Cap al setè primer ministre en deu anys: qui ha liderat el Regne Unit del Brexit?
Redacció
Des de la celebració del referèndum del Brexit, que va decidir la sortida del Regne Unit de la Unió Europea ara fa 10 anys, el país ha estat encapçalat per sis primers ministres diferents, cap dels quals ha pogut esgotar la legislatura.
Aquest dilluns, Keir Starmer, actual primer ministre i líder del Partit Laborista, ha anunciat la dimissió i ha donat pas a l'elecció d'un nou líder del govern i del partit, que es convertirà en el setè que encapçala la Gran Bretanya.
David Cameron, artífex del referèndum pel Brexit
El 24 de juny del 2016, l'endemà de la celebració del referèndum que va decidir la sortida del Regne Unit de la UE, David Cameron anunciava la seva dimissió com a primer ministre del país. El motiu: calia un nou lideratge que gestionés la sortida del país de la Unió després que ell s'hagués posicionat a favor de la permanència del Regne Unit a la UE.
Cameron és recordat per fer front als efectes de la crisi econòmica global en el Regne Unit aplicant retallades i també per haver pactat la celebració d'un referèndum d'autodeterminació a Escòcia, celebrat el 2014.
Theresa May i el malson de negociar la sortida de la UE
Menys de tres setmanes després de la celebració del referèndum, Theresa May assumia el càrrec de primera ministra del Regne Unit i es convertia en la segona dona a encapçalar un govern britànic.
Ministra d'Interior en l'últim govern de Cameron, May va ser l'encarregada de liderar el govern que hauria de negociar amb Brussel·les la sortida de la UE.
Després que el parlament britànic rebutgés en diverses ocasions les seves propostes de Brexit, May va haver d'ajornar fins a dues ocasions la sortida de la Gran Bretanya de la UE.
El 7 de juny de 2019, després de tres anys liderant un govern en crisi permanent, Theresa May firmava la seva dimissió.
Boris Johnson, del Brexit a les festes durant la covid
El 2019, tres anys després de la celebració del referèndum, Boris Johnson assumia el lideratge del govern britànic després de vèncer en les eleccions primàries del Partit Conservador.
Alcalde de Londres durant la celebració dels Jocs Olímpics a la ciutat, ferm defensor de la sortida del Regne Unit de la Unió i ministre d'Exteriors durant el govern de May, Johnson ha estat un dels polítics britànics més controvertits.
En les eleccions generals celebrades pocs mesos després de la seva arribada al poder, el Partit Conservador recuperava la majoria absoluta i aconseguia els millors resultats electorals des de l'època de Margaret Thatcher.
Després de culminar la sortida de la Unió Europea el 31 de gener del 2020, va superar les crítiques per la mala gestió de la covid i pel Partygate, l'escàndol de les festes fetes a Downing Street durant la pandèmia.
El seu suport a un diputat acusat d'intentar abusar sexualment de dos companys va ser el que el va portar a dimitir el juliol del 2022, després d'una allau constant de renúncies al seu govern.
Liz Truss: 45 dies al govern amb canvi de monarca inclòs
La primera ministra més breu en els més de 300 anys d'existència del càrrec, Liz Truss, es va imposar a Rishi Sunak en les primàries del Partit Conservador que havien d'escollir el substitut de Johnson.
Tercera dona en assumir el càrrec, Truss va ser nomenada primera ministra el 6 de setembre de 2022. Dos dies després, la monarca Elisabet II moria i el seu fill Carles III pujava al tron.
Passat el període oficial de dol, Truss va anunciar una rebaixa d'impostos generalitzada que va haver de retirar després que el Banc d'Anglaterra hagués d'intervenir per frenar la caiguda de la moneda britànica.
El 20 d'octubre, sis setmanes després d'haver assumit al càrrec, Truss va dimitir.
Rishi Sunak, el repte de millorar l'economia i reunificar els conservadors
Milionari, jove i d'origen indi, Rishi Sunak va arribar al número 10 de Downing Street després de ser l'únic en aconseguir els avals necessaris per presentar-se a les primàries del Partit Conservador.
Sunak, que va dimitir com a ministre d'Economia del govern de Johnson i va precipitar-ne la caiguda, va arribar al càrrec amb els reptes de donar resposta a la mala situació econòmica del país i de reunificar el Partit Conservador.
Després de 20 mesos de govern, i coincidint amb una millora de la situació econòmica del país, Sunak va decidir convocar eleccions anticipades pel juliol del 2024.
El líder conservador va perdre els comicis davant Keir Starmer, que va abanderar una victòria històrica del Partit Laborista. Els tories obtenien el seu pitjor resultat a les urnes des de principis del segle XX i es posava fi a 14 anys de governs conservadors.
Keir Starmer, dos anys al capdavant del govern laborista
Starmer arribava a Downing Street el 5 de juliol del 2024, després de guanyar les eleccions amb una majoria absoluta de 405 escons d'un total de 650.
El seu primer any de mandat va estar marcat per la reforma social i per la nova llei d'immigració, que preveu expulsar aquelles persones arribades al país de manera irregular sense respectar el dret d'asil.
El setembre del 2025 el primer ministre havia de fer front a dues polèmiques: la viceprimera ministra i responsable d'Habitatge, Angela Rayner, dimitia després d'admetre irregularitats fiscals en la compra d'un habitatge. Pocs dies després, Starmer, tot i haver-li donat suport inicialment, cessava l'ambaixador del Regne Unit als Estats Units, Peter Mandelson, per la relació del diplomàtic amb el milionari pederasta Jeffrey Epstein.
El maig del 2026, el Partit Laborista patia una contundent derrota a les eleccions locals i regionals que van portar diferents líders laboristes a demanar la dimissió de Starmer. En menys d'un mes, sis alts càrrecs del govern han plegat.
Aquest dilluns, Starmer ha dimitit després de reconèixer que ha perdut la confiança del seu grup parlamentari.
El seu anunci aplana el camí perquè Andy Burnham, el fins ara alcalde de Manchester, assumeixi les regnes del Partit Laborista i del govern. Està previst que el 9 de juliol s'iniciï el procés per escollir el seu successor. Serà el setè primer ministre en només una dècada.