballen. Com poden. Com poden. Llavors vas avançant, hi ha diferents categories, i llavors hi ha el que és el Campionat de Catalunya, que és com el més important, i llavors hi ha els territorials, el de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. I llavors les colles de tot Catalunya, si volen, es poden també presentar al Campionat de Catalunya, que es competeix per tot el país. Entenc que no hi ha un Mundial, d'això. Seria el campionat de Catalunya si ho fos d'alguna manera. Ja n'hi ha prou.

Hosti, que guanyessin un. Si ets campió de Catalunya, al mateix moment et converteixen en campió del món.

La gent de Catalunya Nord, eh? Ah, bueno.

Tu també ets Catalunya, eh?

Així no ens diria Catalunya Nord. I tu ets campiona del món o no? Sí. Sí, eh? Mira, és campiona del món. Bravo! Podem treure una mica l'etiqueta aquesta de les sardanes són avorrides? Sí, 100%. Són divertides per tu, eh? Sí.

A més, perquè no només hi ha el que és la sardana tradicional, a les competicions també hi ha els punts lliures, que és completament diferent. Vull dir, que no sé si algú ho ha vist alguna vegada, però.

Home, són espectaculars i s'inventen els passos i O sigui, és fer una coreografia. La podré entrevistar amb ella o no? No, avui. Avui és molt difícil.

Ja ho veig. Mai has d'aguantar. T'has de contenir una mica. T'has de contenir una mica. Nadia, escolta'm, fardeu molt de les sardanes i de tot plegat, però jo crec que estem una mica lluny, vull dir que ho desconeixem, la dansa en si. Bueno, parlo per tu. Bueno, xuriguera. No li podem apagar el micro. Tindrem problemes al final. Jo parlo per Catalunya, en general. Jo miro Catalunya. Jo vaig veure Catalunya aquest estiu celebrant-lo de la selecció espanyola i allà, no sé a nivell de sardanes. No feia pita, eh? No, va semblar que dominessin les curtes i les llargues. Dominaven els curts. Els curts molt. No, que ara aquí també m'ha sortit una cosa molt personal. No, ho rebrem tots, eh? Per culpa d'això ho rebrem tots, eh? Estàvem parlant de sardanes. Vinga. Tu has creat un compte de TikTok, que una mica és el que t'ha donat a conèixer, no? Per donar visibilitat a la sardana. Un TikTok on hi fas vídeos com aquest.

Hola, soc la Nàdia i soc sardanista. El món de la sardana ha estat part de mi des que vaig néixer, i sempre he pensat que no se li ha donat mai el reconeixement que es mereix. És per això que he decidit utilitzar el meu propi canal per donar a conèixer aquesta part de la cultura catalana tan important. Per si algun que ara s'ho pregunta, no, la sardana no es balla només a plaça per festa major. La sardana de competició és un esport que requereix moltes hores d'assaig, gran esforç físic i tècnic i un gran treball en equip. A més, hi ha una comunitat.

Quina resposta has tingut d'això? Com ho has viscut?

Doncs molt bona, la veritat. Sí, o sigui, em vaig trobar bastanta sorpresa que moltíssima gent estava interessada en aquest tema i que realment no, com que no ho coneixia, però no és que no hi hagi interès per conèixer, sinó que no hi ha com les eines necessàries per portar la sardana com a tota la societat. Llavors, sí que és veritat que, o sigui, no vull com posar en comparació res, però hi ha com altres cultures catalanes que se li dona com molt més bombo. Ai, que està parlant dels brotellers.

Ai, que està parlant dels brotellers. Ai, ai, ai. Jo no ho he pogut dir així,

però sí que és veritat que hi ha una falta de compromís per part de tothom.

Mira, els mitjans de comunicació, vinga, retransmetem els castellers. Es podria retransmetre un campionat de sardana esportiva.

No, perdona, hi havia aquell programa que feia l'IMP de Montes i la Maripau que ensenat el feia de posos pel vall. Pista de vall. Que feien allà. Ah, sí, xa-xa-xa.

I boleros. I la sardana, què? No es pot dir mai televisió catalana sense un espai dedicat a la sardana. Mira, farem una cosa, Xuriguera.

Anem a fer una cosa. Aquest comptador el vam instal·lar aquí per en Joel, però avui el farem servir per tu, si no et sap greu. Et queda una intervenció.

Trobo que ets generós, eh?

Estàs censurant, Xuriguera. Una intervenció et queda, Xuriguera. I jo tantes com vulgui, llavors. Tu avui tres, però ja portaré el número de cap, no pateixis. Escolta, formes part, com deies abans, de la colla Mare Nostrum de Barcelona. No sé qui són els màxims rivals, igual que amb els castellers hi ha els de Vilafranca, els de Valls i tal. Els del Mare Nostrum, contra qui competiu?

A veure, seria com més. Nosaltres competim en categoria gran i ara aquest any crec que som cinc colles competint. Sí que és veritat que els últims anys hi havia com més diferència o així, sobretot en tema punts, però ara està com molt igualat. Sí que, o sigui, les violetes del bosc han tornat i.

Les què? Les violetes del bosc. A la meva època era el màxim rival.

Prou, ja està, estàs a zero, no pots ser re més, ja està, prou. Zero, prou. Violetes del Bosc.

Són molt bones també, ara han tornat, de Barcelona també. Llavors hi ha Mirant el cel de Sabadell, que també són una bona colla, amb els amics de Casa de la Selva, i crec que aquest any som aquests. Perdoneu-me si m'estic oblidant alguna cosa.

A Osona no hi ha res, eh? Home, clar que hi ha res. Grup sardanista riallera, anam-hi.

