T2xC3 - Sasha Romantsova (Ucraïna)

Catalunya Ràdio. Catalunya Audio.

Som podcast.

En una guerra, el que no es documenta desapareix, com si no hagués existit mai. Les evidències dels crims se destrueixen, les víctimes s'obliden i sense proves no hi pot haver justícia ni reparació. En una guerra és molt fàcil que la democràcia i els drets humans saltin pels aires. La prioritat és sobreviure, guanyar. L'excepció s'imposa a la norma i tot val per aconseguir la victòria. Però la Sege somia amb una Ucraïna en pau. I perquè aquesta pau sigui sòlida fa falta justícia, democràcia i llibertats. Per això no està disposada que les proves dels crims de guerra s'evaporin, ni tampoc que sorgeixin nous dictadors o noves violències sota el pretext del conflicte armat. Per això cada dia s'alça i lluita. Lluita i lluita, a risc de deixar-hi la vida. Soc Txell Feixas Torres, periodista, i això és Dones en Lluita.

L'Alexandra Romansova, la Saixa, no para quieta. Els seus moviments són ràpids, la seva gestualitat, electricitzant, com si volgués guanyar-li minuts al dia. Dirigir una organització de drets humans en temps de guerra és una tasca descomunal a justificar. Tot i això, sospito que ja abans del conflicte era un nervi. La seva organització es diu Centre per les Llibertats Civils i té la seu a Quif, que és on viu.

Arribo a la capital ucraïnesa en ple hivern, en un moment que aquesta guerra cronificada està ben viva. Fa mesos que l'exèrcit rus bombardeja les instal·lacions energètiques d'Ucraïna, un càstig cruel i col·lectiu en un període que les temperatures baixen a menys 15 graus. El so dels generadors és un arramó de fons permanent. Al capvespre el paisatge repeteix, una successió d'edificis amb finestres a les fosques. Al mig de carrers glaçats trobem refugis climàtics improvisats, espais on la gent pot escalfar-se, prendre una beguda calenta o carregar els telèfons, ja sigui una estació de metro, una cafeteria o una tenda de campanya. La Sacha en repeteu de carrer, en un edifici cèntric, però austè, d'estètica soviètica.

Hola!

Pugem al seu pis, on l'espera la seva particular escudera, una gossa minúscula de nom Juja que s'arreuleix sota una manta. La seix ha convertit el menjador en el seu centre d'operacions. En aquests 15 metres quadrats hi fa vida, hi menja, hi treballa, hi manté videotrucades amb tot el món i hi dorm, en un sofà llit. D'aquesta manera només ha de mantenir calenta una sola habitació de la casa. Ho fa gràcies a una estació d'energia portàtil i recarregable més gran que una capsa de sabates i que funciona durant les freqüents apagades. La resta de l'apartament és al Pol Nord. Aquest truc, el de concentrar tota l'activitat en una sola cambra, li recorda la seva infància. Va créixer a Mikolaiv, una ciutat industrial on llavors l'electricitat i la calefacció depenien de les fàbriques. I quan l'economia fallava, també fallaven els subministraments. Tu neixes en l'era soviètica, creixes gairebé a les seves acaballes. Com et marca això en el teu dia a dia?

Em dona una perspectiva interessant perquè vaig néixer el 1985. Encara vaig viure sis anys de la Unió Soviètica. I, per exemple, una de les meves tasques era fer cua per comprar el pa per la família. Ara tenim tots aquests problemes amb la calefacció i amb l'electricitat, però la meva generació ja ho va patir durant la infància.

Tot i haver nascut a Ucraïna, la Sasha no va veure un llibre en ucraïnès fins que va anar a l'escola. A casa seva estaven escrits en rus. Era la llengua amb què es comunicaven entre la família. Sasha, tu vens d'una família particular. Explica'ns.

La meva família és un exemple del que ha passat en la història d'Ucraïna, perquè una part de la meva família prové de territori rus. El meu avi va anar al front a la Segona Guerra Mundial amb 18 anys.

I va tornar, però va continuar com a militar professional.

