Cas Mascaretes: el Suprem condemna l'exministre Ábalos a 24 anys de presó i Koldo García a 19
Redacció
El Tribunal Suprem ha condemnat l'exministre de Transports José Luis Ábalos a 24 anys de presó i el seu antic assessor Koldo García a 19 anys, per les comissions en contractes de mascaretes el 2020.
El Suprem els ha condemnat per unanimitat pels delictes d'organització criminal, suborn, malversació i tràfic d'influències.
L'empresari Víctor de Aldama, presumpte intermediari de la trama que va col·laborar amb la justícia, ha estat condemnat a 4 anys i mig. El comissionista ha estat el més beneficiat de la sentència: li han suspès la pena perquè va confessar el pagament de comissions. A canvi, haurà de fer un any de treballs per a la comunitat.
De Aldama s'ha mostrat agraït amb la justícia. "Donar les gràcies a la justícia, que ha demostrat que són justos al final i que la col·laboració en aquest país serveix", ha dit.
Per al tribunal han quedat provats els delictes en l'adjudicació de 13 milions d'euros de mascaretes per part d'entitats de Transports com Ports de l'Estat i Adif a l'empresa Soluciones de Gestión, vinculada a Aldama; la remuneració mensual de 10.000 euros per a Ábalos i Koldo, i l'"endollisme" d'Ábalos en empreses públiques de dues dones, una d'elles exparella seva a qui la trama hauria pagat el lloguer d'un pis.
També veuen acreditat el delicte del lloguer sufragat amb la trama d'habitatges a Marbella i Cadis per a gestions relacionades amb l'emissió d'una nota de premsa sobre el rescat d'Air Europa i per a la concessió d'una llicència d'hidrocarburs.
Els set magistrats que integren el tribunal, amb cares tan conegudes com la de Manuel Marchena, han emès un veredicte en ferm, que no es podrà recórrer per la via ordinària.
El govern espanyol ha reivindicat, en un comunicat, la seva aposta per la "transparència, el mèrit i la integritat" com a "principis vertebradors del servei públic", i ha assegurat que "lamenta i condemna sense matisos" uns comportaments que considera incompatibles amb aquests principis.
L'executiu es compromet a "seguir treballant per construir una Espanya exemplar en què la corrupció no sigui aplaudida ni tolerada".
L'atenuant per Aldama
La sentència, que ha respectat gairebé totes les peticions de penes de la Fiscalia, conclou que "tots tres acusats van formar una organització criminal amb repartiment de funcions que va cometre delictes greus de corrupció". La sala destaca el greu deteriorament de la confiança dels ciutadans en el sistema polític que provoca la corrupció.
El Suprem ha imposat a Aldama menys pena de la que demanava la Fiscalia (7 anys) i li ha aplicat l'atenuant de col·laboració, que ha qualificat d'especialment decisiva per avançar en la investigació del cas.
El Suprem defensa la necessitat de premiar aquest tipus de comportaments per aconseguir depurar la corrupció. Aldama es va avenir a col·laborar amb la Fiscalia després de poc més d'un mes a la presó preventiva per un frau d'hidrocarburs, pel qual segueix investigat.
La portaveu del PSOE, Montse Mínguez, ha estat de les primeres a reaccionar públicament.
El líder de l'oposició, Alberto Núñez Feijóo, també s'ha referit a la sentència a Ábalos, a qui ha titllat de "símbol del Sanchisme". Feijóo ha dit que "la justícia ha parlat i ara ha de parlar la política", demanant directament a Sánchez que assumeixi "responsabilitats polítiques" i dimiteixi.
No val amagar-se, no va esperar i no val maniobrar. La responsabilitat política té noms i cognoms: Pedro Sánchez. Ábalos no es va nomenar sol. Sánchez el va convertir en la seva mà dreta.
La sentència impactarà de ple en altres causes obertes a l'Audiència Nacional que estan directament relacionades amb el cas de les mascaretes, com el cas Cerdán o la trama dels hidrocarburs.
La sentència d'Ábalos arriba dos dies abans de la compareixença que el president espanyol, Pedro Sánchez, té prevista al Congrés pels casos de corrupció que esquitxen el PSOE. De fet, també aquest dimecres, la seva dona, Begoña Gómez, està citada pel jutge Juan Carlos Peinado per entregar de forma presencial el seu passaport.
Què demanava la Fiscalia
La tesi de la Fiscalia Anticorrupció era que Ábalos, Koldo García i Víctor de Aldama van formar una "organització criminal" aprofitant l'emergència de la pandèmia per afavorir contractes públics de compra de mascaretes a canvi de beneficis econòmics.
Segons el fiscal, Ábalos aportava la seva posició política, Koldo actuava com a home de confiança i Aldama feia d'intermediari amb empreses interessades a contractar amb l'administració.
Per això els acusava a tots tres d'organització criminal, suborn i ús d'informació privilegiada. A més, Ábalos i Koldo també estaven acusats de tràfic d'influències i malversació.
La Fiscalia demanava 24 anys de presó per a Ábalos, 19 i mig per a Koldo –just els anys a què han estat sentenciats–, i 7 per a Víctor de Aldama, una petició de pena més baixa perquè ha estat col·laborant amb la justícia.
Les acusacions populars, que va encapçalar el PP, reclamaven 30 anys per a l'exministre i el seu assessor, que es troben en presó provisional des del novembre passat pel "risc extrem" de fuga.
Com s'havien defensat?
Durant el judici, Ábalos es va desmarcar de la suposada organització criminal i va negar haver cobrat comissions o suborns. Va assegurar que no existeixen els diners que se li atribueixen i va qualificar el procediment de "predeterminat" i "viciat".
També va acusar Aldama de declarar sense tenir proves i de construir un relat per incriminar-lo.
Koldo García es va defensar dient que no va intervenir en les decisions de compra de mascaretes i que la seva funció era ajudar en la logística quan arribava el material sanitari.
També va negar haver cobrat 10.000 euros mensuals de part d'Aldama. Sobre els suposats pagaments en efectiu del PSOE, va admetre que utilitzava la paraula "xistorres" per referir-se a bitllets de 500 euros, però va assegurar que procedien d'activitats legals o reemborsaments.
Víctor de Aldama, en canvi, va ser la peça clau de l'acusació. Va afirmar que va pagar entre 3,5 i 4 milions d'euros a Ábalos i Koldo i va implicar directament diversos càrrecs polítics, com el mateix president del govern espanyol, Pedro Sánchez.
La seva confessió i la col·laboració amb la justícia li van servir per tenir una petició de penes molt més baixa.