T2xC5 - L'escombra

Vera et connecta amb allò que més t'agrada. Vera, fibra i mòbil de veritat, patrocina la Renaixença.

Déu vos guard! I visca el baile!

La Renaixença.

L'escombra apareix fa milers d'anys amb les primeres comunitats sedentàries, no? Mentre eren nòmades i anaven d'un lloc a l'altre, doncs, oita, ens hem menjat els quatre cérvols que hi havia aquí, ja podem marxar i tota la merda que hem fet ja la recollirà un altre, saps què vull dir? És orgànic. És una mica la filosofia que segueixen algunes parades de mercat. De quin mercat parles, Peyu? Els mercats setmanals que fan els pobles. Hi heu passat mai després del mercat, abans que passin els de la neteja? Sí, sí. A Call d'Atena es fan mercat el diumenge i he anat algun dia cap a quarts de dues del migdia quan desmunten. He vist carrers d'Ucraïna que estan més encès. Queda tot fet.

Però no hi vagis quan desmunten, vés-hi abans i així pots comprar alguna cosa, també. També, també.

No foten tant merdel. Hòstia, sembla que hagin carregat un míssil i ho hagin rebentat tot. És una cosa. El que us deia, mentre l'ésser humà és nòmada, com es diu popularment, allà on caga, deixa la merda. Però a la que es tornen sedentaris i han de viure en una cova al mateix lloc. Diuen, hòstia, això s'ha de netejar perquè estem trepinyant les nostres femtes, diguéssim. I s'inventa l'escombra. Exacte, més o menys. Les més primitives són simplement, eren branques, lligades, feixos d'herba seca. De Bruc. De Bruc, sí senyor. Jo encara em faig servir. Bruc. Bruc, eh? La faig servir jo, de Bruc. Vale, vale. La tinc. Sí, sí. No, sí, de veritat. Van bé, eh? Sí, però fa pols, eh? Fa pols, eh? Bueno, tot fa pols. Els romans, saps que consideraven que aixecar pols escombrant era poc higiènic, i llavors tiraven aigua normalment i després escombraven.

Això ho feia la meva àvia. Això els romans ho feien per estricta ordre de l'emperador Alérgico Malsácarus. És una broma. Una broma que l'he pensat avui. A veure una cosa. No, perdó, perdó. Hi ha un nivell aquest programa. Sí, per això ho dic. Encara estic per sobre. El problema és que després anaven escombrant fang. Anaven escombrant fang per tota la casa. Perquè la pols i l'aigua, què fa? Merda, fa fang. No, fa fang. A mi em semblen sobrevalorats en general, els romans. Els trobo bastant idiotes.

Aquí no faltem al respecte a la gent. A veure, Joan, si vas. Sí o no?

No eren idiotes, però sí que és veritat que eren més pragmàtics que els grecs. Eren una gent que anaven més de cara a construir aqueductes, carreteres. En canvi, els grecs es perdien una mica amb la filosofia.

La pedofilia, també, una mica. Ah, sí? Els grecs? Eh, que li fotien, també. Eh, afet de Déu. Bueno, i els romans, també. Bueno, a tothom. Bueno, això són caràcters. Hi ha que els hi va més, els ha. Vull dir, això encara no me n'hauria de fer, eh? Que és com.

Saps? Catalans i espanyols. Sí. Caractes diferents.

Catalans i espanyols, eh? Gracs i romans. Exacte. I nosaltres, els catalans, què seríem? Seríem grecs o seríem romans? Bueno, els grecs van perdre. Jo crec que seríem els grecs. Bàsicament.

En fi, ja no sé on passava, que em despisteu.

Al mercat, al mercat d'aquella tena.

No, havíem passat. Escolta, vosaltres on la guardeu, l'escombra? És que crec que hi ha debat aquí. Jo la guardo al balcó.

Jo em vaig fer fer un armari, expressament, per guardar-hi l'escombra. Però no vaig calcular bé i no m'hi cap. No m'hi cap tot, no.

M'hi cap l'escombra, això sí. I la pala, plegada. Ha de guardar penjada darrere la porta del gratge. Home, clar. Quin gratge. Amb allò aquell. La pengeu, eh?

Jo el tinc, el clec aquell. Jo el tinc penjat de tot allà. Hasta el nano hi penjo ràpid. Tinc un de més gros que.

Jo tinc allò al darrere de la porta, però la deixo pujar de terra. Home, Peyu! Què fots? S'ha de tenir penjada. Per què s'ha de tenir penjada? Collons, perquè es gasta.

Què es gasta? Si toca terra, es gasta. És com els pneumàtics del cotxe.

Ah, exacte. Els pneumàtics es gasten perquè amb el cotxe en moviment, en marxa.

No, senyor, si tu tens. Jo tinc el cotxe al graig, si tens el cotxe al graig parat, es gasta molt contacte. La part de roda que toca terra, es gasta.

Jo l'he truit al graig, l'he truit I amb dos gats. Tinc el cotxe amb gats. Què esteu dient?

Baixa del burro, baixa del burro, Peyu. És evident que té raó. No té cap sentit, escolta.

Què vol dir això? Però tu per què penses que la gent gran cada cop és més baixeta?

Clar, això és veritat. Perquè perquè no caminen així fregant els peus per terra, els arrastren i es van gastant per sota.

El rato que estan mirant les obres allà dret. Es gasten.

Jo un cop vaig anar a PortAventura i em van dir que al matí no me deixes el mateix que a la tarda. Que si vols anar amb un nen a una atracció al matí.

A primera hora els nens són més alts. La gent gran es mort perquè s'ha gastat. Rendeix-te a l'evidència, Peyu. Les coses que estan en contacte amb el terra tenen un desgast i és una cosa òbvia. Vols que t'ensenyi els meus peus? Per exemple, veuràs. I la cara la tinc guapa. Vols veure'm els peus? No, no, no. Estan molt pitjor. Per què? Perquè estan en contacte amb el terra. O els llits, per què et penses que tenen potes? Perquè si estiguessin a terra. Et gastaries completament.

Però els japonesos dormen a terra. Per això són més petits. Ah, mira. Sí que tot quadra.

Arnau Tordera, boig conegut o savi per conèixer?

Boja coneguda, Peyu. Una humorista que volia i vol ser actriu, però que per ara es guanya la vida explicant les seves millors anècdotes dalt dels escenaris del país. Defensa que per fer humor no cal fer anàlisi de l'actualitat o de la realitat ni donar opinió sobre el que passa, sinó que simplement cal explicar allò que li passa a un mateix, Peyu. Deixa'm que digui amb la boca petita que esperem que tardi molt de temps a trobar feina com a actriu perquè ens agrada poder seguir gaudint d'ella com a humorista.

Avui se seu a l'escó de la Renaixença, Irene Minovas!

Irene, què tal? Hola, molt bé. Acosta't el micròfon. Què has menjat avui per esmorzar?

Què he menjat per esmorzar? Pam tomàquet amb pernil. Mira. Què et sembla? Esmorzar normal. Bé. Bé, no? I de beure? I de beure cafè.

Sol. Sol. Recorda que tens tres preguntes per programa. Això ja compta? Sí. No, no m'agrada. T'hi queden dues. Hòstia, perdó, perdó, perdó. Ara, ara. És que encara no estic abatuat. Ara, ara. T'hi queden dues. Dos preguntes, Joel. Si no, l'altre dia no preguntis, per veure, és tonto. És que se l'ha de controlar, aquest noi. Irene, tu ets usonenca. Soc usonenca. Però jo poc que t'he vist mai a Osona.

