T2xC9 - La calculadora

Vera et connecta amb allò que més t'agrada. Vera, fibra i mòbil de veritat, patrocina la Renaixença.

Déu us guard! I visca la pàtria!

La Renaixença.

La calculadora té un precedent molt clar, que és l'àvec. Parlem de l'àvec o de la calculadora? De la calculadora, sí. Està posant context. Exacte. Vols deixar-li posar context, de veritat? M'ha posat nerviós. Gràcies. No, i acabem de començar. Va, va, va, perdoneu. Gràcies, Mercè. El capítol avui el dediquem a la calculadora, però perquè veieu que els humans ja fa molts anys que tenim necessitat de fer càlculs i operacions, volia mencionar l'àvec, i per això pregunto, sabeu què és l'àvec?

I tanques. Sí que és un àvec. Un àvec és allò que posen en els bars de Villar, allò que posen a la paret penjat per cortar les caramboles. Sí senyor.

No sé si és allò exactament. No, no és allò. Però sí que és veritat que als bars de caramboles hi ha un aparato a la paret que sembla un àvec. I compten les. I les escoles modernetes el tornen a fer servir ara, eh? Una cosa que ja feien servir els sumeris el 2700 abans de Crist. Els sumeris jugaven a caramboles, al billar aquest? Feien anar l'àvec, els sumeris, que és aquest invent amb boles de fusta.

Perdona, Peyu, però ja heu anat mai a un bar d'aquests de billar de caramboles, o no? Parlem de la calculadora, sisplau. És que s'hi junta gent molt estranya, allà, eh? Molt rara, eh? Hi ha moltes pensions alimentícies que no estan pagant-se, allà. Bueno, aviam, no sé Hi ha gent normal Hi pots trobar un jubilat normal Un senyor que col·lecciona xapes De xampany I després un cap d'una banda de narcotraficants Compartint espai Però quin tipus de villars vas tu? Bueno, tothom té un passat, Mercè Jo en tinc tres o quatre Ah. Per entendre gent que no ha posat una rentadora mai en sa punyetera vida, són la gent que va als clubs de billar. I geganters. Hi ha molts geganters que els agrada jugar a billar.

El dia que parlem del billar, ja hi aprofundirem. Els geganters són gent molt rara. Avui estàvem parlant

de la calculadora, nois. La calculadora. La primera calculadora és del segle XVII. La va inventar un francès. Bullons de francesos. Blaise Pascal. La inventa el 1900. No, perdó, 1642, quan només tenia 18 anys, que la va inventar per ajudar a fabricar. Bueno, per ajudar a calcular, perdó, no estic encertant cap verb avui, eh? Per ajudar. Que al fer càlculs més ràpid el seu pare, que es veu que el seu

pare era recaptador d'impostos. Desgraciat.

Calma, calma. A veure, no tots els recaptadors d'impostos deuen ser mala gent, no? Sí que és veritat que, aviam, hòstia, ha d'emprenyar una mica que el teu pare treballi de recaptador d'impostos. Cap paraula vull. Impostos està bé. Què has esmorzat avui? No sé, no sé, no sé. Vull dir que si el teu pare és recaptador d'impostos és difícil evitar-te el bullying a col·le, no? A tothom t'ho dir, eh? Ah, i va venir el teu pare a casa a cobrar-li l'IVA trimestral i els autònoms al meu pare i ara per culpa seva no podré anar de colònies. Ah, no? Els nens parlen de gi, eh? Els que foment ducados, sí. Aquest. Els que no es podien pagar les colònies, pobret, sí. I llavors et roben l'entrepà de fuet, suposo. Dóna'm aquest entrepà! Que l'has pagat amb els impostos del meu pare filla puta no sé, no sé, no sé quin col he violat bueno, recaptador d'impostos hi ha oficis, no us passa? ja ho sé que no tots els oficis poden ser vocacionals però t'ha d'agradar per què et fas recaptador d'impostos? per conèixer gent una vegada?

per els conèixers enfadats si no els hi recaptes, no.

Una vegada van venir uns inspectors d'higiene a la meva productora, uns que parlaven un català molt semblant al castellà, de fet parlaven castellà, i ara que hi penso no diré res més perquè no vull donar més problemes. No dic res, no dic res. La calculadora que inventa el francès al segle XVII era un artilugi amb unes rodes de fusta dentades, era un invent mecànic, uns engranatges, coses que es movien. I així van ser totes les calculadores fins que va arribar, doncs, una altra època, no? Va arribar el segle XX, diguéssim, que es va inventar la calculadora electrònica. La Casio! No! La Casio! No, les Casio apareixen als anys 70. Sí, però eren guapes, les Casio. Sí, però no van ser les primeres. La primera totalment electrònica la comercialitza l'any 1961 una empresa britànica. La calculadora es deia Sunblock Comptometer Anita. Anita. Anita, sí. Sí, com la filla aquella de l'Anna Obregón, que li diuen Anita. La filla també és neta. També és neta. És filla i és neta, perquè l'Obregón va fer prenyar una dona amb l'esperma del seu fill mort. Això és una mica. Una de les coses més interessants que expliquem avui, trobo. Carles Turiguera, Fel Faixada, Islaia Gluc, Arnau Tordera, Joel Díaz, Mercè Martínez, benvinguts a La Renaixença. Perdó.

Estava recollint el contudo de preguntes d'en Joel, que el tenia aquí darrere amagat, que sabeu que només pot fer tres preguntes per programa, a l'entrevista. Però si mai arribo ni a fer-ne tres. No, és veritat, és veritat. Arnau Tordera, boig conegut o savi per conèixer?

Boig conegut, Peyu. Si us dic la seva professió i la comarca on treballa, l'endevinareu a l'instant. Ràpid. Per això us diré que és un home que podeu trobar per gairebé tot el món. Que combina el seu ofici amb la seva afició pel motor i que sovint la gent es pregunta si té prous dies a la setmana per poder arribar a tot arreu on el veiem. Un cuiner usonenc, que no només cuina, sinó que també parla molt i molt ràpid. Avui s'asseu a l'escó de la Renaixença Nando Jovany!

Bravo! Bravo! Bravo! Bravo! Bravo! Bravo! Bravo!

Nando, què has menjat avui per esmorzar?

Avui una truiteta amb llagonissa, amb una llesca de pa amb tomàquet. Solo menjo això cada matí. Sí? Sí, sí, sí. Lagonissa, truita. Bueno, ja marxo arreglat de casa, jo.

Nando, t'haig de presentar, no sé, cuiner, empresari, pilot, estrella del rock. Com s'ha de presentar, ja? Fas moltes coses, eh? Bueno, faig moltes coses. Diguem un cul inquiet. Sí. Pararàs en algun moment o no?

Si no em frena la salut segur que no si no acabo el gas segur que no t'imaginaves que seria així la teva vida? de bèstia, de tantes coses? bueno, tota la vida, eh? la meva dona diu, quan li diuen i com ho fas per viure amb aquest tio? jo, és que ja el vaig conèixer ja era així quan el vam

conèixer et passa a vegades que no te'n recordes de tot el que tens entre mans? m'ha trucat un tio d'un projecte que ara no me'n recordava que estàvem fent això. No, estar heavy no,

però que no me'n recordo de coses, evidentment. Però dins el meu desordre sóc un tio ordenat, perquè si no m'ho apunto no me'n recordo. Sí. Sí, em passa.

