Aparició poc freqüent d'un os polar a Islàndia, que acaba abatut per la policia

És poc freqüent veure ossos polars a Islàndia: no són originaris de l'illa i viuen majoritàriament al cercle polar àrtic. Però, de tant en tant, arriben a terra transportats pels blocs de gel procedents de Groenlàndia, produïts per l'escalfament global.

Això és el que va passar als fiords de Westfjords, a Islàndia. La propietària d'una casa rural va avisar la policia que havia vist un os polar a la platja. No se n'avistava cap a Islàndia des del 2016. Es va espantar i es va tancar a dins mentre l'os remenava entre les escombraries.

Quan es van presentar els agents, van disparar-li fins a la mort. El cap de la policia de Westfjords, Helgi Jensson, assegura que van prendre la decisió de matar-lo després que l'Agència de Medi Ambient es negués a traslladar l'animal. Diuen que ho van fer per garantir la seguretat de la dona.

L'os, d'edat jove i amb un pes de 150 a 200 quilos, està sota custòdia de l'Institut Islandès d'Història Natural. Els científics en prendran mostres, analitzaran si té paràsits i infeccions i avaluaran la seva salut física. La policia no va trobar més exemplars a la zona on es va localitzar l'os polar.

En les darreres setmanes, s'han detectat molts icebergs a la costa nord d'Islàndia. Segons un estudi al Wildlife Society Bulletin, la pèrdua de gel marí, a causa de l'augment de temperatures, ha fet que cada cop més ossos famolencs marxin del seu hàbitat i desembarquin a terra. No obstant, els atacs a humans son poc freqüents.

Dels 83 atacs d'ossos documentats als Estats Units, Canadà, Rússia, Noruega i Groenlàndia entre el 1870 i 2014, una vintena van tenir resultat de mort, i 15 s'han produït en els darrers cinc anys d'aquest període.

A Islàndia, és molt poc habitual avistar un os polar: des del segle IX només s'han fet 600 registres. Ara bé, són una espècie protegida i està prohibit caçar-los i matar-los, sempre que no suposin una amenaça per als humans o el bestiar.

Després de l'arribada de dos ossos polars a l'illa el 2008, el Ministeri de Medi Ambient va concloure que matar els animals no autòctons era la resposta més adequada-. A banda del perill que podrien suposar, el cost de retornar-los a Groenlàndia -- a uns 300 quilòmetres de distància -- era massa desorbitat.