Ja, fa molt que no hi visc, ja, aquí. Vaig marxar a Barcelona quan tenia 18 anys i ja no he. No has tornat, eh? No he tornat. Ostres, perquè s'està bé a Barcelona. S'està millor aquí, en realitat, però a Barcelona hi tinc més feina.

Tu des de petita que volies ser actriu, això ho tenies clar, ja? Sí, sí, molt clar. Molt clar. Claríssim. O sigui, des de petita,

jo vull ser actriu. Jo vull ser actriu. Pesadíssima, ja, amb els meus pares. Jo vull ser actriu, vull ser actriu. Feia pastorets, em disfressava, totes aquestes coses. Això, a Roda de Ter, vas néixer a Roda de Ter? Sí, però soc de Masies. Masies de Roda. Masies. Sempre, encara, mai acabes de ser, no? Sí, sí, sí. Hi ha aquest matís. Sempre. Hi ha aquest matís. Jo reivindico Masies

perquè soc d'allà. Masies de Roda. Vale, vale. De quina?

De roda. De la masia. De la font. I llavors, encara ara,

que tens 44 anys, el teu somni segueix sent ser actriu? O ja et conformes amb monologuista, diguéssim, humorista? Què vol dir conformes?

I perdona, que ho dic amb un to molt baix perquè no sembli preguntar. Però hi havia l'intonació

de pregunta. Sí, sí, sí. No, vull dir que conformes perquè el seu somni és ser actriu, no humorista, en principi.

Però saps què passa? Que ja ho soc. Ja ho ets, ara. D'actriu. Sí, home, has fet coses. He fet coses. Mira, per exemple, sortirà d'aquí res la segona temporada de la sèrie Ets i Uts, que és el 3Cat, i allà participo com a actriu. Llavors, ja hi vaig treballant, d'actriu, últimament.

Has sortit a la casa nostra, també. També he sortit a la casa nostra. T'he vist, t'he vist. Segona temporada. Segona temporada. Hi haurà tercera temporada? Hi haurà tercera temporada.

Ah, sí? I quarta. Què dius? Hasta cinquena. Això es pot dir? Jo crec que no, Irene. Poder no es pot dir. Jo dic que no. No ho he dit. Bueno, tens un senyor de TV3 aquí a punt de tirar-t'ho. Jo sé que hi haurà tercera i quarta, entre d'altres coses, perquè estic treballant

de guionista ara també per la casa nostra, escrivint la tercera i la quarta, però poder això no es podia dir. No, el que m'hauries de dir és com ho feu per renovar així en pacte. Nosaltres.

Aquests senyors de TV3 que hi ha aquí.

Aquí anem fent any a any i costa, hòstia, tu. Unes suades per renovar cada any, hòstia.

No estic capacitada per contestar aquesta pregunta. Tercera i quarta, eh? Tercera i quarta.

No, no, està molt bé, està molt bé, escolta. Ep! Què passa, Joel? Vols fer una pregunta? Ep! Endavant. Estic dins del reglament.

Gasta-la. A més, que és bona, aquesta, Peyu. Irene Minovas, el teu nom al revés és Saboni Meneri. La meva pregunta és si ho sabies i si valores el fet que soni tan i tan bé, tenint en compte que la majoria de noms i cognoms llegits al revés sonen fatal, com, per exemple, el cas del Fel Fexedes, que es diria Sadexia Flef. És molt pitjor que Saboni Meneri. Saboni Meneri m'agrada molt. Saboni Meneri sembla una mica italiano, no? Sí, una ministra així una mica de tretes.

Sí, no? M'agrada, m'agrada. Sí, el puc assimilar per coses.

L'actriu italiana, l'actriu italiana Sabona Meneri. La gran Saboni Meneri, no? Aquelles pits que tenia tan grossos.

Sí, jo com que soc al revés, pues menys, no?

Escolta, parlant de coses que has fet com a actriu, tinc un exemple que a mi em va esfereir, que és aquest. Mare meva. Mira. Ah, mira, et presento la

Margarita Pollo, s'acaba d'incorporar a la consultoria. És la Sandra Busquets. Ah, sí, ja me n'han parlat, encantada. Hola, molt de gust. Ens ha vingut a portar una documentació. Molt bé. Ah, doncs aprofito per acabar tot això i t'ho dono al migdia. Sí, sisplau, sí.

Fins ara. Que vagi molt bé. La noia m'havia dit que havies contractat un home. Què tal, el pare de la mosca? Superintervenció, eh? Que vaig tenir en aquesta sèrie, heu vist? Heu vist? Quina interpretació! Estava superconnectada amb el farelo, heu vist o no?

Va creixent aquest personatge, va agafant. Aquí, aquí.

Sí. On és la persona que parla? Aixeca la mà. Hola. Va creixent el personatge. De Catalunya Ràdio. No, això va ser molt divertit. Era la primera temporada del Com si fos ahir i, per culpa meva, una mica el Farelo i la Gadel no es casen. Ai, ai. Em van fotre fora d'aquesta consultoria el capítol 3 que participava. Home, no. O sigui, era molt dolenta, jo, molt dolenta. Collons. Sí, sí. I com és que,

com et surt aquesta feina?

El recordes, com si fos ahir? Bueno, clar, TV3, la gent de TV3, se n'està parlant molt, trobo, avui, la gent de TV3 tenen un càsting obert. Perquè han vingut avui,

perquè no venen mai, i avui estan de públic aquí, han vingut i per això en parlem.

TV3, clar, al ser una tele pública, té un càsting obert per a tots els actrius i actors de Catalunya, que poden participar, presentar-se en aquest càsting obert, i després hi ha una bossa, que això podria ser que no ho sap, hi ha una bossa literal, i llavors el director de càsting de TV3. L'Armengol, no? No, és la Laia Sport. Un dia la podríem convidar, la Laia. Sí, a veure com trien els actors i les actrius. Quan necessita personatges d'aquest tipus, treu un paperet de la bossa i diu, mira, avui vindrà a participar com si fos ell, doncs aquesta actriu. No sé si ho fan així, eh? Jo diria que sí, no? A mi m'agrada pensar que és així.

87.000 persones, diu que hi ha en aquesta boscada. 87.000 actors. Ah, sí? N'hi ha tants? Qualque pot ser. No, no, ho he llegit. 87.000. És que hi ha moltes escoles de teatre, molta gent que surt cada 113.000, ara ja passem. Hem actualitzat marcador. Això de sector és una cosa de dir-ho. Soc actor, ja està, ja ho he dit.

Jo ho he dit sempre. Jo soc actor. És una mica així. Escolta, creus que si haguessis nascut a Barcelona o a Madrid en lloc de Roda de Ter t'hauria sigut més fàcil? Hauries tingut més possibilitats de ser actriu o no? No necessàriament, perquè al final el talent és el que té un i jo arribo on arribo. Has fet altres feines, entenc, a banda d'humorista i d'actriu, suposo que. Moltes, totes. Totes, eh? Sí.