Eren persones amb una mentalitat una mica més oberta perquè havien estat a Europa. Va conèixer la meva àvia i es van anar traslladant per diferents llocs de la Unió Soviètica, fins que finalment van arribar al sud d'Ucraïna. Culturalment i lingüísticament eren completament russos, però amb un esperit crític.

Aquest esperit crític s'ha transmès entre generacions.

I ara la meva família som la meva mare, la meva germana i jo. Els meus pares es van separar i es van divorciar quan jo tenia uns 10 mesos. I des de llavors som com un equip. La meva mare i la meva germana són el meu suport principal.

Un suport que des de la invasió russa del 2022 se sosté en la distància. Mare i germana viuen refugiades a un país europeu. Xerran a diari, però avui fan una videotrucada a les tres. L'Helena, la seva germana gran, té notícies importants a donar-li. I com va tot per aquí?

Intenten deixar la ciutat sense llum i sense calefacció. Ja ens ha passat unes quantes vegades que a la nit hem hagut de dormir a 4 graus. És així. Mare meva. Sí, què vols? No hi ha calefacció i ja coneixes l'edifici. La casa és molt gran.

Podem deixar aquest tema per més tard, perquè tinc una gran notícia. Però ja te la diré. Ostres, ja ho sé. Bé, crec que ja ho sé. S'ho imagina, ja ho saps. Sí que m'ho imagino. Bé, serà molt curt. Diguem que serà una cerimònia ràpida i senzilla. La mare hi serà. Tu també et connectaràs en línia i així ho podràs veure tot. Se'ns casa la filla gran, no sigui que la petita ja es pot casar. Què vols dir? Vols dir que fins ara no podia? Què m'ho impedia? Que l'Helena es quedés per vestir sants? Per favor. Segons la tradició, seria així. La gran abans que la petita. Ja n'hi ha prou.

Són el seu taló d'Aquiles, la seva mare i la seva germana. Tot i que la Sasha és la petita, ens queda clar que fa temps que porta el pes de la família. Per això, quan el 24 de febrer del 2022 va veure la columna de tancs russos que s'acostava a Kiev, va tenir clar quina havia de ser la seva decisió. Treure-les del país.

Els nostres col·legues defensors dels drets humans de Rússia ens van informar que l'exèrcit de Putin tenia una llista de personalitats que

s'havien de liquidar.

I vam saber que l'Alexandra Matvichuk, la cap de la meva organització, i jo en formàvem part. És una de les raons per les quals vaig enviar la meva família fora d'Ucraïna, perquè ja és prou difícil protegir-me a mi i encara ho seria més protegir-les a elles.

Fem una pausa per processar el que acabem de sentir. La Seixa, llavors una jove activista en la trentena, ja formava part de la llista negra de les forces de seguretat russes, un nom per esborrar. Però per què? Per entendre-ho, hem de mirar enrere. Retrocedim a principis de segle. Quan eres adolescent tenies clar que volies anar a Kiev per estudiar Economia Internacional. Per què?

Vaig llegir sobre l'ONU en una enciclopèdia soviètica infantil perquè havia vist a la tele com Kofi Annan rebia el Premi Nobel de la Pau. Quan el vaig veure vaig pensar, que bé, hi ha un organisme internacional que es dedica específicament a evitar les guerres. I això va marcar els estudis que vaig triar, uns estudis que han estat fonamentals pels coneixements que he adquirit després.

La Sasha es trasllada del seu Mikolaiv natal a Kyiv per estudiar a la universitat. Poc temps després, a finals del 2004, esclata la revolució taronja. La Unió Soviètica s'havia desintegrat una dècada abans i Ucraïna navegava entre Rússia i Europa. Els milers de persones que es llancen a protestar a la plaça Maidan ho fan contra el que consideren un frau en l'elecció del president, denunciant la victòria de Viktor Yanukovych, a qui consideren un titella de Rússia.

La revolució taronja va començar aquí, a Ucraïna, perquè els ciutadans creien que si hi havia un procés electoral transparent i honest, podrien construir un país millor. ¡No se va! ¡No se va!