Tens molta gent que t'ajuda, entenc, també, no? Un equipàs. Sí, són molta colla. Quantes nòmines paguem cada mes, més o menys? Cinco o sis, poder, no? Cinco o sis. No sé, cinc o sis allà. Sis-cents i pico. Sis-cents i pico, eh? Sis-cents i pico, sis-cents treballadors. No, no. Sí, sí. Són tres famílies, eh? Són molta gent, això. És una multinacional, això. No, no és cap multinacional. El que això és un hòstia d'IRP fa cada tres mesos, increïble, això sí. Això és important, eh? Déu-n'hi-do. Si sentes per. Els coneixes tots, no? No. Impossible. No, no, però bueno, bastant, bastant, bastant. Quasi bé tothom. Escolta, tens restaurants a Osona, Andorra, Formentera, Singapur. Hi ha algun lloc del món que quedi encara. Em fotria gràcia muntar un restaurant allà que encara no hi són.

No, la veritat que ara vaig que enrere, eh? Vas traient, ara. Sí, sí, sí. Bueno, no en trec, però. Has parat. He parat, he parat. Has parat. Ara estàs més amb les croquetes i tota aquesta història. Ara estem més amb tot, però sí, sí, sí. Hem fet una nau aquí a Vic i estem fent les croquetes i els canelons aquí a Vic. Jo crec que això serà una cosa que no em portarà a la feina que em porten al restaurant. Fots 50.000 croquetes diàries, no? 60.000 diàries. No, una mica menys. Ara una mica menys. Hi ha èpoques que sí, ara una mica menys.

Bueno, una mica menys. Que són una mica menys. 17 menys? Sí. Són moltes croquetes. Collons, si són croquetes. Qui se les mengi tantes croquetes?

Doncs mira, els deu catalans, bàsicament, eh? I algun anglès, i algun anglès. Ah, sí? En veneu a Anglaterra? A Anglaterra han vengut moltes croquetes. A Mark Spencer, una de les companyies més importants d'allà. Mira. Mira. Hem vengut quasi bé 4 milions, quasi bé 5 milions de croquetes. 5 milions de croquetes.

A un euro quad de croquetes són 5 milions d'euros. Això es fan ràpidament. No, perquè els del supermercat

també hi guanyen. Hi guanyen alguns.

Els supermercats hi guanyen alguns. Sí, sí, sí. Em consta, em consta. En quin moment, te'n recordes quan se't va acudir això de les croquetes? Anem a fotre una fàbrica de croquetes.

Bueno, abans de la fàbrica va començar per necessitat, no? Amb el Covid estàvem a casa, érem uns 40 persones a casa del tema dels banquets, i semblava que no tornaríem a fer mai més un banquet, no? I al cap de quatre dies vam tornar a fer banquets, no? Però érem a casa, moltes famílies que depenien d'això, i vam començar amb el Maller, en Omancia, en Berlín, en una botiga. I aquella botiga, jo cap darrer 3 dies, soc hàbil, ràpid, li vaig dir, Josep, jo crec que te'n puc fer per més botigues, tinc gent a casa, que no sabem què fer, ens fotem a fotre coquetes tots i quedaràs parat. I vam començar amb una botiga i al capdarrer un mes ja fèiem 10 o 12 botigues, 30 botigues, 60 botigues i ara les fem totes i en fem moltes. Ella va començar com una necessitat. Si no hi hagués hagut el Covid potser no hagués existit mai aquest negoci. Segur que no, segur que no. Va ser necessitat. Jo si m'haguessis dit abans del Covid que tindria una fàbrica de canolons i croquetes et hauria dit si estaves boig.

És que vas ser una estrella del Covid, tu. Tu i l'Oriol Mitjà i tu. Aquelles pastisses de formatge que vam estar

I els macarrons. Els macarrons, em vaig passar tota la Covid fent macarrons, jo també. Jo encara els faig.

Hi ha gent que està fent dieta ara encara d'aquells macarrons. Va quedar, va quedar. Jo ara et resto un parell de preguntes perquè has xerrat molt ja, eh?

No, fixa't que cap acabava m'interrogant.

T'havia fixat, eh? Eren afirmacions. I saps què fa? Té la malla al timbre i te vaig dient i si no em diuen no preto el timbre. Mira que en tenia una de bona, però bueno.

Va, et deixo de fer dues preguntes, si vols. Ara? Sí, va.

Nando! Jo soc de Barcelona, i allà està passant un fenomen que jo encara no sé si he d'estar a favor o en contra, llavors et demanaré ajuda, per opinar. El podríem batejar com la gentrificació del cap i pota. O sigui, s'està posant de moda el cap i pota entre la gent guai, jove, de la ciutat. Segur que estàs al cas perquè ets un tio molt assabentat. I no només el cap i pota, el fricandó, els callos, els macarrons, això s'està posant de moda, els plats de tota la vida. Això en principi està bé, però ara te'l serveix un tio amb una arracada al nas, el coll tatuat, i et cobra 18 euros pel cap i pota. I això jo crec que està malament. Llavors, tu què en penses del que vindria a ser la gentrificació del cap i pota?

Bé, jo el que penso és que se'n parla més del que es menja el cap i pota i el que es fa. És a dir, sí que dius que això pot semblar que se sent, però no, n'hauríem de fer més de cap i pota. Més, eh? I n'hauria d'haver-hi tots els restaurants. Ara. Hi ha més ceviches que cap i pota. Encara està passant això, eh? No, encara no, està passant.

Està passant molt. Està passant molt. No anem bé. Anem a èpoques, eh? Ara no sé què els he donat als restaurants amb la burrata, també, eh? Ara hi ha burrata a tot arreu. La burrata és molt pesada. Hi va haver una època que la pota de pop I el parmentier. El parmentier amb la pota de pop. La manida de formatge de cabra.

Això és veritat, els restaurants fem molt el que fa l'altre i amb l'Instagram i tot això encara copiem més.

Hi ha alguna cosa que dius, això al meu restaurant no ho faré mai, hi ha algun ingredient que diguis, aquest d'aquí, això no el trobareu. No, no, no. No tens mania. No tinc ingredients batats, no. No, li fas quebra. Foto de cavall estat. O expliques sempre a quins restaurants vas, tu? Quan no treballes, vas al restaurant, sí.

Vaig al restaurant, sí, sí. Bueno, el problema és que queden pocs dies per anar al restaurant. Clar. Però sí que m'agrada molt anar al restaurant i, a més a més, que n'aprenc anant al restaurant i miro què fan els altres col·legues, perquè si no, perds el ritme aquí.

Però sempre vas al restaurant o anaves algun dia a fer un menú de.