Tipus. Bueno, de cambrera, de pendenta en botigues. Què més he fet? Alguna cosa amb porcs? A Osona tothom hi passa, més o menys. No, jo estava a les metal·lúrgiques de Torelló fent taps.

A Torelló hi ha moltes fàbriques de taps. Això havia fet. També hi ha molta gent que destapa taps. Per Carnaval, sobretot. Ah, i tant, i tant. Tradició. Sí, sí, sí. Cambrera, matalògica.

Sobretot cambrera. Molt bé, molt bé. Ho recordes amb carinyo? L'hostaleria. Sí, sí, sí. Bueno, feina com una altra, escolta.

Una feina com una altra, exactament. Tu també, Peyu. Jo n'he fet, de cambrera. I tant, i jo. I jo també n'he fet. I tu també, i tant, n'he fet. Vull dir, algú vol un cafè? No, no, no. Tinc entès que també havies fet d'oradora en tenatoris. Pot ser això, no? Sí, i tant. Oradora laica.

Era com la gossa que va anar a l'espai. Exacte. Igual, igual. La gent que anava a l'espai, jo li feia també la cerimònia. O sigui, feies enterraments. És gros, però és molt maco. Fa bastants anys ho tinc una mica oblidat. No, per la família no gaire. Depèn, depèn. No ho sabem,

perquè a vegades hi ha familiars que poden estar contentos.

Una festassa, una festassa allà alternatòrica. Va, obre't cava, vinga, va. Gira hora, gira hora, diuen alguns.

Com ho gestionaves, això, emocionalment? Perquè a mi el que em passa és que soc molt empàtica i encara que vagi a l'enterrament d'algú que no conec i no he vist mai, no, a un enterrament de. D'algú familiar d'un amic meu, però és que no l'he vist mai a la vida. Comencen a parlar d'ell, tot això, i em poso a plorar.

No puc. Ets una mica bleda, tu, Mercà. Soc una bleda, soc emocional. A mi també em passa. No, sí que passa.

Jo, quan vaig començar, em van dir, bueno, duraràs el que duraràs. Perquè arriba un moment, tenen un extra per penositat, es diu la gent que treballa als laboratoris, perquè estàs constantment en contacte amb gent que està molt malament.

Extra de penositat. Això a casa Terrellers també els passa i no el cobren, digués.

Ja, tenen extra de penositat.

I tu que ets humorista, intentaves treure-li una mica de ferro? Però no pots.

A mi m'hagués agradat entrar a la sala de vetlles, veure tothom amb aquella cara i dir que s'ha mort algú. No. Malament, no es pot. No es pot. Molt arriscat. Allà no podia fer acudits i era una cosa una mica frustrant per mi. Llavors, quan vaig detectar els límits, dic fins aquí. Els límits de l'humor.

Els límits de l'humor. Quan vas descobrir que fer riure podia ser una feina,

diguéssim? El tenatori. No, va ser bastant casual. Vaig topar-me amb un curs d'escriptura de comèdia, així per stand-up, que es diu, per fer monòlegs. El vaig fer i a partir d'aquí vaig començar.

Pim-pam, no? Pim-pam. Hòstia. Recordes el primer dia. Una altra pregunta, Joan. Un dia m'agradarà donar-me un so.

És l'última. Bueno, bueno. M'he fet una mica la taz de 14, però. És l'última. És francament bona, Peyu, no te'n penediràs d'haver-me donat la pregunta. Irene, tu com a còmica experimentada i curtida en sales i places d'escampats, bars, prostívols, de tot el territori, ¿series tan valenta com per dir-me quin és el pitjor públic de Catalunya? Vull noms, eh? Vull municipis. No, per favor, eh? Comarques. Sí, sí, digue-n'ho. Digue-n'ho. Digue-n'ho, hem de dir, mira. No vagis allà perquè la gent no riu gens. Ni hi ha, ni hi ha. Evidentment que n'hi ha,

però no ho vull dir perquè són llocs on vull tornar a anar. A veure, quin dius tu? Jo Girona.

És que és el que anava a dir. Girona no riuen ni per darrere. Girona, ciutat.

A mi sí que em riuen a Girona. No, no. És un públic on hem quedat. La gent sempre diu de Lleida i de Lleida i Lleida és un riure diferent, però riuen. Sí.

Jo trobo que s'hi va poc, a Lleida. Hauríem d'anar més a Lleida. Ens hauríem de contractar més aquí.

Jo hi vaig bastant, a Lleida.

Jo m'encardo un fart de l'any. Jo hi vaig bastant. També et dic que segons on te vas, dius, podria anar massa a Lleida. S'ha d'anar a tot arreu. Irene, parlant d'on podem anar, on el podrem veure properament?

Doncs mira, el 17 d'octubre seré a l'Espai Texas. Espai Texas Barcelona. Sí, Espai Texas Barcelona fent el meu xou. El teu xou, eh?

Sí. Molt bé, un riures. Com es titula el xou? Minoves. Minoves. No m'hi he trencat gaire el cap. Perfecte. No, a vegades la gent també, masses coses. Anem a l'ofàcil. Anem a l'ofàcil. Minoves. Minoves, a la Sala Texas, el 19 d'octubre, ho dic bé? 17 d'octubre. 17 d'octubre, doncs no ho dic bé. 17 d'octubre, a la Sala Texas, la Irene Minoves.

No pots anar a dormir sense millorar el teu llamusí.

Irene, una paraula i tres definicions. Si l'encertes, t'emportes una llengua unicerral de vinyó. Gentilesa de. Béla! La paraula d'avui és xerèc. Xerèc. Ah, xerèc. Signa en forma de V que s'utilitza per indicar que un exercici és correcte o per marcar una opció concreta.

Els vegetarians que no vulgueu carn a la brasa, marqueu al menú amb un xerèc quina amanida voleu.

Bé, xerèc. Malaltís, que mostra una disposició habitual a estar malalt, que té poca salut. A la iaia la vam fer casar amb l'avi, que era un home ben xerèc, i el mateix dia del casament ja va quedar viuda. C, xerèc, títol d'origen àrab que ostenten personatges que associem a les grans fortunes del petroli.

Es veu que el Barça l'està a punt de comprar un xerèc àrab d'aquests, saps?, dels de les estovalles al cap. Sí. Doncs això. A, B o C? B.

Correcte! Bravo! Moltes gràcies!

La Irene que s'emporta la llangonissa, Irene Minovas, el 17 d'octubre a la Sala Texas et vindrem a veure. Moltes gràcies per venir a seure una estona a l'Escoda de la Renascença.

Moltes gràcies per convidar-me. Fort aplaudiment per ella.

Bona guitarra. Home, de les grans de la història de la guitarra, i tant que sí. Qui és aquest senyor? Home, Peyu. No ho sé, jo no sé. Què passa? De veritat que tots ho saben. Tots m'han mirat aquí amb una cara de reflexió. No us feu el xulo. Peyu, que em tinc llorant.

Sentint un tio que toca la guitarra ja se ve que.

Aquest sí, home. No toques amb l'esquerra.

Tu com que només esgotes lacs amb bustos, cosa et passa, això? Home, és Jimi Hendrix, el guitarrista de Seattle, amb el seu Voodoo Child, una peça publicada l'any 1968. I, com deia, és considerat una de les grans peces del món de la guitarra i un autèntic revolucionari. Una de les figures més influents, per tant, de la història del rock. Explica la llegenda que quan en Jimi Hendrix era petit, el seu pare es trobava sovint brins d'escombra escampats al peu del llit. Ah, mira. I ell pensava que en Jimi no havia escombrat correctament l'habitació, però ell insistia en que sí que ho havia fet. Mira. Què passava?