En aquell moment jo era massa jove i li vaig prometre a la meva mare que no aniria a la plaça. Per això hi passava corrents, però aprofitava qualsevol oportunitat per veure-ho. I va ser la primera vegada que vaig discutir amb el meu avi. Em va dir que era una manipulació que ens podia perjudicar i jo li volia arrebatre. No, hem de mirar pel futur. I va venir la meva àvia i va dir, són els joves, és el seu futur, ho han de decidir ells i han de lluitar pel seu futur.

Una escena marca la Seixa per sempre. La veu des del pont de Mairan. Un grup de milicians, però govern, van fins als manifestants i en comptes de pagar-los s'hi uneixen. Es col·loquen cintes de color taronja, símbol de la protesta, per indicar que han canviat de bàndol. La jove Seixa queda impressionada per aquell gest. Renunciar al propi sistema per defensar allò que creuen just requereix molt de coratge. La marea taronja és escoltada i es repeteixen les eleccions. Guanya Viktor Yushchenko, considerat proeuropeu, però Yanukovych es recupera políticament i el 2010 torna de nou a la presidència. En poc temps provoca noves protestes, sobretot després de prometre firmar l'acord d'associació amb la Unió Europea i fer-se enrere a última hora. El 21 de novembre del 2013, milers de persones tornen a ocupar la plaça Maidan. Aquesta vegada la Seixa s'hi sumarà, sense ser encara conscient d'un parell de coses. Que la concentració, inicialment espontània, s'allargarà mesos i que determinarà el futur del país i el seu propi.

Durant aquells tres mesos de Maidán hi va haver moltes situacions perilloses, moltes detencions. Per això em vaig fer voluntària en una línia de telèfon d'ajuda d'Euro Maidán. I em va canviar la vida per sempre.

Durant el dia, la Sasha treballava en un banc. Durant la nit feia de voluntària en aquesta línia d'emergència. Donava suport als manifestants detinguts, desapareguts o ferits en els enfrontaments contra forces de seguretat i grups de mercenaris contractats per Yanukovich per reprimir les protestes. Ens trobem amb un amic i una amiga d'aquella etapa, en un restaurant de la plaça Maidan. El botán d'un cafè recorden aquells dies revolucionaris.

La idea, bàsicament, era crear un telèfon que poguessin trucar als familiars dels detinguts. Em vam dir Hotline Euromaidan SOS. Ens va començar a trucar gent. Ens deien, no puc contactar amb la meva filla, amb el meu fill, amb el meu marit, que era a Maidan.

Teníem activistes que anaven a les presons

Teníem activistes que anaven a les presons i als hospitals a buscar persones. Teníem una llista de 500 advocats que els

hi podíem trucar perquè anessin als jutjats o a les presons.

Recollíem informació sobre les persones amb qui s'havia perdut el contacte. Hi havia franc tiradors que disparaven contra la gent i de vegades les localitzàvem a l'hospital i de vegades al dipòsit de cadàvers.

La Seixa fa simplement el que considera correcte. Llavors ni tan sols s'identifica com a defensora dels drets humans. Només intenta portar la seva part, per petita que sigui, per ajudar persones que volen protestar de manera pacífica, encara que no ho aconsegueixin.

Quan els estats actuen així, quan intenten suprimir manifestacions pacífiques, és un crim contra la humanitat. Va ser la meva primera experiència documentant crims internacionals.

Després de tres mesos de revolta i més d'un centenar de manifestants assassinats, cau el president Yanukovych. La ciutadania celebra la victòria, però l'eufòria dura poc. Rússia ataca, se n'acciona a la força crimea i comença la guerra al Donbass. Però en el procés, la Sasha ha trobat una passió que dona sentit a la seva vida, que entronca amb aquella entrada en una enciclopèdia soviètica que va veure de petita. Decideix deixar la fe inestable al banc per dedicar-se a la defensa dels drets humans i documentar crims de guerra. S'uneix al Centre per les Llibertats Civils, l'organització fundada i presidida per una companya de l'euromaidan SOS, l'Oleksandr Matvichuk. La primera expedició per documentar crims de guerra és al Donbass. Hi va amb un grup de periodistes, advocats i activistes. Són entusiastes però inexperts. I temeraris. Desconeixen els riscos que corren a cada visita. O, per exemple, si van a llocs on hi ha explosius. Els és igual. Només saben una cosa. Cal fer-ho.

