T1xC5 - Teodora Vásquez (El Salvador)

Catalunya Ràdio

-Catalunya Àudio: Són malalties.

Theodore Basket es preparava per un moment molt bonic i desitjat i d'un dia a l'altre, sense esperar-se, un li va canviar la vida, o, més ben dit, l'Estat del Salvador n'hi va robar una part.

Me condenaron en el 2008.

En enero 2008, de, hecho, nunca se me olvide, el 25 de enero de 2008, yo recibí la condena de 30 años de prisión.

30 anys de presó, dels quals en va acabar complint una dècada entre reixes. I no perquè el Salvador acabés. Reconeixent la seva innocència a ulls de la justícia, la teòrica continua sent culpable. El seu delicte: perdre un nadó molt desitjat per una complicació durant el part. L'estat ho considera un homicidi agreujat i empeny també la societat a veure-la com una mare que ha assassinat la seva filla, una mata nens, com l'etiquetat medi.

Quiero 30 y yo los homenajes a engaño que va. Tantos años puedan salir, cuanto año pretender mi, y desde ese momento empezará a rogar y decir que me aguante mis padres, por favor.

El Son chefs.

És periodista i això és Dones en lluita.

Pero estáis muy escondidas, anni, una leyenda mafias.

El assegudes totes 2 cara a cara. Per primer cop la sento més accelerada que en les videotrucades de les últimes setmanes, però igual de càlida i amb les mateixes ganes d'explicar-se. molt bellugar, dice, tant amb uns ulls petits, coure en moments àlgids, com amb el seu cos menut, que sempre és gesticular. Però de seguida comprovarem el que ja intuïa abans d'aterrar a la capital, San Salvador, per sobreviure a tant dolor i protegir-se. La T1 d'hora ha mecanitzat la narració d'un relat duríssim. Se li escapen alguns somriures nerviosos per la Ràpita, amb passatges vitals que li fan mal, i no pronuncia certes paraules que podrien esquerdar la cuirassa que gairebé sempre porta posada.

7, estaba embarazada de 9 meses de embarazo. Le había comprado ropa y yo tenía. Mi padre estaba creciendo. Ángel, era como un momento bonito, verdad. Yo estaba trabajando en un colegio de San Salvador y de pronto sentí como como un golpe en la espalda y ella empezó a doler. Pues entonces agarré mi móvil y se llama telefónicas al 911, pero no llegaron. Entonces yo quedé inconsciente.

Mi bebé nació y se cuando ya supuestamente llegó la ayuda de una sola vez, me capturaron y me dijeron que yo había matado a mi.

A partir d'aquell moment, la T1 d'hora ja era culpable. No havia complert adequadament la funció que l'Estat té. El Salvador. Li pressuposa una dona, quan es queda embarassada, convertir-se exclusivament en una incubadora humana. I el càstig per no portar aquest fill al món tot just començava, quan encara s'estava dessagnant per l'emergència obstètrica. Patida, es descartaria en una comissaria i no pas a l'hospital.

Me capturen i me.

Varón a una estación de policía. El hombre que me llevame me posó para que mis pies quedaran. A mí me salía muchísima sangre y me estaba muriendo. No aguantaba y yo sentía que me iba. Me iba a morir al como unas 4 horas después llegó un policía y me dio: le dijo al otro: se va a morir, lleguen al hospital para que se muera ya. A partir de ahí que yo llegue al hospital. Yo no me acuerdo de nada, no sé, no sé qué pasó.

Es va salvar, però quan recuperava el coneixement es va trobar una altra sorpresa ben desagradable.

Y al siguiente día, cuando yo reaccioné y abrirlo,

todos estaban las cámaras esperando que abrieron los ojos para ver mi primera reacción. A estas alturas, mi familia no sabía nada y cuando ellos encendieron la tele para ver, la noticia aparece que habían capturado a una mujer con las manos en la masa que estaba matando a su hija.

Que me concedan mi libertad porque soy inocente, porque tengo familia, porque ha luchado, porque tengo gente que me quiere y necesita que yo esté con él.

