Professional mèdic assenyalant una ressonància magnètica cerebral, relacionada amb la investigació de l'Alzheimer
Els biomarcadors permeten detectar molt precoçment la malaltia (iStock)

Etapa decisiva per tractar l'Alzheimer: la recerca mèdica ja permet modificar el curs de la malaltia

Familiars, pacients i metges reclamen que els dos farmacs autoritzats que en frenen l'evolució tinguin finançament públic
La periodista Yolanda Marzabal Rey mirant a càmera
Periodista de Societat de 3CatInfo
2 min

La recerca en Alzheimer, avui que se celebra el dia mundial d'aquesta malaltia, ha entrat en una etapa decisiva. Els avenços en biomarcadors permeten detectar la malaltia de manera cada vegada més precoç i precisa, mentre que l'arribada dels primers fàrmacs capaços de modificar-ne l'evolució obre un escenari terapèutic fins fa poc inexistent.

"Estem en un moment esperançador, un moment preciós en aquest cas perquè, per primera vegada, podem modificar el curs de la malaltia", explica Juan Fortea, neuròleg i director de la Unitat de Memòria de l'Hospital de Sant Pau, un centre on s'estan fent diferents assajos clínics per continuar investigant el tractament d'aquesta malaltia que encara no té cap cura.

Assajos que arreu del món han permès que ja hi hagi dos fàrmacs, el lecanemab i el donanemab, que frenen l'evolució del deteriorament cognitiu que provoca l'Alzheimer un cop apareixen els primers símptomes.

Aquests dos medicaments ja han estat aprovats als Estats Units, el Japó, la Xina i, més recentment, a la Unió Europea a través de l'Agència Europea de Medicaments. Només a Europa no s'estan oferint de forma global.

Eficaços però sense finançament públic

Són medicaments que s'han de subministrar per via intravenosa i que després requereixen un seguiment neurològic amb ressonàncies.

Uns sobrecostos que, segurament, expliquen que el sistema nacional de salut decidís el juliol passat no finançar-los. Ara mateix a l'estat espanyol només es poden aconseguir per la via privada amb un cost de milers d'euros.

Professional sanitari preparant medicació intravenosa davant de pacients assegudes en un centre mèdic
Els medicaments ara disponibles s'administren per via intravenosa (iStock)

Tant els malalts com els familiars com els neuròlegs lamenten aquesta decisió perquè asseguren que, a més de no millorar la qualitat de vida dels pacients, la sanitat pública està perdent molt de temps.

Aquests dos fàrmacs no són el final del camí, sinó el principi. Són els primers medicaments que frenen el curs de la malaltia.

Fortea explica que tots els fàrmacs que vindran es beneficiaran de la inversió necessària per muntar el sistema necessari per administrar-los. El doctor reconeix que "és una inversió rellevant", però diu que serà important perquè tots els medicaments que vinguin en un futur "es beneficiaran d'aquestes inversions, que són tremendament necessàries per millorar els diagnòstics i el tractament dels pacients".

De fet, ara mateix ja s'estan fent assajos clínics en què s'està provant aquests fàrmacs en fases presimptomàtiques en què ja s'observa al cervell la presència de les proteïnes que desencadenaran la malaltia.

"Encara s'ha de demostrar, encara no tenim els resultats dels assajos clínics, però molts de nosaltres pensem que podria ser que inclús en aquestes fases inicials encara podria ser més eficient", avança Fortea.

Això no és ciència-ficció. L'any que ve tindrem els resultats.

Per això mateix, els metges reclamen al govern que reconsideri la viabilitat del finançament públic d'aquests tractaments, perquè els beneficiaris podrien ser molts més.

Avui és notícia

Més sobre Alzheimer

Mostra-ho tot