Vam entendre que havíem de recollir totes aquelles dades i a partir d'aquell moment vam començar a anar a documentar els crims de guerra i els crims contra la humanitat. No sabíem ni com qualificar-los en aquella època, però sabíem que havíem de recollir tots aquells testimonis i proves.

La Sasha viatja als Balcans per formar-se en la recollida de proves. Escolta les experiències de grups d'antropologia forense de l'Amèrica Llatina o Àfrica. Es converteix en una experta. De fet, la seva tasca esdevé encara més imprescindible perquè les autoritats ucraïneses no la fan ni saben com fer-la. Fins al 2019, la Fiscalia General del país no tindrà un departament que se n'ocupi. Sasha, per què és important documentar els crims de guerra al moment?

Durant la guerra hem de documentar les coses perquè pot ser que l'endemà les destrueixi la següent operació bèl·lica. Per això s'ha de fer ara. Si no, no quedarà l'escena del crim. No hi haurà justícia per les persones que pateixen. No hi haurà justícia històrica.

Amb els seus viatges i formacions, la Seixa també busca entendre com tirar endavant iniciatives de justícia internacional. Un nou objectiu va prenent forma, portar Vladimir Putin davant dels tribunals.

Bona tarda, la guerra ha tornat a Europa. A les 4 de la matinada, el president rus ha anunciat que iniciava una ofensiva per terra, mar i aire contra Ucraïna.

El febrer del 2022, Rússia inicia una invasió a gran escala d'Ucraïna. Una llarga columna militar s'acosta a la capital. La Sasha decideix quedar-se a Kiev, tot i que les tropes russes estan intentant encerclar la ciutat. I ella, ja ho hem dit, és un objectiu. Les explosions són constants, els combats s'acosten als suburbis de la ciutat. Ella refugia en un pis amb l'Alexandra Matvichuk, amiga i presidenta de la seva organització. Des d'allà atenen la premsa internacional, truquen a polítics d'arreu, fan tot el que està a les seves mans per intentar denunciar i aturar la invasió. Però la resistència ucraïnesa és molt més forta del que preveia Moscou i la invasió fracassa. La guerra entra en una fase sostinguda. Avui els carrers de Quif són bulliciosos durant el dia. Els comerços estan oberts, el metro va ple. En un centre comercial, un grup d'infants participen en una competició de Rubik's Cube. S'hi respira normalitat, com si el fet de mantenir la pròpia rutinatge fos una petita victòria davant l'adversari. Això sí, una normalitat fràgil.

Sona una sirena. Mou? Sí. Hi ha hagut una sirena. La sents? Diuen que ve un possible projectil balístic. Sí, pràcticament cada dia. Pot ser balístic, poden ser drons. La gent, però, està bastant tranquil·la, no? Tothom està força tranquil, però van cap al refugi antiaeri. Un dels llocs que fem servir de refugi antiaeri és el metro. Hi podem baixar.

La guerra no s'atura, i els crims i abusos tampoc. Aconseguir portar al president rus davant d'un tribunal internacional ja no és només una idea abstracta.

Tribunal for Putin és una iniciativa que vam fundar el 2022. Ara hi ha més de 20 organitzacions de defensa dels drets humans de tot el territori d'Ucraïna. Tots els casos documentats per les diferents organitzacions arreu del país s'integren en una sola base de dades. I en aquesta base de dades de Tribunal for Putin hi ha més de 90.000 possibles crims internacionals que hem documentat pel nostre compte.

Anem cap a l'Utsk, al nord-oest de la capital. Recentment, un míssil balística ha impactat en un edifici residencial. En les missions sobre el terreny, la Seixa fa fotos i recull el relat de testimonis i víctimes. Segueix un protocol per documentar-ho tot amb solidesa i poder presentar-ho en un futur davant de tribunals internacionals. A l'Utsk es troba amb l'Holena, veïna de l'immoble atacat. No, no, no, aquest d'aquí.

És el setepis? Aquí. L'Holena vivia aquí, al setè pis, i el 6 de juny del 2025 un missil balístic va destruir una tercera part de l'edifici.