Cap de les seves apel·lacions. Va servir desorientada, sense poder-se ni defensar. Entrava a la presó. Ella encara no ho sabia. Però el Salvador té una de les lleis més dures del món contra l'avortament des del 1990. 8 es penalitza la interrupció de l'embaràs. En tots els casos és igual si és voluntari, accidental o si es tracta d'una emergència obstètrica, quan va ser el cas de la Theodore. Tampoc compte si l'embaràs és conseqüència d'una violació o posa en risc la vida de la mare o del fill. Moltes vegades ni tan sols tan exonera perdre el nadó al mateix hospital et poden arribar a acusar de no haver cuidat prou durant el període gestacional. Les condemnes arriben als 50 anys. Una violència estructural contra les dones que es transforma en física i psicològica només de posar un peu al centre penitenciari.

Cuando yo entré a la cárcel. No conté mi historia porque, para empezar, a mí me golpearon cuando yo llegué y bueno, estuve a punto de morir. Come que necesita entre los muertos los primeros 3 años. No era nadie en ellos desde que pasara algo para para morir, porque sentía que mi vida no tendría sentido, como que había caído en un momento de presión bastante fuerte. No podía llorar a mi hija porque si llora, la gente decía que, como ya lo había matado, está arrepentida.

Amb els ulls talats, m'explica que es va illa tant que durant anys no va compartir amb cap companya de què estava acusada. Almenys no donava tota la informació. Es limitava a dir que l'havien tancat per assassinat, però evitava concretar que a qui suposadament havia matat era a la seva filla. El que la T1 dura no es podia ni imaginar era que la mateixa presó, desenes d'altres dones vivien al mateix infern.

A lo que pasa es que descubro eso porque de pronto llega licenciado con 17 expedientes y de pronto nos reunieron con un círculo todas las mujeres y el expediente en la mano, y nos dijo: ustedes fueron acusados

por el tema del aborto.

Aquí val la pena interrompre un moment el relat. Mentre les nostres dones vivien el seu drama en silenci a dins de la presó, a fora, començava a agafar força un moviment que seria determinant a l'hora d'alliberar Arles. L'agrupació ciutadana per a la despenalització de l'avortament treia cada vegada més ciutadanes al carrer de totes les edats i va aconseguir posar el focus en la lluita de les 17, que era, com es coneixia, el grup de reclusos de la T1 dura unes 17 que, emmirallar dades en aquesta organització exterior, començaven a alçar la veu i a treure pit.

Nosotros sabíamos que cada vez que llegaba una mujer por el mismo caso, la golpea. Cuando nosotros sepamos que viene otra mujer, la vamos a esperar en la cuarta dama, espera en la puerta y cuando ella ente antes de que alguien más la agarre para golpearla, nosotros ya la tendremos a defenderla para que no la golpeara. Y a partir de ahí, pues ya nadie, a nadie más tocaron. Y lo más preocupante era porque cuando de pronto nos descubren: somos 17, pero pronto miren qué le vamos a poner en más. Esa porque ese tema, porque ya no había 17, ya había 24 mujeres, de pronto 30. En qué momento vamos a parar?

Dins la presó, doncs feien pinya i descobrien que eren cada vegada més i més fortes. A fora, les organitzacions feministes iniciaven campanyes i augmentaven la pressió amb el suport d'Amnistia Internacional, per exemple, aconseguint entregar al govern 250.000 Cartes d'activistes arreu del món. Exigim la llibertat de la T1. D'hora a primera fila,

cridaven referents com Morena R. yo creo que responso debilidad

del Estado salvadoreño reparar la realidad de las mujeres y la injusticia que han cometido con ellas y con todos.

Bueno, a mi amigo densamente se me encendió como esa inmensa chispa da. Algo está pasando en El Salvador, que está encerrando mujeres pobres, nosotras-admira, Maná muere -que salían a las calles. Entonces decimos: nos junte monos y entre todos hagamos un colectivo, y luego nos organizamos. Siguió algo, pues lo logramos todas. I, la primera que s'arreglaria aquí, va decidir que Jea. Todos vamos a decir lo mismo. Hay más hasta que salga. La última era un pacto, era vamos a sacarlas.

