Assetjament o periodisme: com els agitadors d'extrema dreta crispen la política espanyola

L'última polèmica protagonitzada per Vito Quiles, l'influencer d'extrema dreta més mediàtic dels últims temps, ha tornat a situar el focus sobre les pràctiques d'alguns agitadors acreditats al Congrés dels Diputats. El cas ha tingut especial ressò perquè afecta Begoña Gómez, dona del president del govern espanyol, Pedro Sánchez.

Segons la denúncia presentada per Gómez, Quiles hauria accedit a una cafeteria de Las Rozas de Madrid on es trobava ella i l'hauria increpat amb preguntes sobre la seva situació judicial, i li hauria impedit sortir de l'establiment. La dona del president l'ha denunciat per un presumpte delicte d'agressió.

Les imatges de l'escena, difoses àmpliament a les xarxes socials, se sumen a una llarga llista d'episodis similars que fa mesos que es repeteixen tant al Congrés com en actes públics o al carrer, amb una dinàmica recurrent: assenyalar polítics o periodistes que no comparteixen les seves posicions.

Segons ha explicat a 3Cat el periodista Agustín Yanel, membre de l'executiva de l'Associació de Periodistes Parlamentaris (APP), aquesta estratègia de confrontació té conseqüències directes sobre la professió i sobre el dret de la ciutadania a rebre informació rigorosa.

Afecta la feina dels periodistes i, per tant, el dret de la ciutadania a rebre una informació veraç i plural, i genera mal ambient.

Yanel, veterà en la cobertura parlamentària, recorda que durant anys al Congrés hi han conviscut professionals de perfils i ideologies molt diverses sense incidents. Segons explica, els problemes han aparegut recentment, quan alguns actors han començat a "saltar-se les normes" de funcionament habitual.

Jo defenso a mort lallibertat d'expressió,però interrompre en una roda de premsa o preguntar quan no t'han donat el torn de paraula no és llibertat d'expressió ni periodisme", insisteix.

Periodista o activista?

Una de les qüestions centrals és si perfils com el de Quiles, habitual en els cercles de PP i Vox, poden ser considerats periodistes. Dins el sector hi ha consens crític amb aquestes pràctiques, però el debat divideix la classe política. 

El Partit Popular fa equilibris per no condemnar directament l'incident amb Begoña Gómez. Per a la portaveu al Congrés Ester Muñoz, "sembla que qui rep violència és ell". El líder del partit, Alberto Núñez Feijóo, ha demanat "aclarir" els fets i ha anat més enllà afirmant de manera contundent que Vito Quiles "és periodista". 

La reacció del PP és similar a la de Vox. Els de Santiago Abascal tampoc han condemnat el presumpte assetjament a la dona de Sánchez. La seva portaveu, Pepa Millán, ha qualificat els fets d'una "mena de baralla" i ha assegurat que el que condemnen és "la persecució del govern espanyol a tots els qui denuncien les presumptes irregularitats" de Gómez.

Qui fa temps que qüestionen aquestes pràctiques són els partits d'esquerres, que sovint en són objectiu. Un dels diputats que apareix habitualment en aquests vídeos, especialment a les portes del Congrés, és Gabriel Rufián, d'ERC.

"Això no és periodisme. Són propagandistes a sou de PP i Vox i és una notícia molt dolenta que es financi gent que es dedica a assetjar, a anar a casa nostra, publicar fotos de les nostres famílies o les nostres adreces i ningú no faci res per aturar-ho. Algun dia passarà alguna cosa", ha denunciat recentment el líder republicà. 

En la mateixa línia s'ha expressat la secretària general de Podem, Ione Belarra, que considera que s'ha arribat a aquest punt perquè "ningú li ha aturat els peus". "Se li permet ser aquí al Congrés al seu aire malgrat l'assetjament. Ja és hora que se li retiri l'acreditació", ha apuntat. 

Les sancions del Congrés

Va ser precisament el bloc de partits de la investidura qui va impulsar, l'estiu passat, una reforma del reglament del Congrés per poder sancionar aquest tipus de comportaments. La reforma es va aprovar amb els vots en contra de PP, Vox i UPN.

Entre altres qüestions, el nou reglament regula els criteris per enregistrar imatges i per obtenir acreditacions —exigeix que els professionals treballin en mitjans amb una estructura mínima de 10 treballadors— i prohibeix explícitament l'assetjament. També estableix un règim sancionador que inclou la retirada de l'acreditació. És el que haurà de valorar la mesa, que actualment estudia una desena de queixes per comportaments que presumptament vulneren aquestes normes.

Un dels episodis que van precipitar la reforma va ser la roda de premsa de la portaveu de Sumar, Verónica Martínez Barbero, boicotejada per Bertrant Ndongo, acreditat per Periodista Digital, el maig de l'any passat. 

Ndongo ha protagonitzat diversos enfrontaments amb diputats de diferents grups polítics i professionals dels mitjans. Aquell episodi va acabar desencadenant una protesta de periodistes a les portes del Congrés.

Tant Quiles com Bertrant Ndongo tenen expedients oberts per presumptes incompliments del reglament. Ara és la mesa qui haurà de decidir si imposa sancions.