Zapatero, imputat per tràfic d'influències i altres delictes en el rescat de l'aerolínia Plus Ultra
L'Audiència Nacional investiga l'expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero per organització criminal, tràfic d'influències i falsedat documental pel cas Plus Ultra.
La causa investiga si es va produir el cobrament de comissions il·legals en el rescat de la companyia aèria Plus Ultra, 53 milions d'euros que el govern de Pedro Sánchez va concedir a l'aerolínia durant la pandèmia, i que segons la UDEF i la Fiscalia Anticorrupció podrien estar relacionats amb el blanqueig de diners provinents de Veneçuela.
L'expresident, que haurà d'anar a declarar el 2 de juny, ha rebut la citació judicial a primera hora i agents de la UDEF han escorcollat el seu despatx durant hores i s'han endut maletins amb documents.
En una gravació en vídeo, Zapatero ha reiterat que "mai" ha realitzat cap gestió "amb relació al rescat de Plus Ultra" i que tota la seva activitat pública i privada s'han "desenvolupat sempre respectant la legalitat". Per últim, ha afegit que pròximament atendrà els mitjans de comunicació i es defensarà:
Exerciré el meu dret a la defensa amb tota la fermesa i tota la convicció.
El magistrat instructor ha acceptat el registre de l'oficina de Zapatero, ubicada al davant de la seu del PSOE, al carrer Ferraz a Madrid, però ha rebutjat entrar fins al seu domicili particular, tal com havia sol·licitat la Brigada Central d'Investigació de Blanqueig de Capitals i Anticorrupció. El jutge argumenta que no és procedent entrar-hi perquè no hi ha elements per creure que a dins hi ha proves rellevants.
El jutge també ha ordenat l'escorcoll d'altres tres oficines mercantils --entre elles Whathefav, una empresa relacionada amb les seves filles-- que s'estan produint en aquest moment. Tots quatre escorcolls tenen lloc a Madrid.
La imputació ha estat dictada pel jutge José Luis Calama, titular del jutjat central d'instrucció número 4 de l'Audiència Nacional.
Es tracta de la primera vegada en democràcia que un expresident del govern espanyol és imputat per la justícia.
Zapatero va negar recentment tenir res a veure o que facilités el rescat financer públic de l'aerolínia, en una compareixença a la comissió del cas Koldo al Senat, el març.
Per què s'investiga Zapatero i de què se l'acusa?
El jutge Calama també ha aixecat aquest dimarts el secret de les actuacions sobre el cas Plus Ultra.
Ha citat com a investigat l'expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero com a presumpte líder d'"una estructura estable i jerarquitzada de tràfic d'influències" per aconseguir "beneficis econòmics mitjançant la intermediació i l'exercici d'influències davant instàncies públiques a favor de tercers, principalment Plus Ultra".
En l'escrit, l'instructor recorda que els directius de l'aerolínia van intentar obtenir l'ajuda dels 53 milions mitjançant mecanismes "aliens al que s'estableix legalment" i que per fer-ho van fer servir dues vies: una, a través de l'exministre José Luis Ábalos, i l'altra, a través de Zapatero. Totes dues haurien operat de forma simultània, però apunten que la de l'expresident espanyol és la que va adquirir un "paper predominant".
Durant un escorcoll es va trobar un document que l'empresa va subscriure amb Plus Ultra per cobrar l'1% del rescat, i la proximitat entre els fets, segons el jutge, apunta que la societat es podria haver creat per canalitzar aquest cobrament.
L'origen del cas
El cas es remunta cinc anys enrere, en el préstec, el març del 2021, de 53 milions d'euros que va concedir la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) a l'aerolínia Plus Ultra.
Després de la denúncia de l'organització d'extrema dreta Manos Limpias, a la qual es va sumar PP i VOX, que sostenia que la companyia presumptament no reunia les condicions exigides per accedir a aquestes ajudes públiques i que es tractava de malversació, el jutjat d'instrucció número 15 de Madrid va iniciar diligències.
Les irregularitats, però, es van descartar quan la jutgessa Esperanza Collazos va considerar que s'havia aplicat correctament el reial decret de mesures urgents de suport a l'economia i la feina pels efectes de la pandèmia.
Tanmateix, el 2024, Anticorrupció va demanar la reobertura del cas de manera conjunta amb la UDEF, perquè es va descobrir que el préstec a Plus Ultra es podria haver utilitzat per blanquejar diners provinents de trames de corrupció veneçolana.
Després d'un any d'investigació, la UDEF, amb el suport de la Fiscalia Anticorrupció, van ser detinguts (i posteriorment, alliberats) l'empresari Julio Martínez Martínez, el president de Plus Ultra, Julio Martínez Sola, i el conseller delegat de la companyia, Roberto Roselli. El magistrat posa el focus en la relació de l'expresident amb el primer.