Centenars de dones la rebien cridant. Aquest T1 dura. No està sola, però ella s'acabaria. Sentim sola com mai. La nostra protagonista tenia por a la llibertat, i amb raó. Havia tingut temps de sobres per adonar-se que quan sortís del centre penitenciari, entraria en una altra presó, la d'un país repressor com el Salvador. Els barrots són transparents, però també hi són moltes noies. La rebutgen les seves pròpies famílies. Els és pràcticament impossible trobar feina, sobretot perquè tenen uns antecedents penals que les consideren assassines. Tampoc hi ajuda un denominador comú, que no és casual: totes són dones pobres i amb un nivell educatiu mínim o nul, joves que ara els costa molt reintegrar se a les seves comunitats profundament conservadores i on la religió té un pes important. A abandonar la presó no comportava ser lliure o no del tot, com comprovarem ella mateixa.

La salvadoreña, Teodora Vásquez, de 34 años, fue liberada el jueves de prisión. Vásquez abandonó el centro de readaptación de mujeres de la ciudad de y fue recibida por su familia, entre ellos sus padres y su hijo.

Finalment, la T1 surt a la presó. Havien passat 10 anys, 7 mesos i moltes coses del 2008 al 2018 a nivell familiar. El seu fill, Àngel, ja tenia 14 anys. No era el nen de 3 anys que va deixar fora quan la van tancar uns pares i un fill, que només l'havien pogut visitar 4 vegades en una dècada. I és ara, quan travessa les reixes, que s'adona que a dins hi deixa una altra família i li fa mal verbalitzar o Y. Si yo estaba alegre,

pero no estaba completa medieval. Cada muere que estaban dentro y era como estaba partida en 2 pedazos, porque yo siempre he dicho que hubo nuevas en sus propia familia y ya dentro en la cárcel, yo hice mi familia se estaban ellas.

A nivell més material, la Theodore sortia un món que havia evolucionat. M'explicarà mig en broma, com es va quedar en xoc quan va veure com els busos circulaven per una capital plena de pantalles lluminoses o la popularització dels mòbils intel·ligents. De seguida va prendre quan funcionaven i els hi va trobar una primera utilitat que seria molt important.

Cuando yo salí, me regalaron mi primer teléfono. No sabía cómo usarlo y dejar que fe, y de pronto empecé a contactar a las mujeres, a buscarlas, lo que quería saber las condiciones en las que estaban cuando ella y yo teníamos como el grupo las convoquen reunión. Entonces nace Mujeres libres para acompañar a mujeres privadas de libertad por emergencias obstétricas y abortos espontáneos.

3 de abril.

El tècnic de Chando que no 16 vots a planifica.

I així és com neix. L'associació Mujeres Libres té la seu en una casa llogada a la capital on la T1 duran aquí desenes de dones, algunes amb fills, es donen suport per tirar endavant unes vides trencades per sentències semblants. Trobar un refugi on viure és essencial i no és gens fàcil.

Què s'ha mantingut? tot un plaer?

És el cas de l'Escola Imma. Me n'explica els detalls. Mentre pentina la seva filla Jimena abans de portar-los Una vez más ese camino. Durant, la van empresonar per homicidi agreujat. Però just quan sortien de la presó, el seu pare es va morir d'un atac de cor mare i germans li van donar les culpes a l'eina per haver-li provocat la parada cardíaca. Amb tants disgustos, no la deixaven dormir al llit ni tampoc amb la seva filla. La feien descansar a terra. Es reunirà. Després de tants menyspreus, finalment va decidir abandonar una casa que ja no se sentia seva. La família de veritat l'atenia a Mujeres Libres.

Veía venir ya que a.

La T1 dóna un convida a visitar la Merlín. Viu en una comunitat aïllada on encara és més difícil la reinserció, sobretot tenint en compte que un cop recuperen la llibertat, aquestes dones es troben les portes tancades a l'hora de trobar feina. Cap empresari les contracte pels antecedents penals. No els és fàcil formar-se. La Marlene acaba de tenir un fill i Mujeres Libres,

la seva tribu vol portar un detall, Y Era.