No, no, no, a mi m'agrada molt anar a Campairot, per exemple, o a Fimanya, al Tinill. Al Solà, al Solà hi vas, allà, amb un estrol de caldera. Al Solà, fa molt temps que no he anat a casa de la meva germana, que també m'agrada anar-hi. No, no, a mi m'agrada molt anar el dia que feia festa, anar al restaurant a esmorzar, o m'agrada I allò del

client sempre té raó? Això és veritat, perquè jo, a casa meva, que tinc un restaurant, hi ha clients que són ben idiotes, hi ha gent. No sé, has insultat mai algú, o?

No, no han insultat gaire ningú. Mira, si vols et dic una cosa que m'ha passat aquesta setmana. Mira, aviam. Mira, el restaurant Pecador d'Ibiza, valent? Teníem un. Nosaltres. El servia el meu fill. Tenim carta en castellà, en anglès, en francès, en italià. I mirem de ser educats, és a dir, si hi ha un italià, donem en italià, francès, espanyol, espanyol. Ah, està en espanyol, fixa't. Això és ser molt educat. Tot i que a Formentera hi ha algun restaurant que no té la carta en català, però en castellà i en anglès i en francès sí. Tot arreu. Està bé. Però aquest dia ens vam trobar que vam donar la carta en castellà, era una gent de Múrcia, que la gent de Múrcia és molt trampada, tinc molts clients, i en general som molt ben parits.

En general, eh, Sadiq? En general. Ara bé. Ara bé, ara bé.

Era una taula de buit amb la família, tal, mans de puta mare, tots correctes, això m'ho explicava el meu fill. Els va atendre molt bé i al final la factura, el que és el conte, va arribar en català. Ah, perdona, va arribar en català, el conte. El conte en català. Sí, bueno, en vez de croquetes amb A, S, era A, S, A, M, S. Els números si fan o fas. Els números eren els mateixos en català. Però el tio va veure que era en català, no? I es va aixecar i va dir indignadíssim que no la pensava pagar la factura en català, que què en havia pensat, que ja sabia que era el meu fill i que li digués amb el seu pare, que era un independentista, que no pensava pagar la factura en català. Es va aixecar indignat, que no pensava pagar la factura, la va estripar. Hòstia. I va marxar, va marxar ell, la seva família. Tinc el meu soci, el Frank, que és un tio que fa més de 100 quilos. Ara venen les hòsties, ara venen les hòsties. Sí, que el podia haver posat a la brasa una mica, si hagués volgut, però no l'hi va posar, va estar a l'alçada, li va explicar que ells havien mirat de ser el més normal possible i el més sensats possible, i que el programa, som una empresa que som catalana, i que Formentera i 34 restaurants i que el nostre programa està en català. Però que no hi havia cap problema, que si el volia l'hi traduïa en castellà, la factura seria la mateixa. 2.000, en castellà és 2.000. Sí, 2.000 o 3.000. O 150, és igual, eh? Va marxar sense pagar i va tirar una targeta amb el telèfon seu allà, que jo l'any demà el truqués. Al cap de mitja hora va tornar a aparèixer amb la cua entre cames. Saps si és que la seva dona, o la seva família, quan va arribar, perquè tenia el barco més gran que hi havia a Formentera, va dir, és que tenim el barco més gran de Formentera. Va donant pistes, es pot investigar qui és aquest senyor. I Total va tornar va demanar perdó que s'havia equivocat jo crec que al veure també tenia algo i ens va pagar i jo no l'he trucat però vull dir que ens trobem de tot dona'm el telèfon a mi que trucaré jo.

Ara tindré una estona, el trucull. No cal, no cal, no cal fer sac. No cal fer sac.

Jo m'aniré a pixar allà a la prova del barco.

No, no cal. Els teus fills han agradat tots aquesta passió pels restaurants?

Bueno, l'Eudald i el Gil estan a Formentera treballant. Semblava que no, però l'Eudald ja s'hi està allà al capdavant. Això que va fer. Va fer. Va anar a Quintanes a fer paisatgisme. Ah, sí? Va fer interiorisme, va fer disseny. Però ara fa de cambrer i porta escòdol foradat i el pecador, el gil igual. Al final ha acabat llepant. Sí, ha acabat llepant. És que. Apretem una mica els pares, jo crec, eh? O sigui, dels tres en tens dos ja. Dos posats i el que tenim aquí que m'està mirant no sé què farà. Aquest no se sap. No se sap encara. El Lluc no sap què farà. Lluc. Ha una cara d'anar dient i una merda. Igual has de dir que el món de l'espectacle, perquè abans.

No, no, fes lo del restaurante. Nando, ara que parlàvem dels teus fills, sabries reconèixer els teus fills per la veu? Sí, home. Hem parlat amb ells i ens han enviat una nota de veu cada un i ens has de dir qui és, qui és qui. Anem a sentir el primer.

Aquest és el Lluc.

Lluc, eh? Lluc. Lluc. Vas bé, correcte. Lluc. Segona nota d'àudio.

Aquest és Cap. Aquest no és cap. Aquest no és meu.

Que tu sàpigues. Té raó, té raó. Era un infiltrat. Hòstia, que bona aquesta. Quasi te la colen, eh? Sí!

Aquí! Aquí, imagina, ha hagut algun moment que estaves dubtant, però. No, no, no.

Per primer cop a l'entrevista està suant en Nando, eh? Sí? Un altre fill.

Tenim un altre fill. Hola, sóc un dels fills del

Nando Jovany. L'Eudald. Jovany, però quin Jovany sóc? L'Eudald, en Gil, en Lluc. Tu ho saps, papa? Jo els sento tots iguals. L'Eudald.

Correcte. I la veritat, que l'hem substituït en Gil, és aquest.

Hola, soc un dels fills d'en Ando Jovan. També hem dit Jovan. Però quin Jovan soc? L'Eudald, en Gil o en Lluc? Tu saps, papa?

El Gil sí que parla una mica diferent, eh? Més tranquil, més.

Sí, vols dir? Al final, si no coneixes els teus fills. No, clar, clar, jo què sé. Jo els conec de l'Instagram. Aquesta prova no l'havíem fet, eh?

No te l'havíem fet mai, eh? Mai a la vida. Mira, veus, escolta. Mai a la vida. Escolta, tornaràs a anar al Dakar o no?

Sí, tornarem a anar al Dakar. Tornarem a anar al Dakar, esperem que no s'espatlli tantes vegades. T'ha agafat fort, això, eh? Hòstia, és que, mira, mai havia pensat poder fer-ho. Era un somni, saps? Però jo ho veia allà. Però gràcies a fer croquetes i canelons puc fer això. Mira. Mira, ja està bé. Ara veig amb cotxe per ralis.

Joel, és que tenim poc temps. És que tinc una pregunta del Decart.

Va, l'última. Ràpidíssima. Volia preguntar per un tema que espero que no et violenti i és el de les evacuacions de residus orgànics, diguem-ne, propis. Sí. Al Decart, cada segon compte, les etapes són molt llargues i a mi m'han explicat de tot. Volquers, preservatius, urinals. Voldria saber tu com has gestionat el Decart aquest tema.