Sí, però no estan en aquesta. Estan en el grup B. Hi ha dos grups. Estem a segona.

Mira, fa quatre dies, aquí a Vic, es va fer l'edició número 100 del concurs de sardana esportiva, que és el més antic en actiu de Catalunya. Mira.

A mi m'ho he bloquejat

i no puc dir res, eh? No. Per què fitxes per un equip de Barcelona? Que ets una mica el Messi que et venen a buscar a Barcelona o què passa?

Perquè com molts joves teníem a estudiar a Barcelona i la meva colla es va disoltrar una miqueta i no volia parar de ballar i coneixia una noia de Figueres que també està a la Mare Nostrum i me la vaig trobar un dia en un concert així de festa i em diu, ostres, pues vine a la Mare Nostrum tal i pues.

Ens marxen, els bons ens marxen. Traïdores. Traïdores, calla de la selva, que balleu al revés vosaltres. Com funciona el campionat? Escolta, aneu a trobades, hi ha un jurat que us puntua. Sí.

Abans hi havia una altra modalitat, però ara es fa com si fos una Champions, més o menys. Ja com si fos un partit entre colla i colla, o sigui, es ballen totes les colles de la vegada però competeixen una contra una. Llavors, d'aquest enfrontament guanya un. Llavors, hi ha quatre o cinc concursos a la primera fase, que seria com l'eliminatòria. Llavors, les dues colles amb més punts passen a enfrontar-se per la primera posició. Llavors, hi ha dos concursos finals on es fa el mateix, colla contra colla i la que guanya s'emporta el títol.

A quins espais es sol fer això? A places majors? A places. Si fa bon temps, a la plaça. Si no, puedes buscar un pavelló o així. Com diu la cançó del Ximi Portet, si plou ho farem al pavelló. Quina és. Joel, vols fer una pregunta?

Sí, he trobat que era el moment, Peyu. Endavant. Nàdia, la gent s'apunta a cursos de ball per lligar. Això és un fet. Tu vas a una classe de salsa, de batxata, de lindy hop, i està ple de divorciats. Això és així? És un lloc on hi ha més divorciats? De Barcelona, almenys. I si ets un divorciat, més de 60, 70 anys, ja tens una mica de titani a dins del cos, llavors t'apuntes a country. Molt bé. A veure, la meva pregunta és, a la sardana també s'hi apunta gent amb el legítim objectiu de conèixer algú amb qui practicar el coit?

Vull pensar que no, però sí que seré gent

que ha lligat al món sardanista. No, no es descarta, això. No, però no vulguis pensar que no, jo ho promocionaria. Sí, home, en comptes d'anar al capullo allà a ballar amb bachata, si ets de mullet, home, què fots ballant bachata? Sí, però la bachata és un ball d'un a un, la sardana. És més grupal, no sé A la sardana li falta el ron. Depèn de qui lo sigui.

Li falta una mica de. Perquè la rotllana, la pregunta ve a Tom del que diu el Joel, la rotllana, quan us poseu allà, tu tries el teu lloc o això ja va com un cap de colla que et diu tu has d'anar aquí i l'altre allà?

Sí, hi ha un cap de colla que ordena la sardana en base a com queda millor estructurada per estar de cara al jurat. Ah, sí? És cap de colla, no coreògraf? No, cap tencera.

O sigui, els que tenen l'esquena lletja no poden anar

de cara al jurat, diguéssim. Més que esquena lletja o maga, perquè al final això és més subjectiu, almenys a la meva colla, vull dir, ara mateix no sé si tothom fa servir el mateix criteri, però el general és posar les persones més altes i com àmplies davant del jurat. Que aquests donarien, si el jurat sempre està al mig de la plaça, per tant donarien l'esquena al jurat però la cara al públic. I que més o menys siguin

de la mateixa estatura, perquè si no passa allò que estàs agafant la mà del del costat i no saps exactament com fer-ho. Jo no tinc timbre ni res, puc fer una pregunta. Pregunta, Fel.

En aquests concursos, els bolsos els deixeu al mig, també? Has importat la pregunta. Vas a concursos i no te deixeu el bolso. No es pot posar el collón.

No, es deixa algo que hi hagi per allà al mig. Hi ha un. El banderí.

El memori i el banderí. Però per què poseu un banderí al mig?

És com l'insignia de la colla, perquè saps quina colla està allà. Home, i perquè et marca una mica el que és el centre, la rotllana, no? No, és que també hi ha el número, sí, hi ha el número, perquè cada colla balla en un número diferent, i llavors hi ha el banderí, que és com l'insignia.

Però vull dir que t'ajuda a mantenir la rotllana, també, una mica. Sí, sí, això sí. Vull dir que lo dels bolsos no és només protecció del bolso, és perquè així mantens el centre.

Jo ho trobava una metàfora de la catalanó bastant adequada. Sí. El primer, assegurem els quartos. Al mig. I ara veiem.

Però els quartos allà a la vista tota l'estona. I com incorporar? En aquestes sardanes no t'hi pots incorporar. No pots parlar més. A mi m'interessa molt

això del vestit aquest que porteu. Com s'aguanta això? Mira, és el pitjor malson. Deus, deus, deus. Té recorregut, aquesta pregunta.

O sigui, crec que només hi ha dues colles ara que fem servir aquest tipus de faldilla, que és amidonada. Clar, deu ser amidó, clar. Sí, nosaltres i les billetes del bosc en alguna ocasió també la porten, si no també tenen uns

pantalons elles. Sí, però estan macos.

Ah, el bosc allà. Desconnecteu-li el micro, sisplau.

Però veure la faldilla així és maquíssim. Sí, però aleshores, què ho has de fer? Jo la primera vegada I això us ho feu vosaltres?

