Troben en una casa de Cabrera d'Anoia el cadàver d'un home mort fa dos anys

A punt d'arribar a un quart de dues del migdia, és una notícia que coneixem en les últimes hores i que ha causat un gran impacte, i és que els Mossos han localitzat el cadàver d'un home que feia dos anys que era mort en una casa de cabrera de noia. La dona i la filla convivien amb el cos, i des de la pandèmia que no sortien de casa. Montse, ja n'hi arriba corresponsal. Bon dia. Hola, bon dia, Estel. Tu has pogut acostar-te fins a la casa. Què hi has trobat? Què has vist?

Sí, mira, és una urbanització que enformiga amb cases que donen a uns carrers costaruts. Hi ha tres cases juntes. La del mig es veu descuidada i amb tanta vegetació descontrolada que no s'arriba a veure la casa. La veïna del costat, que va avisar l'Ajuntament per l'acumulació de bosses d'escombraries, ens ha deixat passar. Hem pogut veure una gran quantitat de brossa que ahir, quan van venir els Mossos, van haver d'escampar per poder entrar per la porta de la casa. En aquesta casa hi han estat visquent els últims anys una dona de 59 anys i la seva filla de 22 que no sortien mai. Ara s'ha sabut que vivien amb el marit mort des de fa molt temps que estava tapat amb una manta. Elles demanaven menjar per internet i el repartidor del supermercat el deixava a la porta de fora i quan era fosc sortien a recollir-lo hores després. Un comportament que la veïna Manuela descriu com estrany. A ella, a la veïna, la despertaven els crits dels gats que es barallaven a mitja nit per la brossa.

Ella ni salía, ni iba a comprar, ni iba a ningún lado. Y procuraba que yo no la viera cuando bajaba a buscar la comida. No era sociable. Ella una ventana no la abría. Porque yo hace 15 días la vi que salía y digo, oye, haces favor, que voy a hablar contigo un momento. ¿Cuándo lo vas a quitar esto de aquí? Dice, ay, sí, hermano, ahorita no se preocupe. Digo, bueno, es que esto ya no se puede, que yo no puedo dormir por la noche. Con el jaleo de los gatos y los perros. Sentían a los gatos, ya ni te cuento. El marit la veïna fa més de dos anys que no el veia. Mi marido dos o tres veces que bajaba y era muy amable. Se veía una persona, y era más grande también, hablaba con sentido y hablaba O sea, daba gusto de sentirlo hablar.

Una altra veïna que viu més avall, la Iolanda, ja sospitava alguna cosa. Yo paseaba en mi perro y cuando pasaba justo por este sitio olía como a putrefacción. Y yo cuando llegaba a casa se lo decía a mi marido, digo, nene, algo raro tiene que haber en aquella casa. Yo paso por allí y huele, hablando en plata,

digo, huele a muerto. Davant la casa hi ha el cotxe d'elles, aparcat des de fa anys, ple de brutícia i amb les rodes punxades. A mare i filla les han portat a l'hospital a fer una revisió mèdica. L'autòpsia del cos del marit determinarà la causa de la seva mort.