Bueno, la gestió, diguem-ne, pesada, aquesta, per anar bé, l'has de fer abans de sortir. Sí. Sí, però sempre pot haver-hi. Després una mica de forta sec. Porta sec abans de sortir i bolquers sí o bolquers no? jo porto bolquers això m'ho va dir el Nani que el Nani salta com el meu professor i portes uns bolquers XL i sempre acabo arreglat. Quan acabo, que ja estic acabant el final, l'últim tramo, normalment l'últim cop que ens parem, que falta encara una hora i pico, normalment me'ls trec. Me'ls trec, els guardo, els tiro a la basura I menges mentre es condueixes o no? Menjo, sí, sí. Barretes, matxmor, aigua, salts. Sí, sí, és molt important. És molt important hidratar-te tota l'hora. T'aprimes molt, no conduint, perquè és molt. No, no m'aprimo. No? Soc l'únic que va al decàrtic. Estàs de vacances, tu estàs de vacances. Bueno, jo estic de vacances. Jo arribo allà i som al vermut. Ja tinc el Pedrós que m'espera, m'ha fet un plat de macarrons, perquè vam sentir en algun puesto que això dels macarrons anava bé per recuperar. I agafem sempre els macarrons, posant-hi l'ou i tot això, saps? Tens uns macarrons que ja et serveix hasta per esmorzar l'any demà. Bé, bé. Després, al cap d'una mica dels macarrons, ve el Nani, companyia, l'Edgar, venen uns quants que saben que sempre tinguin barbareixos, el Nefes.

Veus el desert i un motorhome que va acostant gent.

Sí, sí, és com. No t'enganyo, eh? Sembla el bar del poble. Cada vez fes patates, verbut, una mica de salsa espinaler, saps? I li fotem allà una mica de llangonissa, formatge, portem llangonissa, formatge. Vinga, va, que comença la carrera, nois! Buenos, granos! Aquest any, aquest any després del Dakar, em sembla que pesava 3 quilos més.

Això és meravellós. A veure si pots engreixar una mica més amb la llangonissa del programa.

No pots anar a dormir sense millorar el teu llamusí.

Una paraula i tres definicions, si l'encertes t'emportes una llangonissa ral de vinyó, gentilesa de. Pera! La paraula d'avui és toscadat, toscadat. Ah, toscadat, manca de poliment, es diu d'una manera de fer brusca, tosca, sense delicadesa.

El meu cunyat és cirurgià, però si veus la toscadat amb la carramena als coberts de taula, ha de fer anar el bisturí

com un mecànic. Bé, toscadat, sinònim de tossuderia, qualitat de la persona obstinada en les seves opinions.

La meva dona s'ha tancat al lavabo i diu que fins que no li reconegui que l'Artur Mas era més guapo que en Duran i Lleida, que no surt. No puc entendre aquesta toscadat.

O C, toscadat, expressió que s'utilitza per descriure una situació d'estupefacció quan algú es queda de pasta de moniato.

El conserje de Catalunya Ràdio està embolicat amb la recepcionista de RAC1. Què? Com t'ho has quedat?

A, B o C, Nadal? Jo crec que és l'A. L'A, eh? Jo crec que sí. Correcte!

Però si et sembla, farem una cosa. Què farem? Si et sembla, farem una cosa. L'arreglarem amb la gent que ha vingut de públic. Vinga. Bravo. Pensa en el puñetero.

Pensa en el puñetero. Això ja són tres taules més el cap de setmana.

Nando, Jovany, gràcies per venir a seure una estona a l'escó de la Renaixença. M'ho ha sigut un plaer.

Moltes gràcies. Que vagi bé.

Per venir de públic, entra al corral.cat i omple el formulari. Et donarem més esmorzar que quan vas a donar sang.

És musiqueta de calculadora, això. Concretament són els alemanys Kraftwerk. Kraftwerk. Sí, sí, Kraftwerk, amb una cançó de l'any 1981 anomenada Pocket Calculator, calculadora de butxaca. Els coneixes o no?

Sí, els conec perquè vam fer un espectacle que es deia Planeta Ineptu, l'any 2012, i la música d'entrada del públic era de Kraftwerk.

Hostia. Mira. Mira. Pensava, això. Això en Peyu no tindrà ni idea.

Ningú sabrà què és. Jo de ben petita. El meu tiet me'l va inculcar.

El Kraftwerk. El Kraftwerk, eh? Si ho coneix tothom, això. Si ho coneix tothom, al final. No, jo no. El que no coneixis eres tu, eh? Doncs Kraftwerk, que en alemany significa central elèctrica, van néixer com a duet als anys 70 i que encara segueixen en actiu avui dia. Deuen ser grandots ja aquesta gent. Sí, de fet la formació ha anat canviant una mica, però els components originals es van formar en l'àmbit de la música clàssica i a poc a poc van anar abandonant els seus instruments iniciàtics, que eren la flauta i el piano, i van apostar-ho tot a les noves sonoritats electròniques que llavors tot just començaven a emergir.

La peça que sentim ens connecta amb l'objecte d'avui, la calculadora, a través del títol, però no és tan superficial. Anem una mica més enllà, nosaltres. I és que algú de vosaltres tenia una Casio FX500UP.

Jo. Sí, tothom. Tots. Tots menys jo, no? Molt bé. Comprada a Andorra.

Sí, a Andorra. A Andorra, és veritat.

Era més barata. Era més barata. Al port de Barcelona. Al port de Barcelona. Ah, sí? Allò era robat. Bueno, no ho sé, però hi havia gent que anava de. No sé si es anava al port de Barcelona i es portava un radio que es deia una calculadora Casio.

I de pas també agafaven un paquet, també. Però a veure,

és important que us fixeu en exactament el model. Una d'aquelles calculadores científiques. Ja t'he dit que sí. Hi havia les normals, que sumaven, restaven, multiplicaven, dividien, i fins i tot potser feien la real quadrada. La grossa, la grossa. Però aquesta era la científica, que tenia molts més botonets estranys que mai ningú havia sabut per què servien. Molt difícil, molt difícil de fer anar. Doncs això era la Casio FX-501P. La P, eh?

I és que una de les peculiaritats d'aquesta calculadora, a més de fer operacions matemàtiques, com diu l'Arnau, és que també podia generar tons musicals a través de les seves tecles si la connectaves a una casseta. Això no ho sabia.

Això no ho sabia, veus? Potser ens equivoquem de calculadora.

Segur que aquesta no la teníeu. I tant que la tenia. S'ha enfadat. No t'empreguis, no t'empreguis. No ho entén ningú. Em porta a la contrària per portar-me a la contrària.

Calla! La qüestió és que a Kraftwerk van tenir la pensada de fer servir aquests sons per la seva cançó. La veritat és que aquell experiment els va funcionar prou bé i els seus seguidors assistien als concerts amb calculadores per sumar-se a aquell moment interpretat.

Per sumar-se, eh? Arnau, una cosa. La calculadora no sap interpretar una partitura amb notació convencional musical, no?

