Terrassa recorda les 189 víctimes de la riuada del 62

I avui fa 64 anys d'un dels episodis més tràgics de la història recent de Catalunya. És una mica llarg, però us demanem que pareu atenció a aquest fragment del nodo franquista que explicava l'episodi així.

España está de duelo con el dolor de Barcelona. Las fiestas de la Merced se han visto trágicamente interrumpidas por esta catástrofe que angustia a toda la industriosa región catalana. Rías suelos, arroyos y cauces secos se convirtieron de la noche a la mañana en torrenteras que por la acción brutal de las aguas han hecho desaparecer barrios enteros. La zona más afectada es la del Vallès, especialmente el triángulo formado por las ciudades de Terrassa, Sabadell y Rubí. Las pérdidas en vidas humanas se cuentan por centenares y el desastre material asciende a muchos millones de pesetas.

Centenares de morts, deia aquesta veueta tan característica del nodó. El cert és que el balanç de víctimes de la riuada de la nit del 25 al 26 de setembre del 1962 al Vallès mai s'ha pogut fixar amb certesa. La xifra de morts oscila entre les 600 i les 1.000 persones. Ara, 64 anys després, l'Ajuntament de Terrassa ha elaborat i ha fet públic el primer cens oficial de morts per la riuada en aquesta ciutat. Coincidint amb aquest aniversari, el consistori va homenatjar ahir les víctimes amb la lectura pública dels seus noms. Ramon Amat Parras.

Lorenzo Canals Vallvé. Ignacia Linares Casas, Emilio García Rosselló, José García Valverde. Ho ampliem en connexió amb Terrassa.

Marta Vallès, bon dia. Hola, Estel, bon dia. De quantes víctimes parlem en aquest cas, en el de Terrassa?

Doncs aquí el cens oficial recull 189 víctimes mortals i també 69 desapareguts. A tots ells la ciutat, com deies, els va fer ahir un homenatge. I aquests actes de record sempre es fan cap a la tarda, perquè, com recordava l'alcalde Jordi Ballart, es feia de nit quan va començar a ploure aquell 25 de setembre de 1962.

Ho fem a aquesta hora, quan ja és fosc, justament perquè a aquesta mateixa hora va començar una de les nits més fosques de la història de la nostra ciutat, la Riguada. Les rieres, les arenes i el Palau tenen un gran protagonisme en el paisatge terrassenc i en el nostre dia a dia des de fa segles, però sovint hem viscut d'esquenes a les rieres i hem preferit no mirar a la cara aquella tragèdia de 1962, les seves conseqüències i les seves causes. Aquest acte comemoratiu d'avui neix dels compromisos adquirits en aquell ple municipal d'ara fa dos anys.

Des d'avui es pot consultar ja la pàgina de l'Ajuntament Aquest Sens. Com deia l'alcalde, aquella tragèdia va deixar molt dolor i durant molts anys a moltes cases de la ciutat no se'n podia parlar perquè feia massa mal. Nova generació d'aquelles famílies fa temps que treballen per saber més del que va passar i també de com va passar. Ho fa l'associació Ninhos Desaparecidos de Terrassa, que investiga alguns infants que podien haver estat robats aprofitant la confusió d'aquell matí quan la ciutat es va llevar i la riuada havia engolit barris sencers. Des de l'Ajuntament i l'associació es continua demanant ajuda a qui pugui aportar informació i també per identificar víctimes de qui hi ha fotografies però que encara no se sap qui són.

Realment esfereïdor. La situació en aquell moment, any 1962, era evidentment molt diferent a la d'ara i, per tant, revisant aquesta llista, aquest primer cens de víctimes mortals que s'ha fet d'aquestes riuades, potser molta gent tindrà sorpreses, no?

Doncs sí, Esteli, jo mateixa encara tinc els pèls de punta perquè he entrat a mirar i en la primera pàgina un dels primers noms és família, és una cosina de la meva àvia. Ostres. Sí, ve del mateix poble d'Almeria d'on van sortir els meus avis, és un poble molt petit. I es van instal·lar a Terrassa i mentre preparava la notícia m'ha trasbalsat això una mica.

Doncs clar, i com tu, a altra gent li passarà el mateix, que no saben on va anar per aquell familiar i potser ara descobreixen que és en aquesta llista. Per tant, va ser una de les víctimes mortals de les reuades de Terrassa de l'any 62.

Sí, sí, perquè és el que dèiem, jo no havia sentit a part la casa, però mai ningú t'havia explicat res, i havia anat a aquells barris després, quan es van reconstruir, i sabia que allà havia passat allò, des de molt petita, perquè ho havia sentit, però cap afirmació ni cap explicació concreta de cap familiar no l'havia tingut fins avui.

Doncs celebrem aquesta informació, sempre és de molta ajuda per saber què va passar amb tota aquesta gent. Fins ara, Marta, gràcies.

Bon dia. Juan Masolide Rufa.

En aquesta lectura de noms ens situem a 20 minuts per les dues del migdia.