Doncs més endavant el pare. Ei!

Silenci, la Sara. Més endavant, el pare va descobrir que en realitat en Jimmy s'asseia als peus del llit i rascava l'escombra com si fos. No és cap metàfora, entenc, no. No, no.

Ei, hòstia. Perdó, perdó. He trencat una mica la màgia del moment. Jo la faré servir, aquesta. Doncs sí, en Jamie s'asseia als peus del llit i rascava l'escombra com si fos una guitarra. Mira. Sí, poc després, quan ja era adolescent, finalment va arribar a les seves mans un instrument de veritat i va poder abandonar l'escombra. Té, fill meu, una guitarra. No.

No? Encara no. Ah, no? Era una mica més petita que una guitarra. Era un ukelele.

Un ukelele. En serio, no, no. Sí, regallos, un ukelele. El Jimi Hendrix, el primer que va tocar va ser un ukelele. Bueno, el segon,

primer l'escombra, després l'ukelele. Sí, correcte. I no us penseu que era

un ukelele normal i corrent. De fet, era encara més decadent, perquè era un ukelele amb una sola corda. Sí, sí, sí. Jimi Hendrix es va introduir en el món de la música amb un ukelele d'una sola corda. Val com ho sentiu.

Quants en tenen, els ukeleles de corda?

Quantes cordes? 4 o 5. 4 o 5. Home, és poc. Una és poc, jo trobo.

Home, sí, eh? Però no sé si li han trencat les altres o n'hi ha ducaleles d'alguna corda.

Jo he deduït que era tan decadent que.

L'he ben dit, te calla, nano. Però com que vam veure que tenia facilitat i mostrava un talent realment innat, ràpidament, per fi, va aconseguir una guitarra acústica de segona mà, que van comprar allò per 5 dòlars l'any 1958. I, finalment, l'any 59, ja va arribar a les mans la seva primera guitarra elèctrica.

Això és una dada que a mi m'ha deixat estabornit Jimmy Hendrix, això que diu la Laia va començar a tocar la guitarra elèctrica l'any 59 que tenia aproximadament 17 anys i potser alguns de vosaltres recordareu que forma part del malhaurat club dels 27 si no, i és veritat això vol dir que es va morir amb 27 anys i va començar a tocar la guitarra amb 17 Jimmy Hendrix, la persona que va revolucionar el món de la guitarra elèctrica i va marcar un abans i un després en aquest instrument només va estar 10 anys tocant la guitarra és molt perillosa tocar la guitarra, doncs sí.

10 anys dedicats exclusivament a la guitarra. És perillosíssim. No, no, també es va dedicar a altres coses. No sé per què era tan bo.

Quants anys et queden, Arnau, de vida així? Fa anys que estic mort. Ja ho has passat. Estàs fora de perill.

No, però realment aquests 10 anys van canviar molt el món de la guitarra elèctrica. Va innovant la tècnica, l'expressivitat de l'instrument en el processament del so dels amplificadors i fins i tot, allò que mola més, en l'espectacle del rock. Tocant la guitarra amb les dents i fins i tot cremant-la. Era una autèntica estrella del rock. Una mica de xou, una mica de xou.

Home, rock and roll és espectacle. Home, tu també t'has de veure allà en un escenari i pensar, hòstia, fa uns anys tenia un ukulele amb una corda, vulguis que no, l'espermes una mica.

Tens sis cordes. Què faig, doncs? Cremo la guitarra. N'has cremat mai cap, tu, de guitarra? Diverses. Ah, sí? Cada concert habitualment acabo cremant-les. Que no se et pot preguntar res. Avui us proposem d'escoltar una de les peces de culte de Jimi Hendrix. Aviam. Una cançó que fuig de l'exhibicionisme virtuós i aposta per l'expressivitat, la delicadesa i la sensibilitat. Una peça que ha inversionat una gran quantitat de guitarristes i que testimonia l'emprenta extraordinària que Jimi Hendrix va deixar dins del món de la guitarra. Això és Little Wing, publicada l'any 1967. Música, mestre.

Això està ben tocat, diríem?

Pregunto, només estic preguntant, nois. El sentiment, el sentiment que hi ha. Però deixa de qual timbre, tu, Joel.

Està molt ben tocat, però si no es fot a cantar, també és que és cardallà.

La música instrumental és només per menys selectes. A quin conservatori va anar? A l'Espuc. Va entrar a l'Espuc.

Una plaça a l'any.

Jimmy Hendrix. Escoltem-lo, escoltem-lo. Calla pello, sisplau.

Estàs escoltant La Renaixença.

L'escombra. L'escombra a l'edat mitjana

L'escombra. L'escombra a l'edat mitjana va començar a associar-se a les bruixes. Sabeu per què? Per què? Doncs, a veure, la veritat és que no se sap ben bé, però hi ha un parell de teories. Jo et dic el que hi ha, una mica. Hi ha un parell de teories. Un es basa en que l'escombra, aquest objecte quotidià de les tasques de la llar, És en l'època, bueno, ho feien servir les dones i s'associava a les dones.

Vale, doncs si en aquella època es vessin fet servir aspiradores, ara les bruixes volarien amb una aspiradora entre les cames. És això, no?

No n'hi havia d'aspiradores en aquella època. Tu, calvo! Ei, ei, qui és vostè? Vols que et foti un malefici? Vols que et faci sortir cabell a la calva aquesta que tens que brillar tant? Et podria passar els pèls del nas que et vagi en directe al cap. El que podria fer és treure-me'ls, que no sé per què cada vegada en tinc més. És l'edat, carinyo, és l'edat. Ho fot bé, eh? Sí, que ho fa bé de bruixa. Sí, sóc una bruixa. Oi, hòstia, una bruixa. Però ets una bruixa de veritat, una bruixa autèntica. Quina merda de preguntes. Què vols que sigui la de la bruixa avorrida aquesta de les tres bessones, que això no hi ha qui ho aguanti?

El què, les tres bessones? És ben maco, les tres bessones.

No té cap mena de sentit, això de les tres bessones. Per què? Tres bessones? Bessones són dues. Ah. Tres són trigèmines. Hòstia, quina gran veritat ha sortit a la llum. Quina merda de la sèrie aquesta que foten, enganyant els nanos de TV3.

És veritat, això. És veritat, té raó.

Sí, m'he inventat una sintonia nova. Un, dos, tres, som tres trigèmines. Us durem a terres eslovenes. No trobo res que em lligui, tu. Us tornem a Terres Eslovenes. Jo què sé, jo què sé, és que no em lligava res. No et rimava, eh? No em rimava.

A Terres Eslovenes. No, jo no hi he estat mai, eh?

Diuen que és maco. A Eslovenia? Sí. Bueno, no ho sé.

Escolta, has dit abans de fer La Bruixa que hi havia dues teories. Una que era que es diu que les bruixes porten escombra perquè s'associava a les tasques de la llar, i la segona teoria.

La segona s'assotia. S'assotia. S'assotia. S'associia. Alguns rituals de fertilitat. Ah, mira. Hi havia festes agrícoles europees que la gent saltava amb les escombres per sobre dels camps, per afavorir la fertilitat i per tenir una bona collita.