Enmig de l'entrevista sentim un so com de drons. Tot seguit, una ràfaga d'artilleria. L'Holena i la Sasha aixequen el cap i paren l'orella amb atenció.

Escolta, això és un xejet. Sí. Aquí.

Això que se sent és la defensa antiaèria d'Ucraïna que intenta abatre el xahit. Són uns vehicles no tripulats, molt lents, uns míssils que volen molt baixos i són perillosíssims.

Si sents aquest so venint cap a tu, te n'has d'anar cap al refugio.

Passa cada dia a Ucraïna. L'únic que canvia és quina ciutat atacaran avui. Malgrat la tensió, l'entrevista continua. Aquesta declaració anirà a la base de dades del Tribunal for Putting per determinar els episodis que han tingut lloc a la zona de Lutsk. On era en aquell moment?

En aquell moment era a baix, al costat de la porta d'entrada, a la planta baixa. I llavors un míssil va impactar a la porta de la nostra escala. Va impactar al replà, a la part dreta de l'edifici, just al costat del nostre pis, el pis del veí del costat, que és només d'una habitació.

I aquest és el vostre habitatge principal, t'ho pregunto, perquè això és molt important. Sí, era la casa que havíem comprat.

Amb nosaltres també hi viuen els pares.

Mira, ha caigut. És un xahit que ha caigut.

L'estan remetant i així acaba de caure del tot. Un ha caigut segon. Aquest soroll era del shahid que ha caigut. Aquest és el segon. És la vida quotidiana a Lutsk. Cada dia.

La Seixa passa molt de temps en trens, està constantment en moviment i és la forma més ràpida i segura de viatjar pel país. El sistema ferroviari no s'ha aturat, ni en els moments més difícils de la guerra ni en les regions més afectades. En llitera o en butaca, dins l'escalfor del compartiment, observem a través de la finestra un paisatge de boscos i els camps de cultiu complen un país fèrtil, ara blanquinats per la neu. Què sents quan documentes crims de guerra?

Quan documento crims de guerra sento que treballo per la justícia i pel futur. Potser no passarà ara. Potser no aturarem Putin ara, ni hi haurà un judici contra tots els instigadors d'aquest conflicte. Però les generacions futures tindran aquesta informació. Sabran que això va passar. I que la despreocupació conscient pels drets humans a Rússia ens ha portat fins aquí, fins a aquesta guerra en què Rússia ens ha atacat.

L'objectiu és clar, treballar avui perquè demà no torni a passar. I enmig de la feina, l'octubre del 2022 li va arribar un reconeixement inesperat. M'ensenya la gravació d'aquell moment.

Digui. Sí, hola. És la senyora Romansova? Sí, soc l'Alexandra Romansova. Soc l'Olaf Njolstad, el director de l'Institut Nobel Noruec d'Oslo. Sí. Li truco en nom del Comitè Noruec del Nobel per informar-la que el Centre per les Llibertats Civils rebrà el Premi Nobel de la Pau del 2022.

Que bé! És genial! Gràcies!

Aquest premi s'aixeca a suposar pel Centre de Llibertats Civils.

No ho vam veure com un reconeixement,

No ho vam veure com un reconeixement, ho vam veure com una oportunitat de fer-nos sentir, de parlar dels crims de guerra i de la necessitat de vetllar pels drets humans i l'estat de dret. Va ser una altra oportunitat per lluitar encara més. No vam pensar, mira, ja puc plegar, ja he rebut el Premi Nobel de la Pau. Vol dir que podem fer més i farem més.

El premi el van rebre conjuntament amb una organització russa amb qui la Sasha col·labora i que treballa per documentar les violacions dels drets humans per part de Moscou. Una aliança difícil d'entendre en un context polaritzat, però que per la Sasha és allò més natural, comparteixen valors i objectius. La Sasha dedica molts esforços a fer sentir la seva causa a nivell internacional, però també veu rellevant i necessari treballar portes endins, d'una banda documentant els crims de guerra que cometen els propis militars ucraïnesos, però també per construir una societat democràtica i sense corrupció, un dels grans problemes heretats de l'antic règim. Aquesta tasca no és fàcil. Avui fa una formació a una vintena de policies. Els planteja una pregunta ben senzilla. Què són els drets humans? I qui els ha de garantir?

