Mazón, de nou sota els focus per la dana, prova una nova estratègia per esquivar responsabilitats
Carlos Mazón i Salomé Pradas tornen a declarar a Madrid, a la comissió d'investigació del Congrés, en un mes de setembre en què, amb la represa de l'activitat judicial, el focus mediàtic s'ha tornat a situar en l'expresident valencià i també en el pols que manté amb la jutgessa de Catarroja.
Ruiz Tobarra està a càrrec d'una instrucció complexa que s'allargarà 6 mesos més, fins a l'abril de l'any vinent.
La instrucció de la tragèdia de la dana arribarà d'ací poc als dos anys. Durant aquest temps la jutgessa ha citat centenars de testimonis i pèrits, i ha requerit documentació i ha recopilat missatges. Una tasca ingent per completar un puzle enrevessat. Però mentre la instrucció judicial avança, cercant responsabilitats penals, en paral·lel, les comissions d'investigació també ho fan intentant depurar les polítiques.
"Inundem de dades els mitjans", els missatges que porten de nou Mazón al Congrés
Quan Carlos Mazón va declarar a la comissió d'investigació de la dana a Madrid, al Congrés, fa 10 mesos, no es coneixien missatges com "inundem de dades els mitjans" perquè "desprèn sensació d'estar alerta que t'hi cagues".
Eren les indicacions del llavors president a les 8 i 17 del matí d'aquell tràgic dia, en un grup de WhatsApp que tenien entre els consellers. Aquells missatges, requerits per la jutgessa, es van fer públics al juny i són elements que poden aportar més llum sobre la gestió de l'emergència. Per això citen de nou Carlos Mazón, perquè en done explicacions polítiques.
En la seva declaració del 17 de novembre va defensar que, aquell 29 d'octubre, "ningú sabia que la gent s'estava ofegant", i que ningú era conscient de la magnitud de la tragèdia. Va fer servir la teoria de l'apagada informativa i que la seva ubicació física, en referència al dinar amb la periodista valenciana, no determinava la seva capacitat per gestionar l'emergència. Aquest mes de setembre, en un escrit que el seu advocat ha enviat a la jutgessa de Catarroja, l'ha apuntalada i definida.
Per la seva banda, l'exconsellera Salomé Pradas també va anar a la comissió d'investigació del Congrés el 2 desembre passat. Ara hi tornarà una setmana després de Mazón, el 28 de setembre. Set dies de marge per escoltar què diu el president i confrontar o reafirmar la seva defensa.
Mazón a la jutgessa: "No tenia la posició de garant"
Un dels elements que posen el focus en la compareixença al Congrés de Carlos Mazón és, també, l'escrit del seu advocat a la jutgessa.
El mateix dia 1 de setembre, només tornar de vacances, la defensa de l'expresident Mazón, l'advocat Ignacio Gally, encetava el curs enviant un document a la jutgessa de la dana on reiterava una petició: que aclarira si ell estava sent, o no, investigat.
Seixanta-tres pàgines on deixava escrit, negre sobre blanc, els seus arguments. L'expresident sostenia, que aquell dia no ostentava la "posició de garant", un dels punts claus de la investigació, i deslligava el fet que l'enviament d'alertes haguera pogut ajudar a salvar vides, un dels altres elements clau. Així doncs, sobre l'avís a la població, escrivia el lletrat: "No consta prova que el meu representat impartira instruccions per a determinar o modificar el contingut de l'Es-Alert". I que els missatges que va enviar al seu cap de gabinet, José Manuel Cuenca, no eren una instrucció i "no consta una ordre de Carlos Mazón de paralitzar cap dels enviaments".
Després d'analitzar diversos casos de diverses persones mortes durant la tragèdia, la defensa de Mazón escrivia: "No consta acreditat un nexe causal individualitzat entre una acció positiva de Carlos Mazón i cap dels morts investigats."
L'expresident eludia responsabilitats, sostenia que no hi havia relació causal entre l'hora d'enviament de l'Es-Alert i les morts, i li demanava a la jutgessa Núria Ruiz que justificara les seves diligències sobre ell.
La jutgessa respon: la seva tesi exculpatòria inculpa Pradas
La jutgessa de Catarroja va ser ràpida. Tres dies després, el 4 de setembre, va enviar una resposta de cinc fulls.