Abans la gent s'ho passava més bé. Ah, jo trobo que sí.

Hi havia menys distraccions, també. Molt millor que el Primavera Sound, això. I més barat, eh?

I més barat, eh? Agafeu una escombra cada un i saltar per aquí al camp. Home, al Primavera Sound hi ha alguna estampa a vegades que Déu n'hi do, també. Bueno, són tots estrangers. Sí? Home, són molt guiris. Jo hi vaig anar una vegada convidat, eh? Convidat. Hòstia, tu, mai més. Jo veia aquest any a l'estiu la gent aquella que hi havia al Cruïlla i pensava, s'ha de ser valent anar, no? Al Cruïlla? A mi m'agradava molt anar al Cruïlla. Però amb la calor que feia aquest any. Això s'ha de ser molt valent. Però hi ha més calbos.

Al Cruïlla hi ha calvos. Aquest estiu vaig anar a un festival allà a Montanyola que,

ostres, allò em va agradar. El CLEC de Montanyola. Allò, ostres. És molt maco perquè ho munten els nanos joves del poble. Sí, noi. Això està molt bé. Mira, em va sorprendre. Jo vaig portar la meva filla al

Canet Roc aquest any. Ah, sí? I què? Eren totes talades i després van desaparèixer totes. Què vols dir que van desaparèixer? Que es van convertir totes en banderes espanyoles. Sí, és curiós aquest país. Jo aquest país he flipat.

És com una cosa de màgia. No, amb el canet rock no, no fotem, eh?

No, el canet rock no. Allà hi havia estelades. Que no m'escoltes, Mercè. No t'he entès.

Esteu entrant en política, eh? És que si no t'expliques.

Esteu entrant en política. No, no, no. Anem a l'escombra. Anem a l'escombra. Anem a disseccionar. Anem a disseccionar l'escombra. L'escombra, Joel, l'escombra. Utilitat en una illa deserta. Quina utilitat tindria això en una illa deserta?

Home, que no l'hi veus, Peyu, ja a simple vista? No. Home, doncs jo evidentment que sí que l'hi veig perquè jo estic a favor de ser un náufrag amb dignitat, Peyu. Què vols dir? Home, que ja estic totalment en contra dels náufrags que es deixen anar i van per l'illa deserta fets una merda. Deixats anar completament, saps? Allò, soc un náufrag, m'és igual tot. No! A una illa deserta s'ha d'intentar, en la mesura del possible, tenir la casa neta, encara que no et vegi ningú. Saps per què? Saps per què, Mercè? Perquè la higiene és un acte de respecte cap a tu mateix. Sí, senyor. Molt bé. Per exemple, Peyu, perquè m'entenguis la metàfora, eh? Sí. Tu t'afaites els ous?

Com? No, Peyu. No et veig de relació.

No t'importa. Mira, posem pel cas que. No, no, no. Posem pel cas que sí. Per qui te'ls afaites? Per tu o per l'altre? Jo no me'ls afaito, però per mi. Te'ls has d'afaitar per tu, Peyu. Per respecte a tu mateix i perquè no se sap mai en quin moment pot aparèixer una visita sorpresa.

Això d'afaitar-vos, jo crec que ho heu d'anar revisant. Perquè després pica.

Equípica. A tu o a l'altre? A l'altre. Perquè allò s'ha de mantenir ben afaitat sempre. Però sempre, eh? Sempre. Però com una patena, eh? Mira, jo sempre dic el mateix. Amb la gastronomia, la presentació és important, eh? Que sí. Tu menges una cosa o no en funció de lo ben presentada que està. El que s'ha de coordinar

és ben bé la. Àngela Maria. La mida d'un i l'altre. Perquè hi ha un punt de mida dels dos que fa bé el croc una mica, que enganxa un amb l'altre. Això està bé. Cuidado. Poseu-vos d'acord. Utilitat com a joguina sexual. Mira, una escombra com a joguina sexual.

Tenint en compte que estem en horari infantil a Catalunya Ràdio, està plena de possibilitats. Més de les que ens pensem, segurament una escombra, sobretot perquè només hem explorat un extrem de l'escombra. La part del mànec. Tu veus el mànec d'una escombra, tens la ment una mica bruta i ja dius, jo això m'ho fotré per algun puesto, no? Ara bé, ara bé, i hi ha un altre extrem, el cap o un altre puesto? Sí, sí, sí. A l'altra banda de l'escombra hi ha una cosa poc explorada. El raspall. El raspall. El raspall. El raspall, veio. El raspall com a joguina sexual. És que no tot passa per ficar-nos-ho tot pel cul, que estem obsessionats

amb ficar-nos-ho tot pel cul. M'has acabat dient, eh, el cul. Que obsessionats. Vull dir que has anat I les carícies,

veio. Ara. I aquella mica de pètting. Ara. Aquell rascar-se amb carinyo, això t'ho dona el raspall. Feia anys que no sentia aquest terme tècnic. El pèting, eh? Molt maco, el pèting. Els 90's va posar com de moda, final dels 90's. Bueno, jo vaig estar tirant de pèting molts anys, eh? Jo encara hi tiro. Depèn de com, un bon morrets. Sí o no? En fi, el raspall de l'escombra pots jugar un paper molt interessant als vostres preliminars, tant en parella com sols, si vols, precisament pel pal allargat, que et pot permetre fer-te carícies tu mateix. Això sí, has de tenir una escombra específica perquè el menester no faci servir la de la casa, perquè allò llavors sí que és un fàstic. M'estic fotent tonto, eh? Bueno, clar. Parlaràs de lo de fregar algun rato, perquè allò, clar. No, no, no. El que he de fregar. La fragona. No, la fragona. Quin és l'objecte d'avui? L'escombra. Tens un fetge amb la fragona, tu? Sí, ja us ho explico l'altre dia.

Que us feu carícies amb la Vileda, amb la teva dona? Plena de mistola. Ah, sí? Surti una gorromerra.

Com a arma en cas de conflicte.

Veio aquí les possibilitats de l'escombra estan àmpliament testades en el marc domèstic, que aixequi la mà qui no ha estat mai perseguit per una mare amb una escombra a la mà. Com t'enganxi, com t'enganxi.

Jo soc aquí gràcies a la brana de la meva escala, perquè hi va haver una vegada que el meu germà amb l'escombra va quedar-se un santíssim hòstia que em volia obrir el cap i la va empotrar contra la brana de l'escala, que si no hi arribava la brana jo seria mort. Sí, sí. Qui seria qui? No ho sabem. No ho sabem. Aquí, algú que parles castellà, ja.

En fi, ara, per bé o per mal, no ho sabem, els pares ja no peguen els fills, l'escombra ja no es fa servir en aquest àmbit domèstic. Per cert, fa un parell de mesos, això ho heu de buscar, a Orense dues senyores van tenir una baralla que enriu tant tu de la Guerra de les Galàxies, del Lucas K. Walker i el Darth Vader. Amb dues escombres? Cada una armada amb una escombra. La cosa està igualadíssima, heu de posar Orense pelea mujeres escoba. I hi ha un moment que una guanya perquè fa trampa i treu un spray insantixida i li tira

la cara a l'altra. Espectacular. Busqueu, sisplau, que us quedaran uns cookies meravellosos a l'ordinador.