Avui què us passa a tots que teniu moltes ganes de preguntar? És el tema. Jo també en tinc una, però ho fes i després la faig. No, ho fes, Laia, ja me temo ara, és igual.

Potser és una mica tontai, però ara s'està tornant a posar de moda la sardana satànica, la persiana, vosaltres.

Què diu? La persiana. Què ha dit? Si heu de parlar de coses d'això, vas a dir als altres no entendre res. Que passa, però.

Jo no sé ballar així. O sigui, que no la feu. Hi ha gent de.

De fet, molta gent critica això. Un moment, hi ha gent gran aquí.

Què colla és la persiana? I la sardana satànica?

Un tast deixen els bossos o la sardana satànica?

Es cremen. Explica, explica.

Punt per punt, Nàdia. Sardana satànica, què és? És que no sé com explicar-ho, però no punteges com a tal, és com que dones molt salts i vas com girant. És que no ho sé perquè jo no ho he fet mai. Com pots variar?

No, és una possibilitat d'expressió de la sardana més lliure, més desenfadada, més connectada a un esperit rebel.

Però l'interessant d'això és que no pots saber-ho ballar si no saps ballar realment una sardana bé, perquè molta gent ho critica i molta gent diu, no, és que això no són sardanes i la gent ha de prendre ballar sardanes normal. De fet, la gent que balla això. Balla moltes vegades a colles sardanistes. Per tant, no és que no sàpiga ballar, simplement és una altra manera de ballar. I la persiana? Crec que és el mateix, no? Ah, pot dir persiana o sardana satànica. Jo persiana no ho havia sentit mai, de fet. Jo havia sentit lo de sardana satànica.

Igual vas a dir que em baixa la persiana que balla en una sardana satànica.

Has ballat sardanes en algun lloc espectacular? Algun lloc que recordis de dir, hòstia, vam fotre una sardana allà al mig de no sé on? Va ser preciós, allò.

Jo personalment crec que no, però sé que abans d'entrar jo a la Mare Nostrum van fer lo que van tancar el Camp Nou per les obres i tal, i van anar a ballar allà unes quantes colles sardanistes.

El Camp Nou, eh? Sí, sí.

Prou Prou Prou Prou Prou Prou Prou Prou Prou Prou Prou.

Bé, no podem parlar de sardanes i no parlar, evidentment, d'espardenyes. De fet, vaig veure aquest vídeo al teu TikTok parlant sobre espardenyes.

Com veieu, tinc les espardenyes d'assaig una miqueta trencades i totes malbé. Així que toca renovar. Tinc espardenyes diferents per assajar que per anar a concurs. Tot s'ha de dir que a mi m'aduren bastant les espardenyes, però aquestes se me van trencar sobretot pel assaig de punts lliures de la temporada passada. Tenim un nou par i toca amb bata. Hi ha dues maneres per embatar la de les noies, que és amb la creu aquesta aquí, i la dels nois, que és.

No sé, quantes espardenyes tens en total ara mateix? Tens comptat, això?

No, no tinc comptat. De fet, et porto aquí les que tinc ara de competició.

Aquestes són de competir? Sí. Això són com les Adidas Predator, eh?

A veure, que són les de competició perquè són blanques, eh? No per res més, vull dir, perquè són més noves, perquè la sola està millor, perquè sí que. Sí, hi ha dos tipus d'espardenyes, les que són d'espart i llavors les que són de goma. D'acord. Nosaltres fem servir aquesta. Això és una barreja, és part i goma. És mixta. Si no hi hagués la goma aquesta relliscaria. Per tant, quan es gasta la goma sí que s'han de canviar.

Quantes hores assages, diguéssim, a la setmana? Quants cops assages?

Depèn. Normalment, la temporada normal fem quatre hores entre setmana, fem dos dimarts, dos dijous. I llavors els dissabtes deixem una hora o una hora i mitja,

més o menys, que anima a la persona. L'esport ja el tens fet, de la setmana, no? Ah, no, sí, sí, i tant. Bons braços, eh, collons. No, i bessons. I bessons, i bessons.

Esclar, se'ls tenen hiperdesenvolupat.

Ho sé, ho sé. Llavors, quan fem la temporada de punts lliures, assagem, aquest any vam arribar a assajar 12 hores setmanals. Déu-n'hi-do.

Hi ha alguna lesió típica de sardanista, allò que dius, sempre trenques el no sé què?

Bueno, sobrecàrrega de bessons. I ara mateix no me'n recordo com es diu, però quan et fa com mal aquí la tibia. Hosti,

això que va per fora és terrible. Sí, no me'n recordo com es diu. El múscul aquest que va per davant de la.

Que quan saltes et fa mal. I el manguito rotador, no us queixeu, el manguito rotador. Quan sigueu grans no podreu ballar perquè està mal el manguito rotador. Jo ho deixo aquí, això. Mare de Déu.

Escolta, no podem deixar escapar l'ocasió que facis una crida al jovent català que aprengui a ballar sardanes. Sense cridar, eh, per això. Fes un missatge a tots els nanos que ens escolten.

Bueno, més que res, que moltes vegades ens pensem que no hi ha opcions per aprendre a ballar sardanes, però de segur que si busqueu, a mitja hora de casa, com molt, teniu una colla, que encantats a la vida us ensenyaran a ballar, i que es fa molta colla, es fa molt de grup, al final acaba sent un grup d'amics, vas per tot Catalunya ballant, i al final és molt guai.

I folles. No, dig-ho. Digo-ho. Això és un reforma. Sí, és amb folles, folles. Eh, t'ho diu ell. A la meva parella hi ha dues parelles que s'han conegut a la colla. Oh no, pensa que no follen.

