Vulneració dels drets lingüístics a la justícia: "Passa molt sovint"

Deixa'm saludar la Ruth Carandell, que és directora de plataforma per la llengua. Ruth, bona tarda. Hola, bona tarda. Aquesta situació en el marc d'un judici, és a dir, en un moment de més vulnerabilitat pels acusats, pels testimonis, pots estar nerviós, pots estar-te jugant una condemna més dura o menys dura i vols expressar-te en la teva llengua. Això passa habitualment? Pot passar? És comprensible que passi una cosa així, que no et puguis expressar en la teva llengua quan hi tens tot el dret?

Passa molt sovint, passa tan sovint que la gent ja ni es queixa, que ho dona per fet. I les queixes que a nosaltres, per exemple, ens arriba al nostre saber de queixes, tenim inclús coaccions pels propis jutges perquè la gent canviï de llengua. I tenim també endarreriments judicials perquè es presenten en català els escrits. I tenim també dades, que comenteu ara vosaltres que no se sap les dades, la mateixa Generalitat té penjat el seu portal web. La dada que el 80% dels escrits que es presenten en català exercent el dret a opció lingüística del procediment no respecta. Directament, de cada 100 peticions o demandes que es presenten per un procediment que es fa en català, el 80% es tramitaran en castellà directament perquè així ho decideix l'oficina judicial. I això no és culpa de les empreses, sinó que és culpa de qui dissenya aquest servei, que és un servei que ve directament al servei de la justícia regulat i en un marc normatiu que afecta tot l'Estat. Hi ha una llei, que és la llei orgànica del 2024, que és la llei de defensa, on diu que tots els intervinents en un procediment tenen dret a poder fer servir la llengua, sobretot si és l'oficial d'aquell territori, Però l'oficial d'un territori serveix per a tot l'estat, o la seva llengua materna per garantir el dret de defensa. I això ve de les directives europees que s'han hagut de transposar a la normativa espanyola, que també ha fet que s'hagués de canviar la Llei Orgànica de Poder Judicial, i que, a més, dona una garantia suplementària, en el cas que hi hagi alguna empresa que faci aquestes coses, que és que el mateix jutge pot, en aquell moment, habilitar qualsevol funcionari o qualsevol persona que cregui que pot. Conèixer aquella llengua perquè aquell servei es presti d'una manera correcta i em sembla que saber parlar el català a Barcelona no sembla una cosa gaire difícil trobar algú en aquell moment que passés per allà o que estigués treballant al propi jutjat.

El que diu el departament és que ara fa un requeriment a l'empresa per demanar-los què és el que ha passat. Perquè, clar, aquí és evident que en el moment en què es va fer aquest concurs el departament demana que se sàpigui i que es pugui traduir del català. Aquí el que falta, per tant, és control per part del departament que allò que es va contractar en el seu dia s'estigui realment desenvolupant.

Poden faltar més coses, perquè depèn de com es liciti, tu pots demanar això a tots els intèrprets o pots dir que aquest servei te'l prestin, però tampoc sabem què va demanar el jutjat quan va demanar l'intèrpret, perquè si el jutjat no va explicar quina mena d'intèrpret necessitava, m'entens? És a dir, que també depèn de veure com estan elaborats els tècnics d'aquesta licitació. És a dir, que això és culpa de l'administració i culpa de l'empresa. Si l'empresa no ho ha fet, evidentment s'ha de sancionar. Però des de la nostra experiència, amb molts, molts contractes per moltes coses, la llengua mai és pedra de toc per després sancionar les empreses. I a més a més,

en l'àmbit de la justícia, on ja sabem que és un dels grans àmbits en què el català està especialment en una situació de poca utilització.

Però és que ja us comento que si de cada 100 demandes que es vol començar un procediment en català, que es té tot el dret la pròpia administració de la Generalitat quan el rep, ho tramita en castellà igualment, el 80% tot això ens desincentiva o com algunes de les queixes que tenim nosaltres quan algú entra en una sala i el jutge li demana que canviï d'idioma o aquest perquè és mediàtic de cas i s'ha seguit però també n'hem tingut nosaltres algun altre mediàtic a vegades i no vull pensar que aquest sigui el cas la llengua es fa servir també com un motiu més de de punició en aquell cas concret i de. Que a alguns els fa hilaritat, però a altres ens frappa molt i ens afecta en allò més essencial que és la llengua, com a dret humà de les persones.

Per cert, aquesta setmana ha quedat resol un altre tema en aquest cas, en un àmbit col·lateral de la justícia, com és el dels notaris. Per un cas d'un ciutadà que va haver de pagar doble perquè li fessin una escriptura en català.

Sí, la llei de normalització lingüística es diu que les notaries han d'expedir i tindre com a mínim en català i que hi ha un dret d'opció lingüística. Les notaries posen un cartellet a l'entrada, a vegades o a vegades no, i això va ser una cosa que no les havíem demanat, però en aquest cas una família va anar a signar una compra-venda i ningú els va comentar res sobre l'idioma i quan van ser a casa es van adonar que l'escriptura que els havien donat era en castellà. I a sobre hi havia una fórmula que deia que se'ls havia deixat l'opció lingüística i que aquella era la tria que havien fet. Van reclamar contra això, assessorats per nosaltres, i finalment es va requerir pel col·legi notarial a la notaria que a partir d'ara els van recordar el que diu la llei, que és estrany també com això dels jutges i els notaris, que són els experts en lleis, que acomplissin això, però és que a més. Li van cobrar, com dius, dos cops per cadascuna de les escriptures quan van haver de fer-la en català. I vam haver de fer un altre queixa demanant que es retornés els diners i aquest agost els van tornar finalment els diners. És que tot això és com un problema estructural que el que fa és que tot sigui difícil, que costi i que un estigui disposat a plegar-se, a no defensar els seus drets lingüístics o viure plenament en català amb normalitat, que és el que et tocaria, no? Vivint a casa. Aquí el que anunciem és que, havent-se reconegut tot i havent fet rectificar la notaria, finalment no se'ls ha sancionat a la notaria per no ve complert el que estableix la llei. Com tampoc en aquesta investigació que parlàvem ara, només s'investigui què és el que ha passat amb l'empresa, i no s'investigui de debò què és el que ha passat amb el propi departament, amb el seguiment. Del que és la contractació d'aquest servei o que ha passat en el propi tribunal per no garantir els drets dels ciutadans.

De fet, segons un estudi que vau fer vosaltres mateixos, el 70% dels notaris, 7 de cada 10, no donen als clients l'opció de poder-ho fer en català. Directament, ja van a la castella directament, no?

Sí, sí, és així, això era el 2018, però veiem que no ha millorat, almenys continuem tenint queixes, i jo que vaig participar en l'elaboració d'aquest estudi, que el fèiem al peu de les notaries, quan sortia la gent els preguntàvem, en quina llengua us han fet l'escriptura? Deien en català, perquè ens atesa en català, i quan l'obrien i la miraven del sobre, dient, Ostres, però la tenim en castellà. O sigui que la gent no era ni conscient, ja no els havien donat l'opció, però no eren ni inconscient perquè la manera com els havien atès potser els donava la sensació que tenien la documentació en una llengua que finalment

tampoc tenien. En Ruth Canandell és directora de la Plataforma per la Llengua. Gràcies per acompanyar-nos i bona tarda.

A vosaltres, perquè us interessin aquests temes.