"Àfrica-França: secrets d'un divorci": desempallegar-se del llegat colonial en un món canviant

L'Àfrica francòfona vol desempallegar-se del postcolonialisme i exigeix unes relacions igualitàries amb l'antic colonitzador. Després de més de 60 anys d'una independència marcada pel diàleg desequilibrat entre França i les antigues colònies, una nova generació de polítics busquen un espai i una identitat pròpies. Unes aspiracions no tan assequibles com segurament desitgen: en un món canviant, altres potències, com Rússia o Turquia, s'afanyen a ocupar un espai estratègic i llaminer. 

El documental "Àfrica-França: secrets d'un divorci" es desplaça al Senegal, a la Costa d'Ivori, a Benín i al Txad per prendre el pols d'aquesta crisi relacional. Amb entrevistes a líders africans, activistes panafricans i jovent compromès dels quatre països visitats, el film dona veu a una generació que busca sobirania i igualtat, i que rebutja qualsevol forma de tutela. I ofereix una entrevista en exclusiva amb el president francès, Emmanuel Macron, que per primera vegada participa en un documental. Hi defensa el seu compromís per redefinir la relació de França amb l'Àfrica i trencar amb les pràctiques del passat. 

La mirada africana

Una de les veus que ofereix el documental és la de l'escriptor ivorià Armand Gauz, que descriu la desafecció dels africans envers França i la necessitat de trencar uns lligams que senten que, sobretot, els han perjudicat. 

Això ve de tot el passat de dominació, de tot el passat de conquesta, de tot el passat d'imposició d'una cultura, d'una religió. Està profundament arrelat en la gent. Estem segrestats mentalment, psiquiàtricament. Tenim la sensació que, quan França té un problema, tota l'Àfrica té un problema. Per això estic assegut aquí, fent una entrevista amb unes blanques per explicar per què a l'Àfrica ja no estimem França.

O l'activista també ivoriana Pulchérie Gbalet, que treballa per promoure el panafricanisme i és molt crítica amb la gestió del govern d'Alassane Ouattara, un president que té el suport de París.  

Per nosaltres, els problemes de la Costa d'Ivori s'expliquen perquè els nostres dirigents governen malament. No crec que França els hi demani que desviïn fons públics. No crec que França els hi demani que ensorrin les cases de la gent. No crec que França els hi demani que no facin res per lluitar contra la carestia de la vida. Però de vegades estem ressentits amb els països occidentals perquè, quan hi ha algú que governa malament, ells no diuen res i fins i tot col·laboren amb els dictadors contra el poble.

O la d'un jove universitari que representa una generació més compromesa i més polititzada que la dels seus pares. 

Hi ha un canvi de generació que aspira a una cooperació que respecti els seus valors, una cooperació que respecti la seva identitat. No ens podem amagar darrere de França per poder fer realitat les nostres ambicions. El conjunt de l'Àfrica és prou madur per saber que només nosaltres podem ser amos del nostre destí.

El documental també es fa ressò de declaracions de líders africans com Ousmane Sonko, ara ja exprimer ministre del Senegal, que rebutja la presència francesa al país.

I França, què hi diu?

Després d'una crisi que va obligar a tancar les bases militars franceses de Mali, Burkina Faso i el Níger, França es va veure obligada a afrontar un escenari canviant. Qui millor que el president Macron per oferir la mirada institucional de l'excolonitzador. 

Jo diria que això és una refundació. Jo soc el primer president francès que va néixer després de la descolonització. Soc d'una altra generació. I a l'Àfrica, tres quartes parts de la població o més no han conegut la descolonització. No ens podem quedar tancats en el passat. Jo estic fent una política de reconeixement, que no és una política de penediment ni és una política que ens tanqui. Cal reconèixer les coses, veure la veritat del passat, però, al mateix temps, pensar en el futur sense complexos.

El futur, però, no sembla que passi per França, sinó per Rússia o Turquia. Ja fa anys que Vladímir Putin festeja els caps d'estat africans i fa moviments geoestratègics acompanyats d'un discurs anti-Occident. Ho resumeix Maxime Audinet, especialista en relacions francorusses:

Des de la invasió d'Ucraïna, Putin ha fet servir tres vegades més el camp lèxic del colonialisme que no pas durant tota la seva presidència entre el 2000 i el 2021. Hi ha la voluntat de crear convergències ideològiques entre els actors russos que defensen aquesta estratègia sobiranista, aquesta desoccidentalització del món, aquesta emergència d'un món multipolar, i una estratègia africana local, panafricanista i anticolonial.

El "60 minuts" emet "Àfrica-França: secrets d'un divorci" diumenge, 21 de juny, a les 23.00. També estarà disponible a la plataforma 3Cat.