Cas Maricarmen: Ayuso posa el focus dels desnonaments a Catalunya i el govern s'hi torna
El desnonament de Maricarmen aquest dimecres a Madrid, la dona de 87 anys que van fer fora de casa seva a qui li van més que triplicar el preu del lloguer, ha derivat en una picabaralla política i una guerra de xifres entre els governs de Madrid i Catalunya.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha assegurat que "les institucions estem per combatre això, almenys les catalanes", responent directament a la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, que s'ha remès a les dades per assegurar que la situació és molt pitjor a Catalunya.
"El nombre més gran de desnonaments s'estan executant a Catalunya, a Andalusia, al País Valencià i, a llarga distància, a Madrid", ha detallat Ayuso i ha conclòs: "Per cada desnonament que hi ha a Madrid, n'hi ha 5 a la Catalunya d'Illa i Sánchez."
El govern ho rebat
Però el govern acusa Ayuso de "fabricar fake news" i "mentir" perquè "té problemes per justificar les seves actuacions a Madrid" i "per ocultar les vergonyes pròpies".
Ho ha dit en una entrevista a "El matí de Catalunya Ràdio", la consellera d'Habitatge, Sílvia Paneque, que ha respost amb una altra dada, que a Catalunya "s'han aturat 43 desnonaments" a l'espera de tenir un habitatge alternatiu, en canvi, a Madrid "només se n'han aturat 7".
Què diuen les dades oficials?
Segons dades del Consell General del Poder Judicial, efectivament en nombres absoluts Catalunya lidera el rànquing de desnonaments el primer trimestre del 2026 a tot l'Estat. En concret, l'ordre és Catalunya, el País Valencià, Andalusia, Múrcia i Madrid.
Pel que fa al nombre desnonaments per cada 100.000 habitants, Catalunya és la tercera en el rànquing del primer trimestre i al davant hi té el País Valencià i Múrcia. I Madrid està en cinquena posició.
Si ens fixem en les dades ponderades de tot el 2025 per cada 100.000 habitants, Catalunya és on va haver-hi més desnonaments (83,6), seguida de les Balears (68,8) i Canàries (63,4). A Madrid, en canvi, se'n van produir 31,8.
En el cas de Catalunya, la majoria de desnonaments van ser de persones que vivien de lloguer. I això, segons els experts, s'explica perquè Catalunya té més famílies vivint de lloguer que Madrid, sobretot a la ciutat de Barcelona.
"Catalunya té aproximadament un milió més d'habitatges que Madrid i, a més, compta amb un mercat residencial i de lloguer més extens territorialment. Tot això implica que, proporcionalment hi ha moltes més llars que viuen de lloguer, el que provoca que hi hagi més contractes i més llars exposades a situacions d'impagament o vulnerabilitat", argumenta a 3CatInfo Héctor Simón, director de la Càtedra d'Habitatge de la Rovira i Virgili.
De tota manera, són unes xifres que han anat baixant els últims anys. De fet, ara hi ha un 80% menys de desnonaments que en el pic de la crisi econòmica. I si ho comparem amb com estàvem fa un any, els desnonaments s'han reduït a la meitat a Catalunya. Ara, però, els experts ja avisen que, el segon trimestre, les xifres no seran tan bones precisament perquè la llei no protegeix ara aquestes persones.
"La suspensió extraordinària de determinats desnonaments de llars vulnerables va finalitzar a finals del 2025 i, com que la pròrroga no va ser convalidada al Congrés, això podria fer que alguns procediments que anteriorment estaven suspesos ara es reprenguin i acabin en desnonament durant els pròxims mesos", alerta Simón.