Calendari de les causes judicials que envolten Pedro Sánchez i l'estocada final que somia el PP
L'endemà que l'UCO passés 12 hores a la seu del PSOE recopilant informació sobre suposats pagaments del partit a l'exmilitant Leire Díez per entorpir l'acció de la justícia, les notícies de política i les judicials tornen a coincidir de ple aquest dijous amb la represa del judici per l'operació Kitchen d'espionatge polític.
Aquest cas apunta al cor del PP i del govern de Mariano Rajoy, però el cert és que el calendari dels pròxims dies amenaça de continuar castigant amb força els socialistes, amb fronts oberts com el cas Koldo o els procediments que esquitxen l'entorn de la Moncloa i més concretament d'un Pedro Sánchez cada cop més acostumat a veure persones del seu cercle enfrontant-se a la justícia.
De fet, aquest dijous també comença el judici contra el germà del president del govern espanyol, David Sánchez, a qui les acusacions populars de partits com el PP o Vox demanen tres anys de presó la Fiscalia vol que se l'absolgui i acusen d'haver aconseguit una feina fictícia a dit a la Diputació de Badajoz com a coordinador d'activitats musicals dels conservatoris.
Per seguir el judici s'han acreditat desenes de periodistes i de mitjans gràfics que esperen la imatge del germà de Pedro Sánchez al banc dels acusats.
D'aquí a dues setmanes, el 9 de juny, li prendrà el relleu la parella de Sánchez, Begoña Gómez, que haurà d'anar davant el jutge que l'ha citat a una audiència prèvia al judici amb jurat popular a què vol que s'enfronti per quatre delictes: tràfic d'influències, corrupció en els negocis, malversació de cabals públics i apropiació indeguda.
No només això, sinó que li ha advertit que si no es presenta a la cita hi pot ser conduïda "per la força". També ha avançat que en aquella vista prèvia es podria adoptar "alguna mesura cautelar de naturalesa personal que eviti o minimitzi el risc d'intentar eludir l'acció de la justícia", en una referència velada a la imposició d'una fiança, la retirada del passaport o fins i tot a una possible presó provisional.
Encara sense moure'ns de l'entorn del president espanyol, el 17 i 18 de juny serà José Luis Rodríguez Zapatero qui declararà. Convertit els últims anys en assessor i aliat de capçalera del PSOE i de la Moncloa, l'expresident del govern espanyol està acusat des de dimarts de la setmana passada de tràfic d'influències i altres delictes en el rescat de l'aerolínia Plus Ultra.
L'Audiència Nacional va ordenar escorcollar-li el despatx i li ha bloguejat gairebé mig milió d'euros dels comptes corrents. També posa el focus en les dues filles de l'expresident socialista i la seva empresa, Whathefav, que segons els investigadors hauria servit per donar cobertura formal a les operacions econòmiques de tot un entramat delictiu.
Finalment, es preveu que el calendari d'aquest juny judicial el tanqui la sentència del cas Mascaretes, el que podria condemnar l'exministre José Luís Ábalos. Ell també formava part del cercle més proper del president del govern espanyol fins que va caure en desgràcia coincidint amb els primers rumors sobre possibles activitats il·lícites.
El judici pel cas Mascaretes va quedar vist per a sentència sense mals majors per a l'executiu i per al PSOE el fiscal va defensar que el líder de la trama no era Pedro Sánchez però va deixar un dubte obert que la sentència podria aclarir: si és cert que l'empresària Carmen Pano va portar 90.000 euros en efectiu a la seu del carrer Ferraz a petició del comissionista Víctor de Aldama.
Així, el tribunal no només haurà de dir si el ministre i el seu assessor Koldo García van aprofitar el poder per ficar la mà a la butxaca, sinó que també pot reforçar o desinflar la hipòtesi de l'existència d'un finançament paral·lel i il·legal, esclar en el partit socialista.
El que digui la sentència també impactarà de ple en altres causes obertes a l'Audiència Nacional que estan directament relacionades amb el cas de les mascaretes, com el del frau fiscal en la compravenda d'hidrocarburs, o el cas de Santos Cerdán pel presumpte cobrament de comissions en obra pública en el mateix entramat que va sorgir el cas Koldo.
Cerdán és, segurament, la cara més visible de la tempesta judicial que des de fa mesos viu el PSOE, un partit que es va escarrassar a defensar-lo com a secretari d'organització, diputat i mà dreta de Pedro Sánchez fins al mateix dia que es va publicar un informe de l'UCO que el situava com a gestor d'una suposada trama per cobrar comissions il·legals.
"No hauríem d'haver confiat en ell", afirmava aleshores Pedro Sánchez, mentre el PP feia un nou intent de sondejar els socis del govern per tirar endavant una moció de censura.
El PP espera la sentència
D'intents dels populars per fer caure Sánchez n'hi ha hagut molts i gairebé des del primer dia. Però és en aquesta sentència prevista per a finals de juny, la del cas Mascaretes, on esperen aconseguir ara sí que els socis de Sánchez facin el pas de sumar-se a la moció de censura per fer-lo caure.
Així com la sentència pel cas Gürtel és la que va catapultar la moció de censura contra el PP de Rajoy amb els vots del PDeCAT i del PNB, els populars creuen que la hipotètica sentència de presó per a un exministre del pinyol de Sánchez pot servir per acabar de mobilitzar els suports que fins ara no han trobat al Congrés, tampoc quan el Tribunal Suprem va inhabilitar el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, per revelació de secrets.
Per això mantenen l'estratègia de no presentar encara una moció, perquè consideren que el temps juga a favor seu i en contra dels socialistes, malgrat que el president del govern espanyol insisteixi que vol aguantar fins a l'any vinent i acabar la legislatura.
De moment, tant el PNB com Junts parlen de final de legislatura i reclamen eleccions a Sánchez, però insisteixen al PP que no compti amb els seus vots per a una moció de censura en què, recordem-ho, haurien de sumar els seus vots amb els de Vox.
Mentrestant, veus del PSOE segueixen parlant d'una guerra judicial després d'haver fet canvis a la cúpula dels jutges i fiscals i d'impulsar l'amnistia pels condemnats pel referèndum de l'1 d'octubre, Aznar insisteix en el seu explícit "qui pugui fer, que faci", i des del carrer Génova somien en l'escenari que faci descarrilar definitivament un executiu molt i molt tocat, però encara no enfonsat.
