T1xC2 - Zuhal Sherzad (Afganistan)

Catalunya Ràdio -Catalunya Àudio: Són malalties.

Finalment, després de llargues setmanes d'espera i burocràcia, el meu contacte a l'Afganistan confirma el que ja ens temíem: els talibans ens deneguen el permís per entrar al país. Hi havia pogut accedir els 2 últims anys per conèixer les conseqüències del canvi de règim, sobretot per a les dones. Però últimament els extremistes gairebé no donen visats a la premsa internacional, i encara menys si sospiten que farem d'altaveu d'una meitat de la població que volen silenciada. 23 milions de dones víctimes d'una partida de gènere, d'una guerra psicològica i sense armes que les mata lentament, lluny del focus mediàtic. Ara el més difícil és explicar-li que no podran viatjar a les alces que havia de ser la protagonista d'aquest episodi. La vaig conèixer a Kabul el 2022 i des de llavors no ha parat de plantar cara als fonamentalistes amb l'arma que més temen:

l'educació: el se Txell Feixas Torras,

periodista, i això és Dones en lluita. Les Google, com jo, està il lusionada amb aquesta aventura. Fa temps que la planejaven plegades, n'anaven parlant durant converses entre Kabul i Barcelona, però aquesta vegada no podrà ser, i toca dir-li, per videotrucada. Això sí, amb l'equip pensat una possible alternativa perquè la seva història no quedi sense explicar-se. una mica esbojarrada,

però perquè no hauríem intentant -ogilvy, hola, Cómo estás peor y tú

y tú y combatre aquí una una mica tristos? els talibans, al final ens han denegat el permís per entrar a l'Afganistan i per tant, no podem ni viatjar ni ni podrem retrobar-nos.

Quina mala notícia. Però per què és 9? és la manera de venir.

Portem molts mesos treballant-hi, però no ens deixen entrar al país. Ho sabem quin greu que em sap Txell.

M'agradaria molt que vingués 6 i tenir-la al costat perquè ho veiéssim tot en primera persona. Les dones i les nenes amb qui estic treballant necessiten que se'ls escolti, necessiten el salt veu fosses.

De seguida m'adono que les està acostumada a trobar escletxes a la presó de dones que ara és l'Afganistan. No tira la tovallola per una simple negativa dels talibans, així que li llanço la proposta.

En tot cas, hem pensat que la teva història s'ha d'explicar ara amb més raó que mai, i et semblaria fer igualment el documental Perú gravant te tu mateixa amb un telèfon mòbil.

El que tinc és si creus que es pot fer així. Han de ser dies i m'ajuden si ho puc fer i ho puc firmar jo mateixa. arriscat. Necessito ser estricte amb la reflexió. Si tot establiment, per menystenir un relat,

una història, fer aquest capítol a distància i d'amagat dels talibans és més lent, complex i delicat. El primer pas és comprar l'equip tècnic, un telèfon mòbil amb una capacitat d'enregistrament potent, micro fonia i altres complements. La idea és que enregistri el seu dia a dia, durant els pròxims mesos i amb el material que en sorgeixi, es pugui fer aquest cas i un documental. Per tant, la qualitat ha de ser òptima i això que per nosaltres és senzill, per ella és més complicat. Les daneses estan limitades per un centenar d'addictes de l'anomenada llei per la propagació de la virtut i la prevenció del bici. A part de no poder estudiar, ni treballar, ni vestir se com volen, ni manifestar-se i ni tan sols fer sentir la seva veu públicament, tampoc poden sortir soles al carrer. Gairebé sempre necessiten un acompanyant masculí, un mag Ram, que en diuen. Per tant, anar de compres pot ser tot un repte, igual que buscar una amiga de confiança que estigui disposada a filmar la quan calgui. Aquest procés desencadena un intens anar i venir de missatges.

