Guerra a l'Orient Mitjà: un IPC disparat recull l'encariment de la vida, sobretot dels carburants
La guerra a l'Orient Mitjà està encarint el cost de la vida i ha impactat de ple en l'índex de preus al consum (IPC) del mes de març, que s'ha disparat fins al 3,3% segons les dades avançades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). És la xifra més alta des del juny del 2024 i suposa un punt més respecte a l'IPC del febrer.
L'augment s'atribueix sobretot a l'encariment dels carburants per la pujada del preu del petroli. A Catalunya, la benzina es paga de mitjana a 1,55 euros el litre, un 4,5 % més que abans de l'inici de la guerra. I el gasoil és gairebé un 23% més car, perquè Europa té menys capacitat per refinar dièsel i no pot satisfer tota la demanda.
En canvi, l'INE ressalta el comportament del preu de l'electricitat, més barata que fa un any, que ha contribuït a alleugerir la pujada de la inflació.
El Ministeri d'Economia assenyala que el pla de resposta a la guerra que va aprovar el Congrés aquest dijous està dissenyat "perquè aquest xoc extern no es traslladi de forma permanent ni a la inflació ni al poder adquisitiu de les llars".
Les dades publicades aquest divendres no inclouen xifres per comunitats autònomes. Serà a mitjans d'abril quan l'INE publicarà l'IPC definitiu del març, i aleshores també se sabrà l'evolució dels preus a Catalunya. Al febrer, van tancar en el 2%.
El petroli, per sobre dels 100 dòlars
La guerra a l'Iran que va començar fa un mes va disparar ràpidament el preu del petroli, que va superar el llindar dels 100 dòlars per barril de Brent. I l'escala de preus continua, malgrat els esforços de la Casa Blanca per aturar-la.
L'últim intent de Donald Trump per frenar l'encariment del petroli ha estat contenir els atacs, ajornar l'ultimàtum a l'Iran i donar 10 dies més als iranians per negociar. Israel, en canvi, manté els seus objectius de guerra i diu que intensificarà els bombardejos sobre l'Iran i el Líban.
La inestabilitat a la zona i la divergència d'estratègies entre els països aliats en els atacs a l'Iran, els Estats Units i Israel, manté la incertesa als mercats financers i l'augment del preu del petroli, que ha continuat pujant per sobre dels 110 dòlars.
Baixen les previsions de creixement
I l'altre efecte d'aquest encariment de preus i de la situació d'incertesa global ha vingut des del Banc d'Espanya, que ha revisat a la baixa les previsions de creixement de l'economia.
Considera que aquest 2026 l'economia espanyola creixerà un 2,3%, cinc dècimes menys que el 2025. Una previsió que encara hauria estat pitjor, diuen, sense el paquet de mesures anticrisi aprovat pel govern espanyol i el Congrés. Unes mesures que haurien d'haver prioritzat les llars més vulnerables, segons l'entitat.
De cara al 2027, el Banc d'Espanya estima un creixement de l'1,7%, dues dècimes menys del que es preveia abans que esclatés el conflicte a l'Orient Mitjà.