La UDEF va entrar a les oficines de l'aerolínia, i Plus Ultra va denunciar el cos policial perquè alguns dels documents confiscats van aparèixer als mitjans i es violava el secret de sumari.
La jutgessa es va inhibir del cas en considerar que tenia més ramificacions que les aportades en la querella inicial, i des d'aleshores el cas ha recaigut en l'Audiència Nacional i en el titular del jutjat número 4, José Luis Calama.
L'expresident ha reconegut públicament que va cobrar uns 400.000 euros durant cinc anys per tasques d'assessorament, però sosté que tots els pagaments eren legals i que van ser declarats correctament a Hisenda, però nega cap relació amb el rescat.
Els aliats de Sánchez: "tranquil·litat i respecte"
El PSOE ha respost a la imputació amb un comunicat en què assenyalen que la dreta i la ultradreta no li han "perdonat" a Zapatero els "avenços" que van suposar les polítiques que va tirar endavant durant els seus mandats, i ha traslladat un missatge de "tranquil·litat, respecte a la justícia i defensa de la presumpció d'innocència".
La secretària d'Organització del PSOE, Rebeca Torró, en un missatge a les xarxes socials, ha declarat el seu suport a Zapatero i un "respecte absolut a la presumpció d'innocència i a la justícia".
La portaveu del PSOE, Montse Mínguez, ha reaccionat a X amb un sobri "no pararan." Altres suports de membres de la família socialista han estat més explícits, com el del president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, que diu haver-se quedat "de pedra" amb la notícia: "Mai l'he vist especialment obsessionat pels diners, ni de bon tros". La senadora i expresidenta de la Junta d'Andalusia, Susana Díaz, ha parlat en termes similars.
"Es poden tenir alguns dubtes" sobre la investigació a l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero, ha dit la portaveu de Sumar al Congrés, Verónica Martínez Barbero. Segons Barbero, ningú que "segueixi una mica les notícies i les imputacions que es fan, sobretot, a dirigents de l'esquerra", es pot sorprendre gaire que hi hagi "dubtes sobre el seu origen", que caldrà "esclarir", ha afegit.
La secretària general de Podem, Ione Belarra, ha afirmat que la imputació mostra que "la dreta en tenia moltes ganes" i considera que el govern "cada vegada ho té més difícil" si no enfronta tant la corrupció com "la guerra bruta judicial".
L'exlíder de la mateixa formació, Pablo Iglesias, també n'ha qüestionat la imparcialitat judicial i ha dit que aquesta imputació reflecteix el tarannà de la justícia a Espanya: "Que amb el que avui sabem de Suárez, Felipe González, Aznar, Rajoy i Juan Carlos I, sigui Zapatero el primer expresident imputat, defineix molt bé la història de la justícia espanyola i del nostre sistema polític".
L'oposició, de la "compareixença urgent" a la dimissió
El Partit Popular demana explicacions al govern de Pedro Sánchez i exigeix una "compareixença urgent" del president del govern espanyol.
El portaveu de l'oposició al Congrés, Miguel Tellado, ha escrit a X que els fets són "d'una gravetat extrema" i ha rematat la publicació amb la frase: "El tinglado s'enfonsa i els capos comencen a caure."
Els populars posen l'accent en els vincles entre Sánchez i Zapatero i apunten que el paper d'aquest últim va ser clau en la victòria socialista de les eleccions del 23J del 2023: "El principi que vincula els dos últims presidents del govern d'Espanya del PSOE és la corrupció", han apuntat fonts del PP, que han afegit que "la musa del sanchisme ha estat imputada per l'Audiència Nacional".
La presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, ha opinat que la imputació de José Luis Rodríguez Zapatero és un "escàndol internacional", i ha reclamat a l'executiu de Pedro Sánchez que no "utilitzi" la Fiscalia o l'Advocacia de l'Estat per "intentar encobrir la veritat".
El líder del partit ultradretà Vox, Santiago Abascal, ha reclamat al PP que presenti una moció de censura contra Pedro Sánchez per "retratar" el govern espanyol, a qui titlla de "màfia". Els populars sempre s'han negat a utilitzar aquest instrument, ja que no tenen els vots necessaris perquè prosperi.
Vox, per mitjà del seu portaveu Ignacio Garriga, parla del "col·lapse" del PSOE i ha exigit a Sánchez que convoqui eleccions anticipades. En una entrevista televisiva, Garriga també ha demanat al president del PP, Alberto Núñez Feijóo, que "faci un pas endavant" i presenti una moció de censura.