Li he preguntat a un amic per la seva,

pero no pot ser que hem d'avançar en l'opció de tenir un mòbil i gravar amb el mateix fun? Vicens. Si vols, podem organitzar una reunió dijous vinent també de preparar guions i les coses que hem de cobrir. A més, m'agradaria saber la teva part, perquè, combinada amb la meva, em digués què en pensen. Se Perdona que et respongui una mica tard. Estava ocupada amb la crisi. Té com he començat els rodatges inicials. Estava en poder gravar la meva habitació, la meva rutina diària, fer ninos. Enviaria els vídeos i així els pots veure. S'hi va aconsegui escenes que no puc gravar jo mateix. Potser em pot ajudar la meva millor amiga, el domino la tecnologia i el pot donar un cop de mà. Us volia dir que m'encantaria aparèixer al documental amb la meva cara i identitari, perquè per mi és una oportunitat de demostrar al món que les noies afganeses plantem cara

Dificultats, challenges.

Desde que Bolton, és la determinació de les locals per fer sentir la seva veu i la de les seves companyes ens evidencien aquest capítol del pop, cas encara és més necessari a Barcelona, a part del nostre equip, i tinc una gran amiga i aliada, la Nadia Ghulam, activista afganesa exiliada a Catalunya i fundadora de l'organització Pons per la pau. la mentora de la jove. La Nadia va haver de sortir de l'Afganistan i viatjar a Catalunya per rebre assistència mèdica i va confiar en la nostra protagonista: la gestió d'una gran xarxa de centres educatius. Ara les local amb poc més de 20 anys, lidera una quinzena d'escoles amb 700 nenes i noies arreu del país. Amb el retorn dels talibans s'han hagut de portar aquests centres a la clandestinitat.

Vistos molt bé, comencem a estafar.

Primer de tot, voldria dir que, com ja sabem, ens és molt difícil amagar-ho tot els talibans i per això hem ocultat les nostres activitats als centres. No tenim els centres amagats en cases. Ningú sap que a dins i a un centre ni que s'hi fan activitats. Però quan hi entres, veus que hi ha centenars de dones i noies fent un munt de coses, que es formen, estudien.

En esta área.

Heu sentit les local. Però en una entrevista antiga del 2022, l'any que ens vam conèixer llavors ja m'hi impressionava com s'encarava a l'arribada dels talibans i per això ara volia tornar a l'Afganistan. Buscava aprofundir en la seva història, en la transformació d'una adolescent i impacient per aprendre en una jove, obsessionada per garantir l'educació de les seves companyes. Però el que ens hagin denegat el visat per viatjar ho canvia tot de moment. La conversa que jo somiava tenir un altre cop cara a cara, comença amb les local. A l'altra banda de la pantalla de fons veiem 3 tejar amunt i avall la seva amiga amb una ira que, seguint les indicacions del nostre equip de Barcelona, busca on ha de col·locar la càmera. Començo preguntant-li per una infantesa que sens dubte va marcar la nova Vueling.

Quant a l'aigua Maig,

a la meva infància va ser molt diferent. El meu pare sempre va tenir la idea que tothom havia de rebre la mateixa educació i sempre va donar suport als meus germans i les meves germanes.

En total, doncs, fe Vaig néixer el 2003 i en aquell moment la situació política del país era força bona, nova que eleven. Així, no hi havia el règim talibà, que hi havia el govern republicà i l'agent tenia llibertat a institut riscos. Anava l'escola saltar i de vegades sortia amb les amigues. Daten a esto. En aquella època anava pel carrer amb roba molt còmode i el sentit assegura que sabia que ningú em diria que per ser

una noia, sí, La dona no podia anar d'aquella manera, Les locals.

No estava especialment satisfet amb el que feia l'escola ni amb el que premia. Per això es va apuntar a uns cursos complementaris que llavors organitzava l'ONG BNG Pons per la pau.

Todavía hay 3.

Escola no me'n fiava gaire de l'escola. No estava gaire satisfeta del que ens ensenyaven que ocupi. Jo volia anar més enllà, aprendre més coses, comprendre més coses, que això no és la petita. Vaig començar a escriure contes de la mestra. Va dir que hi havia una dona molt interessada en el que jo escrivia que volia conèixer gaita, i vaig pensar:

Ostres que ve de conèixe, triomf, energia de Al darrere, la Nadia.

