Un estudi posa números al "biaix ideològic contra el català" dels diaris de la dreta espanyola

Ara, a la tarda, amb Francesc Garriga. El tractament de la llengua catalana a la premsa. I un dels resultats de l'estudi és clar. La premsa més llegida a Madrid projecta en els seus lectors una visió negativa i esbiaixada del català. Que no ens ho podíem imaginar, això. Doncs ara ho explicarem amb una mica de rigor i amb dades. I analitzen articles amb afirmacions com aquesta.

Las políticas de la Generalitat para imponer el catalán como lengua exclusiva en ámbitos oficiales ya denigran el idioma que comparten con todos los españoles.

Vicent Clement Ferrando, bona tarda. Hola, bona tarda. O sigui, el català s'imposa i el castellà és una llengua denigrada a Catalunya. Això és com una mica el mantra que es va repetint de forma diària? Efectivament,

per dir-ho de manera així ràpida, és així, el català s'impone, les pies lingüísticos, la llengua castellana està denigrada, per tant, el català és el culpable de tots aquests mals, per dir-ho molt ràpidament.

Clar, aquí que això és una conclusió que no ens sorprèn, però tu ho has estudiat, què has estudiat? Quin és el volum i el material que heu fet servir per arribar a aquesta conclusió?

Doncs molt fàcil, el volum. Han estat set diaris, quatre en llengua catalana o quatre aquí, amb editorials aquí a Catalunya, i tres a l'estat espanyol. I hem vist que, sobretot, El Mundo i l'ABC són els diaris que tenen una línia editorial en què la llengua catalana es conceptualitza com a negativa, com a imposada, en detriment de la llengua castellana. Això no passa amb els diaris de casa nostra. No, els diaris de Casa Nostra què fan? Estan a la defensiva d'aquest marc mental, és a dir, el debat el marca, l'estableix, els diaris, aquests dos diaris en concret, hi ha un altre que hem estudiat que és El País, però El País és més modulat, és a dir, no és ni un costat ni un altre, és una mica més neutre. ABC i El Mundo són molt marcadament negativistes contra la llengua catalana. I el que passa a casa nostra amb els diaris és que van sempre a la defensiva, agafen el marc mental com a protecció, és a dir, es defensen d'aquest marc mental que creen aquests diaris.

I aquest marc mental es fa a partir de què? De l'educació? O són tots els àmbits on el català sigui present que poden també ser objecte?

Efectivament, hem detectat en aquests anys, des del 2015 que hem analitzat, el principal àmbit en què s'associa la llengua a la imposició és l'àmbit educatiu, en una mesura una miqueta menor, l'àmbit de la sanitat i de l'administració pública. I també en el procés, a partir del 17, és quan es va associar també la llengua associada als elements negatius i tot això de violència, imposició, etc. És a dir, la llengua no és un element només de comunicació, sinó que va anar més enllà amb els fets polítics que ho envolten.

Treballat això de la llengua molt profundament. Entenc que no et sorprèn, però posar-hi dades i estudiar-ho i no fer-ho una mica així a l'engròs, sinó al detall. No, no em sorprèn i m'esgota, perquè jo vaig començar

en programes que tenien a veure amb el català, amb el que sos de paraules, fa 20 anys, i era el mateix, i fa 40 anys era el mateix, però el castellà no ha sido lengua de imposición en esta tierra, però hi va haver un decret de nova planta, on es treien els ganivets de les cases i es prohibia parlar el català. Eren la mateixa cosa, parlar el català que tenir un ganivet a casa perquè podies fer mal. La dictadura de Primavera Rivera, l'altra dictadura. Jo me'n recordo amb el caçós de paraules. El problema és quan això, aquest marc mental que deies, acaba entrant en la gent d'aquí. Aquí és quan la llengua té perill de mort. Per exemple, anar a Mallorca o anar a la Franja i parlar amb ells, amb la gent d'allà, i dir-los com és el seu català, expliqui'ns algun lèxic ric d'aquí. Diu, no, no, és que nosaltres parlem malament el català. Diu, no, no, vostè parla amb accent occidental. No, no és que parlem malament, és de poble, és de pobre. Parlar així és de pobre. Ja, ja se l'han com. Quan entres així, ja està, ja tenen la victòria guanyada. Almenys tenen, canvien el castellà, i la cosa pot morir amb no res.

Hi ha un altre constant, el català, instrument pervers del nacionalisme per arraconar el castellà, i una manera de jugar aquesta carta és donar veu a grups molt, molt minoritaris.

Sometimiento, ¿eh? Al país, ¿eh? Imagínate el mundo o la razón.

