Albares lamenta el "dolor" causat als "pobles originaris" durant la conquesta de Mèxic

El ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha reconegut aquest divendres que al llarg de la història compartida entre Espanya i Mèxic "hi ha hagut dolor i injustícia cap als pobles originaris mexicans" i que és "just reconèixer-ho i lamentar-ho". 

"Com en tota història humana, hi ha clarobscurs. Aquesta és part de la nostra història compartida i no la podem negar ni oblidar", ha declarat Albares durant la inauguració a Madrid de la mostra d'art "La mitad del mundo. La mujer en el México indígena", organitzada entre ambdós governs. 

Segons Albares, l'exposició organitzada a instàncies de la presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum, és part del "camí de justícia i reconciliació que recorrem junts; una fita més en les nostres relacions i la nostra germandat". 

La mostra, que reuneix 435 peces --ceràmiques, tèxtils, escultures i joies-- procedents de diversos pobles indígenes de tot Mèxic, es presenta a quatre seus: el Museu Arqueològic Nacional (MAN), la Fundació Casa de Mèxic a Espanya, l'Institut Cervantes i el Museu Nacional Thyssen-Bornemisza, que ofereixen diferents aspectes de l'univers indígena femení.

La presidenta mexicana valora positivament el "perdó" 

La presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, ha valorat positivament que Albares reconegui la "injustícia" de l'època colonial i ha considerat la declaració com "un primer pas molt important". 

"El perdó engrandeix els governs i els pobles, no és humiliant, ans al contrari", ha assenyalat Sheinbaum. Dilluns, la mandatària mexicana havia afirmat que el seu govern continua esperant el perdó d'Espanya pel passat colonial. 

Una petició formulada originalment el 2019 pel seu predecessor al capdavant del govern mexicà, Andrés Manuel López Obrador, en una carta enviada al rei Felip VI i que va suposar el xoc diplomàtic més gran entre els dos països en dècades.

"Aquest greuge comença avui a saldar-se amb aquest discurs que parla de lament", ha destacat Sheinbaum, que també ha recordat que va decidir no convidar Felip VI a la seva presa de possessió per aquesta qüestió.