El Regne Unit anuncia que prohibirà l'accés a les xarxes socials als menors de 16 anys

Restriccions i punts principals:

• Prohibició d'accés a les xarxes per a menors de 16 anys.
  
• Les plataformes de xarxes socials no podran oferir serveis als menors de 16 anys.
  
• S'adoptarà un model similar a l'australià, però amb mecanismes reforçats de verificació d'edat per garantir-ne el compliment.
  
• Les xarxes afectades serien bàsicament les mateixes: Snapchat, TikTok, YouTube, Instagram, Facebook, X, Reddit, Threads, Twitch i Kick
  La mesura s'aplicarà a les plataformes dissenyades per facilitar "la interacció entre usuaris i la publicació de continguts mitjançant sistemes algorítmics", segon diu el comunicat del govern britànic.
  
• Les app de missatgeria WhatsApp i Signal s'exclouen de la prohibició perquè es considera que encara compleixen algun valor educatiu.

• Es bloquejaran als menors de 16 anys funcions que es consideren de risc, com ara les retransmissions en directe ("livestreaming") i la comunicació amb persones desconegudes a través d'internet.
  
  Aquestes limitacions s'estendran als videojocs en línia. Aquesta protecció s'estendrà entre els 16 i els 17 anys per evitar un canvi brusc quan compleixin els 16 anys, diu el comunicat.
  
  Estudien introduir mesures addicionals per als menors de 18 anys, com ara restriccions d'ús durant la nit i pauses en el desplaçament continu de continguts ("infinite scrolling").
  
• Es vetaran els chatbots "romàntics" d'IA, dissenyats per simular relacions romàntiques o sexuals, que hauran d'exigir una edat mínima de 18 anys. Altres funcions de caràcter íntim en sistemes d'intel·ligència artificial també estaran restringits.
  
• Es reforçarà la verificació de l'edat amb mecanismes més estrictes de comprovació per dificultar que els menors eludeixin les restriccions. El regulador britànic de telecomunicacions Ofcom elaborarà un estudi urgent sobre els sistemes més eficaços.
  
• El govern ampliarà les competències de supervisió i sanció d'Ofcom perquè pugui fer complir la legislació vigent sobre seguretat a internet.

Ampli suport de la majoria de ciutadans

Després de consultar professors, pares i joves sobre les noves restriccions, de considerar les proves d'Austràlia i davant d'una consciència creixent dels riscos per a la salut mental que representen els nens que passen massa temps en línia, el primer ministre Keir Starmer ha decidit anar més enllà.

Starmer, que s'enfronta a un repte de lideratge en plena crisi de govern, ha dit que la gent esperava accions amb raó.

Segons dades d'Ofcom, els nens d'entre 8 i 14 anys passen una mitjana de tres hores diàries connectats en línia, de les quals dues hores les dediquen a les xarxes socials, i són les més populars, per aquest ordre, YouTube (48 minuts al dia), Snapchat (45), TikTok, WhatsApp.

Molts joves admeten que tenen una relació conflictiva amb la tecnologia, tot i que alguns psicòlegs i investigadors han dit que no hi ha proves que les mesures funcionin.

Lisa Nandy, ministra de Cultura i Mitjans de Comunicació, ha dit a la BBC que l'experiència d'Austràlia suggeria que, si bé alguns nens sempre podrien evitar una prohibició, això canviaria la dinàmica, "de manera que als vuit, nou, deu o onze anys, se suposa que els nens no estaran en aquests espais perquè tots els seus amics no hi seran, i això canvia la cultura de manera força significativa".

Enduriment progressiu

La Gran Bretanya ha endurit cada cop més la seva estratègia amb les empreses tecnològiques en els darrers anys, instant-les o obligant-les a imposar la verificació d'edat, adaptar els seus algoritmes i, més recentment, impedir que els nens facin circular imatges de nus fetes amb telèfons mòbils.

Austràlia va ser el primer país a prohibir les xarxes socials als nens menors de 16 anys, bloquejant-les al desembre de plataformes com TikTok, YouTube –d'Alphabet– i Instagram i Facebook –de Meta.

Des de llavors, una sèrie de països han dit que volen regular l'accés a les xarxes socials a causa de les creixents preocupacions sobre l'impacte en la salut i la seguretat dels nens, entre els quals –a Europa– hi ha Dinamarca, França i Espanya.