Exactament, i per això van començar a córrer entre els fans de Kraftwerk una espècie de partitures però fetes de números. 4-5-9-9, 8-4-5-8-8-7. Al final una partitura és un codi per transmetre una informació. Sí, sí, sí. És molt llest, això. La gent una mica amb poca feina, també. Una mica friqui. Una mica bastant. Però què faríem sense aquests friquis? Bueno, potser aniríem més bé. No vull dir res, però però hi ha gent que ha posat una cançó d'aquesta banda a l'inici d'un espectacle seu. Exacte. Però va ser culpa d'en Dani Tor, del tècnic, perquè jo no els coneixia. A continuació escoltarem una altra cançó seva, també de l'any 1981, i que sembla anticipar un món que nosaltres coneixem prou bé i que ells van per veure de manera diàfana. La peça s'anomena Computer Love i ens parla de manera romàntica i melancòlica. D'algú que se sent sol i busca companyia a través de l'ordinador. D'aquests en coneixem uns quants. Escoltem com ens ho explicava en Kraftwerk l'any 81. Música, mestre.

La Mercè se la sap. Me la sé totes.

Sí? Sí, hòstia.

Com pot ser que una nena petita escoltés aquesta música?

La meva peli preferida era. Les dues. West Side Story i Poltergeist.

Quan era ben petita, així m'he quedat. I escoltava aquesta música. I escoltava Kraftwerk. Ara se't tenen coses. Ja va venint tot, ja va sortint tot.

Estàs escoltant La Renaixença.

Estem d'acord que la marca més coneguda de calculadores és Casio.

Jo en havia tingut, els meus fills en han tingut, hasta el meu pare en havia tingut, el meu avi en havia tingut. Ara para aquí, para aquí. La de la tapa, no?

Teníeu la de la tapa. La Casio de la tapa. No, no és un váter. És la Casio FX82, que és la més popular, que és la que hem tingut tots, no aquesta que té música. No, jo tinc la 501P. Molt. És popular perquè se n'han venut a tot el món. De fet, Casio calcula que se n'han venut. Casio calcula, no?

Justament. Com dient, és que ets bona tu quan vols, eh? Mira, mira, mira. O sigui, la idea no de que Casio, al fer calculadores, calcula d'alguna manera. Apel·lant a la seva pròpia idea de negoci, no? Sí, sí, sí. I algú ha cregut que era un bon fitxatge, no?

Sí. Home, calcular, diu la teva. Calcular. Calculen que al llarg de la història han venut uns 1.800 milions de calculadores. Són moltes calculadores. I a més d'un euro, a més d'un euro, la calculadora.

Que les venguessin a un euro. Són 1.800 milions d'euros. De seguida.

Aquella no es venia perquè anava molt bé. No és una cosa que es que la calculadora va molt bé. No, és perquè allà podies amagar la xuleta. Anem a disseccionar la calculadora? Fem-ho, fem-ho, fem-ho.

Fem-ho, però ja us aviso que soc de lletres. No, si ja ho hem vist. Jo vaig fer lletres pures, pures, amb llatí i grec, i ara no sé de matemàtiques, però sé l'etimologia de matemàtiques. Voleu saber? Sisplau. La voleu saber? Sisplau. Ja la sé. A veure, digue-la, xuriguera. Ni puta idea, xuriguera. No soc més de lletres que aquest. Ve del grec matema, que vol dir coneixement, i cos, que vol dir apassionat, passió. Vol dir apassionat del coneixement. Però anem a la calculadora. Sisplau. Utilitat en una illa deserta. Vinga. A veure, jo és una cosa que sí o sí m'enduria a una illa deserta, per exemple, per comptar els dies que fa que hi ets. Tu cada dia et lleves, peio, i fas més un. Més un. I això et sembla absurd? No. Que pot ser? No. No, no, digue-m'ho a la cara si et sembla absurd. No, no, que no, que no. Llavors també la pots fer de rellotge. És molt esclau perquè has d'estar pendent cada segon de sumar més un no pots fer res més això sí que no és idiota això és pràctic perquè al cap d'un temps saps tots els segons que han passat però és l'única cosa que pots fer no pots fer res més també pot passar que naufraguis amb més gent posem per cas, naufragues amb 7 persones i sabeu que teniu menjar per passar 12 dies. Tenim els números al cap, eh?

Sí, sí. Doncs llavors, amb una calculadora, tu fàcilment pots calcular quants dies podries aguantar si mates les altres 7 persones. Sí. Algú sabria calcular sense calculadora? No. Per exemple. 3,2. Tens menjar per 12 dies, estàs amb 7 persones. 12. Si les mato les 7 persones, quants dies puc jo viure a la vida deserta? 5. 84! Per què? Què has multiplicat? 7. Per 12. Per 12. Però si tens menjar per. Si tens menjar per 12 dies. Tens menjar per 12 dies. 8 persones tenen menjar per 12 dies. 7, 7 persones. Si una persona de les 8 mata les altres 7, se menja, té el menjar de les altres 7. Això sí. Puntos acabats. També els té a ells. Jo no volia que això fos un debat. Utilitat com a joguina sexual. A veure, és molt poc ficable, en principi, la calculadora, però clar, la gent ja sabeu com és, que a la que s'avorreixen, patapam, cap al cul. I més els matemàtics, que tothom sap que són gent molt apassionats de lo seu. Llavors, jo us plantejo, imaginem-nos un matemàtic estàndard. Normal. Sí. No en conec cap. Una persona que odia profundament les altres persones. Sí. Això seria un matemàtic. Un matemàtic normal. Però, en canvi, li encanten els números. Vale? Sí. ¿Quina és la cosa que s'aproximaria més a follar-te els números? La idea de follar-te els números. Tots els números. La calculadora. Exacte. La calculadora. Sí. Àval.

Vale? Hòstia, m'ha costat arribar-hi. Hòstia. És que hi ha una idea aquí darrere. També pot servir no directament com a joguina sexual, sinó com a eina, això m'encanta, de flirteig. Per exemple, Peyu, posem el teu cas. Tu vols lligar amb una persona de parla castellana. No m'ha passat mai. Però et fa vergonya dir-li alguna cosa. Tens una calculadora. No cal que parlis. Tens una calculadora i escrius 50538 i li dones i li dius gira-ho. I què posa? Besos.

Però gira-ho com li dius. No, l'has de girar tu.

Però abans ho fèiem, no ho sé recordar. Abans ho fèiem, això. Abans fèies unes operacions que donaven una paraula, quan giraves i sortia la paraula.