En Xuri, quan ell ballava, els de la teva colla pujaven tots.

Estava molt enamorat de la Fanny Pujadas. No diguis noms i contons. Pobre Fanny. Ara aquí, a la Renaixença, amb la Laia i l'Arnau, farem una colla sardanista i follarem molt. Molt.

Aquest bar s'està tornant un bar de. De borratxos! Quines són les futures competicions que teniu ara per endavant, Nadia? On us podreu veure? És obert al públic quan competiu?

Sí, 100%. Sempre es fa a les places del poble o de la ciutat.

Hi ha algun lloc on hi hagi aquesta gent que diguis seguiu aquest compte d'Instagram o

seguiu algun lloc? Si aneu a la pàgina web de la Unió de Colles Sardanistes, allà hi ha tot el calendari de la temporada, hi ha tots els concursos i de quin campionat és cada concurs. Perquè clar, hi ha molts concursos, però poder, nosaltres fem, a la Campionada de Catalunya són crec que 7 o 8 concursos, però n'hi ha poder 50 cada any. Clar, clar. Vull dir, també has de mirar a veure a quins t'interessen més i tal.

Doncs ho seguirem, eh? Entreu a la pàgina web, busqueu, i busqueu, quan aneu a ballar, mireu on té la colla Mare Nostrum i busqueu la Nàdia Cordón. Ja està, hòstia, quina. Ah, ha aixecat pacients avui. Sí, això sí. Cada 15 dies hauria de venir la Nàdia. Bueno, bueno. Jo encantada, eh? És el segon programa de la temporada. Paciència, paciència.

No pots anar a dormir sense millorar el teu llamusí.

Una paraula i tres definicions, si l'encertes t'emportes una llangonissa ral de vinyó, gentilesa de. La paraula d'avui és pítima. Pítima, amb P. Pítima. Pítima. Ah, pítima. Es diu de manera factuosa de les nenes menudes, sobretot en adons recent nascuts que no fan el pes habitual.

La meva filla ara ja està grossota, però quan va néixer, si l'haguessis vista, era pítima, pítima, pítima. 800 grams pesava. B, pítima.

Reflexiu del verb pitar, que s'utilitza imperativament per donar una ordre a algú.

Vostè, quan seguia jo al carrer amb el cotxe, pítima, i llavors ja va xerrar.

O C, pítima, sinònim d'embriaguesa. Ha estat d'algú que té les facultats perturbades per la ingestió d'alcohol.

Pel casament del meu germà, la meva cunyada, es va enrotllar amb el DJ. Portava una pítima, pobretta, que no s'hi veia de cap ull.

A, B o C. No sé,

és la més fàcil, la més òbvia, no?

No sé. Doncs és la C. És embriaguesa, eh? Anar pítima, eh? No ho havia sentit mai.

També et diré, eh, Peyu? Una campiona del món, de la dansa nostrada, que ens representa a tots, a tot el món, que hagi de marxar. Sense llengonissa. Que és de Terroella, Montgrí.

El convidat o convidada no encerten la resposta, sortegem la llangonissa entre el públic. Si el públic sia bé, podem arribar a un acord amistós i donar-li la llangonissa. Però s'hauria de reunir el públic en assemblea. S'hauria de. El públic, com ho veu? A malsada, a malsada. Què fem, públic, què fem? A la Nadia o no? Gràcies.

Bravo. Bravo.

Només hi ha una persona al públic molt enfadada, però la resta estan contents. La podem partir, si vols. Si vols un concurs, ens la partim. Vinga, va. Nadia Cordon, et seguirem allà on vagis a les diferents places de Catalunya i a veure si seguim tots els sardanistes i collos sardanistes que hi ha a Catalunya. Gràcies per venir a seure una estona a l'escola de la Renaixença.

Penses que els de la Renaixença hauríem de conèixer la teva història? Entra al corral.cat i omple el formulari.

Elvis Presley. Va, per favor. Gran sardanista americà. Bé, avui sona el rey del rock i el cantant de Mississippi, Elvis Aaron Presley, amb aquest Jailhouse Rock, el rock de la presó que van registrar l'any 1957. És considerat una de les figures més influents de la música popular del darrer segle perquè va revolucionar la cultura juvenil i la indústria musical de masses a mitjans segle XX. L'Elvis era la veu que va cantar i va popularitzar el rock de la presó, però la peça en realitat era obra del llatrista Jerry Leiber i del compositor Mike Stoller, tot plegat per incloure-la a una pel·lícula que portava justament el mateix nom de la peça, Gelhaus Rock. No veig la radiografia per enlloc de moment. Si sempre us precipiteu. Aquí preparem un context O sigui, la nostra secció té com una evolució, va carregant l'expectació i arriba el moment culminant en el qual revelem la connexió inesperada. Que bé que parla, que bé que parla. Bé, si em deixen seguir, continuarem. Endavant. Mira que parlo poc i ja m'he perdut. Resulta. Ara estic emocionat amb el programa aquest. Resulta que el maig de l'any 57. No, però fes-ho tu. Pensava que ens ho canviàvem. Doncs això, el maig de l'any 1957, quan l'Elvis rodava el número de ball on apareixia la cançó en qüestió dins de la pel·lícula, va tenir un petit incident.

Ai, és que se li va despendre una corona de porcellana que portava una dent. I el problema és que en comptes d'anar cap enfora,

Van passar la seva dina. No només això. Si hagués anat cap a l'estómac, hauria estat un mal menor. Però és que la corona li va anar per l'altre forat. No, no, no. L'endemà de la gravació, l'Elvis va començar a notar un fort dolor al pit i una radiografia. Va a donar la resposta d'aquell dolor.