Arriben a casa transitant ben bé mitja hora dalt d'una camioneta, atrotinat per un camí costerut i ple de sons. Quan es retroben, les amigues ploren, emocionades, il lusionades de conèixer el més petit de l'associació M. Com

ho està vitae.

No mira a Aguirre, recordando Rita mío.

Per a Marlon. L'organització de la T1 d'hora li ha proporcionat un curs de capacitació, també el capital necessari per poder engegar a casa seva mateix un petit negoci de queviures i de menjar per emportar tercers. Però això no és el més important.

Yo creo que esa ha sido una de las cuestiones muy importantes para nosotros. Muy bien, lo principal para mí, porque de alguna manera uno sale destrozado de ese lugar, y no solamente lo emocional, sino que también lo social, verdades como la persona nos ve, cómo la sociedad nos ve, y todo esto pueda acarrear un montón de situaciones y problemas, que hay un momento en que uno siente que colapsa.

El moment més emotiu per a totes, també per mi, arriba quan cadascuna de les dones agafa el fill, acabat de néixer, de la mar.

Vengo bien agarrado de vergüenza.

Boñar tiene ya la verdad que el 8 de mayo en acción.

Yo no soy yo.

Ja miren a la T1.

Dona acarona delicadament el nadó, se'l mira amb dolçor. Se'm fa difícil pensar que no la connecta amb la petita anys i la seva filla, morta durant el part. La pèrdua d'aquestes dones és una ferida invisible que no cicatritzi la mar lent. Malgrat l'alegria del nouvingut, es trenca quan es manté amb la seva pèrdua anterior. Ens aturem un moment i entre totes aconseguim canviar de tema. A poc a poc torna la normalitat.

Potser per mostrar arma, que ell havia estat afortunada amb una família de sang que sempre li ha donat suport a la teva dona. Vol ensenyar al seu poble natal de Cuba? és a poc més d'un centenar de quilòmetres de la capital, però la seva comunitat ha estat tan mal comunicada que triguen hores a arribar-hi.

No, El motiu val.

l'aniversari de la mare, la Maria Elena, que fa 72 anys. Sempre que pot la va veure, la pentina li fa les ungles, La Mañana amb massatges, se sent en deute amb uns pares castigats físicament i emocionalment per tot el que han passat. Uns pares que, a més, han criat i educat el seu fill Àngel. Uns avis obligats a tornar a fer de pares durant 10 anys perquè miraven ells.

Los 2 nacieron el mismo día gozan de la edad de 71 años.

Envoltada de veïns. Tinc la sensació que amb la nostra presència també els vol demostrar que aquella noia a qui van maltractar ara és algú amb una lluita prou interessant. No tothom la va defensar, el poble on ens ha portat, De fet ella mateixa. Admet que abans hauria criticat qualsevol cas d'aborda.

Revive que Cuba es una comunidad muy pequeña, bastante conservadora, muy religiosa, con muchos tabú, y cuando tal vez escuchaba algo en la Iglesia, siempre decía que el aborto era mal, lo que era pecado para una mujer que aborta era mala esa. Nunca pensé que algo así me iba a pasar a mi precio. Tendría mucho miedo, pero me ha dado seguridad. No niego que tuve miedo, quizás hasta salir, porque pese a que alguienme podía, me podía ser algo, porque por el odio como lo que se mueve aquí en El Salvador es mucho odio hacia el tema, y pensando que alguien me podía hacer daño, entonces yo no salía y realmente me sentía un poco, un poco, quizás, frustra, con miedo, angustia. También tenía que también tenía miedo a la libertad.

Que li facin mal. No se n'ha anat del tot, i menys en un país que ha tingut durant anys un índex de violència dels més alts del món. Les cases estan fortificada i el seu refugi a Sant Salvador no té cartells a la porta que indiquin que és la seu de l'organització. No seria la primera vegada que altres acusades han sigut víctimes d 'escraches. Però tornem al poble on toca $$'s a taula. La Teodora triar expressament seure, envoltada d'amics de la infància, que interpel·la en una conversa tensa. Ara ja són homes, però no tots li aguanten la mirada.