Espera't, hi ha un moment que ja això funciona, no? Llavors esteu fent el coit i notes que et fa una mica de mal, perquè ella t'està ficant. Calculadora. Llavors escrius 170, ho gires i l'ensenyes a l'altra persona. I què posa? Oli. Oli. Està bé, està bé, està bé. Però si és castellana et dirà. No et serveix, això. Has de provocar, Joel. No, no, espera't. Utilitat com a arma en cas de conflicte. Bueno, és una arma llençívola com n'hi ha tantes. Jo destacaria sobretot la seva capacitat de fer mal, el que és la calculadora de taulell de merceria, que són aquelles calculadores amb els números gegants que els pots apretar amb el colze. Perquè tens les mans brutes o de carnisseria. Això sí. Que fan amb paper el tiquet també a vegades n'hi ha. Àngela Maria, aquestes. Jo crec que ben tirat això, amb una mica de tècnica, són 7 o 8 punts de sutura. Utilitat metafòrica. Bueno, l'utilitat metafòrica més popular, ho sabem tots, no? Quina? De la calculadora, és el tema de la persona calculadora. És una persona molt calculadora. És metafòric perquè no ens estem referint en cap cas a una persona que de veritat sigui una calculadora humana, a no ser que ens referim al gran José Bono. No al ministre, sinó a aquell senyor amb el pentinat de Pérez Inferrer, que anava per les teles i sumava. Aquest senyor, si li diuen. Hòstia, és una calculadora humana. En aquest cas, és veritat. Aquest home, vosaltres dos el devíeu

veure en directe. Sí, el club. El club amb l'Obertom. Sí, sí. Es veia una persona més o menys sensata? No. No, eh? No.

Com no?

Depèn de qui el companys. Parlaves amb ell i no. Bueno, però ja ho veies. Quan esperava allà, deia que aquest home no està bé. No està bé. Per això et veu dius d'en Sergi Pàmia, saps? Això es diu d'en Sergi Pàmia?

Ara t'has quedat una mica sola, eh, Xuri? Sí. No, home, no, que me l'estimo molt, en sergi. Sí, home, sí, home. José Bono, eh? No sé, és viu, aquell home? Ho has investigat? No en tinc, no. No tenim més dades, eh? Portem-lo, portem-lo. Un dia podríem entrevistar.

Ah, mira, això sí que podria gràcia. Mira, mira. No deu parlar pas català, aquest senyor. Sí.

Sí? Sí. Ah, sí? Sí, sí, sí. Ah, doncs ja parlaré amb la gent de producció. I si no li parlem amb la calculadora? Ja, tota l'entrevista. Besos. Serà molt radiofònic. Besos, oli, bebé, i anar tirant.

Propaganda del segle XIX.

Tinc raó jo, tras d'inútil! Què dius, què dius? Tinc jo raó! Tinc jo raós que me descontrasta, que pallús! Que la raó tinc jo, carallós! Que no, que tinc la tinc jo, dràpol!

Que no! Nois, nois, nois, nois, nois! Què feu discutint com els nostres avantpassats? Que potser no sabeu que la moda és discutir amb elegància? Feu com jo, apunteu-vos al club de debat. Calla! Millora l'oratòria al

club de debat i comparteix debats interessants amb altres persones que, com tu, necessiten tenir sempre la raó.

Crec que l'argument que exposes és erroni, però té punts positius. Es pot considerar un miracle que l'hagis expressat sense cagar-te a sobre.

És un honor que m'afalaguis amb aquestes paraules. Precisament tu, que per l'olor que fas ja se't nota que hi entens de tot allò que surt pel cul. Molt bé. Ara, ara. Molt amables.

Ara sí, així discuteix un dandi.

Club de debat, calla! Apunta-t'hi i discuteix com els senyors de bé, perquè deixar alguna evidència és més divertit si es fa amb elegància. Club de debat, calla!

Patrocina Històries per passejar el gos.

És un pastor alemany, això, no? És una pastor alemany, és la Cala, de 10 anys, i és de la Montse de Mollà. És molt dominant, li encanta la pilota.

La Montse no és molt dominant, la Cala. No ho sabem, no ho sabem. Bé, s'ha de demostrar, això. No t'aventuris. Hauríeu de parlar-nos de casa seu,

això. Exacte, exacte. Diuen que sap molt. De fer anar la pilota, i es veu que fins i tot saps jugar a futbol, tu.

Mira, la Gossa. La Gossa. Bueno, la Montse poder també. Ha de parlar amb els de casa seu, això, si ha jugat a futbol.

Doncs una Gossa futbolista és perfecta per la història que us explicarem. Acompanyarem un dels equips de futbol més mítics de la història d'Itàlia. Avui passegem el Goss per Turí,

República Italiana. És maig de 1949.

Ja tocava, eh? Ja tocava, hòstia, a parlar de futbol. S'ha trigat a parlar de coses interessants en aquest programa. Una mica de cultura. Una mica, hòstia, que és el que agrada a la gent.

Ens situem a Turí, una ciutat molt amant del futbol, en gran part gràcies al seu equip espanyol. Estrella, la Juventus, un dels equips més coneguts del món. Avui dia la Juventus és l'equip que més lligues italianes ha guanyat i un dels habituals de les competicions europees.

Sí senyor, i els hi vam guanyar a la Champions, eh? 2015, 3 a 1.

Ara, ara, ara, ara. Això són dades ben parides. Sí, senyor. El que vol el poble. És la vequia dona, no?

No vinguis a fer el merda. La vequia dona.

La vequia senyora. La vequia senyora. No dona. També han perdut dues Champions contra el Madrid, aquesta gent. Bueno, bueno, bueno. El Madrid són bons. Calla.

Calla. Què dius, Joan?

Què et passa, tu? Hora del programa.

Deia que actualment el Juventus és l'equip més important de Turí, però a l'època en què ens situem comparteix aquest honor amb un altre equip, el Torino.

Torino, por favor, respecte amb el Torino. El Torino. Grande Torino. Un equip espectacular. Rosetti, Garoto, Morini, Buonanotte. Camonese, Turini, Manotto. S'ho està inventant? No, no, mira, minu. No tinc connexió. Poc tens collons de tornar-los a dir. Rosetti, Buenonote, Garota, Manotto, Trompeta, Lisandro, Mareti. Cuidado que se te va al japonés. Hi ha un moment que se te va cap al japonés.

Trompeta. Bé, recordeu que ens situem al 1949. És un any que Europa en general i Itàlia en general es llepen les ferides que els ha deixat la Segona Guerra Mundial. El futbol dels diumenges és un dels pocs motius d'alegria dels turinesos. Luigi, Luigi,

¿crees que és hora de tornar-hi a casa? Estàvem esperant per sopar, per l'amor de Dio.

Pobres, m'heu esperat? Però si ja he sopat, jo. ¿No veieu que ens hem menjat aquells desgraciats de la Juventus? Si estem ben tips.

Aparta que estic de l'opi del poble, per favor. Quines ganes tinc que passi de moda aquest esport de merda.

Els aficionats del Torino són els més afortunats perquè poden gaudir d'una generació de futbolistes formidables que els ha dut a guanyar quatre campionats de Lliga consecutius. Són tan bons que se'ls coneix com el Gran de Torino.

Home, això és una pel·lícula del Guinness Boots. Sí, sí, és veritat. Dels xinos. Exacte. Ui, els porta tots. No, menys un. Menys un. Menys un. M'ha agradat molt aquella pel·lícula. A mi també. És maca, aquella pel·lícula. Sí, home, hi havia tota una paleta de cares que feia el Guinness Boots molt diferents entre elles. Grande Torino. No, però escolta, el Grande Torino pel nom ja es veu que són bons. Han de ser bons si es diuen Grande. A la quiniela tu veus Grande Torino Balladolid, li fots un 1.