I és que tenia la corona de porcellana incrustada en un bronqui del pulmó dret.

Això ha de quedar mal, eh? Això ha de fer mal, això.

Però s'havia pres algo abans per no notar-ho, no? Sí. Perquè vas de seguida a l'hospital.

Crec que de coses per prendre-se no li faltava. El poli augmenta. Doncs bé, gràcies a aquella radiografia li van poder extreure la corona de porcellana dels pulmons amb una broncoscòpia, que és allò que és tan agradable que et posen una espècie de tub pel nas o per la boca fins als pulmons. Però bé, en aquest cas era per un bon motiu.

Però l'Elvis, agraït per la ràpida resolució d'aquest imprevist, un cop fora de l'hospital, va enviar una nota al personal mèdic.

Sí, era un tio que tenia sensibilitat. Era una nota breu, però feta amb molt enginy, que deia així. Quan vaig venir estava tot conmocionat o sacsejat, però vaig marxar estimant-vos. La gràcia d'aquesta nota és que de fet contenia dues referències a cançons de l'Elvis. All Shock Up, per una banda, Ah, sí. Les pistes que he cremat jo amb això.

Va.

Doncs aquesta, per una banda, i finalment el Loving You, que de fet és dels mateixos autors que el rock de la presó. És una peça de l'any 1957 i que mostrava la versió més romàntica i seductora de Fel Feixades i també d'Elvis Presley. Una vessant que acabaria esdevenint també una de les seves grans marques personals. Música, mestre. Va.

Estàs escoltant La Renaixença. Avui parlem de la radiografia, que per cert té un dia internacional, el 8 de novembre, d'aquí un parell de mesos, el dia internacional de la radiografia.

Tot té un dia internacional, eh? Tot, tot, tot. Sí, sí. Sabeu com se celebra el dia internacional de la radiografia? No, no ho he fet mai. Doncs mira, heu d'agafar les vostres radiografies i les heu de plantar al mig del carrer i així els hi ensenyeu als veïns. Ah, sí? Es fa així? Sí. La gent ja no en té de radiografies a casa ecografies no? no, radiografies va tot per

ordinador la meva mare les guardava totes les

radiografies és veritat això, abans la gent les guardava perquè fa gràcia aquest és el meu peu fa un riure la pneumònia que va matar l'avi dos quadres allà al menjador aquest és ell i això eren els pulmons.

Heu de saber que Marie Curie també va tenir un paper molt destacat en el món de les radiografies. Durant la Primera Guerra Mundial va fer arribar als ràtxics, als hospitals de campanya i també a les zones de lluita. Abans de la radiografia, si et quedava metralla al cos, què havien de fer? Doncs obrien per. Més o menys això serà per aquí. Més o menys això serà per aquí.

I la Marie Curie va ser la que va portar les radiografies a la guerra. Sí. La Marie Curie, fixa't, eh? Escolta'm, eh? Joel, anem a disseccionar la radiografia. Ah, doncs vinga. Utilitat en una illa deserta. Vinga, sorprèn-nos. Saps l'altre dia que

hi va haver un eclipsi de sol? Sí. Fa quatre dies que hi va haver un eclipsi de sol. 12 d'agost era. Ah, l'eclipsi, l'eclipsi. Imagina't que t'agafa una illa deserta. Jo no ho voldria perdre, Peyu. No vas sobrat d'espectacles a una illa deserta. No, és molt avorrit. Doncs si tens una radiografia, pam, pots mirar l'eclipsi. És pel que serveix. Fins aquí l'utilitat de la radiografia en una illa deserta. No tan rápido,

cabrero, digue'm Mercè. Que diuen que no, eh? Que no ho fem servir, que no? Saps qui ho diu? Els fabricants de les ulleres.

Jo no ho provaria per si un cas. A la càrcel vas a venir a robar. A veure, si tenim una radiografia, per exemple, del crani, i un parell de fèmurs, què podem fer? No ho sé. Una bandera pirata. Si venen els pirates a matar-nos, la podem fer servir per dir, som dels vostres, no em mateu. Per això et pots servir en una illa deserta. Que bo. Has de tenir dues radiografies molt concretes. Sí, home. Utilitat com a joguina sexual. Això està claríssim. Pot servir per complaure traumatòlegs amb parafílies molt concretes. Per exemple, pot ser que et digui el traumatòleg, eh? Jo és que si no em toquen el tercer metatercià del peu, jo no arribo a l'orgasme. Per exemple, perquè són els fills traumatòlegs. Llavors tu, hòstia, no tinc ni puta idea d'on està el tercer metatercià, no? Tu saps, per exemple? No, no. Ni puta idea. Aquí és on entraria la radiografia perquè t'ho indiqui exactament. Pues mira, el de tercera triada el tinc aquí. Va, i llavors ja l'estimules i ja està. Bé, bé, bé. Molt bé, brillant. Què t'ha semblat? Utilitat com a arma en cas de conflicte. Ah, a veure, pot servir com a arma en cas de conflicte per marxar del conflicte, per fugir. Saps que quan hi ha guerra tard o d'hora et venen a buscar per anar al front? Sempre. Això et passa, perquè un tio d'una furgoneta et diu, tu, per dintre, ja està. Al front. Al front. Sí. Això passa, eh? Això ara aquí, en aquest país, no, però havia passat. Antigament havia passat. En altres països passa ara. No ens hi vulguem trobar. A més, el front no el tries tu, eh? El de la furgoneta que passa, en aquell front vas. Allà vas. Molt bé, doncs quina és la manera d'escapolir-se'n? Bueno, has d'estar molt fotut, això sí, eh? Has d'estar prou fotut perquè diguin, ui, aquest donarà més feina que servei. Llavors, quan vinguin a buscar-te, tu dius, eh, que tinc les cames trencades. I ells diran, ah, sí? Demostra-ho. I llavors tu treus la radiografia. Molt bé.