Utilitat metafòrica. Vinga, això pot ser una metàfora,

l'escombra. Home, té moltíssima potència metafòrica, una escombra. D'una banda, tenim el clàssic escombrar o passar l'escombra com a sinònim d'eliminar el que no ens agrada. Es fa servir molt en política, per exemple. Tal polític, escombraré la delinqüència del municipi. Per exemple, no t'has d'imaginar la policia local amb una escombra. No. T'has d'imaginar, per exemple, fotent-li una pallissa en un top manta. No. Això és més aviat això. Llavors, t'has d'imaginar així, però, per exemple, t'imagines el Pedro Sánchez en campanya que deia, escombrarem la corrupció. Ho va dir. Sí. És veritat. Va escombrar la del PP. Sí. Però és quan ara, ara després, ara entra el PP una altra vegada, escombrarà la del PSOE. Correcte. I així successivament van escombrant i tot ho posen, metafòricament, on? Sota. Sota la catifa. Sí, senyor.

Eh? La metàfora. Ha dit aquest nano, eh? Ara ho he entès. I allò d'escombrar cap a casa. Això és una merda.

Això és una merda, no té cap sentit. Escombrar cap a casa vol dir actuar amb benefici propi, no? Aquesta dita es fa servir així. Però quan escombres, què recolzpeio? Merda! Merda! Llavors, quin benefici té escombrar cap a casa si estàs tirant la merda de fora cap a casa? És absurdíssim.

De fet, el PSOE va escombrar cap a casa perquè ara ha sortit tot el zapatero, diguéssim.

Àngela Maria, i lo de l'Avalos, també. En fi, hi ha moltes coses. Jo, per exemple, el que faig a vegades al balcó,

escombro cap a fora i li tiro tot al balcó del veí. Hi ha un benefici cap a mi. La merda cap a fora de casa, sempre que pugueu. Sí, senyor. És la conclusió, la que hauríem d'arribar.

Bravo, Joel. No, bravo amb vosaltres.

Tenir un fill és el vostre somni, però els problemes de fertilitat us compliquen l'embaràs? L'adopció pot ser la solució. Centre d'Adopció Sor Mari Àngeles. Treballem per a qui no poden dur una nova criatura al món, però volen formar una família. Amb la meva dona vam comprar un nen al centre d'adopció Sor Mari Àngeles i estem contentíssims. Erroneament, aquest senyor ha dit comprar, però volia dir adoptar. Adoptar. Em va d'amor. Els nens del centre d'adopció Sor Mari Àngeles tenen bona salut, o què? I tant! Centre d'adopció SOR Mari Àngeles només entrega criatures amb una salut de ferro. I davant qualsevol problema, li canviem. La meva parella és un home i ens faria il·lusió ser pares.

També podem adoptar el centre d'adopció? No!

En cap cas acceptem famílies que facin plorar al nen Jesús.

Centre d'adopció Sor Mari Àngeles. Traiem els nens als pobres per entregar-los als rics. Fem com en Robin Hood, però a l'inrevés.

Centre d'adopció Sor Mari Àngeles.

Patrocina Històries per passejar el gust.

Noi, t'aquí un gosset.

Oh, que bonica. És la Sarney que se la va trobar l'Anna de Sabadell durant un viatge a Nepal. A Nepal? Sí, és una patanera de 8 anys. I això ho pots agafar un gos del Nepal i portar-lo al carrer. Suposo que t'has de fer una paperassa de muerte, eh? Fins i tot nens pots agafar del Nepal. Nens pots agafar del Nepal?

Sí. Però no te'ls. No, m'ho he inventat ara. Per l'amor de Déu. Hòstia, jo vaig comprar una girafa de fusta a Namíbia i me la van tenir parada mitjana. Vas comprar una girafa

i que fots una girafa de fusta? Per fer bonic.

La tinc allà al menjador. Clar, ja te l'he vist. És maca. Tu arribes a casa tua i trobes aquella girafa. Per penjar-hi el barret. Hi ha una girafa de fusta, però la vaig comprar a Namíbia i me la van tenir retinguda a l'aeroport de Madrid set o vuit mesos perquè havia de passar control veterinari i llavors pots endur-te un gos del Nepal tan tranquil·lament.

Què portava dintre la girafa? No duia res. Vas descargolar el coll? Bueno, me'l van trencar a Madrid, el coll.

No, a Madrid. A Madrid em van trencar el coll. A tu? A la girafa. Bueno, no despistem, sisplau. La Sarney estarà contenta perquè la portem al seu país d'origen. Avui passegem el gos per Katmandú, al Nepal. És 1 de juny de 2001.

El Nepal és un país situat entre les muntanyes més altes del món. Hi ha molta misèria, però per sort visitem un lloc on hi ha calés. Passejarem pel Palau Reial de la dinastia Saha, una de les famílies més riques i importants de l'Àsia.

Com ha de ser, hòstia, ja us vaig dir que jo només m'uniria al programa si fèiem les passejades del gos per llocs on hi hagués diners, pressupost, milionaris. Ja se'm nota que soc un tio de glafúrria. Sí, que portes aquesta camisa que sembla un pijama

de milionari una mica. Sí, o del teu avi. Que era milionari. No, no ho era, pobret. Bé, és el teu dia de sort i el de la Sarné, que està molt emocionada de tornar al Nepal. Feia molts anys que no trepitjava el seu país d'origen. Esclar que sí, Peyu. Tu com estaries si fes 6 anys que no trepitjessis Catalunya? Com estaries tu, Peyu? Jo mai farà anys que no trepitjo Catalunya, Soriera. No marxaràs. Bueno, no. Mai se sap. Bé, som aquí perquè s'hi celebra un sopar familiar i serà present tota la família, començant pel rei, el rei Virendra Vir Bikram Sabdeb. Carai. És un home que els nepalesos consideren literalment un déu, eh? No exagero, eh? Pensen que el rei està a l'alçada dels déus. Hosti, perfecte. De moment la història

va exactament com a mi m'agrada, eh? Riquesa, respecte per la monarquia. Sí, senyor. I és exactament el perfil de programa que em representa. Sí, sí. Ho fem per tu, eh?

Gràcies. Ja t'aniràs trobant, no pateixis. Ens situem al menjador central del Palau. Són les 8 del vespre i tots els membres de la família Xa seuen al seu lloc. Xa. És que està escrit S-H-A-H. Es pronuncia Xa. Xa. Falta només el fill del rei, l'hereu de la corona, el príncep Dipendra. El que seria. No, anava a dir el que seria Felip VI. El que seria la Leonora ara.

Faria més gràcia que fos el Freulant, però clar, no és príncep.

El príncep en aquest cas es diu Dipendra. És un tarambana que porta de corcoll els seus pares. Es passa el protocol pel forro i això els té desesperats. Com el Freulant. Exacte. És una vergonya que tenint família a sopar no sigui a taula. Ningú sap on para i els seus pares l'estan buscant.

Adéu. Tio, es pot saber on és el meu fill? Collons de nano, eh? Mira, cota-lo a casa.

Cota-lo a casa. Has ficat en el paper del rei perquè sembles mig subnormal. Aquest és el que és com un déu?

Perquè m'he quedat nerviós. Dipendre! Dipendre! Dipendre! Fill meu, baixa a sopar ja, que els convidats són aquí.