Voy a aprovechar la oportunidad. Yo le voy a contar y no se lo he encontrado nunca y

creo que quizá no tendría oportunidad de contárselo a todo el grupo de gente.

El 13 de este mes cumplió 17 años que se me murió mi bebé,

así como atentado en la cárcel. También el señor 12: 36 dice que si no arreglamos nuestra vida mientras vamos de camino, no van a nos van a llevar los jueces.

Es tornen a caminar. A mi me pasó esto. Te puedo passar, cuando quiera, dels ocells. Se quiere decir netes, le puede.

Quiero decir una sola cosa, sencilla pero tremenda, rápida después de un acto: según investigaciones de personas

que han estudiado una persona en persona después de las 2 semanas de embarazo, mientras solamente

un óvulo, los últimos diagnóstico que han hecho después de un acto ya se han hecho. Se de no declarar ara.

Mamá siguientes: Tallen un pastís,

com es tallava l'ambient fa uns instants, però, la Theodore i les altres filles s'acosten a la protagonista

del dia, la Maria Elena i la braça complir amb un sistema año más.

Tragsa té a mà I, al cap d'uns minuts,

la mare es deixa anar i banya feliç, aplaudint, mentre el pare, en Juan, sumin des de la cadira, somrient, melancòlic, en pau.

La Teodora sap què vol explicar i com és conscient que la seva història li pertany a ella, a ningú més. Ara, passat 6 anys de l'alliberament, fa del seu testimoni una eina transformadora en aquest creixement. Hi han ajudat moltes persones. La T1, com li diuen els seus món, presentarà una en un lloc ben curiós i inesperat.

Hem quedat en una pista de bàsquet, com acaba.

dennis, abogado de Teodora, jugando a Basket en la cancha del lado de casa.

Yo estaba ya dentro de la cárcel. Lo conocía y entonces ahora seguimos con la unión muy estrecha. Seguiremos trabajando juntos y allí vamos. él abrió una puerta y esa puerta no se cerraba. Que nosotras pudiéramos explicar por primera vez a alguien lo que nos había pasado ya desde

el momento que se dice board ya supone que lo que existe es hacer voluntariamente y es como un estado sádico, en mi opinión, en contra la mujer.

Algunas amigas me han dicho: pero tienen que ir a marchar el 8 de marzo, aunque quisiéramos, no podemos,

al tener antecedentes penales, no tenemos como esa libertad de poder salir, és veritat. denunciar porque somos como ese blanco perfecto para ser capturadas arbitrariamente. Nuevamente, verdad de son.

Aquest temor. Des del 2022, El Salvador ha detingut prop de 80.000 Persones, aprofitant un estat d'excepció decretat pel president Bukele. Diu que vol acabar amb les bandes criminals, però en realitat ho ha aprofitat per silenciar qualsevol dissidència.

El presidente electo del Salvador, Nayib Bukele, no tardó en ejercer este segundo mandato, puestos dándole inmediata eliminación de todo rastro de la ideología de género en el sistema educativo público de la nación. Esto responde a recientes discursos en los que aseguró que hay quienes quieren meterles a los niños cosas contrarias a la naturaleza.

La veu de Theodore no busca només canviar consciències dins del país, sinó també donar a conèixer cap enfora la realitat salvadorenca. La guerra contra les bandes criminals, que per ara ha aconseguit reduir gairebé a zero la violència armada al país, li ha servit a Bukele per cultivar una bona imatge internacional. Això i també una esbojarrada campanya de relacions públiques basada en l'assumpció de les criptomonedes com a divisa oficial. Gràcies a aquestes cortines de fum, a l'estranger es parla poc o gens de la repressió contra els crítics i els moviments socials. Tampoc es parla de l'altra croada que està en marxa contra els drets de les dones. El tema del qual s'ocupen la Theodore juntament amb la família, l'encarregada de comunicació de Mujeres Libres, graven un pot cas mensualment per evitar represàlies. No s'emet dins del país.