Va ser la dona que va canviar la mare, tenia seqüeles de la guerra, havia tingut lesions al cap i va decidir vestir amb roba d'home per fer-se passar per home i treballar, perquè en aquella època són les noies i les dones no tenien ni dret a sortir al carrer. Blai. I va treballar molt i va estudiar van Espanya i finalment va fundar l'Organització per la pau. Si fa un pols per la por que deixa.

Alonso dicho zanjado dijo: Se d'haver jugat gaire.

la mitad.

La Nadia va dir ahir: Guaidó, ho fas molt bé. Els venia als nostres tallers i vaig passar de ser alumne a ser mestre. Mentre vaig començar a ensenyar altres noies, em feia molta il lusió. I vinga més. Per mi era un honor que se'm reconegués la capacitat que tenia.

Segona feixista.

A l'Afganistan tenen un fus horari diferent i es fa fosc més aviat que a Catalunya, deixant la conversa aquí, perquè ja hi ha poca llum i el senyal d'internet és tan dèbil que la seva imatge es congela. Però amb encuriosit saber com va viure la Nadia aquest procés de descoberta que m'ha explicat la local.

Així que vaig a casa seva a Badalona Avui.

Uns plats molt em recorden. La meva mare gana per aquí. un pa típic farcit de patates i ceba. A Catalunya tenen truita de patates, però al meu país tenim pares.

Mentre Prepara aquests plats tradicionals per a uns càterings, amb que recapta diners per finançar Pons per la pau, li pregunto què recorda d'aquelles Urgel de només 14 anys, la seva mirada i el seu gest, sempre molt durs, Sandro Rosell, i se li dibuixa un somriure dolç mentre hi pensa.

Quan la jugada ha arribat el primer dia entre classe, on hi entrevistant les nenes, hi ha molta, molta emoció, en diu. Jo també escric. M'agradaria que $$'s el meu escrit si em donessin un fill. Va però també entre el que fas, perquè he sentit d'atur i m'agradaria molt estar part d'aquest Qui era una nena petita, però amb unes hores per ANSA i amb una llum que no podeu imaginar que ella no de per la pau, però és el pilar de punts de pau més fort.

S'ha El motiu perquè, en un moment inicial de l'organització, quan no trobava enlloc a Kabul pels tallers local, li va oferir a la Nàdia encabir los a casa seva, que ocupessin una de les habitacions on vivia amb els seus pares i 4 germans. Van fer-se molt amigues i va ser el principi d'una xarxa formativa que, anys després i de manera inesperada, es veien obligades a soterrar.

En un moment on viuen un moment, en un moment determinat, de cop i volta, tot va canviar i el motiu va ser que els talibans els van prendre el poder el dia que van rebre la notícia i que van veure que havien arribat a Kabul i ho van deixar estar tot i van trucar total les mestres i a les alumnes per demanar-los que no sortissin de casa. Va ser un dia molt trist. El primer que vaig pensar va ser si serien tan cruents.

El meu havien estat abans ho el típic juny estiuenc.

Els talibans eren conscients que les dones i les noies eren molt valentes, estaven molt ben formades. Ens havien passat 20 anys enfortir-nos, independitzar, i els talibans van pensar que els poden fer per sotmetre les encara més que varis. Em vaig adonar que les postures, que aquelles restriccions encara eren més perilloses que les anteriors, perquè el que volien era que ens afectessin mentalment. Dani Jiménez Geli Va ser un degoteig.

Primer van prohibir l'escola secundària les noies. Després també els van prohibir l'accés a la universitat i així van anar reduint l'espai per a les dones. Amb cada nova limitació, ella s'enfonsava una mica més psicològicament les local. Estava frustrada després de $$'s obligada a deixar a mitges la carrera de Ciències, Polítiques i Relacions Internacionals que estava cursant cada vegada més enrabiada. Aquest cop tampoc es va quedar de braços plegats.