Directe. Un 1 fixa. Directe. I sobretot en aquells temps, eh? Des del 1942 fins la temporada en què ens situem, que és la 48-49, han guanyat totes les lligues. 4 de 4. Bueno, a mi no em surten els números.

Jo no sóc esperant matemàtiques, Peyu, ja se'm veu a la cara, però 42 fins al 48, 49, 4 de 4 no em surten els nombres. És que no em surten. I ara n'hi ha 6. O sigui, tu fixa't, 48 menys 46. Ja ho havíem entès tots nosaltres.

Tots els altres ja fa rato que hem entès.

L'any 43 i el 45 no hi va haver futbol, perquè hi havia la Guerra Mundial.

Perdona? I per una guerra mundial no van deixar de jugar a futbol? Bé, que hi ha guerra ara.

Han separat el futbol. Quines excuses també. Quanta hipocresia. Que hi havia algun jugador

que el metessin? No.

Doncs perquè no jugaven. Bueno, situem-nos una mica, que fa molta estona que estem repassant el Torino i no hem començat ni la història. No hem dit res ni de la pobra gossa, pobreta. Que sapigueu que som a les portes del camp del Torino i que la cala, la gosseta, és amb nosaltres. Ben contenta que l'haguem dut fins aquí. És futbolera de mena, està entusiasmada. Hem vingut al camp de l'equip de moda d'Europa i de mig món. Domina Itàlia amb mà de ferro i si encara no és el millor equip europeu és només perquè la Copa d'Europa encara no s'ha inventat.

I quan l'inventin la guanyarà el Madrid. Són molt bons els del Madrid.

Calla! Què et passa? Què et passa, Chori? Bon rebre, bon rebre. Vosaltres, quan un català. No us sorprèn, a vegades, aquests catalans. Vull dir que tu d'anar per fet, a vegades, quan parles amb gent de confiança, que tothom és del Barça, en algun cas curiós de l'Espanya, i surt un català independentista de família i diu, jo soc del Madrid.

Sí, és perquè és un. No, no, fill de puta.

Són ganes de tocar el sol. Gent aparentment normal, eh? Sí, sí, sí. Al meu entorn hi ha diversos. D'aquests, eh? Sí, sí, sí. Per què ho fan, això? Con noms. Me cago en gente.

Del Madrid, eh? I per què això? Jo, perquè. No està portant la contrària.

Suposo que sí. I perquè el Madrid guanya. No, no, no. Xurnava, guanyava. Em baixarà O calles, o calles, o em baixarà un hòstia avui, eh, nano? Vaig estar tip d'aquesta comèdia teva avui, eh? Bé,

que sapigueu que gràcies al Torino, la selecció italiana és la favorita pel Mundial de Futbol de 1950. Penseu que dels 11 jugadors de la selecció, 10 són del Torino. Bueno, a mi fa rato que m'ha

quedat clar que són bons. Podem.

Pensar, és qui va anar a la selecció? Garoto Moreno, trompeta, que morese. Tira, tira, que no us diga.

Us deia que el Turià ha guanyat quatre lligues seguides, però no que estan a poques jornades de guanyar-ne una altra. Estan a punt de tocar la glòria. Són quatre partits comptats de guanyar un altre títol. Ara bé, avui l'equip es prepara per un partit diferent. Elia, a la lliga.

El partit de la Marató. No. Dels famosos. No. Sí o no? Ja has anat a aquell partit? Vaig fer un dia de comentarista. Mira. Era contra les malalties cardiopulmonars. Sí. I quan vaig acomiadar la connexió vaig dir, bueno, vaig a fumar un cigarro. I ja no m'han tornat a trucar, els amics de la Marató. Vinga, seguim, sisplau. Jo vaig fer un gol, eh? Un golarro vas fer.

La millor jugada que he hagut a la Marató la va fer en Xuriguera. Heu jugat, vosaltres? Sí. Home, aquest va. Azcárgorta, eh? Azcárgorta. Em va dir, xaval, eres muy inteligente. Sí? Em va girar i no hi havia ningú més a darrere. I en Xuriguera ho van canviar i va anar el president de la Corpo a saludar-los i el moment que li va donar l'alema, que es veu-li roja a sobre del mareig del cansament.

Vaig jugar cinc minuts i em vaig desmaiar. En aquell partit hi ha gent que es motiva massa. S'estan preparant tot l'any.

Hi ha famosos que es preparen tot l'any per fer això.

Bueno, deia que el partit que jugaran és un partit de mistos que jugaran contra el Benfica de Portugal. El partit es disputarà a Lisboa i per això han marxat del camp per anar cap a l'aeroport on els espera l'avió. En aquests moments els jugadors embarquen.

És un fàstic,

tinc unes ganes que passi el temps i els futbolistes siguem multimilionaris i la gent ens tracti com estrelles del rock and roll.

Llavors l'amistosa haurà d'anar a fer catar, eh? Bueno, anirem a fer Qatar, però ens irem de Pepes tot el dia per allà a Qatar. L'avió s'enlaira amb nosaltres a bord. La cala està encantada de ser amb els jugadors, tot i que se sent desplaçada perquè no li foten cas, pobreta. Hem arribat a Portugal. El partit contra el Benfica es juga l'endemà i el Torino perd el partit per 4 a 3. Partida sense gaire història, tampoc. Això ho dius tu, eh?

Partidàs, eh? Ah, sí? Ah, sí? Hi havia en trompeta, en marosco. Hi ha una jugada d'en marosco que va per la banda centre, trompeta i cremonessa. Ah, cremonessa. L'any 49 no havies ni nascut, tu, Fel. En vídeo. El tens en vídeo? En vídeo, que tinc tota una maroteca, com el calvo aquell del Canal Plus. Ah, sí. El Maldini. El Maldini, i jo sóc en Felini. Felini. Felini.

Bé, no ens desviem, va. El tema és que el partit amistós acaba amb derrota del Torino. Tothom surt encantat, sobretot els portuguesos, perquè han guanyat.

Hòstia, quin partit de signo. 4-3. Són tan bons que deien que eren aquests italians, que deien que eren tan buenos, i mira.

No cal que facis de portuguès, ja ens fem la idea. Això era portuguès? Això era portuguès. Podia ser portuguès o idiota.

Però ho puc fer que me fot il·lusió, no? Sí, fes-ho, fes-ho. Ens els hem ben folladinhos, els italians.

Sí, sí, però compte, que els italians són de sang calenta, eh? N'hi ha un que xerra amb la teva dona. A veure si no serem els únics que follarem avui.

Si jo faig de portuguessinho i tu no, queda una mica rarinho. Però és que a mi em queda molt estrany el portuguès.

Carajo! A ell no, a ell no. No, a ell no, a ell li queda perfecte.

Fot el camp italianillo, que te veig, fillo de puta.

