
Aprovat el controvertit projecte del Museu Thyssen de Barcelona: "Les crítiques han estat un regal"
El controvertit projecte arquitectònic del nou Museu Thyssen de Barcelona ja té llum verda definitiva de l'Ajuntament. Aquest divendres s'ha aprovat al plenari --amb el "sí" de PSC, Junts, PP i Vox i els vots en contra de Comuns i d'ERC-- la modificació del Pla General Metropolità que permetrà tirar-lo endavant.
El projecte canvia la fesomia de l'icònic xamfrà del passeig de Gràcia amb la Gran Via, un dels punts més concorreguts de la ciutat, i en els últims mesos ha despertat controvèrsia política i ciutadana i també debat en el sector arquitectònic.
L'obra està en mans del despatx d'arquitectura OUA i l'estudi angloalemany Casper Mueller Kneer. Davant la maqueta, expliquen a 3Cat com han concebut el projecte, que ha de transformar en un equipament museístic el Palau Marcet, on durant anys hi ha hagut l'històric cinema Comedia. Les imatges amb la recreació virtual del projecte definitiu confirmen que s'edificarà un nou volum sobre la coberta, on hi haurà sales d'exposicions temporals, una terrassa i un restaurant.
Jordi Artigas, que lidera el despatx barceloní, explica: "Quan treballes amb una façana d'una potència patrimonial com el Palau Marcet, has de crear un volum que sigui com més neutre millor. El que es pretén és que sigui un element que es pugui difuminar amb el cel i el que destaqui sigui la rehabilitació del Palau."
Oriol Serrat, un altre dels arquitectes de l'equip, explica que els altres xamfrans d'aquesta cruïlla del passeig de Gràcia tenen molta més alçada. "Al Palau Marcet hi ha un buit, de fet és un xamfrà que havia quedat incomplet. El nou volum quedarà endarrerit respecte a la façana i igualarà l'alçada de les parets mitgeres que ara estan a la vista".
Pel que fa al Palau, es preveu conservar tota la façana, que es rehabilitarà i recuperarà el color original. També es restaurarà la coberta amb noves peces ceràmiques. A l'interior, hi haurà un auditori, botiga llibreria i sales d'exposicions, i es recuperarà l'atri del palauet original, que donarà la benvinguda als visitants.
Joan Manuel Sevillano, el director de la divisió cultural del fons d'inversió Stoneweg, celebra l'aprovació. "És una gran notícia, perquè és arribar al final d'un procés que ha sigut molt intens. Estic content per la ciutat. Crec que ara entrarem en una fase de més normalitat. Nosaltres diem que les crítiques són un regal, perquè és consultoria gratis. Et permet millorar el projecte, et permet identificar elements que potser no havies identificat i el projecte que s'ha aprovat se n'ha beneficiat molt."
I afegeix: "L'objectiu és construir un museu, no crear una altra cosa disfressada de museu." I sobre l'explotació comercial de l'edifici, diu: "La cantonada del Comedia és ara un centre comercial, amb les botigues als baixos. Això s'acabarà. El que estem fent és construint un museu que tindrà els equipaments que tenen pràcticament tots."
OUA firma el projecte conjuntament amb l'estudi angloalemany Casper Mueller Kneer, amb sòlida experiència en espais culturals, com el White Cube de Londres i botigues de firmes de moda. Des de la seva seu a Berlín, Olaf Kneer i Marianne Mueller, expliquen que han fet molts estudis sobre l'antic palauet i que el resultat "és harmònic i no fa entrar en competència l'antic edifici amb la nova construcció".
Pendent de l'aprovació de la Generalitat
Stoneweg va comprar l'edifici per prop de 100 milions d'euros i l'acord que han signat amb la baronessa Carmen Thyssen permetrà exposar-hi una considerable selecció d'obres de la seva col·lecció de pintura catalana, a més de mostres temporals, que encara s'han d'acabar de definir.
Avui la baronessa es mostrava il·lusionada amb un projecte, que "ja està més a prop d'obrir portes" i que permetrà gaudir a Barcelona --la seva ciutat, ha remarcat-- de l'art català de la seva col·lecció i d'un període tan emblemàtic com el modernisme.
Abans que puguin arrencar les obres, cal que el projecte rebi ara el vistiplau de la Generalitat. Els promotors i la baronessa es van fixar poder obrir portes a finals del 2028.