Virgili 820, qua no suportava quedar-me callada sense defensar-me. El volia sortir al carrer i fer alguna cosa i la Nadia va dir que tinc una idea molt bona. Farem una cosa, no iniciarem una campanya amb llibretes i Belis va ignorar pocs. Es tractava de comprar llibretes i olis i repartiran a tothom per la ciutat i fins i tot els talibans força gaire. El primer que vaig fer va ser en el Ministeri d'Ensenyament Superior, que facilita la porta, hi havia 2 guàrdies que van mirar com preguntar-se perquè m'hi acostava i que pensava fer. Els vaig dir: Toto, un regalo, aquesta llibreta no us la podeu quedar perquè jo no la puc. Aprofitades, ara vaig a classe. No vaig a la universitat, com que jo no la puc fer servir. Potser la podreu aprofitar vosaltres.

Dilluns van fugir femenina El Vaig

veure un altre talibà que hi havia allà amb l'alarma cap mirar. Iceta, en, canvi, em va dir: el dia 20 a l'aigua.

En aquell moment vaig pensar què em dirà.

Potser em diu per la presó que jo vaig per un banc i em va dir que he de dir: per mi no n'hi ha de llibreta i valida. També anomenats donat de diners, havien fet servir una arma, però no ho avali. No és una gran lliçó, és clar, senyor Guinó.

Se'n va sortir. Però més enllà de l'acció individual, havien de donar resposta a unes noies a Terribas i sotmeses a un confinament forçat.

Són actes semblants.

Al cap d'uns mesos vam decidir buscar-hi solucions. Ja no ens podíem quedar mirant-ho sense fer res. Avui vam començar a fer classes clandestines i tot i que els hi vam dir a totes les mestres que fessin classes a casa seva per educar les nenes de la gent que cal saltenc.

Les seves accions són cada vegada més arriscades. Les protestes de dones, molt habituals en el primer any dels talibans, pràcticament han desaparegut del carrer per la duresa de la repressió dels extremistes. Però la dissidència treballa sense descans i d'amagat. A banda de proporcionar educació a nenes i noies, una altra de les prioritats, Telesur gel, és obrir biblioteques secretes. No estan legalment prohibides, però sí que estan molt mal vistes. De petita eren temples de lectura on refugiar-se i un dels primers vídeos que rebem ens la mostren enfeinada.

Amb aquesta missió Quintanas en Lluita,

el Congrés dura 5 Vacunas.

se. Mentre fan el primer del matí, ella i el seu pare, a qui sentiu de fons, discuteixen sobre quins llibres han de comprar, quin mercat els han d'anar a buscar per omplir les lleixes d'un pis anònim habilitat al nord del país. Les locals, com totes les dones, no poden dirigir-se ni mirar a un venedor directament per fer-li una comanda. Ho ha de fer sempre a través de la figura d'un home, en aquest cas el seu pare, un puntal i aliat que de manera afectuosa li diu de Bosch, reconeixent-li l'autoritat que el règim li nega. Ell, corpulent i afable, amb la barba i els cabells blancs, ella menuda i va llogar, dice, amb uns ulls que li somriuen tant com els llavis. Més que pare i filla. Ara semblen 2 amics planejant una gran aventura. Un cop han acabat la llista del les les local l'agafa uns quaderns i ajuda a estudiar la seva germana petita, a qui la mare tot just acabat de pentinar sobre el matalàs del costat. Té 13 anys i està trista, descarnada, una mica deprimida, com a totes les nenes de la seva edat. Li han robat l'escola i part de la infància. La salut mental del col·lectiu femení empitjora de manera alarmant, m'explica la Nadia. El 50% de les persones que es treuen la vida són noies. Es mouen entre la resistència i.

El suicidio, la necesidad. Hi ha una noia que ha intentat suïcidar i no s'ha mort i que tenim una que s'ha cremat, que no fa més seva família, no li volen curar que un altre. Tenim que generen per maltractament i l'hem fet fora de casa. Una altra que els talibans li han portat una nit. Hi ha en la seva família. Ja no nipona, però 100% de les dones afganeses ara estan patint una depressió que és molt forta. Llavors, psicòloga: no tenim psiquiatre, no tenim hospitals per a nadons, no tenim aquestes dones no. El suicidio. Queda algo.