A la radiografia hi havia molta gent que això, per evitar la mili, ho feia. Que ensenyava peus plans i coses d'aquestes. Gent que es feien passar per bojos,

també. Jo era cordovista. Vaig anar amb la radiografia als ulls. I gent que es feien passar

per bojos i llavors hi van quedar, de veritat. Utilitat metafòrica. No, perdona, senyora. És que pot ser que no tinguin les cames trencades. Llavors hi ha una petita cosa que has de fer, que és trencar-te les cames. Llavors ja et fa la radiografia. Utilitat metafòrica, vinga, va. Jo he sentit a dir molt allò de tal pel·lícula o tal llibre. És una radiografia de la societat. És veritat. Una radiografia del país. És una metàfora perquè a Catalunya no pot anar a l'ambulatori i dir, sisplau, necessito una radiografia. Saps què li dirien? Què? Què li dirien? Me la puede decir en castellano? No, és broma. Segurament li dirien que li donen hora d'aquí tres mesos. Això és cert.

He rebut una carta del front. És del meu estimat. De pressa, llegeix-la. Amor, la guerra és un infern. L'altre dia vaig quedar ferit. Els metges diuen que que me'n sortiré, que moriré. Has dit que morirà o que se n'en sortirà? Ai, no ho sé, no ho sé, estic molt confusa. No entenc la seva lletra.

El seu marit ha d'anar a la guerra i la seva

lletra és un jeroglífic? En Vil, a la nostra acadèmia de cal·ligrafia, la ploma fina.

Ben mirat, si s'està morint, ara em podré casar amb algú altre.

Entengui les cartes a la primera i evitis mals entesos. Recordi, abans d'anar a la guerra, el seu marit ha de passar per l'acadèmia.

Per l'acadèmia de cal·ligrafia La Ploma Fina, perquè de l'amor al desengany sovint només hi ha un tras estrany. Cal·ligrafia La Ploma Fina

patrocina històries per passejar el gos.

Avui tenim la Dinka, que és una barreja de gos d'atura català i gos coniller. Un altre petaner, sí. No, és barreja. És un petaner. Bueno, és un petaner. És d'Igualada i el José ens ha dit que la Dinka és molt poruga. Es veu que li fan por tots els sorolls forts. Els petards, els trons. Els pets de la iaia. També, si són molt forts, sí. Les campanes de l'església i hem de pensar que a més a més té un buf al cor, vull dir que hem d'anar

alerta un buf al cor jo també en tinc un, el buf i de cor també sempre he pensat que els de buf podrien fer una campanya per la gent que té un buf al cor com un donatiu una part dels beneficis de final d'any posa't el buf al cor exacte, és preciós amb la gorra

de l'esclerosi és que tenen la campanya feta ho tenen,

els hi faré jo catec amb nosaltres, però ben calentó.

Vinga, Arnau, per on passegem el gos avui?

El passeig d'avui el fem per la ciutat de Brescia, que l'any 1769 formava part de la sereníssima República de Venècia. Domini de terra ferma, en deien els venecians. Llàstima que aquell any a Brescia va haver-hi un tràgic accident, una barreja de mala fortuna, desconeixença i temeritat.

Avui passegem el gos per Brescia. Som al 18 d'agost de 1769. Brescia, Brescia.

La ciutat de Brescia és una potència econòmica i social que viu els seus anys daurats. Per primera vegada, un passeig pel segle XVIII comença amb els carrers nets i amb la sensació que tot anirà bé. Esperem que sigui així perquè ja sabeu que la dinca és molt poruga, eh? Mira, ja té por. És poruga i té un buf al cor, eh? No se la pot espantar aquesta gossa. El passeig comença al costat de la muralla, a l'església de Sant Nazari. Maca. Hi has estat? Molt. O sí, o hi has estat o no hi has estat. Hi ha estat molt, hi ha estat. Molt, no, molt. Molt intensament. Molt intensament, eh? Havíem quedat allà amb el mossèn de la parròquia, però ja sabeu que la puntualitat no seria el fort dels italians.

El mossèn està tenint una altra visita. Per què en riu, aquesta gent? Una cosa, Mercè. No, a veure, haureu d'esperar, perquè ara no es pot atendre, perquè. Està tenint una altra visitada.

Vostè es cuida d'ajudar una mica el mossèn. Ah, sí. Li porta una mica l'obra i tenca a la rectoria. És la majordoma, eh? Sempre ho fa. Fa la pinta que desgrava una mica. De cop i volta. Aquest és el nou? Què li passa al nou? De cop i volta, dic, de la rectoria se senten crits i penjaments.

Fora d'aquí, estafador! Fora de la casa de Déu! Però, mossèn, és pel bé de l'Església. Mis, marxi, marxi, o m'hauré obligat a treure'l per força, tal com va fer Jesús als mercaders del Templo.

Sí, sí, senyor. Ara. El mossèn de Brescia. És que fa calor avui a Brescia. Fa molta calor, eh? Sí, home, és l'agost, eh? El mossèn de Brescia i aquell altre home estan a punt d'arribar a les mans. Hosti, l'has d'haver fet molt grossa perquè un mossèn et vulgui pallissar. Bueno, de moment no sabem el motiu de la discussió, eh?

El motiu? El motiu? Doncs que aquest paio és un estafador. Ven aquí el motiu.

No, no és veritat. Sóc un simple comerciant.