¿I analitzàveu articles editoriales? És a dir, analitzàveu de tot dins el diari?

Efectivament. El que vam construir. Per què et vas fer aquest mal? Ha de ser horrorós això que has fet.

No era necessari posar ciència a la intuïció, aleshores a partir de la intuïció tothom la tenim la ciència a partir d'aquí pots fer afirmacions d'aquest tipus, altrament són simplement indicacions intuïcions no ciència, el que hem fet és ciència Una cosa,

quan això ho fa la dreta i la dreta extrema, dius, bueno, és un enemic és Darth Vader contra Han Solo i tal està molt clar, el problema és quan això ho fa l'esquerra progressista.

Perquè hi ha diferència, però, entre els diaris d'una banda i de l'altra. Ara no parlo Catalunya i Espanya, sinó entre els diaris més progressistes i els que no ho són tant.

En l'àmbit de llengua castellana hem agafat i d'àmbit espanyol, El País, ABC i El Mundo, i aquí, com deia, El País sí que era una miqueta més a vegades d'un costat, a vegades d'altre, per això l'exemple que hem posat és a vegades d'altre. A vegades d'altre, sí. I aquí hem agafat el periódico La Vanguardia, que escriuen també en castellà, o han començat en castellà, l'Ara i el Punt Avui. Sobretot l'Ara i el Punt Avui van molt més a la defensiva, com deia, a respondre, a fer una rèplica a aquest marc mental negatiu. Què passa amb això? Que tu continues parlant en aquest marc mental negatiu, de negativitat.

Perquè tu vols viure tranquil, és que no vols estar tota l'estona sent proactiu, perquè el que vols és anar a prendre un cafè amb llet tranquil, en català, o anar a comprar el diari en català tranquil. I no podem, estem tota l'estona reaccionant. Aleshores et diuen, que pesado con el català.

Sí, ja, és que eres tu el pesado. Perquè amb tot això, sobretot a nivell espanyol, el resultat final és que generen gent que potser això del català li era igual. Que el comencin a, no sé si a odiar o a predisposar-se en contra, que hi hagi catalanofòbia en el sentit lingüístic de gent que potser no s'hi hauria ficat, però clar, a base d'anar llegint, llegint, llegint.

Un idioma antipàtic, no ho has sentit a dir això també?

Això és el resultat real d'això ja? Ho estem tenint? Efectivament acabes tenint unes ideologies lingüístiques implícites implícites, no explícites perquè ningú t'ha dit has de pensar això però implícitament amb tot el que has estat exposat acabes tenint una visió negativa d'aquesta llengua perquè amb tot aquest input com més exposat estiguis amb aquest input i també amb l'input de la contrarreacció dels mitjans de comunicació d'aquí perquè sempre estàs parlant en termes negatius per tant. Això fa que diguis, ostres, llengua catalana igual a polèmica.

No, i fixa't, fins i tot, arma electoral, ara que parlàvem d'algoritmes, a vegades no cal anar a l'algoritme,

cal anar a llegir. El PSOE sí, el antiguo partido constitucionalista que Sánchez ha convertido en la carcasa de su caudillismo, el que apoyó de boquilla la aplicación del artículo 155, entrega ahora a sus aliados sediciosos la llave del supremacismo lingüístico. Mare de Déu. ABC, maig de 2020.

Això sí que ho ha escrit Darth Vader, és una cosa tremenda. És una eina política també.

Efectivament, també no, és una eina política. Cada vegada la llengua s'instrumentalitza més amb finalitats polítiques. Deixa'm que posi un exemple

molt ràpid, perdona, del que li preguntaves ara, de si això acaba arribant i influint a gent que en principi no té aquesta ideologia tant de dretes, sinó gent més progressista. Jo treballo ara amb una emissora que tenim la meitat de la plantilla a Madrid. Són progressistes, de socialistes cap a l'esquerra. Jo m'he trobat amb aquesta gent preguntant-me a mi, però. Això encara a 2026. Habláis catalán todo el día y entre vosotros. Sí, sí. Una mica, però per curiositat I t'ho pregunten en de bones, diguem. Sí, però al darrere hi ha un punt de. No cal. ¿Para qué? Si tenéis otros idiomas como el castellano.

I no t'han dit també per ser catalans bastant simpàtics? Sí, això també. També és un clàssic, eh? És que jo no ho soc. Sí que ho ets. Ah, sí, una mica.

El Vicent Climent Ferrando ha estudiat i ens ha agradat avui posar-ho sobre la taula. Gràcies per acompanyar-nos a la tarda de Catalunya Ràdio. A vosaltres. Farem una pausa i donem la benvinguda als extraterrestres. Ara ve el Marc Artigau.