La rutina diària de les locals continua. En un dels centres formatius de Kabul, des de la ciutat es divisa una catifa de casetes humils que s'estén pels turons que la custòdia, la capital afganesa, barrejar història amb modernitat. Molts exteriors ens fan viatjar al passat entre edificis vells i atrotinats, mercats i controls militars. Però alguns interiors connecten amb el present a través de botigues i restaurants equipats amb tota mena de luxes i comoditats. Se Avui, com molts altres dies, les el caminar sola per Kabul, sense cap home, pot acabar detinguda, fins i tot segrestada amb explicat. Però el seu pare està impartint classes i els seus germans també hi treballen. No poden fer-li de Guardians. Cada dia es queixa. En aquesta ciutat bulliciosa, cada vegada s'hi veuen menys dones passejant i les que es veuen normalment van acompanyades i tapades del tot, ja sigui amb el tradicional burka blau cel que les cobreix de cap a peus o, com és el cas de les local, amb un hijab fosc per obrir-se els cabells i una mascareta anticovid que els amaga nas i boca. Tenen prohibit el color blanc i portar talons o bandes. Ni rastre dels texans camisetes on la cabellera a l'aire de fa només 4 anys i enmig d'aquests carrers plens d'homes armats amb fusells i clars ni cops, les local. Jove i sola, no passa desapercebuda si cada recorre els homes de la família quan visita altres províncies, perquè el risc és més gran. Les carreteres estan plenes de controls i, en, general, fora de la capital, la població tendeix a ser encara més conservadora i les restriccions són pitjors. Un Un cop comprats els llibres, arriba un dia molt desitjat per les locals. Fa mesos que hi treballa ella. El seu pare i 2 amigues viatgen de Kabul a Beslan per obrir la nova biblioteca. Més de 250 quilòmetres de carretera muntanyosa amb sots estones, nevada i plena de controls de seguretat dels talibans. 8 hores d'atenció perquè porten el maleter ple d'un material que no agrada als extremistes. La biblioteca, com les escoles, és també una zona segura on nenes i noies poden trencar l'aïllament imposat. Però quan ja haurien d'estar feinejant entre llibres i estanteries, la Nadia va enviar un missatge explicant

que acaben de tenir un gran ensurt.

Estic molt trista que acaba d'enviar missatges perquè estaven a la biblioteca de Bagram. Van portar llibres ni va venir. Els talibans i alt i la monitora y pares han pogut fugir. Van escapar, però van portar el coordinador de la biblioteca de Belgrad. Els talibans encara no sabem on li han portat i com està, i si li trobarem o no per gust que ens han atacat. Això és és molt fort si el que està passant és molt fosc.

Truco a les local. Té el mòbil desconnectat. Hores després amb deixa un àudio de Watson, el seu to de veu sempre alt.

Optimista ha cambiado.

Film. No estic gaire bé a mi perquè m'han passat moltes coses des de l'incident que ja saps. Guíxols, Ja sé que la Nadia ha explicat la passió és terrible,

No em sento segura aquests dies d'un fil.

L'endemà mateix de l'atac, la Nadia, des de la seu de Badalona, de Ponts per la Pau, truca les Ogier que, des del centre de Kabul, li actualitza diàriament el funcionament dels programes que lideren. Però avui la prioritat és com està, després de l'inici.

Se ha ido al mono debe Furiase.

