Calama, el jutge discret i metòdic del cas Plus Ultra: com va néixer la investigació judicial

La causa de Plus Ultra, en què ha acabat imputat l'expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, ha fet un accidentat recorregut d'anada i tornada pels jutjats. 

Va començar a l'Audiència Nacional, amb el Jutge Ismael Moreno, a partir d'una denúncia de la Fiscalia Anticorrupció. 

Anticorrupció havia rebut sol·licituds de cooperació de França i Suïssa, que volien que s'investigués si el rescat de la companyia aèria Plus Ultra havia servit per blanquejar diners de la corrupció veneçolana.

El jutge Ismael Moreno va considerar que la causa no era de la seva competència. Se'n va fer càrrec el jutjat número 15 de Madrid, que va ordenar la detenció dels directius de la companyia. 

Veient la dimensió que agafava la causa, però, la va tornar a enviar a l'Audiència Nacional. I és aquí quan va recaure en l'actual instructor, el titular del jutjat número quatre, José Luis Calama.

Quin paper atorga el jutge a Zapatero en aquest entramat?

El jutge situa Zapatero al vèrtex d'una piràmide de tràfic d'influències. Diu que era el cervell estratègic de la trama i oferia els seus contactes amb les administracions públiques, sobretot el govern espanyol i el veneçolà.

Al segon graó, situa els intermediaris amb les empreses pagadores. Hi ha Julio Martínez, home de confiança de Zapatero i responsable de l'entramat d'empreses pantalla que canalitzaven les comissions. Sobretot en destaca una: Análisis Relevante. Per ella passen la major part dels diners. També hi ha Manuel Fajardo, que faria d'enllaç a Veneçuela de l'expresident espanyol. 

A la base de la piràmide, hi ha els operadors administratius. María Gertrudis Alcázar, secretària de Zapatero, i Cristóbal Cano, col·laborador de Martínez. Ells eren els encarregats de fer les factures i contractes per donar aparença legal a les comissions. 

Quin era el flux dels diners?

Les empreses com l'aerolínia Plus Ultra, que és el cas en què més ha aprofundit el jutge, però també d'altres, pagaven a Análisis Relevante i altres empreses de l'entorn de Martínez. Des d'aquí, els diners es repartien a Zapatero i la seva família. 

En total, Zapatero i l'empresa de les seves filles s'haurien embutxacat, segons el jutge, 2.549.440 euros. Més d'un milió i mig per a Zapatero i un milió i escaig per a les seves filles a través de la seva empresa, Whathefav. 

Calama, l'antítesi d'un jutge estrella

José Luis Calama, nascut fa 67 anys a Salamanca, passarà a la història per ser el primer que ha imputat un expresident del Govern a Espanya.

L'atzar va posar a les seves mans fa pocs mesos el cas Plus Ultra, en el qual s'investiga una presumpta trama de tràfic d'influències i de possible blanqueig en el préstec de 53 milions d'euros a l'aerolínia. Les investigacions han situat al "vèrtex" de la trama Rodríguez Zapatero.

El cas va recaure al seu jutjat després que s'inhibís a favor de l'Audiència Nacional el jutjat d'instrucció número 15 de Madrid. Inicialment la causa va correspondre al Jutjat Central d'Instrucció número 2, el titular del qual, Ismael Moreno, conegut per investigar el cas Koldo.

Però Moreno es va abstenir d'instruir el cas Plus Ultra per manca d'imparcialitat davant una de les parts, de manera que finalment Calama va assumir aquesta investigació.

José Luis Calama és un jutge d'estil discret, gens partidari de tenir presència mediàtica, i reconegut pel seu domini en causes de delinqüència econòmica i de blanqueig de capitals.

La seva trajectòria en vuit anys al capdavant del seu jutjat a l'Audiència Nacional, s'ha caracteritzat per una labor callada i minuciosa. I això que ha portat diverses causes mediàtiques. 

Va ser el jutge del cas Pegasus que va investigar l'espionatge als mòbils del president del Govern, Pedro Sánchez, i de diversos ministres, arxivat per l'"absoluta" falta de resposta israeliana.

Un altre dels casos que van despertar l'interès dels mitjans van ser les diligències per l'apagada elèctrica del 28 d'abril de 2025, que va arxivar en determinar que no existia "un mínim indici" que es tractés d'un "sabotatge terrorista".

També va ser destacada la intervenció del jutge José Luis Calama en la causa per una milionària estafa del creador de la plataforma Madeira Invest. Álvaro Romillo va confessar haver lliurat 100.000 euros a l'eurodiputat Luis Pérez, conegut com Alvise, cap de llista de la formació S'ha Acabat la Festa.

Davant aquest presumpte finançament il·legal del partit que lidera Alvise Pérez, durant les passades eleccions europees, Calama va sol·licitar al Parlament Europeu que li aixequés la immunitat per poder procedir contra ell.

Entre els primers casos que va tramitar a l'Audiència Nacional, destaca el del Banc Popular per estafa en l'ampliació de capital del 2016. Va imposar una fiança provisional de prop de 2.277 milions d'euros als acusats i a diverses asseguradores. I va situar PwC i el Banc Santander, que es va fer amb el Popular al preu simbòlic d'un euro, com a responsables civils subsidiaris.

Abans d'arribar a Madrid, la primera destinació de Calama va ser en un jutjat d'instrucció de Sigüenza. Hi va ser un parell d'anys, abans de traslladar-se al Jutjat d'instrucció número 17 de Barcelona, en el qual va estar tres anys.