Mazón, a través del seu advocat, insistia que ell no dirigia aquell dia l'emergència ni en tenia "la posició garant". I Ruiz Tobarra, amb la contundència que la caracteritza, li va replicar que "la seva tesi exculpatòria" es convertia en "inculpatòria" per a la consellera Pradas.
Aquest escrit redobla l'interès en la seua compareixença al Congrés d'aquest dilluns. Si Mazón apunta de manera directa Pradas, seria la primera vegada. De moment, l'estratègia d'ambdós ha coincidit amb una presa de decisions col·legiada, que pivotava en els tècnics, i en l'absència d'informació de les agències estatals.
A més, Ruiz Tobarra recordava a Carlos Mazón que ell no estava investigat, i li retreia que "confonia les diligències que poden afectar un aforat, amb una investigació sobre ell mateix" perquè el jutjat de Catarroja no té "competència per a investigar un aforat".
Aquest s'ha convertit en l'estira-i-arronsa entre Mazón i la magistrada. Mazón sempre ha mantingut la línia que la jutgessa té obertes diligències que el poden afectar, com el cas de la petició de la recuperació dels missatges de WhatsApp de José Manuel Cuenca. I la jutgessa, en l'escrit del dia 4, considera que és una afirmació buida i que l'escrit del seu advocat tracta "en realitat, de sol·licitar un sobreseïment", cosa que és "incongruent amb la posició que ocupa en el procediment". A més, el convidava a "apartar-se del procediment", si així ho valorava, donat que "ningú l'obliga a ser part de les presents diligències".
L'escó 98: un aforament que reclamen les víctimes
Les associacions de víctimes de la dana, les tres principals, no han deixat de manifestar-se i fer actes. No volen que s'oblide la tragèdia, no volen impunitat davant les morts. 232 morts, que podrien augmentar a 240 perquè la jutgessa té diferents expedients oberts encara per resoldre.
Aquest dilluns, quan Mazón torne a Madrid, elles hi seran concentrades esperant-lo. El 26 de setembre es tornaran a mobilitzar, ara a Alacant, en les manifestacions mensuals que porten fent des de la tragèdia. La seva és una de les mobilitzacions més sostingues en el temps que ha viscut el País Valencià.
A Alacant té la seva oficina com a expresident Carlos Mazón. I, per Alacant, té el seu escó, el número 98 a les Corts Valencianes. Un escó que li reclamen. No volen que continue com a diputat, que continue sent aforat. Per a aquestes entitats és un privilegi de què no hauria de gaudir l'expresident.
També han reclamat al president Llorca que demane l'acta de diputat a Carlos Mazón com condició indispensable per a qualsevol trobada o reunió. I és que gairebé dos anys després de la tragèdia, no s'han reunit amb cap president del govern valencià. Ni abans amb Mazón, ni ara amb Llorca.
També estan pendents de la resposta dels tribunals. L'Associació de Víctimes de la Dana va presentar una demanda d'empara al Tribunal Constitucional demanant que anul·lara l'aforament, i que no els fera passar "la vergonya com a país d'haver d'anar a Estrasburg a demanar que es compleixin els drets constitucionals de les víctimes". De moment, no tenen resposta.
La complexitat de la causa i els múltiples testimonis que queden per declarar han portat la jutgessa instructora a allargar mig any més la instrucció. Fins a finals d'abril, coincidint amb el període de precampanya electoral. Al País Valencià aquest és un curs d'eleccions autonòmiques i locals.
Pel que fa als processos que intenten dirimir les responsabilitats polítiques, la comissió d'investigació de les Corts es va tancar el maig passat. Va ser l'última a obrir-se i la primera a tancar-se.
L'oposició a les Corts valencianes ha criticat que es va tancar en fals, no es va citar ni l'exconsellera Pradas, ni cap responsable del govern valencià. I els socialistes valencians, el 13 de setembre, van decidir recórrer-la davant el Constitucional la Comissió de la Dana. Demanen que es declaren nul·les les conclusions finals, aprovades per PP i Vox, i que es reòbriga la comissió. A més, denuncien una vulneració de l'article 23 de la Constitució, que protegeix el dret a l'exercici dels representants a exercir el seu càrrec.