Els drets humans són els drets que té cada persona. I qui els ha de garantir aquests drets? L'Estat. I qui és l'Estat? Nosaltres. Tots nosaltres. En primer lloc, tots nosaltres. Però si ets una persona que exerceix un càrrec públic o, per exemple, un recaptador d'impostos, ets tu qui té aquest poder. Però si el fas servir autoritàriament per crear conflictes, això és una violació dels drets humans.

Els interpel·la, els parla de poder i de responsabilitat, els forma drets humans per evitar abusos, per exemple, contra col·lectius minoritaris, com les persones LGBTIQ. És una feina que la apassiona.

Dedico molt de temps a fer de formadora de diferents col·lectius perquè tinguin una visió més àmplia dels drets humans, la democràcia i la justícia. Explicar a la gent per què són importants els drets humans és un dels aspectes que més m'agraden de la meva feina.

No podem esperar que s'acabi el conflicte per construir una societat millor. Ens dirà més endavant.

La Sasha estima l'òpera. Explica la història i la vida, assegura. A Ucraïna és una activitat popular i barata. Ens convida tot l'equip. De fet, ja fa temps que va comprar les entrades. Està orgullosa de compartir el fet que, tot i la guerra, la música no s'atura. Cada funció és un acte de resistència davant la mort. Abans de l'actuació, es troba amb un heterodox grup d'amics amb qui hi va. Hi ha amics de joventut, col·legues activistes, una antiga professora seva de la universitat i fins i tot un opositor rus que es va haver d'exiliar a principis dels 2000.

Hola, moltes gràcies per haver vingut. Gràcies per haver trobat forces tot i el fred que fa per venir a veure la Traviata, que no crec que sigui una novetat per ningú. Moltes gràcies, amics. Moltes gràcies.

Parlen de les dificultats del dia a dia, dels vidrers trencats pels bombardejos o del fred que s'hi cola a través. S'enriuen, s'acompanyen. La Sasha es dirigeix cap a l'activista rus.

Va valdre la pena sortir de Rússia fa 15 anys per acabar aquí congelats per culpa dels russos?

Totalment. És millor no alarmar-se. Per mi l'òpera s'ha convertit en la nova normalitat. Tot ha canviat i ja ens hi hem acostumat, però també necessitem recordar coses de la nostra vida d'abans. I per mi això és una manera que quedi clar que no m'han condicionat la vida. Faig el mateix que feia abans. Vaig a l'òpera i estic ben tranquil.

Es fa de dia i la Sasha es dirigeix cap a un viatge de feina. De cop, el rellotge de l'estació de trens marca les 9 en punt del matí i tothom espera, tant persones com vehicles, com si fossin estàtues. La Sasha amb el rictus seriós, la mirada perduda cap endavant. Veure-la així, tan determinada, em fa recordar una pregunta que li havia fet dies abans. Creus que acabarem veient el president Putin assegut davant d'un tribunal?

Sí, és el meu objectiu.

És la motivació principal de tot el que faig. I la meva organització i jo fem tot el possible precisament per fer realitat aquesta imatge i que se'l jutgi, perquè totes les víctimes que ha deixat puguin sentir que s'ha fet justícia. No serà fàcil, però és possible.

Passat el minut, la gent reprèn la marxa. És un ritual que es repeteix cada matí a tot el país des de fa anys. Un record pels soldats morts i per les víctimes de la guerra. Un gest de memòria col·lectiva i d'unitat.

Perquè fer la guerra és fàcil. En canvi, la Paula ha de treballar. És la teva elecció.

Dones en lluita. Un podcast de 3CAT produït per The Media Pro Studio amb la col·laboració de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Direcció, Txell Feixas i Oriol Andrés. Guió, Neus Bertolín, Txell Feixas i Oriol Andrés. Edició sonora, Gisela Cot. Coordinació, Albert Murillo. Producció, Eva Peris, Haneke Fanespandok, Susana Ortega i Anna Agustí. Estudiant en pràctiques, Adriana Iter.

Catalunya Ràdio. Catalunya Audio. Som podcast.