S'ho massa. Quan es jugava el bon dia o abans-d'ahir, vaig veure el teu missatge i em vaig preocupar molt per tu. Em van preparar el trasllat de 470 llibres des de Kabul fins a la biblioteca de Berlanga. Mira, anava amb la moneda de l'advocada se la mànager de la llibreria d'aquí a Kabul. Quan creus que algú els va explicar als talibans que estàveu transportant llibres o no, que van passar, el primer desafiament era la carretera a la reforma. Ho esteu bé, no Tu saps, Nadia, el camí és molt i molt perillosos. Hasta el cap de 8 hores. A les 12 del migdia entre, vam arribar a 30 h. Quan vam arribar, portàvem un munt de llibres. La Manxa, El germà de la directora de la biblioteca, va venir a ajudar-nos a carregar-nos, perquè pesava molt i nosaltres no els podien portar fins a la biblioteca, en què, i suposo que va ser en aquell moment que algú ens va denunciar els talibans de taula, quan de sobte vam sentir un enrenou, van venir els talibans. Es van mirar les aules, sovint mirar tot, i ens van preguntar què feia. 10, aixequin per desgràcia, el noi que ens ajudava també hi eren, li van pegar. Jané ha dit que la situació era complicada, però els vaig dir a les noies: anem a la biblioteca, col·loquem els llibres als prestatges i fem el que han vingut a fer, que no està mal feta. No és amic. Taxes hostils dur baixos d'éssers nota són les 2. Van detenir el germà de l'anime lema Broadway, de restes exacte. El van detenir exac.

I jo, i ho resta.

Ens endinsem en bé.

De vegades Has de recordar això que has fet. El que hem fet totes, jo i tot l'equip fins ara és un acte de valentia. De vegades penso que hauria de formar part de la història, que hauria de sortir als llibres d'història de l'Afganistan. perquè han fet una cosa històrica que no és qualsevol cosa.

No, obstante, Al cap d'unes hores rebo aquest missatge

de la Nadia: Hola, bon dia les pero que estiguis molt bé.

Mira la família de Xavi. Si la comunitat han localitzat on està el coordinador nostre, el noi, això era el pas més més feixuc, perquè si no trobes on està, és impossible que faci ningú. Llavors això és esperança i està ja per anar buscant la manera de poder alliberar això.

Per sort, passarà al cap de pocs dies i moltes gestions. Però l'alegria no dura gaire perquè la pressió és contínua i creixent amb tot les local. Ni s'ha plantejat frenar la seva activitat i manté el seu full de ruta previst. Avui li toca viatjar a altres centres formatius

disseminats pel país se dijous que ve a la subhasta. O bé, gràcies. I vostè, agrària, parlo amb una estona. Amb això espero Que estigui bé.

Vaja, benvinguda. Descens tèrmic, veure com van les classes bandera 5. orden: gómez Font.

Avui us heu portat una cosa: ja sabem que per una noia a una dona és vital donar importància a la gent, sobretot cada mes quan ve la regla. I com que el nostre centre de Kabul, i noies com vosaltres, que saben cosir, us han fet unes compreses

Aprofitant retalls, a mi em donen.

Són compreses de roba fetes a mà, cosides un a una perdona, vinculades a l'organització en altres espais disseminats per Kabul, una activitat que les locals supervisa periòdicament. Centres de costura que, a banda de servir de tapadora per amagar les escoles clandestines, cobreixen una necessitat bàsica i molt estigmatitzada del col·lectiu femení. I és que de la salut sexual i reproductiva no se'n parla, ni tampoc hi ha metgesses que atenguin les noies. Això fa que l'organització es trobi cada vegada més urgències mèdiques desateses, casos que intenten resoldre contractant dones, professionals, ginecòloga i psicòlogues d'amagat del règim. Però aquest anar i venir constant de les alt, haver de travessar perillosament tantes línies vermelles, li acaba passant factura d'una manera que no s'havia imaginat.

El mateix balanç, bona tarda, ja són més. Et volia dir un parell de coses. El film: no estic gaire perquè no m'han passat moltes coses, que gravaria un vídeo explicant que se'n penso seguir com amb 112 va Netflix.

Només hores després d'aquest missatge, les alma envia un vídeo en què se la veu espantada. En una de les nostres converses ja no havia explicat que les patrulles de talibans segrestaven noies i caminaven soles. Algunes les acaben alliberant, però d'altres desapareixen per sempre. Ha sigut, ella m'explica, afectada, que ha experimentat

un intent de segrest en primera persona.

Són aigües.