L'endemà del partit arriba el moment en què el Torino ha de tornar a casa. Som a 4 de maig i el vol de tornada està programat a les 10 del matí. Com que són altres temps, l'avió para a fer escala a l'aeroport del Prat. Déu-n'hi-do, eh? Lisboa-Itàlia para a fer escala a l'aeroport del Prat. Josep Terradelles, eh? Eh? Josep Terradelles. Es diu l'aeroport? Sí. Ara sí? Ara sí. Ah, bueno, clar, abans no. Abans no. Josep Terradelles. Es deia aeroport del Prat abans, no? Sí.

Estimats passatgers, benvinguts al que el narrador ha anomenat Aeroport del Prat. Que sàpiguen que l'any que ens situem ara mateix no es diu així, sinó que es diu Aeropuerto de Montades. Moltes gràcies.

Montades era un. Jogador del Torino. Després d'unes hores a Barcelona toca seguir el viatge. Turí ens espera. Estiguem atents ara que la cosa es posa interessant. Som al migdia i tenim el millor equip de futbol del moment volant cap a casa. La cala és amb ells intentant que algú s'animi a jugar un partidet, però no se'n surt. Els jugadors estan cansats i es moren de ganes d'arribar. La pobra gossa no li foten cas. A veure, és que hem sortit fot

mil hores de Portugal. Hem hagut de parar a repostar Barcelona i ara som aquest collons de gossos a venir aquí

a tocar els pebrots. Tranquil, home, tranquil. Feixerinis, no te desanimis. Què m'has dit? Feixerinis, és un jugador del Torino. Tu ets en Xuriguese. Xuriguese. Xuriguese. Mira, hi haurà un dia, i no falta gaire, que els jugadors tindrem jet privat i violarem. Violarem, no? També, també. Estic parlant amb Pia Montes. És veritat, perdó. Pia Montes. I els jugadors ho tindrem tot pagat, com els catalans.

Fa un parell d'hores que l'avió ha sortit de l'aeroport, ja queda poc per arribar a Turí. A l'aparell hi ha tota la plantilla del Torino, tots els entrenadors i l'equip directiu al complet. De tot el club només en falten dos, un dirigent, que s'ha hagut de quedar a fer unes gestions, i un jugador que està lesionat. Els altres tots, tot el club. No ho diria, però que aquesta dada arribi ara també em dona molta confiança a mi. El cel de Turí ja gairebé es dibuixa la silueta de l'avió que transporta l'equip. L'únic que evita que es vegi clarament és el coi de boira. És ben espessa i impedeix que es vegi res. De fet, el pilot de l'avió no s'hi veu gens ni mica.

Estimats passatgers, els parla el pilot. Els informo que la boira sobre Turí és tan espessa que no hi veig tres dalt d'un burro. Si noten turbulències, ja saben de què venen. Però vaja, eh, tothom tranquil, eh.

Has sentit el pilot que diu, a veure si ens fotrem mal la preocupa d'una amistosa. No, home, no.

Oh, no, home, no, sí, no, home, no. No, home, no, ja has sentit el que ha dit, ha dit que tothom tranquil, que tot està bé, no ho diu pas qual. Un pilot no diu que tot està bé si no està bé. Bueno, bueno, bueno. No, vull dir, està bé, no? O quan està malament ho diuen de seguida, també. Anem molt malament. Anem molt malament. Però no diu. Senyores i senyors, tranquils que no ens estavellarem. No ho diu això? No ho diu, no ho diu.

La veritat és que la situació és molt complicada, la visibilitat és molt reduïda, hi ha moltes turbulències i les muntanyes que rodegen Turí són un perill. Hi ha jugadors que comencen a dubtar que el pilot ho tingui tot controlat.

Teresa, estàs segura que el pilot ho té controlat tot això?

La veritat és que no.

M'agrada, eh? Nostessa sincera. Bravo per l'hostessa. Sinceritat, sí senyor. Quan l'avió sobrevola la ciutat de Turí, amb el comandant de l'avió pilotant gairebé a cegues, es produeix el desastre. Entre la boira apareix la silueta del que sembla una església. És la Basílica de Superga, situada al punt més alt d'una de les muntanyes turineses. La veieu? No, no la veig. Doncs el pilot tampoc. L'avió del Torino s'estavella contra la basílica de Superga i queda fet miques.

Em sembla que ja tinc una lleugera idea de per què la Juventus ha acabat sent un equip més important que el Torino.

Doncs mira, tota la plantilla del Torino mor en l'accident. I els seus entrenadors, i els directius. Només se salven un directiu i un jugador, els que es van quedar a terra. La resta, puré. Has decidit que havia de ser puré, eh? Puré. Els 31 passatgers que volaven s'han mort.

Això és molt gros, jo veig. Això és com si, per exemple, l'avió que porta els jugadors del Barça.

Calla, calla! Diguis això. És que ni se t'acudeixi dir una cosa així.

No, no. No et passa pel cap. Es poden fer comparatives. Pots dir-ho amb el Madrid, si vols, però comparatives no es poden fer.

Això és com si l'avió que porta el Madrid. Què, no em talleu ara? No, no.

El millor equip del moment,

la generació de futbolistes més prometedora de la història d'Itàlia, il Grande Torino, ha desaparegut en un accident d'avió. La ciutat acomiada l'equip en un funeral en què assisteixen mig milió de persones. L'únic consol del Torino és guanyar aquella Lliga que disputaven. Això sí, han de jugar les quatre jornades de Lliga que queden amb els juvenils, perquè no els queden jugadors del primer equip. Tot i que hi ha una cosa molt bonica que per respecte els adversaris que s'hi enfronten també juguen

amb els juvenils molt de fair play els valors del futbol només traiem les parts lletges i aquestes no s'expliquen han de venir programes com aquest per explicar la part maca és terrible s'està

emocionant Mercè tenim el gos la cala que no sabem si ha sobreviscut o no aquesta passejada i això ho decidirà algú

del públic ho decidirà la Sílvia que d'on ven Sílvia? De fulgaroles. Molt bé, Sílvia.

Sílvia, vinga. Que vol dir molt bé perquè ve de fulgaroles? Molt bé. Està molt bé que vingui gent de fulgaroles. Gent molt rica, fulgaroles. Ah, sí? Sí. Tens pasta, Sílvia? No és el meu cas. Sempre que parles amb gent de fulgaroles, contesten el mateix. Però jo aquelles torres no sé qui les paga. En fi, després d'aquell accident en què se li va morir tota la plantilla, el Torino ha tornat a guanyar mai la Lliga? A. No l'han guanyat mai més. B. Sí, van tardar gairebé 30 anys. O C. L'equip va desaparèixer. La B. Van tardar gairebé 30 anys a guanyar-la. Doncs la cala és. Viva! Molt bé! Van guanyar la Lliga la temporada 75-76, 27 anys després de l'accident. I la nostra gosseta futbolera és viva. L'hem tornat a mullar i tot ha estat gràcies a que els futbolistes no li fotien cas. S'ha aburrit tant a l'avió que a l'escala Barcelona ha decidit baixar i marxar cap a casa. Fins aquí la Renaixença. Ens trobareu, com sempre, al segle XIX. Que el Senyor sigui amb vosaltres. I amb el nostre esperit.