Comerciant? Marxi, marxi aquí, estafador! Marxi, marxi! Perdona.

¿Què li passa a la boca? No, no li passa res. És gangosa. No fa oxistes, aquest?

No. És que de veritat. Va quedar una mica sense oxigen al néixer, però ja està. Resulta que el comerciant ha intentat vendre-li alguna cosa, però el mossèn s'ha emprenyat com una mona.

El tema seria què li ha intentat vendre perquè s'hagi emprenyat així, que no sigui un del tuper sex, aquell. A veure.

El mossèn diu que li ha intentat vendre un invent de Satanàs, literalment.

Literal, ho has dit. Un invent de Satanàs. És això el que m'ha volgut. Digue, digue què m'ha volgut vendre.

Un invent de Satanàs. Sí, sí. Entrem en context.

L'any 1769 el món s'està modernitzant i la tecnologia està cada cop més present al dia a dia de les persones. Ara fa 16 anys, a l'altra banda de l'Atlàntic, un tal Benjamin Franklin va inventar el parellams. Doncs bé, el comerciant ha intentat convèncer el mossèn que l'església de Brescia necessita un parellams. Això és tot. Així de simple.

No, això és simple. Això és un pecat, eh? És un sacrilegi. És un sacrilegi, això. Un sacrilegi. Sí? Sí. I un pecat.

Com els vas a entendre a aquesta gent de la llombardia profunda que és un parellams si no existia fins ara? Ah, clar. Tu explica-li a una persona que no ha vist mai un

parellams allò per què serveix? Per què serveix aquell invent? Saps què m'ha dit? Què? No, és increïble el que m'ha dit. M'ha dit que serveix per parar el llamp. Tu creus que fotet un ferro a dalt que pararà i parerà el llamp? Malparit? No és ben bé així,

mossèn, escolti, malparar llamps. Atraure els llamps. Sí, atrau els llamps i els canalitza cap a terra, mossèn.

Deixi't estar, el jovent no sabeu viure sense tecnologia. Sempre igual amb les maquinetes, home, sempre igual, oi, mossèn? Sempre igual. Hòstia, que ens entrem amb aquesta dona. Ai, sempre. Sí?

Sí. Però és una relació estrictament laboral. Sí. Sí. No s'han entitat mai.

No, no, no. Cobrim les necessitats. El banyo l'hi tinc com una patena, jo el banyo molt sent.

Em neteja, eh, també? Sí. I porta el padàngel i tot això. Molt bé. Molt bé, molt bé. Bé, això us encantarà. Abans es creia que les campanes de l'Església servien per protegir-se contra els llams. Segons el mossèn, l'Església ja està ben protegida gràcies a les campanes.

Ah, no, ja ho entenc, mossèn. Vostè ho pensa perquè les campanes són de metall i d'alguna manera hi actuen com un parellams. No, no, no.

Ho diuen perquè quan hi ha tempesta van repicar les campanes i llavors aconsegueixen, repicant les campanes, espantar els mals espantadors.

No, no, que sí que ho fem, això ho fem. Home, i tant, sempre ha estat el millor remei, oi, mossèn? I clar que sí. Nosaltres fem així, fem així.

El mossèn no hi és tot, tampoc. Perquè ella crida molt l'atenció, ella, però el mossèn, pobret, també. Ah, sí, vine molt darrere. Finalment, el pobre comerciant. Parlo lletí. Parles lletí? A veure, digue-ho. El pobre comerciant se'n va amb la cua entre les cames. Des de Venècia li envien una carta al mossèn felicitant-lo per no deixar-se enganyar per aquestes modes. Li diuen que l'església ha d'anar presidida per la creu de Crist, en cap cas per un parellams. Ara sí, amb el mossèn més tranquil podem visitar l'església amb tranquil·litat. Sobretot ens impressiona la torre del campanar. Esperem que no sonin les campanes i que la dinca no li agafi un atac de cor, pobret, amb aquell buf que porta. A la torre deuen fer-hi obres perquè hi ha un munt de gent carregant sacs amunt i avall.

Mossèn, descarreguem aquesta última carreta i per avui ja ho tindrem, eh?

Baixem un moment a sota de la torre del Campanar per descobrir que aquell trànsit de sacs no són obres. El govern de la ciutat fa servir la torre del Campanar com un magatzem. Ens hem d'imaginar el soterrani ple de muntanyes de sacs que semblen alguna mena de sacs de carbó. Carbó? No és carbó? No és pas carbó, això. Ah, no? És pólvora. Pòlvora? És pólvora, això. Pòlvora? Hòstia, pólvora. Ara resulta que sota l'església hi ha un magatzem de pólvora, tu. 90 tones de pólvora, per ser exactes.

Home, doncs mira, jo t'he de dir que 90 tones de pólvora sota d'una església em sembla exagerat. 90 tones, nano.

Ni exagerat ni hòsties. 90 tones, aquí, real. Totes les reserves de pólvora de l'exèrcit venecià. Estan guardades aquí sota. Aquí, eh? No hi havia un lloc millor, eh? Aquí sota, nano. Bueno.

Ara us pot semblar una bestiesa, però és un fet real. Moltes esglésies es feien servir per guardar immaterials perillosos com ara la pòlvora, ja que l'església es considerava un lloc segur i sagrat. Ja sabeu que les campanes ens protegeixen, no? Hòstia! Ei. Què és això? Són trons? Sí. Doncs mira, som a la tarda del 18 d'agost de 1769 i s'acosta una tempesta d'estiu. Ai, madre. El que primer ha començat com un. Bueno, un cap de núvol, una broma. No farà res. Ara està ennegrint tot el cel, està tronant, però no ha caigut ni una gota. És una tempesta elèctrica, d'aquelles que són seques.

