A judici el cas Roger Español, l'únic que farà seure al banc dels acusats la violència policial de l'1-O

Van venir a Catalunya amb l'encàrrec d'impedir el referèndum de l'1-O del 2017, i ara, 9 anys després, tornen per afrontar una petició de 13 anys de presó cadascun que demanen les acusacions d'Irídia, Òmnium Cultural i l'ANC, mentre que la Fiscalia en demana l'absolució.

Són els quatre agents antiavalots de la Policia Nacional que a partir d'aquest dimecres afronten el judici per provocar la pèrdua d'un ull a Roger Español, amb un tret de bala de goma a l'escola Ramon Llull de Barcelona. 

Es tracta del responsable del grup, l'inspector UC50; dos comandaments intermedis, els subinspectors UC51 i UC 54, i l'escopeter, l'agent UC563. 

El cas de Roger Español és l'únic de les persones ferides durant l'1-O que rebrà una resposta de la justícia per la violència policial durant les càrregues en els col·legis electorals. El judici arrenca aquest dimecres al matí al Tribunal Superior de Justícia sota l'atenta mirada de sis entitats internacionals de drets humans.

L'acusació de Roger Español: tortures i intencionalitat dels agents

A banda de la derivada política que envolta el cas, el judici per les ferides a Roger Español té una transcendència que va més enllà d'altres judicis anteriors per trets amb bales de goma. Aquí, en l'àmbit jurídic, la discussió principal no girarà principalment en qui va disparar la bala de goma, sinó que se centrarà en si l'ús de bales de goma va ser desproporcionat en aquell context. 

Segons l'acusació de Roger Español, representada per l'entitat de drets humans Irídia, l'ús de les bales de goma no era ni pertinent ni adequat. Segons l'escrit d'acusació, la situació que hi havia al carrer Sardenya no era de perill cap als agents, i, tot i això, van fer ús de les porres policials i empentes.

Una d'aquestes empentes va ser a Roger Español, que els va recriminar el fet. Això, segons l'acusació, va provocar que l'escopeter disparés a Roger Español "castigant-lo així per la seva participació en la protesta i pel seu enfrontament previ amb els agents", tal com es recull a l'escrit d'acusació d'Irídia. 

Una tesi que sosté la seva advocada, Anaïs Franquesa, en una entrevista al programa "Matins" de TV3.

En aquell context no s'haurien d'haver utilitzat bales de goma, d'entrada perquè a Catalunya havíem decidit que aquestes armes no es poden utilitzar. La càrrega comença directament a cops de porra i el primer tret se sent 8 segons després.

El tribunal haurà de determinar si el tret va ser un ús legítim de la força o un delicte, i amb quin grau de responsabilitat. 

Entre els escenaris possibles hi ha la condemna per un delicte de tortura, cosa que podria establir un precedent judicial rellevant també en l'àmbit internacional. 

Les acusacions atribueixen als quatre agents un delicte de lesions amb pèrdua o inutilització d'un òrgan principal amb l'agreujant de càrrec públic. Roger Español, l'únic cas que arriba a judici de la violència policial l'1-O, tal com explica ell mateix en una entrevista al programa "Matins" de TV3.

Soc l'únic que està representant tota la violència de l'1 d'octubre i, per tant, em veia en l'obligació de tirar endavant en el judici fins a les últimes conseqüències.

A banda de l'acusació particular d'Irídia en la causa també hi ha dues acusacions populars en el cas, es tracta d'Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana. En total, les acusacions demanen fins a 13 anys de presó per a cadascun dels agents acusats: l'inspector que va autoritzar l'ús de les bales de goma, els dos sotsinspectors que van transmetre l'ordre i va controlar com s'efectuaven els trets, i l'agent que va disparar. 

Un dels indicis essencials que consten a la causa, descobert per Irídia i confirmat pels Mossos d'Esquadra, és que l'escopeter va disparar en direcció a Roger Español fins a en tres ocasions, causant-li les lesions al tercer tret. Un fet que acreditaria una intencionalitat per part de l'agent.

Fiscalia defensa els agents acusats: actuació justificada i emparada per la seva feina

Per la Fiscalia l'actuació dels agents a l'escola Ramon Llull va ser proporcionada i justifica l'ús de bales de goma. Per una banda, considera que els agents van seguir el protocol i van anar escalant les diverses eines policials, amb mediació amb els manifestants i també amb advertiments per megafonia. 