Maxwell Chomón tornava cap a casa després d'una activitat que havia fet a Barcelona. Ni anava sola perquè no en podia acompanyar ningú. Tothom tenia altres feines i activitats. Així com de costum, vaig voler anar igualment rendir al seu món i de sobte algú va empentar. Em vaig quedar molt parada, 18 anys que mai Font. Quan em vaig girar vaig veure uns nois que em volien agafar la mà a la borsa i se'n volien endur amb ells a Eivissa. Vaig passar por trencament amb molta por i, per tant, vaig decidir cridar molt fort perquè la gent em sentís i vingués algú ajudar-la. Em van fer rascades i ferides a les mans, però llavors vaig veure que venia gent corrent cap a nosaltres per ajudar arma. De seguida els nois van desaparèixer. Tinc sort d'haver sortit viva d'aquella situació que deixa. Aquesta història. No va de mi, sinó de centenars d'altres maies que s'enfronten aquests conflictes físics.

No Passades unes hores, ens fem una videotrucada

No Passades unes hores, ens fem una videotrucada i parlem amb més calma.

Se al com estàs avui, després d'aquesta setmana, estan tan dures amb l'atac a la biblioteca. L'intent de segrest lo era pel febrer,

va ser horrible. De Nadal, no m'ho trec del cap i és com si encara ho veiés. França queda superar aquesta situació, però demana un temps d'intentar. Refer el text per Techo y tú, y por qué los

el que van anar contra tu, els talibans em deixen, es queden.

La meva situació cada vegada és més dura. Que tenen en el punt de mira.

Has pensat en abandonar, després d'aquests capítols, aquestes setmanes?

no, no neva mai. Després d'aquesta agressió se m'ha acudit una idea nova. I si ens posem a fer classes de defensa personal per a les noies, Donde estén este los. els governen a l'Afganistan. Aquest país no tindrà futur. Per això potser me n'aniria durant un temps, però no per sempre, en armes de l'Afganistan. una decisió que se'm fa molt difícil. Sempre se m'ha fet molt difícil de ser gent.

Mentre les adopta temporalment per un perfil més baix d'activisme, vol protegir-se ella, però també els seus. Una nova generació de noies de les escoles clandestines acaba d'agradar Barça. La celebració es fa al pati interior d'un edifici on les estudiants totes enfila, donen la benvinguda a la nostra protagonista amb rams de flors vermelles i una forta encaixada de mans en un escenari improvisat amb un llençol blanc de fons i globus que li de Marc s'hi enfilen algunes professores.

Agrair a totes les alumnes i a les seves famílies per la graduació. S'ha de ser com nosaltres. Si no passarem tota la vida netejant, si teniu estudis, arribarà lluny i podreu fer el que vulgui pel futur

de l'Afganistan. Està per escriure i aquestes joves es preparen per fer-ho amb l'arma més poderosa que la Nadia i les que els han estat proporcionant: els bolígrafs i les llibretes de la resistència. Ara és el torn de les locals que s'adreça

a les noies amb un cert to de comiat kahn.

Estic molt contenta de veure'ls a totes, i sobretot aquestes estudiants tan brillants que tenim, i és tot un honor veure unes noies amb tant de talent. Breument us vull dir que mantingueu les forces i l'energia que continueu, que estudiava i que ensenyava a les altres el que heu après. Samuel tiques. Algunes noies que ara treballen amb mi, les vaig formar jo saben què s'ha de fer. Saben com continuar fent les activitats fins que torni a l'Afganistan, no s'aturarà. La meva família i les meves amigues més pròximes ho saben i els sap molt de greu, però pateixen per la meva salut, per la seva seguretat, si han d'acceptar aquesta distància per tenir un futur de fetge. Evidentment crec que arribarà un dia que ens tornarem a trobar. Els he promès que algun dia ens tornarem a ajuntaments En.

En.

Dones en lluita: un pot gastar. 3 que produït per The Mediapro Studio amb la col·laboració de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Producció: Susana Ortega González. Edició sonora: Sergi Cutillas, coordinació: Albert Murillo, Coletes, Direcció i guió: Txell Feixas Torras i Oriol Andrés Gallardo.

Catalunya Ràdio i Catalunya Àudio són les: