Llum verda a la creació d'una empresa pública per rehabilitar 4.000 pisos del Besòs-Maresme

Ja hi ha les bases per crear una societat conjunta entre l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, Impulsem Futur Besòs-Maresme, per rehabilitar centenars de pisos amb greus deficiències al barri del Besòs i el Maresme, al districte de Sant Martí de Barcelona.

Així ho ha aprovat aquest dijous el ple de l'Ajuntament de Barcelona. La creació d'aquesta societat conjunta, però, xoca amb l'aparició d'una proposta municipal d'enderrocar 1.800 habitatges del barri, un escenari que no s'havia plantejat mai i que ha encès els ànims.

El Besòs-Maresme és un dels barris amb la renda per càpita més baixa de la ciutat i amb un dels índexs més alts de vulnerabilitat. Durant anys, ha vist passar diversos plans de regeneració fallits, fins al punt de reclamar la implicació de la Generalitat.  

Enderroc d'habitatges

La nova proposta municipal apareix a la Memòria Econòmica amb l'objectiu d'accelerar la regeneració del barri. Una part del document contempla la possibilitat de tirar a terra un dels habitatges amb "deficiències molt severes i que en requereixen la substitució".

I recull que per tirar endavant aquesta possibilitat cal aprovar una modificació del Pla General Metropolità. En cas que no s'aprovi aquesta modificació, el document recull la possibilitat de rehabilitació integral dels 1.800 habitatges amb patologies molt severes.

L'Ajuntament assegura que aposta per la rehabilitació

Tot i que la Memòria presenta l'enderroc com una opció, l'Ajuntament de Barcelona diu que en cap cas s'ho planteja i argumenta que "la creació d'una societat mercantil pública requereix diversos informes que han d'analitzar totes alternatives possibles. Això no vol dir, però, que es plantegi optar per l'enderroc". 

I afegeix:

L'Ajuntament i la Generalitat aposten per la rehabilitació.

El mateix document reconeix que en només quatre anys s'han rehabilitat 192 habitatges, i que amb el ritme actual es trigaria uns 40 anys a regenerar tot el barri. 

I reconeix que l'Institut Municipal d'Urbanisme no té prou recursos per dur a terme aquesta transformació. 

Per això, aposta per la nova empresa mixta Ajuntament-Generalitat, amb un pressupost de 415 milions –265 aportats per l'Ajuntament i 150 per la Generalitat– per rehabilitar uns 4.000 habitatges.

SOS Besòs vol que la Fiscalia investigui la gestió municipal

El sol fet que s'hagi plantejat sobre paper la possibilitat d'enderrocar bona part del barri ha creat malestar i ha fet que l'associació SOS Besòs es plantegi demanar que la Fiscalia obri una investigació sobre la gestió municipal des del 2019 fins ara.

Teresa Pardo, representant de l'entitat veïnal, diu que volen saber "per què no han tirat endavant els projectes que ja estaven redactats". 

I ha dit que "aquí gairebé no han aterrat els ajuts europeus dels Next Generation" i es pregunta "per què s'han articulat solucions a edificis que porten temps apuntalats".

També ha afegit que "no hi ha hagut alternatives de reallotjament quan els bombers han hagut de fer fora els veïns de casa seva":

Hem demanat a les forces polítiques suport jurídic per demanar a la Fiscalia que obri una investigació.

Teresa Pardo es queixa que ara surti aquesta proposta d'enderrocament, quan el 2024, assegura, es negava que hi hagués risc al barri.

També demana que l'Ajuntament assumeixi els deutes que han contret algunes comunitats de veïns després d'acollir-se a l'últim de pla d'autogestió per rehabilitar els habitatges i que no ha tirat endavant.

I, tot i que l'Ajuntament diu que la seva opció és rehabilitar, SOS Besòs en desconfia i demana als grups de l'oposició que votin en contra en el cas que s'arribi a plantejar la modificació del PGM, necessària per dur a terme les demolicions. 

Els bombers segueixen apuntalant pisos

Mentrestant, al barri continuen els apuntalaments dels habitatges. Un dels últims és el del Juan José Ariza, al carrer de Catània, 10. 

El 12 de juliol els bombers van revisar l'estat de les bigues i van apuntalar menjador, cuina i lavabo. Des d'aleshores, ell i la seva dona viuen a casa d'una filla esperant un reallotjament i que algú els digui si mai podran tornar a casa seva.

La família del pis de sota també va haver de marxar de casa seva pel perill d'ensorrament:

Aquí hi viuen més de 100 persones, i segons l'informe de Bombers hi ha un risc que pugui caure el sostre i el dels altres pisos. Esclar que hi ha preocupació.

Les constants filtracions d'aigua han malmès les bigues i el mateix edifici fa temps que té el soterrani apuntalat.