També justifica que, en el moment dels fets, els agents es van trobar amb una situació violenta cap a ells quan marxaven de l'escola, ja que els manifestants els increpaven i els van llençar objectes. Sobre el protocol a l'hora de disparar bales de goma, la Fiscalia també defensa els agents, perquè considera que ho van fer seguint el reglament.

Per tot plegat, demana l'absolució dels agents en considerar que la seva actuació estava emparada per la seva activitat professional i perquè havien rebut ordres per part dels seus comandaments d'impedir les votacions, tal com havia establert la justícia, que havia declarat il·legal el Referèndum. És per això que la Fiscalia considera que s'ha d'eximir de responsabilitat penal els agents.

Les proves pericials: la clau del cas que assenyala els agents acusats

Les proves pericials seran un dels principals eixos del judici. Un any i mig després dels fets, l'esforç de l'acusació d'Irídia va permetre la identificació de l'escopeter a qui s'atribueix ferir Roger Español. Va ser gràcies a una anàlisi pericial d'imatges del dia basades en els elements de la indumentària de l'agent i la seva alçada. Un identificació de l'agent que va confirmar posteriorment un informe pericial fet pels Mossos d'Esquadra.

Després de 9 anys d'investigació, el jutge d'instrucció que va enviar a judici els agents, va concloure que l'escopeter hauria incomplert totes les mesures de seguretat sobre la utilització de material antiavalots. L'acusació particular de Roger Español, representada per l'entitat de drets humans Irídia, es queixen que la Policia Nacional no va col·laborar en la identificació dels agents implicats durant la investigació del cas. 

Segons l'informe pericial, l'escopeter va disparar fins a tres vegades i a una distància molt curta –menys de 15 metres–, un fet que, per les acusacions, assenyala una intencionalitat de fer mal a Roger Español i, per tant, no es tracta d'una imprudència. 

Això no només demostraria la responsabilitat de l'escopeter que dispara, sinó també de qui va ordenar disparar i de qui estava supervisant com es duia a terme l'ús de les bales de goma; per això en el judici s'acusa els altres tres agents.

Els altres ferits de l'1-O per l'actuació d'altres agents que mai seran jutjats

L'1-O, 1.066 votants van ser atesos pel SEM a conseqüència de l'actuació dels agents. 

La puntada de peu voladora a l'escola Pau Claris; el llançament de dues dones escales avall i l'agressió a Marta Torrecillas, a qui van retorçar els dits en aquest mateix centre; el cop de porra a la cara a una dona a l'escola Mediterrània de la Barceloneta; l'empenta a un home que hi havia a terra a l'escola Sant Antoni; l'agressió a un votant a qui li estiren les orelles a l'escola Pau Romeva... són algunes de les actuacions policials desproporcionades l'1-O que es van viure a tot Catalunya i en què es va poder identificar l'agent responsable. 

Tots aquests casos han quedat impunes. En total, 104 agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil investigats per les càrregues han estat amnistiats. Una mesura que, en el cas de Roger Español no està emparada per la llei, perquè es tracta d'unes lesions de gravetat –una de les excepcions– i els agents eren conscients del dany que podien causar. 

Pels tribunals –que els van arxivar les causes arran de la llei d'amnistia– les càrregues policials serien considerades com a màxim lesions i no superen el llindar màxim de gravetat per arribar a ser delictes contra la integritat moral i els drets humans. 

Els sindicats de Policia Nacional i Guàrdia Civil van rebre la notícia amb satisfacció l'anunci de l'amnistia dels agents, tot i que inicialment es van mostrar obertament contraris a la llei d'amnistia.

Observadors independents seguiran el judici

Les sis principals organitzacions mundials de drets humans seran presents en aquest judici. La missió estarà formada: 

• Amnistia Internacional
• L'OMCT (Organització Mundial contra la Tortura), que aplega més de 200 organitzacions de 90 països
• INCLO (Xarxa Internacional d'Organitzacions de Llibertats Civils) formada per una setzena d'organitzacions d'arreu del món expertes en drets de manifestació
• REDRESS, especialitzada en tortura, accés a la justícia i drets de les víctimes
• ICHRP–Espanya, amb expertesa en estàndards i mecanismes internacionals de drets humans i protecció de l'espai cívic
• DqD (Defender a Quien Defiende), centrada en drets humans, participació democràtica i protecció de l'espai cívic