Seques. És seca, no sou res, eh? És seca, eh? Res, res, quatre núvols, que no veus? Ara veureu que amb les campanes.

Se'n van els núvols, amb les campanes.

A principis del 1900 encara es creia que el so de les campanes de l'església tenia efectes sobre els fenòmens meteorològics. El passeig s'ha convertit en un malson per la pobra d'Inca, una gossa que té el cor delicat, que té por dels trons i de les campanes.

Bueno, sí que sembla que al núvol li costa, li costa marxar, però. És si repiquem més fort les campanes. Segur que sí, segur que sí marxen. Vinga, repiqui, repiqui, senyora. Vinga.

Eh, més fort, més fort, vinga! Vinga, núvols, marxeu! Mira, ara el que parla, els núvols. Núvols! Núvols, marxeu d'aquí! Vinga, fora! No marxen, eh? No marxen.

La campanera fa sonar les campanes amb totes les seves forces, però no hi ha manera. De cop, un llamp cau just al costat de l'església. Ah!

Ha sonat aquí mateix.

No, res, no, i no, res, res, res, no, les campanes, que no, potser no funcionen.

La veritat que si cau un llamp directament a l'església podria ser catastròfic. Penseu que hi ha 90 tones de pólvora emmagatzemades. Tranquils, eh, tranquils, que Jesús ens protegirà.

A veure, mossèn, el comerciant de parellams encara volta per aquí, eh?

Malauradament no hi ha temps d'instal·lar res. Un segon llamp cau directament sobre l'església. Mossèn, Mossèn, tenim un petit problema. Foc. El llamp ha provocat un incendi que cada minut que passes va estenent més i més.

Bueno, bueno, tranquils ara.

Mira, veus, amb aquesta campana, no?, què fem? Eh? Eh? Eh? Amb això apaguem el foc. Ah, sí, amb les campanes? Aquestes són les d'apagar el foc.

Ah, sí. Bossa, por tu favor, deixa tocar les campanes i anar a buscar-hi.

Deixa'm tocar les campanes.

Deixa'm, deixa'm. El que s'ha de fer és fugir corrents. El foc s'apodera de l'interior de l'església i arriba fins on hi ha la pólvora, el que no havia de passar mai. El que tothom creia inimaginable acaba passant. 90 tones de pólvora exploten alhora. Ara ja les campanes no sonen, eh? No, ara ja ni campanes ni hòsties. No, res ara, eh? Ni hòsties. Ni hòsties, mai més ben dit això és perquè no han estat el cas perquè si quan tu sents el primer tron ja vas veient, quan tu veus el llamp has de comptar veus el llamp i si passen 8 segons és que està a 8 km a 8 km, si passa un segon a 1 km, i si és instantani és que el tens a sobre ja el tens, ets mort ja el tron no es pas el que incendia no, no el pots calcular si la tempesta s'allunya o se'n va. Si el primer que sents està a vuit quilòmetres i el segon està a dotze, no pateixis. Ara, si el primer està a vuit i després només passen quatre segons, malament. Vol dir que està més a prop encara. Això no vol pas dir que t'hagi caure el llam a sobre. No, i jo tampoc tinc 90 tones de pólvora a casa. No, és que. Hòstia.

Doncs perquè esteu enredant a la gent. Esteu enredant a la gent. Si ve una tormenta, crideu els bombers, i no és veritat. S'ha de tenir una paciència per fer aquest programa.

La veritat és que esteu enganyant el públic. Anem a Grècia. Eh? Anem a Brescia?

Anem-hi? Anem-hi un dia, a veure. No estem a Brescia? Sí, encara hi som. El pet és tan enorme que l'església rebenta en mil bocins. L'ona expansiva deixa un cràter immens i enderroca tot el barri sencer. Estem parlant de 3.000 morts, incluent-hi el mossèn. No, doncs mira, ja li està bé. I tots els que voltaven per allà.

No, ja li està bé el mossèn. És per la seva tesoreria que ha passat això. Sí que és veritat, sí senyor. 3.000 morts, culpa del mossèn. Llàstima que no hi sigui perquè no es pot defensar.

Per no comprar el parellams quan tocava. Del mossèn i de l'església. M'he salvat. M'he salvat.

Tu sí, per cert. 3.000 morts, però tu salvada.

Aquesta catàstrofe va fer que l'Església Catòlica es plantegés la instal·lació de parellams a tots els seus edificis. Mira, només han hagut de morir 3.000 persones perquè s'ho plantegin, eh?

Per altra banda, les lleis.

Les lleis de com amagatzemar els productes explosius també van canviar a partir d'aquell tràgic incident, el dia que va caure un llamp a l'església de Brescia. A tot això, encara no sabem com està la dinka, la nostra gossa amb el buf al cor. Jo crec que és morta. També t'he de dir que tenia 14 anys. A veure, encara no està fet.

Estic amb el Josep. De Manresa.

De Manresa, que ens dirà a veure si se salva o no se salva. Bueno, ens dirà. Concentra't. Depèn dels seus coneixements. Josep, com es diu la peça que penja a l'interior d'una campana i que la fa sonar quan la colpeja? A. El sonet. B. El batall. O C. El flosti. Diria el batall. El batall. Doncs. La dinca és. Viva! El batall, sí, senyor.

El fet de ser tan poruga és el que ha salvat la nostra gossa. En sentir el soroll de les campanes i dels trons, ha fugit cames, ajudeu-me, i s'ha pogut salvar. I fins aquí a la Renaixença ens trobareu, com sempre, al segle XIX. Que el senyor sigui amb vosaltres. Ja, ja, ja.