És culpa teva, eh? És culpa teva. És una bleda. L'has malcriat, aquest nano. Jo? No, no.

Això tu, que amb la ximpleria aquesta que és l'hereu, és que li deixes fer de tot. Dipendre! Ai, Déu meu, què hem fet malament.

Normalment tot, el Rick. Casar-me amb tu. Us ha sortit una mica. Us ha sortit una mica com el net aquell de la Tous. Déu-n'hi-do, aquell nano, eh? Hòstia. Això és l'endogàmia, Peyu. Ah, sí? Sí. Que estan casats entre ells, els de la Tous. Bueno, entre gent de classe alta, no? Evidentment. A l'Empordà ens casem tots entre nosaltres,

no ens passa això, eh? No, no, no.

No, no. Ja es veu. No, no. Passa que és una cosa que es veu des de fora. I tant. Digue-m'ho a mi, que fa 30 anys que vaig al teu costat.

Els pares d'en Dipendra saben que el seu fill és un desastre. Amb 29 anys com té, només fa que portar-los disgustos. Per començar, perquè es passa el dia buidant ampolles d'alcohol. Va sempre pet, el nano.

Ja va! I abaixo, hòstia, i abaixo. I abaixo, no fa falta tants crits.

Ja el tenim aquí. Pesats. Hòstia, tu, fots mal aspecte, eh? No. Sí.

És una mica rat. Cago en una porró de.

No sé què passa, aquest nano em queda nerviós, eh? Sí. Capaces de dir una paraula ben dita.

Porró de porró. Fas pudor de porró. Fas pudor de porro, guambrús. Fas pudor de porró. Fas pudor de porro. Pudor de porro. Perquè no ho he dit a part de veure.

L'estat d'en Dipendre és lamentable. Plora, la reunió familiar ha de començar. Tampoc és qüestió d'anul·lar el sopar per culpa d'aquest impresentable. Mmm.

Això no m'ho dius a la cara, narrador de merda. Per favor, dipendre. Narrador, narrador, narrador.

Fill. Ets un fill de narrador. Seu a taula i deixa de fer el ridícul. Perdó, home. T'has d'aprendre a comportar, eh? No! Per favor, Mercè. Aquesta és la meva mare? Aquesta és la meva mare. Ha fet un joc de paraules.

Ha fet un joc de paraules. El sopar comença. La gent menja i parla amb una diplomàcia digna de les altes esferes. És una reunió estrictament familiar, ni tan sols, i cal seguretat. Hòstia, quin baldecap, aquesta música. Tothom es comporta com cal. Menja el carallot d'endipendre. Per vergonya dels seus pares segueix bevent i l'alcohol encara el fa ser més idiota. Saps què passa, merdó? Què? Si vas borratxo, digue'm Peyu. No cal que em diguis narrador, perquè no te'n sortiràs.

Sí. Això. El que passa és que els meus pares, aquesta colla de drópols, no em deixen casar amb la nòvia que estimo.

Mira. La dona de la meva vida. El mateix que el Felip VI t'està passant. El mateix. No, i que el Joan Carles també. Sí que sí, els hi passa a tots.

S'ha de ser miserable, eh? Sí, sí, t'entenc, t'entenc, però sisplau,

sisplau, deixa'm anar al braç, em fas mal, em fas mal!

M'entens, Arnau? A veure, a t'hi prendre. Prou, sisplau. Aquests temes els hem de parlar a casa en privat. Ara. Tens o no?

Ara. No em dono la gana de callar i tu no em manes, eh? Tu no ets el meu pare.

Sí que soc el teu pare. Sí que li passa com a en Felip VI,

tot, eh? Ah sí, és veritat. Però igualment parlo el que vull. A mi no em tanca la boca ni el rei del Nepal. Pau, pau, pau cul. És un joc de paraules.

Sí, l'únic que aquest no estava escrit. Deixeu-me casar amb la xicota. Tranquil, tranquil, tranquil. S'estan discutint, eh? El detonant ja sabeu quin és, la relació d'en Dipendre amb la seva xicota. Resulta que ell està ben enamorat d'una noia, però, bueno, la seva família no accepta la relació. Es neguen que es casi amb ella. La situació és molt incòmoda. La Sarney no sap ni on posar-se, pobreta.

A veure, Dipendre, Dipendre. No, no, és que hem parlat mil cops d'aquest tema, ja ho hem parlat, això ho hem tocat de totes les bandes, i t'hem dit que aquella moça no fa per casa. No volem que t'ajuntis amb aquella família de poca penes. Què? Poca penes. La família Reynolds, poca penes?

La família Rana. Rana? Si tenen més calés que tots vosaltres junts.

Però tenen nom de granota. No, no, tenen nom de tortellinis. Sí senyor, els ranes no són els tortellinis. Són uns altres, es diuen igual. Que diu que l'envàs és per dos i dos no mengen d'aquell envàs. Molt alt. No, no, jo foto dos paquets jo.

Dos paquets? Sí, sí. El rana, el del tortellini és Giovanni Rana. Ripieno. Són els primers, eh? Saps això o no? Va inventar el tortellini? El Giovanni Rana, la marca aquesta, que espero que ens enviïn tortellinis fins que ens cobreixin el plató de bosses d'aquelles, són els primers que van fer tortellinis envasats a la història. Ah, envasats, eh? Sí. Home, clar, originalment ja en feien les iaies d'Itàlia i tot això. En tot cas, no es. Són els del Nepal. No són els mateixos. No són els mateixos. No són els mateixos. La. Anem a la història. Sí, perdoneu. Ara em deixen casar amb la meva xicota. Exacte. El Rana, que estem parlant nosaltres, són una família molt rica del Nepal. Són tan rics que tenen més diners que els monarques nepalesos, eh? Mira, això passa aquí a Espanya, també. He dit aquí a Espanya, però vull dir, això passa a Espanya. Perdona, perdona. És inici de temporada i encara. Per lo que he anat veient a la tele aquest estiu, és aquí a Espanya.

Que no em deixen casar amb el Rero Xicota. És veritat, és veritat.

Algún canvi al següent, sisplau, n'estic fart d'aquest passat.

A veure, dipendre, plou, eh? Vull dir, no et casaràs amb aquell pandó i punto. Ui, que l'he dit pandó? Sí, què passa? Hosti, que és fort, pandó, eh? Ah, collons, ets fort, eh? Pandó, que ets un pandó, suelen, li dius a la teva nòvia.

Osti, que hem anat enrere, ara. Aixeca't a la taula i vés-te'n a la teva habitació. Vinga, va. A la meva habitació? Molt bé, doncs me'n vaig, me'n vaig. Perquè vull jo, eh? Me'n vaig perquè vull jo, no perquè m'ho manis tu.

La discussió ha estat forta i la sensació d'incomoditat que ha quedat a l'ambient és intensa. La Sarney, la nostra gosseta, està gaudint poc del seu retorn al Nepal. Home, normal,

perquè la situació és mal parida, eh? La situació és fotuda, és difícil aixecar els ànims en un moment així. Això m'ha passat a mi, eh? Heu estat mai en una festa que dius ui, ui, ui? Sí, sí. Sí, sí. Bueno, no sé quin ui, ui, ui et refereix.