Bienvenido si bienvenida sea entre moros. Yo soy, tengo dramas y eso es un honor estar con ustedes para contarles sobre temas de suma importancia y relevancia en nuestro Salvador y sobre la influencia que tiene la falta de educación y la religión, la pobreza, educación sexual y reproductiva en El Salvador, particularmente en mujeres y niñas y adolescentes. Bueno, creo que la parte de la educación. Definitivamente estamos en un contexto de desinformación y ha abonado a esto la decisión del presidente, pues también tenemos la parte de la religión. Algunos líderes religiosos las dan. Frases como las que escucharemos a continuación.

Torres saben perfectamente que hubo una pastilla o una inyección anticonceptiva. No ataca el semen del hombre ni ataca los óvulos de la mujer, a que la mujer está siendo jugando con pastillas anticonceptivas, matando un embrión.

Cómo pueden escuchar, verdad. No es necesario que nosotras hablemos mucho ya. Ustedes ya entendieron la realidad del país y esto de verdad que conmueve. O, sea, yo, como mujer de verdad que que me siento como consternada al escuchar semejante cosa. Yo siento que escuchar esto da tristeza y da miedo. Creo que esto es lo que nuestras futuras generaciones están expuestos lastimosamente y esto es el poder que tiene la religión.

El Salvador es considera un dels països més religiosos del món. Més del 80% de la població es declara creient i el cristianisme és majoritari, però el corrent evangèlic guanya seguidors. Aquestes esglésies estan vinculades sovint a posicions ultraconservadores en relació a la família i les llibertats. Qualsevol cosa que soni a educació sexual i reproductiva està proscrita, prohibida per llei. No és estrany, doncs, que hi hagi tants embarassos infantils: un de cada 4 ho és la teva dura està determinada parlar-ne obertament, sobretot a joves en edat escolar. S'hi acosta amb una activitat aparentment tan inofensiva com una obra de teatre. Es diu La llegada del vi Jito. Una manera popular va anomenar la menstruació. Al país, les actrius són les dones de Mujeres Libres i les actuacions tenen lloc en centres educatius i comunitats de zones rurals. Explica, mentre ens dirigim a una.

Esta representación carne de mujeres libres.

Para que nuestra historia no se repita, verdad, tenemos que ir a las comunidades, hablar sobre los temas de donde sale el problema, de los mitos que se manejan en las comunidades con respecto a mis órganos reproductivos y también este periodo menstrual. Entonces dijimos: hay que buscar una forma de poder llegar a la comunidad de una manera creativa y divertida, pero que pero que al final dejé el mensaje efectivo. Entonces dijimos: pudiendo, hagamos una obra, sea teatro, como Educación. Exacto, A mí me pasó cuando a mí me viendo mi primer mi primer periodo menstrual. Yo recuerdo que a mí me dio tanto miedo que yo le dije: me llaman porque yo divisible. Diga mi mamá que yo ya tuve María. Y entonces era como un miedo horrible que yo no le podía contar a nadie.

Va a renovar.

Arribem a l'escola, hi ha molta expectació poc habitual entre adolescents. Molts somriuen nerviosos o d'altres aparten la mirada de l'escenari. Entre tímids i vergonyosos dissimulen, però segueixen atents temes que el seu entorn considera pacte minuciós.

Es una obra presentada por jóvenes.

No.

El doctor más niñas, a dónde le viene la norma? De Juanma Alegría mestra Cien años y mi em quedo una peca. dora. L'etapa.

L'etapa d'avui dia Els fa gràcia

La sala. Escenari: actuen amb més o menys talent, però amb tota la intenció, van vestides d'escolars amb uniforme i amb una diadema en forma de cor gegant al cap. L'obra és lleugera, senzilla, però entre tants tabús i poc nivell educatiu, el missatge impacte en els alumnes i, per tant, comporta riscos, sobretot per dones com elles, amb antecedents penals. Una denúncia mal intencionada les podria fer tornar a la presó, però elles no renuncien a entra pels estudiants.

Buenas tardes, como y les ha gustado, y a ustedes ya les habían hablado sus padres de la Administración, a ustedes, chicos, no a ustedes niña. Si hay muchos mitos alrededor del tema, es bien importante que sepamos sobre nuestros derechos sexuales,

tan recomendable reposando. Tenemos 4 días de huelga porque andan bien.

