Bullying: es detecten 14 casos al dia de possible assetjament escolar a Catalunya
Redacció
En tres anys s'han registrat prop de 8.000 possibles casos de bullying en escoles i instituts catalans. Això són 14 casos per dia lectiu durant el curs.
L'any passat se'n van detectar 3.700, el 2024 van ser gairebé 2.300 i enguany ja es freguen els 2.000. Són dades que ha avançat la periodista Lara Garcia a "El matí de Catalunya Ràdio", obtingudes a partir d'una petició de transparència a la Conselleria d'Educació i al Consorci d'Educació de Barcelona.
La Generalitat argumenta que l'augment de casos detectats és per la implementació, el 2024, del Registre de Violències de l'Alumnat, que ha fet que els centres els notifiquin cada vegada més.
La directora general d'Educació Inclusiva i Benestar de l'Alumnat, Susana Tarapiella, defensa que "com més casos es registrin, més segurs seran els centres". "Cada vegada es detecten més situacions d'assetjament que no es normalitzen."
Prevenir abans que sigui massa tard
L'Associació Catalana per a la Prevenció de l'Assetjament Escolar considera que cal formar professors i famílies per evitar l'assetjament a les aules. La presidenta de l'entitat, Meritxell Plana, ha assegurat a "El matí de Catalunya Ràdio" que l'assetjament escolar no acabarà si no se'n fa prevenció.
La prevenció és l'eina més eficaç per prevenir l'assetjament escolar. S'han de tenir protocols de prevenció, no protocols d'actuació.
Considera que "falta formació al professorat i direcció sobre com s'han d'establir els protocols". "Falta comunicació entre les institucions i els centres educatius."
Una figura per fer prevenció i detecció
L'associació també dona suport a la creació d'una figura de revisió independent que faci prevenció i detecció de casos. "No pot ser que l'escola faci de jutge i s'encarregui íntegrament dels casos. Els centres a vegades no tenen capacitat per detectar quan un cas se'ls escapa de les mans", recalca Plana.
Una figura que també veu necessària el síndic de greuges. L'adjunta per a la Defensa dels Drets de la Infància i l'Adolescència del síndic de greuges, Aida C. Rodríguez, lamenta que, tot i que hi ha un protocol, hi ha centres que el desconeixen i apliquen el seu protocol intern.
Qui ha d'aplicar el protocol és el professorat i difícilment el podrà aplicar bé si el centre no coneix el model d'actuació o si té un model intern de convivència basat en altres principis.
Per la seva banda, des de la conselleria, Tarapiella defensa que "la millor resposta davant els casos d'assetjament és poder combinar la prevenció, la detecció precoç i la intervenció". I sobre la proposta de crear una figura externa als centres, sosté que a les escoles i instituts de Catalunya ja hi ha "les persones formades i preparades" per abordar aquestes situacions.
L'ESO concentra la meitat de casos
Les dades de la Generalitat també exposen que més de la meitat dels casos es detecten a l'ESO. El perfil predominant de la víctima és una noia de 14 anys de segon d'ESO i el presumpte agressor, un company o una companya del mateix nivell.
Els registres del govern comprenen tots els centres públics i concertats de Catalunya, exceptuant els de la ciutat de Barcelona (que controla el consistori) i mostren que des del 2024 a l'ESO hi ha hagut 2.000 casos de bullying. A primària, en canvi, s'han donat 1.200 situacions d'assetjament escolar. A Batxillerat n'hi ha hagut 55 i a educació infantil, 33.
En relació amb el desenllaç dels casos, les dades deixen palès que en múltiples ocasions el centre no és capaç d'acabar amb l'assetjament: un de cada quatre casos es dona per tancat perquè la víctima acaba canviant de centre escolar. Segons Meritxell Plana, aquesta és la via menys traumàtica per als infants que són víctimes d'assetjament.
Les escoles no poden demanar a les famílies que confiïn que podran resoldre el conflicte mentre veuen que el seu fill pateix.
En tres anys han estat 464 els infants implicats en casos d'assetjament a les aules que han canviat de centre escolar.
11 sentències i 4 condemnes
Els casos de bullying també poden acabar als tribunals. Des del 2015 s'han dictat 11 sentències per casos d'assetjament escolar i només 4 han acabat en condemna. Els procediments s'han obert a partir de denúncies interposades davant dels jutjats de menors o els tribunals d'instància.
L'adjunta per a la Defensa dels Drets de la Infància i l'Adolescència del síndic de greuges qüestiona que la via judicial sigui la més adequada per abordar aquests casos, ja que els menors d'edat no són imputables. "L'escola ha de reforçar els mecanismes per donar una resposta adequada i no transmetre aquesta sensació d'impunitat que porta les famílies a optar per una via judicial", apunta.
Per la seva banda, des de l'Associació Catalana per a la Prevenció de l'Assetjament Escolar, Meritxell Plana assegura que cada vegada hi ha més denúncies de les famílies de les criatures agredides contra els centres escolars i contra les famílies dels presumptes agressors. Ho veu com "un mètode de pressió" perquè els pares i mares dels acusats facin alguna cosa perquè l'actitud del seu fill canviï.