Bueno, jo. Jo estic pensant en un ui, ui, ui. O potser en un altre ui, ui, ui. Mira, jo un ui, ui, ui que estava a un casament que la família del nuvi es van pagar físicament. Ah! Això és un bon ui, ui, ui. Sí, sí, sí. A les 3, a les 4. Però és maco de beure, eh? Collons, hi havia una creperia i jo l'home xicot anava menjant creps i anava mirant com s'hostiava. És el casament que m'ho he passat més. Se sap el motiu? Jo crec. Un dels principals, sense analitzar. La cocaïna. Sense analitzar molt la situació, un dels principals era l'alcohol. Ja. A veure, a veure. Des de fora es veia així. Llavors, si hi havia motius més interiors de la família. No es va saber això. Ja no ho sé, ja no ho sé. Bé, hem avançat uns quants minuts, el sopar ha acabat i ara els membres de la família fan el got a la sala dels villars del Palau. I sembla que s'ho estan passant bé, tu.

Ah, ja ho diuen. Dipendre com, s'està millor sol que mal acompanyat.

Una cosa, Peyu, que jo encara porto poc temps aquí. El nivell del programa és sempre aquest? Jocs de paraules barats? Sempre no, sempre no.

Hi ha un a la setmana que el subcontractem. Ha tocat avui. Podria semblar que la nit s'ha calmat, però el pitjor està per arribar. I repeteix protagonista, en Dipendre torna a fer acta de presència a la sala.

Me cago en la mare que us va a pedir tots. Tranquils, perquè no és la primera vegada que algú entra així a uns billars.

Està normal. Tens raó. Però el que ha sorprès a tothom no és el que ha dit en Dipendre, sinó com va vestit i el que porta les mans. S'ha tret el vestit de gala i va uniformat de cap a peus amb roba de camuflatge militar. Fins i tot porta la gorra, eh? A veure, carinyo, una pregunta. Creus que som a temps encara d'avortar el nostre fill? No, home, no. Justet, eh? Atenció, perquè hi ha un detall important, eh? A més d'anar vestit com un militar, en Dipendre porta dues matralladores. Una a cada mà.

Doncs mira, et diria que tampoc és la primera vegada que algú entra així en uns villars.

Això ho he vist, eh? La Cerné s'ha quedat glaçada, però la veritat és que entre els convidats hi ha certa calma, perquè en dipendre els té acostumats a muntar numerets d'aquest estil. És un boig de les armes que sovint es distreu disparant amb la metralladora els ocells i els esquirols que corren pel pati del palau.

Pares? He trucat a la meva xicota i li he promès amor etern, li he promès. I la xicota que halla dels tortellines, eh? Sí, la teva, la teva. La rana, la rana.

I li he dit que pagaríeu molt car que no em deixeu casar amb ella. La vengança serà terrible.

Sí, terrible. Dipendre és gilipolles, però és un romàntic. És maco. El missatge de fondo és maco. Ni romàntic ni merdes. Deixa les armes i la teva habitació.

En Dipendre fa cara d'estar molt enfadat. La situació fa mala espina. Fa mala espina. S'acosta armat fins les dents al seu pare. Les dents tinc armades. I quan el té a dos pams. Quants? Dos. 40 centímetres has de comptar. Sí, més o menys. Des d'allà el rebentatrets amb les metralladores davant de tots els combinats.

No, home, no. Carinyo, davant dels convidats. Però quina imatge estem donant, carinyo?

Mira, doncs jo com a festa la trobo entretinguda.

Sí, senyor? Sí, sí, trobo que sí. Normalment són més avorrides. El rei del Nepal acaba de ser assassinat a sang freda pel seu propi fill, però és que el drama no només era això. En Dipendre ara li ha trobat el gust de disparar i ha obert foc contra tothom en aquella sala. L'estampa és terrible, eh? Que és el teu cosí? Dipendre. És moment de campi qui pugui, perquè el príncep Dipendre dispara contra tots els membres de la seva família amb dues matralladores d'alt calibre. Moriu! Hi ha morts i ferits pertot arreu. Dispara a discreció i remata els ferits a terra.

Això no, eh? No, això aquí implanto, eh? Què? Això de disparar a gent que hi ha a esta terra, això és de quillo, eh? No m'agrada. Total. Molt malament, Dipendre. Ets napalí. Ets napalí quillo. Quillo. La mare del príncep boig

surt corrent cap al jardí, però ell persegueix a la seva mare com una esperitat. Li vol fer el mateix que li ha fet el pare, matar-la.

No! No! La meva vida dependrà de la punteria del meu fill! Mata-la! Mata-la!

No! No pot dependre! Prou jocs de paraules perquè agafaré les matralletes jo al final. Finalment en dependre mata la seva mare d'un tret a la cara. Ha de fer molt mal un tret a la cara. Acte seguit, després d'haver matat nou membres de la seva pròpia família, es dispara un tret al cap. Adiós. Que sempre que hi ha una notícia d'aquestes, hi ha un avi al bar que diu, això ho hauria d'haver fet al revés, primer disparar-se ell. Bueno, bueno, un avi, un avi, jo sempre ho dic, això. Bueno, i tu què penses que ets? Hòstia santa, quina punyalada tan grossa a l'esquena. No, perquè també tens el cabell blanc que se'n veu més gran. Sí, sí, sí. És els joves d'aquí a la sala. I tant, i tant. Aquella nit mor la plana major de la monarquia napalesa. És gros, això, eh, Peyu? Un monarca matant un germà?

Jo això ho havia vist. Això sí. Ara, matar-ne nou de familiars, d'això no ho he dit mai.

És una il·lusió que porto. Que quedin raros sí que n'he vist, però morts, morts del. El que ve ara encara és més gros. Us heu fixat que he dit, es dispara un tret, en comptes de dir alguna cosa com se suïcida, no? Això és perquè, tot i disparar-se el cap, resulta que el tio sobreviu. Queda en coma. És que, dipendre com disparis. Prou, prou, Fel. Ah, ho fa el jovent, sí. Ho fa la gent gran, no, eh? En un gir de guió inversemblant però verídic, com hereu de la corona que és, en Dipendre és nomenat rei de Nepal. Però no ho pot celebrar perquè està en coma. De fet, al tron només li dura tres dies, que és als que tarda a dinyar-la a causa de les ferides. Després d'ell, la corona nepalesa recau en un altre supervivent d'aquell dia. Un supervivent que ens el dirà una persona del públic que és de la qui Dipendre. Ole! Sí, sí, és així. La vida del nostre gos.

La vida de la Sarney dipendrà de la Judit. Judit. De Vic.

De Vic. Judit, la pregunta és, ¿qui nomenen rei del Nepal després de morir en Dipendra? A. El germà del rei, el tiet d'en Dipendra. B. Ningú, i s'acaba la monarquia. O C. La xicota d'en Dipendra, la rana. Hosti. A. Ah, el germà del rei. Doncs la Sarné és. Viva!

La Sarney ha sobreviscut a la passejada i us prometem que és un miracle, perquè allà s'hi ha mort fins i tot l'apuntador. S'ha amagat bé i ara pot tornar a voltar per Sabadell. Creieu-me, li han passat les ganes de tornar a viatjar al Nepal. I fins aquí la Renaixença. Ens trobareu, com sempre, al segle XIX. Que el Senyor sigui amb vosaltres. Que el Senyor sigui amb vosaltres.