10 anys del referèndum del Brexit: cada cop més britànics creuen que tornar a la UE és inevitable

Steve Bray va veure clar des del primer dia que sortir de la Unió Europea era un error monumental. Els primers anys protestava gairebé cada dia davant del parlament de Westminster per denunciar el Brexit, però darrerament "només" es manifesta els dimecres, durant les tradicionals preguntes al primer ministre. 

Té el sobrenom de Stop Brexit Man i sol cridar tant com pot missatges contra el Brexit mentre les cadenes de televisió fan les emissions en directe a prop del parlament o de Downing Street.

"Les divisions creades pel Brexit entre comunitats, famílies i pobles encara hi són avui dia i hi seran durant generacions", explica a 3CatInfo. 

Té clar que el Brexit ha destrossat l'economia britànica. I no ho diu només ell. Economistes del Banc d'Anglaterra xifren l'impacte en un valor equivalent al 6% del PIB del país. Per això Bray és contundent: 

No es tracta de si tornem a formar part de la Unió Europea, sinó quan.

Gareth Steele és un altra activista a favor de "Rejoin", la reincorporació britànica a la UE. Creu que la campanya pel referèndum del 2016 va ser una aberració i que el resultat de la consulta era només consultiu. Explica a 3CatInfo l'impacte del Brexit en la cultura feta al Regne Unit, especialment pels problemes de mobilitat.

És gairebé impossible que els músics emprenedors facin el que feien abans, una gira per Europa. Fins i tot laLondon Symphony Orchestraté problemes per fer gires. 

Mike Goldsworthy, fundador de Scientists for EU i president del European Movement UK, coneix l'impacte del Brexit en el món de la ciència i considera que ha estat una dècada perduda. Recorda a 3CatInfo com abans del Brexit, el Regne Unit era al capdavant del rànquing científic europeu, al mateix nivell que Alemanya, però ara ha quedat enrere. 

A més, els científics també han perdut la llibertat de moviments per treballar en empreses o laboratoris d'arreu d'Europa, i el mateix ha passat en sentit contrari. 

Londres va votar per quedar-se a la UE

Londres és una bombolla dins el país. De fet, la ciutat va optar majoritàriament per quedar-se a la UE en el referèndum de fa 10 anys. De la trentena de districtes que formen la ciutat, només cinc es van decantar a favor del Brexit. El de Havering, a l'est de la ciutat és el que va tenir el percentatge més alt de vots a favor de sortir de la UE, un 70%.

Al mercat de Romford, el centre neuràlgic del districte, a uns 20 km del centre de la ciutat, hi treballa en Graham Gibbons, comerciant. Va votar a favor del Brexit i no se'n penedeix. Ara, però, se sent frustrat per l'acord que el govern britànic va tancar amb Brussel·les.

Gibbons explica que quan viatja per Europa troba que la gent és molt maca, educada i civilitzada. Però es queixa que al Regne Unit hi han arribat molts immigrants de fora de la UE i això ha afectat el funcionament de serveis públics com les escoles i els hospitals. "Jo tinc amics que són d'Àsia. El meu millor amic és afganès, però una altra cosa és que n'han vingut massa de cop". 

Reconeix que el seu país s'hauria d'acostar una mica a Europa, però això sí, considera que "s'ha de restringir el lliure moviment de persones". 

Karen Webb també té una parada al mateix mercat. Ven roba per a criatures. Explica que molta de la roba ve de l'estat espanyol, i amb la paperassa que ha portat el Brexit els tràmits són més llargs. És una altra brexiteer, va votar per sortir de la UE. Ara se sent decebuda, no pel Brexit, si no per allò que el govern no ha fet per aplicar-lo com cal.

No han complert. No han donat suport als nostres agricultors, la nostra indústria, no han construït les que havíem perdut, com les fàbriques d'acer a Yorkshire. 

La Tina Donna, propietària del pub The Bull, situat a un extrem del mercat, està amoïnada per la situació econòmica. Ella va votar per quedar-se a la Unió Europea i critica com va anar la campanya pel referèndum: "Crec que hi va haver moltes promeses que, de fet, no s'han materialitzat. I la gent es va creure el que solen fer els polítics, no dir la veritat."

El Brexit ha deixat de ser tema tabú entre els polítics

A les darreres eleccions britàniques celebrades el 2024, el Brexit ja no va ser un dels temes de campanya. Cap partit polític volia reobrir el meló per no ferir sensibilitats. Ara bé, els darrers mesos, els partits d'esquerra –com els Verds, els Liberals Demòcrates i alguns sectors dels Laboristes– han començat a parlat d'una unió duanera com a pas en el camí per tornar a la UE. 

Moltes persones creuen que tornar-hi és inevitable, però ningú pensa que hagi de ser aviat. Jannike Wachowiak, investigadora associada al think tank UK in a Changing Europe explicava a 3CatInfo que "la relació entre la UE i el Regne Unit no està resolta i per tant, no descartaria un nou referèndum, però no de manera imminent".

Les enquestes indiquen que l'opinió pública ha canviat darrerament, s'ha transformat des que el Regne Unit va marxar de la UE. Molta gent vol ara una relació més estreta amb la Unió Europea, "i el voltant del 55% de la població diu que li agradaria tornar a la Unió", explica Wachowiak.

Molts voldrien renegociar el retorn al mercat únic de mercaderies per reduir l'impacte econòmic del Brexit. Però la lliure circulació de mercaderies comporta la de persones, i això és una línia vermella per a molts britànics, especialment per a Reform UK. 

Com explica a 3CatInfo Anand Menon, director del grup de reflexió UK in a Changing Europe, "la victòria de Reform UK tindria unes implicacions enormes, perquè l'extrema dreta trauria el Regne Unit del Conveni Europeu de Drets Humans. I si això passa, la Unió Europea podria suspendre totes les parts de l'Acord de Comerç i Cooperació, que regula el comerç entre les dues parts".

Steve Bray, amb qui començàvem aquest article, diu que els joves nascuts després de l'any 2000 no van tenir l'oportunitat de votar i són els que volen poder treballar a l'estranger o fer-hi un Erasmus. "Hi tornarem, a poc a poc i per etapes, però hi tornarem per a aquests joves".

En canvi, Graham Gibbons, el comerciant del mercat, es pregunta: "Quants referèndums hem de fer fins que la gent al poder aconsegueixi el resultat que vol?"