20 anys de la matança de Beslan: el segrest terrorista amb 334 morts, dels quals 186 eren nens

Aquest diumenge es compleixen 20 anys del segrest per part de terroristes txetxens i la posterior massacre de l'escola de Beslan, a la república russa d'Ossètia del Nord.

L'1 de setembre del 2004, a la festa de principi de curs a l'escola de Beslan, un comando txetxè va segrestar més de 1.100 infants, pares i mestres durant dos dies. Finalment, els enfrontaments entre les forces de seguretat i els segrestadors van acabar en tragèdia: 334 morts, 186 dels quals eren infants.

També van morir els membres del comando assaltant, tret d'un únic supervivent que posteriorment va ser condemnat a cadena perpètua. Un any després dels fets la Fiscalia General de Rússia va exculpar les forces de seguretat de cap responsabilitat en el desenllaç.

Vladímir Putin, que ja era el president de Rússia, ha rescatat el record de la tragèdia aquests últims dies per comparar-la amb la invasió ucraïnesa a la regió russa de Kursk.

De la mateixa manera que vam aconseguir els nostres objectius en la lluita contra el terrorisme, aconseguirem els nostres objectius en la lluita contra el neonazisme.

Malgrat les crítiques que li van retreure que no hagués fet prou per evitar tanta sang, i per no haver fet una investigació acurada dels fets, la crisi dels ostatges de Beslan va consolidar la figura de Putin com a estabilitzador de la pàtria. Però, ara, al cap de 20 anys, no està clar que el seu paper després de l'ocupació de Kursk li doni tan bons rèdits polítics.