Bueno, pues lo recomendable es que no van a pasar de grave. Y fue realmente, pues no tendría por. Qué.

De moment és molt curta.

Poca gent que. Ocupa.

La. La dramatización de la sangre me impactó mucho y yo creo que la verdad está concentrada en lo que ella estaba haciendo. Captaron la idea de lo que estaban proyectan. Hace que mi felicitación, muchas gracias y regale un aplauso.

Veient envoltada de tants adolescents. Durant el viatge em pregunto molts cops com mare i fill, la teòrica i l'Àngel han pogut reconstruir la seva relació. Havien perdut 10 anys.

Cuando yo llegué a la cárcel. Mi hijo tenía 3 años cuando yo salí allá por los 14. Ya casi cumple los 15. Todo lo que me perdí de que de que creciera comió que aprender a ir a la escuela, que aprender a jugar, que aprendiera a hacer todo, lo hiciera conmigo.

Yo me lo había perdido tal como. Están haciendo. Las piezas. Para de verdad a mirar, pues este año muchos debería estar aquí en adelante. Cuido con nosotras, pero te agradezco mucho que estés ahí ayudándole.

Aquí estamos en el autocuidado. Mira, ahí están las chicas trabajando.

También me extrañó mucho y te quiero. Queda un montón cuídate de cuando yo salgo de la cárcel. Igual se configura prácticamente y ese año lo perdió. estaba siendo el octavo grado. Lo perdió y de pronto, pues él fue conmigo Europa, una gira que tuve yo y en una entrevista yo dije todos los detalles y él está ahí. Luego, después de la entrevista, se me acercó y me dijo: todo esto es lo que cabe decir así. Yo no me lo sabe, pero lo sé. Ahora temen más la posibilidad de estar más cerca.

Y más, y previs Espuche.

No va ser fàcil.

La teva dona també ha sabut fer d'aquesta reconnexió un camí a seguir per les companyes que ara se senten perdudes enmig d'un parc laberíntic que sembla un bosc, rodejades d'arbres imponents i frondosos, que organitza un taller molt especial, l'autocura, se'm diu. I conec altres mares que, com ella, han estat separades dels seus fills mentre estaven empresonades. Algunes els van tenir posteriorment,

però la vida se'ls fa això una vegada aquí, aquí vàrem pensar que hace coberta López y Tristeza y de Samos té ganes de poder escoltar pudiera, lugar y qué y lugar.

Comença la sessió guiada per la Cecília, llançant pensaments negatius i dificultats en una paperera imaginària. Després mediten i revisen les ferides emocionals per curar.

La idea de hacer este tipo de actividades como autocuidado para reconectar nuevamente las madres con sus hijos. Lo que pasa es que muchos no conocen a sus madres.

I funciona. Una de les mares que participa en una rotllana asseguda a terra, amb el seu fill al costat, es trenca i s'ha d'aixecar entre llàgrimes. El fill que ho veu i es queda dubitatiu, mirant-se, acaba acostar-se fins on ella plora per al nen. Com pot ser Rowley buscant l'abraçada d'una mare i es fonen, entrellaçant se com les branques dels arbres que els protegeixen. La T1 d'hora acompanya totes aquestes dones en el seu camí de supervivència. Dones que han acabat transformant el seu dolor en un motor de canvi. Dones que evidencien que no es defineix el mal que els han fet.

Mi hija, la que perdí, acaba de cumplir 7 años, el 13 de este mes. Entonces ese día estuvo muy triste. Los 2 estuvimos hablando de ellos a una edad que se estuviera, que estuvieran haciendo como cómo era tu vida con ella, y si hablamos mucho de ella, quisiéramos tenerla. Pero lo importante es que aquí estoy y la lucha que tenemos para un rato no creo que es parte de la lucha con su nombre.

El dones en lluita. Com pot gastar Transcat produït per The Mediapro Studio amb la col·laboració de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Producció: Susana Ortega González, edició sonora: Sergi Cutillas, coordinació: Albert Murillo, Coletes, Direcció i guió: Txell Feixas Torras i Oriol Andrés Gallardo.

Catalunya, Ràdio Catalunya són poques.